Fragment: ‘En els somnis comencen les responsabilitats’, de Delmore Schwartz

  • Us oferim el conte més celebrat d’aquest autor poc conegut, traduït per Andreu Gomila, amb prefaci de Lou Reed i que publica LaBreu

VilaWeb
Redacció
26.11.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Acaba d’arribar a les llibreries l’aplec de contes En els somnis comencen les responsabilitats, de l’escriptor nord-americà Delmore Schwartz, un llibre traduït per Andreu Gomila i publicat per LaBreu Edicions que recopila la seva narrativa breu i que inclou un prefaci del músic Lou Reed. El primer relat, que dóna títol al volum, narra la història d’un jove que assisteix a una sessió de cinema en què projecten un documentari sobre com es van conèixer els seus pares. La peça porta al límit el concepte de realitat, de somni, i fa aparèixer, en forma d’espectres, tot un seguit de personatges: els seus pares, l’acomodador del cinema, la resta de públic… “El món és un casament”, “La nit de Cap d’Any”, “El dia del discurs de graduació”, “El campionat d’atletisme”, “El fill dóna sentit a aquesta vida” i “Screeno” són la resta de relats que s’inclouen en el volum.

Llegiu el conte “En els somnis comencen les responsabilitats”, de Delmore Schwartz (LaBreu Edicions).

Delmore Schwartz va néixer el 1913 a Brooklyn i es va morir el 1966 a Nova York. Els seus pares, tots dos jueus romanesos, es van separar quan Schwartz tenia nou anys i el seu divorci li va causar un efecte profund. Just després de graduar-se a la Universitat de Nova York, va escriure el seu relat més famós “En els somnis comencen les responsabilitats” (1937). L’any següent, el recull de relats amb el mateix títol va tenir una rebuda excel·lent. La seva obra rebé l’elogi d’alguns dels literats més reconeguts, incloent-hi T. S. Eliot, William Carlos Williams i Ezra Pound, i va ser considerat un dels escriptors més prometedors de la seva generació. Es va casar dues vegades, el músic de rock i ex-alumne seu Lou Reed va ser dels pocs amics que va tenir i Saul Bellow també ha reivindicat l’escriptura de Schwartz.

Andreu Gomila, traductor dels contes de Schwartz, ens en parla:

“El responsable que hagi traduït In dreams és David Castillo. Me’n va parlar un dia i jo sabia de l’existència de Delmore Schwartz perquè havia llegit El llegat de Humboldt, de Saul Bellow, però poca cosa més. Així que em vaig comprar el llibre en anglès i vaig quedar aclaparat, sobretot pel primer conte, el que dóna títol al recull.

Més tard, vaig investigar una mica, i vaig conèixer la seva relació amb Lou Reed, l’admiració que sentien per ell John Ashbery (traduir els poemes de Schwartz estaria molt bé) o Robert Lowell, que li va dedicar un poema inclòs a Life Studies. I que va ser el ‘típic’ poeta maleït nord-americà, de carrera fulgurant i mort en l’anonimat en un hotel de Nova York per generar, un cop desaparegut, una mena d’idolatria… Bé, en aquest aspecte, vaig trobar que podria ser ben bé qualsevol poeta català.

Traduir-lo ha estat una tasca àrdua. És el primer llibre que traduesc de l’anglès i m’ha costat molt, ja que Schwartz no és un autor fàcil. Admirava Joyce i això es nota. Escriu frases llargues, complexes, i alhora té un gran sentit de l’oralitat. Defineix molt bé els personatges per així com parlen… De fet, l’he hagut de traduir dues vegades. La primera, penosa. La segona, la que surt finalment al carrer, espero que digna. Els poetes Melcion Mateu i Xavier Mas Craviotto han ajudat força a la forma final del llibre.


Tampoc no ha estat fàcil de trobar un editor. El vaig passejar uns quants anys per diferents editorials fins que vaig topar amb els editors de LaBreu, que van ser els únics que es van llegir el llibre, i van saber valorar-lo. No el coneixia ni Déu, al bo d’en Delmore. I mira que el llibre és extraordinari. D’entrada, té un dels millors contes de la literatura nord-americana del segle XX, segons els experts, i la resta són autèntiques perles que descriuen els anys de la Gran Depressió, cosa que fa que els relats ens siguin molt pròxims. Descriu famílies jueves de Nova York, els seus somnis avortats, l’esperança en un futur millor estroncada. Són contes sovint tristos amb moments hilarants. Per mi, el millor és ‘El món és un casament’, que és pràcticament una novel·la breu, en què explica la relació i vivències d’un grup d’amics que es troben cada dissabte nit a casa de la germana d’un d’ells. És d’una brillantor esclatant.”
Andreu Gomila

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes