Formar govern: el primer envit del 2018

«Crec que el debat sobre si Junqueras ha d'assumir la presidència és molt difícil de sostenir. I, siga com vulga, no es pot sostenir abans de la investidura formal»

Vicent Partal
02.01.2018 - 06:21
Actualització: 02.01.2018 - 07:21
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Passats els dies de festa, el calendari polític s’accelerarà novament a partir d’avui. I ens espera un altre mes d’infart, amb una primera fita: la formació de govern al Principat. Ja que la cambra es constituirà el 17 de gener, en principi la sessió d’investidura s’hauria de fer el 31 d’aquest mes, a tot estirar.

Seguint el reglament, el primer d’intentar aconseguir la presidència hauria de ser Ciutadans, però això no passarà. El triomfalisme de la nit electoral ja ha deixat pas a la realitat i Ciutadans sap que no té cap possibilitat d’arribar a la presidència, de manera que s’estalviarà el tràngol. Per tant, l’opció de presentar candidat passarà a Junts per Catalunya, que proposarà de ratificar Carles Puigdemont. I a partir d’ací tornarem a entrar en terreny desconegut.

Primer de tot, caldrà veure si el president torna de Brussel·les o no. I sembla poc probable que en torne abans de ser investit president. Quin sentit tindria que vingués abans de la votació, que fos empresonat i que –ben segurament– li impedissen de ratificar-se en el càrrec? Sembla una decisió ben evident, però, alhora, obriria dues polèmiques a les quals hem d’estar atents.

D’una banda, és indubtable que Espanya intentarà negar la validesa de l’elecció. Els experts han demostrat a bastament que l’anomenada ‘elecció telemàtica’ és perfectament possible amb el reglament del parlament actual. Però tots hem vist com ha actuat l’estat espanyol aquests darrers mesos i ningú no pot descartar, ni hauria de descartar, una maniobra judicial amb la pretensió d’anul·lar l’elecció, una volta feta o fins i tot abans. Que el Constitucional, per exemple, decretàs que l’elecció és nul·la.

Tots sabem que, pel que fa a la situació catalana, els tribunals espanyols han perdut totalment la independència i es mouen al dictat del poder polític, de manera que es fa difícil d’imaginar que no s’inventaran el que siga, literalment, per impedir la imatge que més mal els fa davant Europa: el president que ells van foragitar a la força tornant al seu lloc per la força del vot popular. Però si passa això, el Principat entrarà en una crisi institucional extraordinària i espere que els nostres polítics ja hagen pensat com eixir-ne. Perquè si després del 155 es va mantenir la legitimitat del president i del govern seria ridícul de substituir-los ara, precisament ara que han guanyat les eleccions i ja sense el 155 en acció. Tanmateix, alerta, perquè la situació, a més, podria esdevenir un altre primer d’octubre, un abús de la paciència dels socis europeus fins a límits insuportables. Especialment, si el carrer s’alça en defensa de les institucions i la democràcia, com ho va fer el dia del referèndum.

La segona polèmica arribarà dins el camp independentista. Si Puigdemont decideix de no tornar a Catalunya fins a haver estat ratificat com a president, és possible –tenint en compte què ha dit en públic fins ara– que Esquerra Republicana reivindique la presidència per a Oriol Junqueras.

És un argument lògic des del punt de vista de la defensa del govern legítim. Si el president legítim no pot prendre possessió del càrrec, aleshores és el vice-president qui l’ha d’assumir, per a donar continuïtat al govern. I crec que això és vàlid fins i tot tenint en compte que en campanya ERC va deixar clar que tenia un candidat o uns candidats a la presidència que no eren el president legítim. La incoherència dels republicans en aquest punt no fa incoherent l’argument global, tot i que certament ERC se situa en una posició argumental molt afeblida. Puigdemont, per una altra banda, va jugar amb la promesa de tornar a Palau i això també el deixa en una situació afeblida. El debat, doncs, és molt complex.

Siga com siga, és evident que tot dependrà molt del fet que el vice-president del govern puga eixir de la presó o no. El dia 4 hi ha una vista que podria significar-ne l’excarceració –que tots esperem. Però, novament, l’arbitrarietat de l’estat espanyol ho fa tot imprevisible. Si no és alliberat, sembla evident que el debat s’esvairà. Però què passa si Junqueras pot assistir al debat d’investidura i Puigdemont no?

S’ha de suposar que les negociacions entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, a les quals espere que s’afegesca la CUP, ja s’hauran tancat aquell dia. I en aquestes negociacions no es tracta només de saber qui és el president. A la sessió d’investidura, cal arribar-hi amb un programa de govern debatut, havent delimitat perfectament les accions que s’acompliran a partir de la presa de possessió i havent tancat i acordat completament la distribució de departaments. Perquè, en definitiva, el candidat a la ratificació de la presidència haurà d’explicar això, presencialment o telemàtica: el programa del govern, no pas el del president i prou. I si això és així, tots hem de suposar que arribarem al 31 de gener amb un acord tancat també pel que fa a la presidència i que no deixarà marge a les sorpreses. O, encara millor, amb unes opcions dibuixades per a encarar qualsevol circumstància que puga presentar-se.

Perquè, altrament, si arribàssem al 31 de gener sense cap acord global tancat entre les forces sobiranistes, ens trobaríem encarats a un desastre polític molt difícil d’explicar als més de dos milions de ciutadans que van derrotar el 155 a les urnes. I certament tindria conseqüències nefastes en cas de noves eleccions.

