fogueres alacant

Alacant fa olor de foc i de pólvora. De dissabte ençà, la ciutat ha començat a preparar-se per a la festa de Sant Joan, les Fogueres. Les comissions i els foguerers ja les preparen. Es plantaran el dia 20 a la nit i es cremaran el 24. Una setmana de festa per a celebrar el solstici d’estiu i la nit més curta de l’any.

Des de bon matí amb les comparses que desperten els veïns fins ben entrada la matinada en barraques i racons, Alacant celebra les festes oficials de la ciutat. És el Sant Joan de més al sud, amb unes característiques ben particulars.

A partir de dissabte, cada migdia, a les dues, hi ha el concurs de mascletaes per a anar escalfant motors. Però no serà fins la nit del 19 de juny que no començarà a notar-se del tot la festa en l’ambient de la ciutat. Aquella nit es plantaran les fogueres infantils i, la nit següent, les fogueres adultes. El veredicte del concurs de fogueres no es farà esperar gaire: el 21 al vespre se sabrà la foguera guanyadora. La festa nocturna començarà dijous al vespre amb la inauguració de barraques i racons, que faran revetlles amb música i ball fins ben tard.

Ara, el dia gros de la festa és sens dubte el dia de Sant Joan. El 24 de juny al punt de mitjanit, el turó Benacantil s’il·luminarà de la palmera blanca de focs artificials. És el moment culminant de la festa, el tret de sortida de la cremà de les fogueres i les portalaes de les barraques. Primer és el torn de les fogueres oficials, a la plaça de l’Ajuntament; en acabat, totes els monuments artístics dels districtes cremaran sota el foc d’estiu que renova i purifica. Després hi haurà la tradicional banyà, una remullada per a tota la gent que ha estat a la vora del foc de les fogueres.

Podeu veure el programa de les Fogueres 2019

Glossari sobre Fogueres

Banyà: Acte que tanca la celebració de les Fogueres de Sant Joan, la nit del 24 de juny. Després de la cremà, els bombers que treballen en el control i l’extinció del foc de les fogueres, dirigeixen les mànegues d’aigua cap als centenars de persones congregades al voltant dels monuments, de manera que es crea un gran espectacle popular i col·lectiu d’aigua, foc, passió i diversió.

Barraca: Recinte a l’aire lliure, normalment un carrer tancat amb una porta d’accés (portalà), construïda de fusta i cartó, que es cremarà juntament amb la foguera. Prenen el nom de les típiques construccions agrícoles de l’horta, per la construcció ràpida i efímera. Concebudes per a oferir un espai lúdic durant les festes de Sant Joan, són llocs privats i exclusius només per a socis, amb una zona d’accés lliure. S’hi pot fer el got i ballar.

Bellesa: Cadascun dels districtes de les fogueres de la ciutat és representat per una xica i una xiqueta que exerceixen el càrrec de Bellesa adulta i Bellesa infantil. Elles tindran l’opció de representar la ciutat, optant al procés d’elecció de Bellesa del Foc d’Alacant i Bellesa del Foc Infantil d’Alacant, que al seu torn representaran tota la ciutat i la festa.

Bellesa del Foc: És la màxima representació de la festa de les fogueres. Aquest càrrec es va instaurar el 1932 i de llavors ençà cada mes de maig, entre totes les representants de les comissions de la ciutat, s’atorga a una jove i una xiqueta (Bellesa del Foc adulta i Bellesa del Foc infantil), acompanyades al seu torn per sis dames d’honor triades de la mateixa manera, que representen la festa i la ciutat d’Alacant.

Cercavila: Cada comissió de fogueres fa desfilades els dies grans de la festa pels carrers del seu barri, a fi d’alegrar els veïns amb música i visitar establiments o comissions de la vora.

Cremà: Acte festiu de cremar la foguera la nit del 24 de juny. A les dotze de la nit, quan es disparen focs artificials que formen la palmera des del Benacantil, comença la nit del foc. A partir d’aquest moment, crema la foguera oficial de l’ajuntament i simultàniament se senten castells de focs artificials per tota la ciutat. El temps de vida de les fogueres com a monuments s’ha exhaurit.

Dames d’honor: Xiques o xiquetes que acompanyaran la Bellesa de cada districte durant les Fogueres. Aquesta figura es trasllada com a acompanyant i suport a la Bellesa del Foc.

La Bellesa del Foc i les dames d’honor.

Desfilada del Ninot: Es fa el diumenge abans de començar les festes. És una de les desfilades més divertides. De la plaça dels Cavalls surten els comissionats de fogueres i barraques disfressats amb motius que fan al·lusió al ninot més important de la seva foguera.

Despertà: Desfilada amb cercavila, música i pólvora a cadascun dels districtes de la ciutat, quan tot just clareja.

Foguera: Construcció de material combustible, fusta i cartó pedra, composta d’una peça central i escenes amb figures caricaturesques. És un monument d’art efímer que respon a una línia temàtica transmesa pels artistes constructors mitjançant els llenguatges de l’escultura i la pintura. Són als carrers de cada districte d’Alacant. Es classifiquen en adultes i infantils i, al seu torn, per categories, segons el pressupost econòmic. Hi ha tantes fogueres com comissions.

Palmera: Espectacle pirotècnic que dóna pas a la cremà. El dia de Sant Joan a les dotze de la nit es llancen més de mil coets que, esclatant tots alhora, formen una palmera blanca de focs artificials que es projecta al Benacantil i il·lumina la ciutat. Veure la palmera és el senyal d’inici de la cremà de les fogueres, les fogueres infantils i les barraques.

Plantà: Acte de posar dretes les fogueres. El 19 de juny a la nit s’alcen les infantils i el 20 de juny a la nit, les adultes. És el moment d’acoblar totes les peces i figures que cada artista ha construït. Els foguerers fan l’acabament de la base amb motius vistosos.

Portalà: Porta d’entrada a les barraques. Fetes de cartó pedra, fusta i suro, són construïdes pels artesans foguerers i solen ser de temàtica relacionada amb les tradicions d’Alacant o amb motius crítics i satírics. Les portalaes també es cremen durant la cremà.

Sant Joan 2019: deu propostes per a viure la nit més curta de l’any

Breu història de les Fogueres

Les Fogueres de Sant Joan tenen l’origen en una festa màgica o ritual del foc: material purificador que conté força, alegria, destrucció i renovació. Aquesta festa tradicional es va convertir en la celebració popular del solstici d’estiu, en què s’encenien fogueres amb mobles i objectes vells. El 1928, Josep Maria Py va basar-se en el model valencià per a idear la transformació de les festes de Sant Joan, que acabaren esdevenint les festes oficials de la ciutat. Va atorgar a la foguera la importància cabdal de la festa i les pires de foc es van convertir en monuments al·legòrics de cartó i fusta.

Pel caràcter popular, les fogueres encabeixen tota mena de continguts i tota mena de grups socials. S’hi integren, en un procés festiu i creatiu, els qui en formen part activa i també els qui en gaudeixen. La ciutat es distribueix en una xarxa de districtes en cadascun dels quals hi ha una comissió responsable d’alçar els monuments.

Fogueres culturals

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant impulsa per tercer any el programa de Fogueres Culturals. L’objectiu és incentivar els diversos vessants de la cultura popular i vincular-los amb la festa, sobretot de les Fogueres. El dissabte 23 a dos quarts de vuit del vespre es farà una dansà d’Alacant al voltant de la foguera oficial, a la plaça de l’Ajuntament, a càrrec dels grups de dansa Cresol i Posiguet.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb