08.05.2026 - 21:40
|
Actualització: 09.05.2026 - 13:51
La flama del primer Correllengua Agermanat ha arribat a Brussel·les després d’haver acabat, dimarts, a l’Alguer. Han estat disset dies d’una mobilització sense precedents en defensa de la llengua catalana per tot el país. Una iniciativa que ha mobilitzat més de 180.000 persones, amb una flama simbòlica que ha recorregut 1.500 quilòmetres i més de 500 municipis, de Prada de Conflent fins a l’Alguer. Després de l’èxit d’aquests dies, la flama ha arribat al Parlament Europeu, per reclamar l’oficialitat del català a la Unió Europea.
Coincidint amb el Dia d’Europa, s’ha fet un acte central a la plaça de Luxemburg en què s’hi ha aplegat gent d’arreu d’Europa, i on la colla castellera dels Mannekes de Brussel·les hi ha fet una actuació i han aixecat uns quants castells.
A les 11.00 sha fet el discurs d’obertura i a les 11.15 s’ha llegit el manifest unitari, que demana el reconeixement, la dignitat i l’oficialitat del català. “És una llengua que es parla a quatre estats europeus, i per tant, el més normal seria que fos oficial a Europa”, ha dit el portaveu, Pau Emili. “El Correllengua ha demostrat que la societat civil hi és, malgrat els atacs a la llengua”, ha reblat Blanca Garcia-Oliver, també portaveu.
<
/div>
“Sense igualtat lingüística no hi ha democràcia plena”, diuen els organitzadors, que alhora demanen tant a les institucions europees com als estats membres que facin un pas endavant en la defensa dels drets lingüístics: “Cap llengua no ha de quedar enrere. L’oficialitat del català, el basc i el gallec és una qüestió de justícia i de respecte a la diversitat europea.”
30.000 portadors i 80 aturades
La flama, encesa el 19 d’abril proppassat a la tomba de Pompeu Fabra, ha travessat els territoris de parla catalana –Catalunya del nord i del sud, el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer–, en una cursa de relleus que ha implicat 30.000 portadors. Amb més de 80 aturades, el Correllengua ha combinat actes festius i reivindicatius i ha reforçat la idea d’uns Països Catalans units lingüísticament més enllà de les fronteres administratives.
Els organitzadors destaquen que aquest primer certamen ha posat de manifest la vitalitat del moviment per la llengua i la necessitat de polítiques lingüístiques coordinades entre territoris. L’objectiu, diuen, ha estat garantir la plena normalització del català en tots els àmbits i assegurar-ne el futur.