És innegable que Junts per Catalunya té solament un candidat al cap, el president de la Generalitat. Amb els setanta escons independentistes que hi ha avui al parlament, Puigdemont hauria de ser ratificat sense dificultats, després de negociar un acord que hauria d’acontentar també ERC i la CUP. I si l’estat espanyol prova d’impedir aquesta ratificació basant-se en legalismes molt més que dubtosos, no em semblaria raonable cap altra actitud de tots els independentistes que no fos la de fer pinya al seu voltant. Tornem-hi: com explicarien als votants que van tombar el 155 a les urnes que ara accepten la capacitat que el govern espanyol limite arbitràriament l’autogovern?

Des d’aquest punt de vista, crec que el debat sobre si Junqueras ha d’assumir la presidència és molt difícil de sostenir. I, siga com vulga, no es pot sostenir abans de la investidura formal –de la ratificació– del president Puigdemont. Fins aleshores, seria lògic que tot l’independentisme fos capaç de negociar un acord vàlid per als tres partits –i, en això, Junts per Catalunya ha de ser conscient que no té cap xec en blanc. Però, per damunt de tot, crec que la cosa més lògica i necessària és denunciar i empènyer contra les cordes Mariano Rajoy i el govern espanyol per l’anormalitat que significa mantenir presos polítics i exiliats, oimés si han guanyat les eleccions. I és intolerable que, amb aquesta anormalitat, Espanya prove de canviar o anul·lar la voluntat democràtica expressada clarament pels catalans a les urnes el 21 de desembre.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
01.01.2018  ·  23:15

A tots se’ls gira feina. Ningú va dir mai que seria fàcil. I el Poble no ho ha tingut i no ho té fàcil. Ara és l’hora dels professionals. I cal que juguen bé les seues cartes, que negocien i que ho tinguen tot lligat a temps. Perquè la lluita continua contra un govern d’Espanya enfollit. I més que ho estarà ara que el BCE ha passat a comprar-li la meitat de deute que fins ara. D’Espanya cal esperar qualsevol cosa, però dels nostres polítics, no. Tinc clar que exhauriran els marges, però n’estic segur que arribaran al millor acord possible. A mi em fa l’efecte que els nostres polítics no són del tot conscients de fins a quin punt tenen el recolzament de la gent per a bastir la República. De moment, esperarem al dijous. Caldrà veure si Espanya es permet continuar amb presos polítics electes o no. D’Europa tampoc cal esperar massa. Semblaven una cosa, però sembla que en són una altra.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
01.01.2018  ·  23:55

Com en altres ocasions dissent de tu Vicent. La gràcia i la força d’aquest mitjà rau, precisament, en el fort debat que hom fa al seu si. Això, només ho vegem en medis de comunicació anglosaxons.

Fa mesos que he deixat de prlar de Preesident de la Generalitat. En parle de President de la República, que és el que tem l’adversari anhilador. a manera d’implemenrrtar-la passa per un canvi d’actitud i de llenguatge. A aquest poble nostre- en el sentit nacional- només li’n queda una, de Generalitat, que és la Valenciana.

Com cal “completar” el govern de la Repùblica a l’interior cal gent d’honor i insubornable, començaria a rescatar en aquest tram especialment dificultós a David Fernández, a Xavier Sala Martín, Carles Viver, Antoni Vives, Jaume Renyer, Hèctor López Bofill, Alfons López-Tena, Quim Arrufat, etc per tal d’engreixar eixa cadena de transmissió que ha de funcionar com un rellotge.

Sense enfitar-nos-hi i posant l’estat al límit del penya-segat d’una vegada irremissible.

El gruix de la gent els rematarà si veuen que no aneu en broma, sinó “a barraca”…una espenteta més i els tombarem.

No ho oblideu: els tenim acoquinats i no fan dur des de fa mesos.

Malauradament aquesta institució ha estat rengolida en el marc constitucional espanyol. Com un foróncol al cul del sistema legislatiu espanyol. Tan estrany i generalista que contínuament bada el format piramidal de l’estat colonial. Els grinyola. En són antitètiques.

Poden admetre qualsevol altra peça aliena com a bon sistema assimilista del segle XX, com les institucions basco-navarreses, les nostres, però, no.

Ací el que cal pretendre és jugar en dos nivells o plans coordinadament:

1. el pla de protegir la República representada pel Preesident Carles Puigdemont i la resta del govern republicà: Ponsantí, Puig, Comín, Serret, etc i qui s’està amb ells. Eixe és el President i llur ministres.

2. El segon nivell és com fer que la vida institucional continue rutllant dins de la colònia invadida per a la ciutadania. Perquè tothom continua fent vida normal.

Situació bicèfala que el colonialisme espanyol llargament ha cobejat on situar-nos per tal fragmentar-nos i crear-nos dissencions.

El govern de la República ha de continuar fent la faena que li hem encomanat: afermar-la i erosionar la credibilitat d’España fins fer esfondrar l’estat.

I no puc creure que aquest pacte no estiguera enraonat prèviament per Puigdemont i Jonqueres i assessors respectius. Per això cal bandejar aquells que intenten rompre la CONJURA.

El govern interior també és el govern de la República a l’interior. Per això cal que funcionen sincronitzadament com un motor i l’arbre de transmissió d’in automòbil.

