Foto: WIkimèdia

Potser el nom de Gene Tierney ja no resulte familiar per a molta gent, però de segur que el seu rostre sí. Fou una de les grans actrius del cine clàssic. Va brillar a films com Laura, dirigida per Otto Preminger; Que el cel la jutge, dirigida per John M. Stahl i pel qual va ser nominada a l’Oscar; la deliciosa comèdia de Joseph Leo Mankiewicz El fantasma i la senyora Muir o La ruta del tabaco de John Ford. Es pot dir que va treballar amb gairebé tots els grans directors de l’edat daurada de Hollywood. El totpoderós productor Darryl F. Zanuck va dir d’ella que era la dona més bella de la història del cinema. La seua vida personal, però, va ser molt complicada, per una circumstància molt concreta que guarda una desassossegant semblança amb fets d’aquests temps tan estranys que estem vivint.

Quan Gene Tierney estava embarassada de la seua primera filla va contraure la rubèola. Aquesta malaltia té conseqüències nefastes en el fetus. La xiqueta va nàixer prematura, sorda, cega i amb severs danys neurològics. Gene mai va poder superar veure el patiment de la seua filla i això li va ocasionar problemes psicològics al llarg de la seua vida. Una vesprada, mentre estava amb uns amics, se li va apropar una fan per a dir-li com se l’estimava. L’admirava tant que havia anat a veure-la a un acte de recaptació de fons per a l’exèrcit combatent a la Segona Guerra Mundial, i li havia fet un petó a la galta. De fet, per remarcar-li la seua admiració, li va dir que aquell dia estava al llit convalescent de rubèola, però tot i la febre havia anat a saludar-la. La data coincidia amb el seu embaràs, i així va ser com Gene Tierney es va assabentar de l’origen de la infecció que havia tingut unes conseqüències tan nefastes a la seua vida. Això va suposar un colp molt dur. La seua fama i popularitat, indirectament, havien causat la tragèdia i mai s’ho va poder perdonar. Bé, això i una persona amb poc de trellat.

La història va arribar a oïda de l’escriptora Agatha Christie, que la va emprar com argument per a la seua novel·la de 1961 El mirall s’esquerdà. L’any 1980 se’n va fer una adaptació cinematogràfica dirigida per Guy Hamilton on Elizabeth Taylor interpreta l’actriu Marina Gray, transsumpte de Gene Tierney, i on Angela Lansbury interpreta una resolutiva Miss Marple. Crec que ja us imaginareu com acaba la història i qui és la responsable del fet que una dona aparega enverinada.

Valga aquesta història com a exemple que la manca de responsabilitat individual pot afectar, no la persona que la comet, sinó els que l’envolten. Durant el confinament vam veure com molts se’l saltaven i, un cop alçat, molta gent es va prendre les restriccions de broma. Per exemple, una festa que no complia cap norma en un col·legi major ens va suposar aturar l’activitat dues setmanes. Després de qualsevol període festiu, hi ha hagut una pujada de contagis de COVID-19 per no respectar les més elementals mesures de precaució. Ara que per fi tenim la vacuna, un dels majors èxits de la ciència dels darrers anys, hi ha gent que es dedica a distribuir falses notícies al respecte, o a dir que no es vacunarà. També tenim irresponsables que diuen que com que no són grup de risc no han de vacunar-se, quan el problema és que la seua irresponsabilitat pot afectar gent que sí que és vulnerable, a banda d’ells mateixos.

A priori no es pot preveure si una infecció per COVID-19 serà asimptomàtica o severa, i tenim molts casos de gent jove i sana que ha sofert conseqüències greus o fins i tot la mort. Per tant, en la pel·lícula d’aquesta pandèmia podem tenir el paper d’heroi, vacunant-nos i evitant els contagis, o el de dolent, actuant irresponsablement i posant en perill la nostra vida o la d’aquells que ens envolten. La ciència fa la vacuna i estableix les normes per a no contagiar-se. La responsabilitat de complir-les recau en cadascú.

Descobreix els altres articles de la secció «Fotogrames de ciència», de la revista Mètode.

José Miguel Mulet és Professor titular de Biotecnologia de la Universitat Politècnica de València i investigador en l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (CSIC-UPV).

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.