04.11.2021 - 21:00
La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha considerat avui els deu guardonats amb les medalles Narcís Monturiol al mèrit científic la “prova més palpable del talent científic que tenim a Catalunya”. Durant l’acte, celebrat a l’Auditori del Palau de la Generalitat, també s’ha atorgat la Placa Narcís Monturiol a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Els guardons, instituïts per la Generalitat el 1982, distingeixen les persones i entitats que han contribuït al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya. La consellera ha subratllat que els reconeixements s’atorguen l’endemà de defensar al parlament el projecte de Llei de la Ciència de Catalunya, “un dia molt important per a tota la comunitat científica”.
Segons Geis la nova llei ofereix els instruments necessaris perquè els científics continuïn “excel·lint” i generant noves oportunitats de present i de futur, alhora que consolida Catalunya com a pol de referència a Europa. Alhora, la consellera ha instat a situar la recerca, la transferència i la innovació entre les prioritats polítiques, socials i econòmiques del país.
Les personalitats que han rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic són el catedràtic de Medicina de la Universitat de Girona Ramon Brugada, que ha investigat els mecanismes bàsics associats a la mort sobtada; el doctor en Bioquímica Paul Christou, responsable del primer cultiu comercial transgènic de la soja; la doctora en Filologia Hispànica Teresa Espinal, investigadora de l’estructura del llenguatge, la interfície sintaxi-semàntica i la seva relació amb una teoria general de la cognició humana; el doctor en Medicina Manel Esteller, que “ha situat l’epigenètica a l’avantguarda de la biomedicina”, o l’arquitecta Pilar Garcia, pionera en la incorporació de tecnologies informàtiques com el sistema d’informació geogràfica (SIG) en l’estudi, l’avaluació i la gestió de la ciutat.
També han rebut la distinció la doctora en Biologia Paloma Mas, autora d’estudis pioners en la descoberta dels mecanismes de funcionament i regulació del ritme circadiari; la doctora en Antropologia Victoria Reyes, estudiosa del coneixement indígena i local sobre el medi natural i la rellevància d’aquest coneixement per entendre i tractar la crisi climàtica i ambiental; el catedràtic de Nutrició Jordi Salas-Salvadó, que investiga l’efecte dels aliments, els nutrients i els patrons alimentaris en l’obesitat, la diabetis i les malalties cardiovasculars; el catedràtic d’Enginyeria Electrònica i Biomèdica Josep Samitier, impulsor de la nanobioenginyeria, i el doctor en Matemàtiques Sebastià Xambó, estudiós de la geometria algebraica, la teoria de codis correctors d’errors i els seus aspectes computacionals, així com les àlgebres geomètriques i les seves aplicacions a la física i a l’enginyeria.
Pel que fa a l’Institut de Ciències Fotòniques, es tracta d’un centre de recerca fundat el 2002 per la Generalitat i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que fa “recerca de frontera” en les ciències fotòniques i les seves aplicacions industrials i mèdiques, “amb vocació d’excel·lència, alta qualitat i impacte global”.
Fins ara el Govern ha atorgat 291 medalles i 46 plaques Narcís Monturiol, que abasten tots els àmbits del coneixement, des de les ciències de la vida i de la salut, fins a les humanitats i les ciències socials, passant per l’arquitectura o l’enginyeria, entre d’altres.