Que ERC o Puigdemont hagen dit açò o allò durant una campanya en les condicions en què s’ha fet no hi hauria de posar cap obligació. No podem obligar-nos a respectar unes regles ètiques i morals quan t’estan massacrant. S’ha de fer allò que convinga en cada moment.

Que els Évole’s boys i altra genteta col·laboracionista advoquen per fer d’Oriol ens hi hauria de fer prou de malfiança. Ells per a la màquinària de l’estat són els enganya-bovos comuns i els “tontos” útils. L’esquer amb l’ham amagat a sota per a pescar-nos.

Toni Arregui
Toni Arregui
02.01.2018  ·  00:03

En Puigdemont va dir que tornaria “perquè no es podia imaginar que el mateix programa electoral/idees que el poguéssim portar a la presidència el poguéssin portar a la presó” expressant així -interpreto- la seva creença que Ñ rectificaria i arxivaria les causes. Si tanmateix Ñ no ho fa, quin sentit té retreure-li que no torni?

Joan Begue
Joan Begue
02.01.2018  ·  00:07

És molt probable que el jutge que valorarà el proper 4 denegui novament la llibertat del vicepresident Junqueras
Aixi com hem de preveure la negació de anomenar vàlida la designació del president Puigdemont exiliat
A les hores quin líder tenim a la recamara que ens ofereixi un lideratge que ens aglutini ,doni estabilitat i a més de seguir amb la construcció de la República pugui donar un nou mal de panxa a Moncloa i afiliats, doncs aquest és el problema que ara mateix hem de resoldre
Que tal si obrim una llista de candidats
Per animar jo proposo al candidat cap de llista de la CUP
En altres situacions de normalitat crec que no caldria fer servir l’imaginació, però donat el possiblement ens tocarà aguantar perquè no …
Joan Begue

Xavier Jordi Farré
Xavier Jordi Farré
02.01.2018  ·  01:45

1.- Puigdemont, de moment, NO ha de tornar
2.- Oi que hi ha metges que realitzen operacions a cor obert (inclús de vida o mort) a distància? No em digueu que no es pot votar (i gobernar, sí) a distància.
3.- Quan Puigdemont goberni desde l’exili, que doni visibilitat al que és -un govern a l’exili- i a les seves reivindicacioms inicials -retornar la llibertat als presos polítics-.
4.- Que torni a declarar (millor dit que la ratifiqui) la República desde Brussel·les.
A veure qui és capaç d’empresonar-lo, llavors, per no respectar “el imperio de la ley”.
5.- Que demanin presó per qui hi ha d’estar. Els corruptes del govern de Rajoy.

Anna Noguer
Anna Noguer
02.01.2018  ·  01:47

Estic força d’acord amb l’editorial d’avui. Jo només matisaria una cosa. Quan dius que què passa si Junqueras surt de la presó i el President continua a Brussel·les? Doncs penso que, igualment, el President ha de ser Puigdemont. Perquè és el gran pols que tenim amb l’Estat. És qui hem triat, qui ens representa i qui vam decidir que fos.
Quan Rajoy va desfer el nostre Parlament no hi tenia cap dret. No havia acabat la feina. I els catalans, tot i que unes enquestes manipulades van condicionar molt de vot (vot útil perquè no guanyés Arrimadas) vam decidir restituir el govern.
El pols democràtic que suposa davant del món tenir el President escollit a punt de venir i que no pugui per culpa de Rajoy és potentíssim. I aquest pols l’hem d’aguantar, fins a l’últim segon (si cal amb un final d’infart tipus Mas) No pas especulant ara amb la possibilitat que Espanya ens ho pot vetar. NO HI TENEN DRET ni els l’hem de concedir ni remotament. No entenc la pressió que està fent ERC perquè torni ara, com si volguessin veure’l a la presó. Entenc la frustració terrible que deuen haver viscut, però ara cal política gran, immensa.
No hem de contemplar cap alternativa que no sigui la restitució. I si cal amb mobilitzacions, vagues o com sigui. Però si ja no ens mostrem units, on tenim la força? Per a Espanya és tan senzill com deixar anar Junqueras el dia 4 i prometre presó incondicional per a Puigdemont…avui en Vidal-Quadras ja ho insinuava…
I em sembla que els ja han après la lliçó…

Josepa Camps
Josepa Camps
02.01.2018  ·  01:47

Et sembla que seria possible que alliberessin Junqueras per presions internacionals i en Junquewres marxés també a Bruxells, govern a l’exili de presidenciai i sotspresidencia amb unes persones fent de primeres ministres operatives a Palau.
Es a dir el poder legislatiu al parlament, el TSJ mcom sempre i el poder governatiu a l’Exili, per generar més debat internacional que el que pot generar la presó com s’ha vist amb Junqueras.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
02.01.2018  ·  01:48

Estic molt d’acord amb la teva exposició.

El poble vol fer efectiva la seva victòria a les urnes del 21-D.

Faltarà veure si Europa continua donant suport a les “LEGALITATS” o millor dit a les “IL·LEGALITATS” espanyoles.

Crec que Europa és qui te molt a dir en qüestió de “LEGALITATS” internes als països que la formen. O almenys seria el més lògic, que apliquin i que facin complir els principis fundacionals de la UE.

