La Flama del Canigó encendrà més de 3000 fogueres d’arreu del país

La Flama del Canigó baixa de les muntanyes gràcies a voluntaris i entitats i encendrà més de tres mil fogueres de cap a cap del país per la revetlla de Sant Joan. I també, com l’any passat, arribarà fins a Brussel·les i Ginebra per dur llum a l’exili.

La nit del 22 al 23 de juny és quan al cim del Canigó es reparteix la flama que durant tot l’any ha estat guardada al Castellet de Perpinyà. A partir de mitjanit, la flama es baixa del cim del Canigó i pren rutes diverses que l’escampen per tot el país. La nit següent torna a pujar al cim de la muntanya, on s’encenen els feixos de llenya deixats a l’Aplec del Canigó del cap de setmana anterior. Aquesta trobada es coneguda amb el nom de Regeneració i s’acaba amb la flama altra vegada al Castellet de Perpinyà fins l’any següent.

Una de les arribades més simbóliques és al Parlament de Catalunya, on la rep el president, Roger Torrent acompanyat de representants d’Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i de l’Obra Cultural Balear, com també membres de diverses entitats culturals. Es llegirà el manifest d’emguany escrit per Carme Forcadell des d’Alcalà Meco.

A les sis de la tarda la flama també arribarà a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, rebuda pels gegants i l’Àliga. Després de l’encesa del peveter, els representants dels barris aniran pujant a l’escenari a recollir el foc que encendrà les fogueres de tota la ciutat.( veure mapa fogueres Barcelona)

Enguany, com que Sant Joan i Corpus coincideixen, la Patum de Berga també rebrà la Flama del Canigó. El diumenge, durant la Patum de Lluïment, arribarà la flama i es llegirà el manifest. Amb la Flama del Canigó, s’encendran els fuets de les maces i guites per al salt de plens. A més, a les set del vespre es tornarà a llegir el manifest i vindran representants de més pobles de la comarca a endur-se el foc del Canigó.

Podeu llegir tot seguit el missatge de Carme Forcadell:

«Missatge del 2019 de la Flama del Canigó
La flama és un crit de llibertat que simbolitza la unitat de la llengua catalana per sobre de les vicissituds històriques i de les fronteres polítiques. Una tradició, iniciada l’any 1955, que a partir de l’any 1966 ha esdevingut una bandera d’unitat i llibertat que agermana el nord i el sud de Catalunya i que, any rere any, ens arriba per renovar el nostre compromís amb la llengua i la cultura catalanes i estendre’l a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans.

El foc és un element simbòlic present en les tradicions més arrelades i distintives de la cultura catalana des de temps immemorial. En la nostra tradició i costumari les festes del foc han ocupat un lloc destacat, lligat a les nostres celebracions i present en els actes més importants arreu dels Països catalans.

Igual que la flama any rere any renova la unitat de la llengua catalana, nosaltres també any rere any renovem el nostre compromís amb la justícia, la pau i la llibertat. Que la flama ens il·lumini el camí, que esdevingui la nostra llum de futur i d’esperança, mantinguem-la sempre encesa com un símbol de democràcia, justícies i llibertat. Que sigui la flama la nostra bandera de cultura i llibertat.

Sortiu al carrer a rebre la flama, gaudiu de la vida i de la nostra festa de Sant Joan, la festa nacional dels Països Catalans i sàpigueu que, passi el que passi, ens retrobarem en llibertat.

Carme Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya (2015-2017)
Presó d’Alcalá Meco, maig del 2019»