31.05.2026 - 10:20
|
Actualització: 31.05.2026 - 11:39
El govern impulsarà el programa Arrel per donar suport al comerç de proximitat, garantir l’accés a béns i serveis essencials i incentivar la vida comunitària als municipis rurals, la majoria dels quals tenen menys de 1.000 habitants.
Aquesta iniciativa parteix de la conselleria de presidència, a través de la secretaria de governs locals i relacions amb Aran, i de la d’empresa i treball, mitjançant la direcció general de comerç i el consorci de comerç, artesania i moda de Catalunya (CCAM). El pressupost per a enguany és de 2,1 milions d’euros.
El programa s’adreça tant a comerços impulsats per ens locals com a espais comercials d’iniciativa privada. Pretén de promoure establiments multiservei, que concentrin serveis diversos com una botiga d’alimentació, restauració, serveis de proximitat —com ara paqueteria o premsa—, serveis digitals o espais de trobada.
“La voluntat és fixar comerços al territori i fixar persones al territori. El que no pot ser és que hagis d’anar a comprar una barra de pa o un quilo de macarrons a un poble que és a 7, 8 o 9 quilòmetres del teu”, ha dit el conseller d’empresa i treball, Miquel Sàmper.
També volen que grans empreses s’instal·lin en aquestes poblacions, com el cas de la gigafactoria de Móra la Nova (Ribera d’Ebre): “I si podem fer que a Tortosa hi hagi centres universitaris ja començarem a retenir més els ciutadans d’aquestes poblacions. Si, a més, destinem empreses i activitats econòmiques importants, el que generem és que la gent de les Terres de l’Ebre no tinguin la necessitat d’anar a Barcelona, Sant Cugat, Sabadell, Terrassa ni Tarragona.”
Actualment, Catalunya té 590 municipis rurals, dels quals 476 són micropobles perquè tenen menys de 1.000 habitants. El programa forma part de les accions previstes a l’estatut dels municipis rurals i té el suport de les entitats municipalistes.
Ajuts i acompanyament tècnic
La iniciativa articularà línies d’ajut, que acompanyen totes les fases dels projectes comercials i que es podran demanar a partir del 8 de juny. També comptarà amb un dispositiu d’acompanyament tècnic desplegat a través de les cambres de comerç.
La primera línia d’ajut s’adreça als establiments que promoguin ens locals: pot cobrir fins al 80% del cost, amb un màxim de 18.000 euros per projecte, i es dedica a despeses com reformes i instal·lacions fixes; mobiliari d’exposició; maquinària i refrigeració; equips informàtics i terminals de venda; rètols i elements fixos; programari de gestió i promoció; inversions en prevenció de riscos i altres inversions vinculades a l’activitat.
La segona línia va adreçada a gestors d’establiments impulsats per ens locals o privats, que poden cobrir fins al 50% del cost amb un màxim de 5.000 euros per projecte. Inclou despeses de personal contractat, quota d’autònoms, consums energètics, telecomunicacions, creació i manteniment web, continguts digitals, màrqueting digital, manteniment de programes informàtics, serveis de digitalització del punt de venda, gestoria, assessorament i assegurances vinculades a l’activitat.
La tercera línia és de suport als establiments d’iniciativa privada, amb ajuts a persones físiques o jurídiques del sector privat que mantenen establiments comercials o de serveis oberts en municipis rurals: poden cobrir fins al 50% del cost amb un màxim de 5.000 euros per iniciativa.
Aquesta línia pot subvencionar actuacions com accions vinculades al repartiment en nuclis disseminats; adaptació d’espais polivalents amb funció social; instal·lació de punts de recollida; adequació del local per ampliar serveis; instal·lació d’equipaments per ampliar l’oferta o millores per a la conservació de productes.
Pel que fa a l’acompanyament tècnic que es desplegarà mitjançant les cambres de comerç, donarà suport als ens locals i persones emprenedores en tot el procés: des de la diagnosi territorial i la definició del model de negoci fins a l’anàlisi de la viabilitat, els processos de licitació o la captació de potencials gestors. També inclourà assessorament específic per a reforçar i consolidar negocis privats ja existents.
Estudi sobre els micropobles i estat de la situació
Amb el títol “El comerç rural a Catalunya. Anàlisi dels micropobles”, la direcció general de comerç i el CCAM han elaborat un estudi que recull que els 476 municipis amb menys de 1.000 habitants representen el 50,3% del total dels 947 municipis del país i gairebé la meitat del territori, però només acullen el 2,3% de la població.
Per àmbits territorials, les comarques de Girona concentren més micropobles, amb un 24,4% del total (116); les segueixen les comarques de Ponent (97), Catalunya Central (80), Camp de Tarragona (70), Alt Pirineu i Aran (60), Terres de l’Ebre (24), Penedès (17) i l’àmbit metropolità (12).
A més, el 47,3% es troba en zones de muntanya, fet que dificulta l’accés a serveis essencials per condicions geogràfiques de la xarxa viària. Els pocs micropobles a la costa i zones urbanes responen més a dinàmiques de segones residències, turisme o funcions residencials periurbanes.
L’estudi apunta que l’evolució de la població als micropobles en els darrers deu anys és clarament inferior a la mitjana catalana —un 2,9% davant un 8,9%—, i que el 82,4% pateix un risc d’envelliment elevat. Només el 53,8% té escola de primària i el 42,6% són polinuclears, cosa que implica una mobilitat obligada per realitzar gestions quotidianes.
Segons l’estudi, un 36,7% dels micropobles —uns 175— no tenen cap botiga d’alimentació, i el 13,7% tampoc cap establiment de restauració. Això limita encara més els espais de socialització i trobada, un aspecte rellevant en poblacions envellides, on bars i restaurants solen ser els únics punts de relació social.
Pel que fa a altres serveis quotidians, el 78,6% (374) no té punts de venda de premsa escrita, i 7 de cada 10 es troben en botigues de queviures o multiserveis. El 80,9% tampoc no té punts de recollida de paqueteria, essent el de correus el més utilitzat, seguit de les instal·lacions dels ens locals.
Actualment, 30 micropobles tenen un establiment multiservei, 7 dels quals han obert entre 2025 i 2026. D’aquests, 17 són a les comarques de Girona i a les Terres de l’Ebre; a Aran i a l’àmbit metropolità no hi ha aquest format comercial. Ara mateix, 20 micropobles són en procés de reformes o licitació per posar en marxa futurs multiserveis i 37 més hi estan interessats de cara al futur.