Crec que els polítics europeus no poden continuar donant suport explícit al govern de Mariano Rajoy i s’han de començar a desmarcar i posicionar-se al costat del poble català que ha guanyat i ha derrotat a les urnes les tesis del Govern espanyol. Del contrari la credibilitat de la CE quedarà deteriorada irremissiblement i això sumat al tema dels immigrants pot acabar amb l’esperit en si de la Unió Europea, que d’altre banda estic segur que és el propòsit amagat de l’extrema dreta europea que sempre ha estat contrari al projecte.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
02.01.2018  ·  02:02

El que a mi ‘agradaria que passés és el següent:

1) Fins al dia 11 o 12 de gener que JxCat i ERC segueixin fent declaracions contradictòries que facin pensar que si els presos polítics queden lliures es barallaran per la presidència.

2) Els dies 5 i 11 el tribunal suprem dicti llibertat pels presos polítics per tal de provocar discorda entre Jxcat i ERC. i com a molt tard del 12 siguin lliures.

3) El dia 17 es constitueixi el parlament amb una mesa amb majoria de JxCat i ERC.

4) Tan aviat com sigui possible, si pot ser abans del 31 de gener, hi hagi el ple d’investidura, i es recuperi el control de l’administració i dels mossos.

5) Quan l’administració estigui sota control, que els exiliats tornin i no es deixin detenir.

6) Que el govern apliqui la llei de transitorietat jurídica, destitueixi tots els magistrats del TSJ, nomeni el nou tribunal suprem de la república i el nou fiscal general de la república, que iniciïn causes penals pels crims comesos pels jutges i fiscals espanyols que han violat els drets fonamentals dels catalans.

Si el pla del govern és diferent també m’està bé però el que no seria admissible seria que no tinguessin ja un pla en el que estiguin d’acord JxCat, ERC i la CUP. No seria admissible que fos ara que estiguessin negociant-lo i dissenyant-lo. Ens hi juguem massa. Ells els primers.

Antoni Oller
Antoni Oller
02.01.2018  ·  08:00

Moltes gràcies de la clarividència de l’editorial d’avui, m’ha clarificat coses que tenia en una nebulosa. El primer de tot, que tots ens estimem molt l’Oriol Junqueras i que el que més desitgem és que sigui excarcerat i pugui tornar amb la seva família i al Parlament, i com no, en companyia dels altres presos polítics, Jordis i Quim Forn. Segon, que això no impedeix que el més beneficiós per al Procés (sí sí, ho dic així, per al ‘Procés’, aquest procés que tot-hom dona per mort i que jo hi trenco una llança a favor, perquè el que jo veig mort és només aquell infantil termini de divuit mesos amb que jo i molts més ens vàrem deixar enganyar, i no pas el procés en sí, que haurà de superar la tàctica de les presses), com deia, el més beneficiós per al procés és fer pinya al voltant del President Puigdemont, per moltes raons; la primera, si voleu, més simbòlica que altra cosa: amb les pròpies paraules de l’editorial, “¿com explicarien als votants que van tombar el 155 a les urnes que ara accepten la capacitat que el govern espanyol limite arbitràriament l’autogovern?”; sense voler-ho desmentir, prou que ja hem hagut d’acceptar l’anticonstitucional 155 aplicat com “l’article vint-i-sis pel califa en un cas de compromís” en tants i tants àmbits, com esgarrifats admeten alguns treballadors de l’administració que gràcies als dinars d’aquests dies hem pogut retrobar, i que pels que n’estem més lluny, només ens cal mirar un telenotícies! … ja no ens vindria d’aquí; però hi ha més raons a les que jo trobo més pes: hem de seguir forçant un pols amb l’estat que tingui encara més repercussió internacional, i en aquest aspecte, tant per l’estat com als ulls de l’opinió publica internacional, no podem renunciar a “la imatge que més mal els fa davant Europa: el president que ells van foragitar a la força tornant al seu lloc per la força del vot popular”, com molt bé diu l’editorial. En això, un dels àpats d’aquests dies m’ha permès constatar com vells amics que tenia com a més moderats que jo, s’han tornat més radicals encara, fins al punt que una esbojarrada proposta meva -feta amb la pura intenció de ser tan sols una broma al caliu de l’alcohol, ja a les postres- d’anar una immensa caravana de cotxes a la Jonquera a protegir la tornada del President, va rebre per resposta un entusiasta “dons sí, sí senyor, això és el que hauríem de fer!”, per part d’un bon amic que tenia per hipermoderat i assenyat!. Potser no caldrà arribar a aquest extrem, però sí tenir present un cop més les paraules de Partal: “alerta, perquè la situació, a més, podria esdevenir un altre primer d’octubre, un abús de la paciència dels socis europeus fins a límits insuportables. Especialment, si el carrer s’alça en defensa de les institucions i la democràcia, com ho va fer el dia del referèndum.”… dons això!. Que tinguem tots un molt Bon Any 2018.

Albert Miret
Albert Miret
02.01.2018  ·  08:21

No ho dic pas per l’article ni per cap aportació dels lectors, sinó pel que he palpat en l’ambient durant aquestes festes. Denoto un cert interès a demostrar que la manca d’unitat existeix sense aportar-ne cap prova, com sempre amb la rumorologia. Justament la falta de declaracions és el que més em fa confirmar que la unitat hi és i és ferma. Si alguna cosa hem après arran del cop d’estat, és que mentre es negocia no s’ha de declarar absolutament res ni a ningú. Les explicacions d’una banda i l’altra -i si és a tres encara més- no serveixen per a res més que per deixar que l’enemic hi foti cullerada i esvaloti el galliner. Nosaltres, com a ciutadans ja hem complert i hem donat la confiança a tots els nostres caps. Ara toca treballar als polítics, i com més discretament ho facin, millor. L’important és haver-nos portat fins aquí sense vessaments de sang i posant a prova la seva valentia com ho han fet, desafiant a un estat amb tota la bestialitat, i la força, i reforçat per una unió Europea que havent oblidat els seus principis, fa aigües per tot arreu, els fa dignes per a mi d’un vot immens de confiança, i tots els intents que com deia he estat palpant durant aquest nadal, em semblen d’una fluixesa de molles evident, per no dir-ne una altra cosa més lletja.
Vinga home vinga!, que ja tornem a fer com els culers, que quan guanyem per 5-0, es comencen a sentir veus que diuen: “a veure si encara faran algun gol i perdrem” El partit està a la mitja part, els àrbitres han ensenyat a tot el món la seva total iniquitat, la FIFA els ha deixat canviar a mig partit les normes de joc a la seva conveniència, i així i tot guanyem per 5-0. A veure doncs si parem de fotre el plora-miques i gaudim del partit, que això ja és nostre.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
02.01.2018  ·  08:39

Jo demano que els independentistes actuiin legalmente per l’anulació de l’Estatut fabricat per Tribunal Constitucional i deixant d’aquesta forma tot l’estat espanyol en QUIEBRA TOTAL.
Si la constitucio autoritzada per criminals militars de Franco i jutges criminals de Franco es senzillament una prolongacio del Fraquisme pur i dur, aquest estatut es una vergonya franquista no votada pels catalans.
Enviem l’Estatut a la MERDA, QUE CATALUNYA ES UNA REPUBLICA LLIURE

Ignasi de
Ignasi de
02.01.2018  ·  08:57

Veig molt interessant que si no hi ha alliberament dels presos polítics i retorn dels exiliats, hi hagi a repetició de les eleccions. Les primeres van servir de primàries. Les segones poden ser devastadores per a l’estat espanyol.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
02.01.2018  ·  09:16

Completament d’acord amb Josep Blesa. Calladets i anar fent el que ens convingui, sigui el que sigui que s’havi dit en campanta. Afegeixo: no s’hauria de formar govern fins el darrer minut. Mentre hi hagi gent a la presó s’ha de pressionar. El primer de tot recuperar la iniciativa i deixar d’actuar a reacció. Recuperem tota la gent vàlida i compromesa pels càrrecs de l’administració deslegitimats que s’han de canviar!.

Josep Salart
Josep Salart
02.01.2018  ·  09:40

Josep Blesa i Joan Ramon Gomà, llegint-vos aquest matí, veig més claror.

Tant de bo les coses anessin com digueu. Us he trobat molt encertats i només m’agradaría que la gent que està cuinant tot el que veurem aquests díes, us llegissin i fotessim una bona empenta cap a la llibertat final.
No puc aguantar més viure aquí d’aquesta manera tant humiliant.

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
02.01.2018  ·  09:48

Molt d’acord amb l’exposició d’en Vicent. Jo en remarcaria dos punts cabdals que per a mí resumeixen l’essència del que molts sentim:

-Legitimitat i restitució del govern del 27O i per tant del president Puigdemont.
-Pressió sense treva per l’alliberament dels presos polítics.

La resta es pot modular a la situació concreta que hi hagi.
Si el president es queda a Brusel-les, en la seva absència pot fer de president en funcions el vicepresident, en càs d’haver estat alliberat.
Si el vicepresident Junqueras no es alliberat, cal delegar les funcions en altres membres electes, però evitant cap espectacle de desavenença per ambicions de partit.

Tota la pressió, dins i fòra, cap al govern espanyol, fins que alliberi els presos i restableixi les destrosses del 155.
Impedir per tots el mitjans que es normalitzi la situació actual.

Un cop restablerts els fonaments, seguirem pujant parets, però tenint sempre presents els resultats molt explícits del 21D.

Toni Arregui
Toni Arregui
02.01.2018  ·  09:53

A veure: qui és que creu que si Ñ no anul·la les causes judicials ja en marxa no en començarà de noves contra qui sigui que presideixi Catalunya des de Ñ estant? No veig cap més via que activar les lleis de desconnexió amb totes les conseqüències i tractar els 4 presos a l’àmbit internacional.

Quirino Vila-Masana
Quirino Vila-Masana
02.01.2018  ·  09:55

En poques paraules, la questió segieix sent: imposició 155 en forma de trencament de la legalitat catalana, o restabliment de la situació abans de la intervenció del govern de Madrid, amb el nostre Govern al devant,..(fent inventari de danys ocasionats)… si ho fan possible, i si no resistir una vegada més …(si cal, noves eleccions, o el que calgui…).
Pero mai, cedir a les estratègies de Madrid, i composar un governet autonòmic….

Toni Arregui
Toni Arregui
02.01.2018  ·  09:59

L’aportació de l’Ignasi de em sembla extremadament pobre. Jo no en faria ni esment si no em resultés sospitosa…

Agnès Buscart
Agnès Buscart
02.01.2018  ·  10:45

Vaig a escriure la carta als Reis Savis que faig arribar a l’Oriol, en Forn i als jordis.
Carta als Reis Mags de l’Orient, carta a la saviesa escampada entre els homes. De cap manera a les monarquies corruptes.
Benvolguts Reis Savis d’aquest món i sobretot de Catalunya.
Necessitem la vostra llum, la vostra clarividència per posar l’acció bona, justa i necessària al carrer i a les institucions.
Necessitem lliurar les nostres ments de pensaments infiltrats per la colonització que patim.
Necessitem l’entrega de tots per constituir poder democràtic i anar sumant victòries.
Gràcies per totes les victòries aconseguides, i no són poques!!!!
Persistència i resistència fins sempre. Agnès.

Francesc Beltran
Francesc Beltran
02.01.2018  ·  10:55

Soc votant de la CUP.

Si volem deixar clar a l’Estat espanyol -i a nosaltres mateixos- que els republicans mai varem acceptar el 155 ni el 21-D com eleccións autonómiques, hem de retornar al estatus del 27-O, on teniem la República declarada i un Govern sortit de les urnes el 27-S de 2015.

Hem de considerar el 21-D com a segona volta i la ratificació del 1-O.

Per tant, Pugdemont president, Junqueras, Forn i Jordis lliures ocupant tots els seus carrecs -si així ho volen-.

Si l’Estat ho fa imposible, serà el moment en que TOTS els republicans sortim al carrer en vaga general indefinida, a defensar alló que ens hem guanyat a les urnes l’1-O i el 21-D. La millor forma de fer-ho? Aquest article ho explica molt bé:

https://www.vilaweb.cat/noticies/no-violencia-activa-o-rendicio-i-elogi-de-la-cup/

Salut i República!

Ramon Sans
Ramon Sans
02.01.2018  ·  11:37

Quizas seria necesario hacer determinados pasos ANTES de continuar , quizas… :

1º votar en el parlamento una declaracion de que lo hecho hasta ahora se basa en tratados internacionales firmados por España (el de los derechos sociales y politicos de la ONU) y que la INTERPRETACION DE LOS MISMOS NO ES DE LOS JUECES ESPAÑOLES SINO DE LA PROPIA ONU … LA COMISION DE SEGUIMIENTO DE ESE PACTO DE LA PROPIA ONU .

2º Que ese tratado firmado por España es de APLICACION EN ESPAÑA POR EL PROPIO TRATADO Y POR EL TITULO III de la constitucion sobre tratados internacionales .

3º Votar en el parlamento una declaracion Condenando la justicia española , su falta de independencia , su parcialidad , sus excesos — que se debate y vote …

4º Votar en el parlamento que no se reconoce el 155 , Y LLAMAR FASCISTAS CON TODAS SUS LETRAS A LOS QUE HAN APOYADO LA APLICACION QUE DEFENDIA FRAGA IRIBARNE cuando se hizo el artculo constitucional y que se le tiro para atras en la ponencia.

5º crear una comision para ver TODAS LAS FACTURAS DE LOS GASTOS ELECTORALES DEL 21D … A VER SI SALE EL PUFO DE CIUDADANOS Y DE QUIENES PAGARON LAS CONFERENCIAS DE MANUEL VALLS CON TODOS SUS GASTOS COMO CAMPAÑA ELECTORAL…

y se podria seguir … PERO POR DIOS !!! SI NO LES GUSTA A LOS PARTIDOS ESA LINEA DE TRABAJO … CRITIQUENLA …PERO HAGAN ALGUNA PROPUESTA QUE NO SEA EL SILENCIO COMO RESPUESTA .

Enric Emo
Enric Emo
02.01.2018  ·  11:43

Per guanyar i jo vull guanyar, s’ha d’encertar l’estratègia. L’estratègia s’ha d’ajustar a la realitat i cal tenir legitimitat i força suficients. No m’interessa tant qui ha de ser president com que tinguem una estratègia encertada.

Voldria fer un parell de preguntes al Sr Partal i als comentaristes:

1. Vàrem guanyar el referèndum de l’1O. Però hem acceptat anar a les eleccions del 21D que van tenir una participació del 79% -resultats definitius. Hem guanyat les eleccions però no hem assolit el 50% dels vots més 1. Estem legitimats per defensar la república proclamada o hem de continuar lluitant per assolir una majoria absoluta reflectida en resultats electorals. Per a mi el principi democràtic és irrenunciable. Perquè volem fer un país millor, perquè els catalans unionistes també han de formar part del nou país i perquè no els podem regalar aquesta legitimitat.

2. Tenim prou força per defensar la república proclamada? Què ens fa pensar que ara ho faríem quan al moment que tocava amb un referèndum guanyat, el govern de la Generalitat i les entitats no s’hi van posar?

Per a mi toca una legislatura que treballi per ampliar la majoria independentista, que ho faci mantenint escrupolosament el principi democràtic, que agreugi la contradicció democràtica de l’estat espanyol, que faci veure als estats de la UE que Rajoy ni els partits nacionalistes espanyols no solucionen el problema, que mostri als catalans que l’estat espanyol no és útil als ciutadans catalans, que recuperi poder manant a la Generalitat i en el màxim d’ajuntaments, que mostri als catalans que fa polítiques justes i de progrés, també econòmic, i que tregui encara més arguments als Comuns.

Pep Agulló
Pep Agulló
02.01.2018  ·  11:52

Hem guanyat a l’Estat el 21-D. Ara ni l’Estat, ni les divisions internes del republicanisme, no poden condicionar la restitució del govern legítim republicà. Qualsevol altre govern seria un triomf del cop d’Estat encara que no podem descartar com influirà l’arquitectura legal per tal de fer-ho possible.

Comencem doncs l’any amb una gran contradicció que posarà a prova l’intel·ligència dels nostres polítics: formar (restituir) govern republicà sota la repressió i legalitat del règim neofranquisme.

L’Estat intentarà impedir la formació del govern amb totes les trampes possibles: 1/ Augmentant la repressió amb possibles noves imputacions a candidats; o treient profit pervers de las diferències dels republicans respecte a la presidencia. 2/ tombant amb qualsevol pretext anticonstitucional el govern elegit (restituït). Volem forçar noves eleccions.

Els republicans han de ser capaços de negociar un acord vàlid fent pinya els tres partits, tan pel que fa a la composició del govern com pel programa.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Pep Agulló
Pep Agulló
02.01.2018  ·  11:55

Volen, no volem !!

Enric Emo
Enric Emo
02.01.2018  ·  12:13

Postil·la: No podem considerar el vot als Comuns com un vot en blanc. No podem ignorar que varen votar en contra de la independència. Penso que una part important dels seus votants votarien a favor de la independència en un referèndum, però això ens ho diuen enquestes i no resultats electorals que son els que compten.

Assumpció Cantalozella
Assumpció Cantalozella
02.01.2018  ·  12:20

Molt i molt perillosa aquesta opinió…i sospitosa…de l’ Ignasi: “Veig molt interessant que si no hi ha alliberament dels presos polítics i retorn dels exiliats, hi hagi a repetició de les eleccions. Les primeres van servir de primàries. Les segones poden ser devastadores per a l’ Estat espanyol”.

Res de segones eleccions.

Hi ha 3 panoràmiques.
A. desitjable: Que vingui Puigdemont i s’alliberi Junqueras. Això sí que retornaria el Govern cessat pel 155.
B. rebutjable: Que no pugui venir cap dels dos. Cal plantar cara.
C. possible: que surti Junqueras i Puigdemont no pugui venir. En aquest cas, hi ha dues solucions:
1). Refer el govern, amb el vice-president Junqueras com a president, com li pertoca en ser el vice-president.
2). Refer el govern, amb en Puigdemont com a President a l’exili i en Junqueras com a President en Funcions.

En cas de retorn d’ en Puigdemont, retorna la situació de Presidència d’en Puigdemont i Vicepresidència d’en Junqueras.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
02.01.2018  ·  12:49

Qui és aquest Ignasi de?
Juga amb el perill. És suïcida i no veig d’on treu aquesta conclusió després de rellegir-ho tot.

És dels que vol que la gent que ens segueix només per simpatia ens abandoni definitivament convençuda de que “Son la perdición i el enfrontamiento entre EspañaUna y Cataluña”? O que pensin que no sabem on anem ni que volem?

Enric Emo
Enric Emo
02.01.2018  ·  12:52

Assumpció Cantalozella, hi ha una altra solució: demostrar que el moviment independentista no depèn d’uns poc líders, de manera que no importi els caps que tallin en sortiran de nous. Ens interessa mantenir la majoria al parlament i per tant diputats amb capacitat de votar i una bona estratègia.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
02.01.2018  ·  13:01

La meva opinió sobre les preguntes de Enric Emo.

1) Temin una majora aclaparadora de molt més del 50%+1 a favor de la independència. Al referèndum del 1-O va sortir el 90% a favor de la independència. A les eleccions del 21-D en condicions antidemocràtiques molt contraries a la independència 55% a favor de la independència (70 si, 57 no, 8 abstencions 70*100/(70+57)=55%. No podem acceptar de cap manera que els que no van anar a votar el 1-O es comptin com a No, si volien votar no haver-hi anat i haver facilitat que hi anés tothom. Tampoc podem acceptar que el 21-D es comptin com a no els escons dels que no es defineixen ni que es comptin vots en comptes d’escons. Si volien comptar vots en comptes d’escons i que es comptessin tots que haguessin fet un referèndum en comptes d’unes eleccions.

2) No sé si tenim prou força per defensar la república ara. El que si que sé és que per moure un obstacle cal tenir més força que l’obstacle. Ara nosaltres tenim més força i Espanya en té menys que a l’octubre. Espanya ha hagut de retirar els piolins i aviat perdrà el control de l’administració. Nosaltres ara sabem exactament el pa que s’hi dona. Maquiavel venia a dir que a un enemic mai se l’havia d’ofendre si no que se l’havia de destruir perquè si no el destrueixes i l’ofens es farà més fort i s’hi tornarà amb més empenta. Espanya havia muntat el 21-D per destruir-nos i no ho ha aconseguit.

No sé quina és la tàctica millor per guanyar el més aviat possible. Algunes batalles potser ens convindrà enfrontar-nos obertament amb Espanya i en altres potser ens convindrà esquivar el cop i provocar que Espanya es desgasti.

El que tinc molt clar és que no tenim res a perdre tret de les cadenes. Tinc molt clar que si no implementem la república el més aviat possible ens destruiran. Tancaran a la presó per molts anys a tots els líders, reprimiran amb multes estratosfèriques a tots els alcaldes, mestres, bombers i manifestants que hagin participat o protestat. Modificaran la “constitución” i les lleis electorals perquè els partits catalans mai més puguin tenir cap possibilitat d’influir a Espanya, perquè les autonomies no passin de ser una administració delegada del “gobierno español”, perquè els mitjans de comunicació públics catalans desaparegin, perquè l’escola catalana estigui controlada des de Madrid…

No em preocupa quina sigui la tàctica del govern per implementar la república. Estic segur que n’hi ha més d’una que ens pot dur a l’èxit. Ni tan sols em preocupa el termini sempre i quan cada dia estiguem més a prop de l’objectiu, cada dia nosaltres siguem més forts i tinguem més poder i Espanya sigui més feble i en tingui menys.

Ara, el 21-D, hem obtingut una gran victòria. Ara toca explotar l’èxit i passar a la ofensiva. Si ens aturéssim i perdéssim l’oportunitat de passar a l’ofensiva cometríem un gravíssim error.

jordi Rovira
jordi Rovira
02.01.2018  ·  15:02

El dia 3-O, durant la vaga general, se’m va dir en un discurs que ara començava l’hora dels polítics. La idea em ve al cap repetidament cada vegada que sento entre amics independentistes els arguments següents: improvisem, res no estava previst, i al final ens hem trobat sense cap suport, sols i impossibilitats per a la independència.
Al meu parer, i segons el que veig, noto i escolto no puc entendre que els polítics que prenien el torn al poble, no poguessin preveure la presó i l’exili formant part del contraatac previsible de l’estat español. Ho veia i escoltava en les seves declaracions, o amb l’expressió compungida i valenta del seus rostres. Per tant, no deixo de pensar en el repartiment de forces, responsabilitats i colors polítics alhora de repartir on anava cadascú.

jordi Rovira
jordi Rovira
02.01.2018  ·  15:11

Si puc entreveure acord en aquells moments, si hi havia astúcia per declarar la independència, però cap moviment subversiu per a fer viable la maquinària judicial de l’estat; per què he de creure que no hi haurà acord entre els partits independentistes? Si la cup recorda en tot moment la via de la insurrecció pacífica, mentre els altres actors repeteixen la necessitat de negociació; per què he de creure que no hi ha acord, o no estan els papers repartits? Si la configuració d’un govern a l’exili continua activada, així com tot el seu desplegament mediàtic i diplomàtic; per què he de creure que només és una flaquesa el que ben segur també és una fortalesa?

jordi Rovira
jordi Rovira
02.01.2018  ·  15:23

Al capdavall, els consellers no han de ser diputats per força, i qualsevol president pot estar a les ordres del president. I molt d’acord amb totes aquelles opinions que ens diuen que aquest govern que vindrà ha de seguir amb pas ben ferm, fent les polítiques republicanes que el poble català ha demanat en una legislatura que pel nostre gust encara no s’ha acabat ( només està al mitges dites ) i que ha tingut el sufragi escampat pel territori i majoritari d’un poble que té el grup més nombrós i mobilitzat per aquesta causa.
Finalment, allò que a partir d’ara faci l’estat espanyol, només pot anar en detriment de la seva posició, enfortint la seva incapacitat, i donant a entendre les seves urgències polítiques i econòmiques. Recordant, per últim, que tot això ha anat de llei a llei; al servei del poble, sense cap cop a la legalitat i sense cap actuació contra la propietat ni la vida de ningú.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
02.01.2018  ·  16:16

A mi em sembla que formar govern és el segon envit. El primer és tenir la majoria efectiva de parlamentaris acreditats i el control de la mesa el proper dia 17. Cal assegurar-ho d’antuvi i no fallar.
La pregunta és si a Espanya hi ha immunitat parlamentària pels càrrecs electes o es tracta d’una democràcia de Pancho Villa que Europa no pot tolerar sense descrèdit. Si hom sospita que no la hi ha, cal que Brussel·les i Estrasburg es manifesten i la imposen. I si no, prevenir que en un moment tan delicat el bloc 155, amb els mètodes habituals, no ens roben la cartera.
De segons qui no et pot fiar mai.

JAUME TERRIBAS
JAUME TERRIBAS
02.01.2018  ·  18:57

Crec que s’escriu molt i s’escolta poc, tan sols vull insistir en el tema “internacional” com altres vegades he fet. Sembla indubtable que la recomanació del Sr. Ramón Sans aquest matí a les 11’37 mereix atenció. Cal demanar a la Comissió de seguiment dels tractats internacionals que dongui interpretació legal, al signat per Espanya sobre els DRETS SOCIALS I POLITICS dels ciutadans de Catalunya, així com la resta de punts als quals fa referència el Sr. Sans.
No fer-ho, i distreure els actuals representants legals de Catalunya en altres temes, ens arrisquem a que el Sr. Guindos, assoleixi la Presiddencia del BCE per poder tapar la situació financera, real i catastrófica del PP. Anem per feina a l’arrel del problema i no badem !!

Robert Mora
Robert Mora
02.01.2018  ·  19:40

D’Espanya podem esperar-s’ho tot. I si ens situem en la seua lògica, aquestes han estat unes eleccions autonòmiques amb líders empresonats o fugits pendents de retre comptes a la justícia. I així ho vendran a Europa i el món.
La lògica catalana és la de restituir el mateix govern foragitat pel 155 i reprendre el procés allà on es va deixar. La lògica espanyola es que el 155 es va aplicar perquè determinades persones del govern legítim van vulnerar la llei i mentre no es resolguen legalment els seus.
En aquest xoc de lògiques polítiques la força està de la part espanyola i la raó i la legitimitat de la.partt catalana. Haurà de ser molt creatius per preparar respostes singulars a una situació tan complexa.
Hi ha dues coses que tinc clares:
Puigdemont ha de tornar i arriscar-se a ser empresonat. La partida així ho exigeix.
I el poble català hauré de fer front de nou a les amenaces de violència de l’Estat de manera activa. No hi haurà independència si no es donen aquestes dues condicions.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes