Avui la flama del primer Correllengua Agermanat arribarà a Brussel·les, després d’haver acabat, dimarts, a l’Alguer. Han estat disset dies d’una mobilització sense precedents en defensa de la llengua catalana per tot el país. Una iniciativa que ha mobilitzat més de 180.000 persones, amb una flama simbòlica que ha recorregut 1.500 quilòmetres i més de 500 municipis, de Prada de Conflent fins a l’Alguer. Després de l’èxit d’aquests dies, la flama serà traslladada a Brussel·les, concretament al Parlament Europeu, per reclamar l’oficialitat del català a la Unió Europea. Coincidint amb el Dia d’Europa, es farà un acte central a la plaça de Luxemburg.

La jornada començarà a les 10.30 amb l’arribada simbòlica de la Flama de la Llengua a les institucions europees. A les 11.00 hi haurà el discurs d’obertura i a les 11.15 es llegirà el manifest unitari, que demana el reconeixement, la dignitat i l’oficialitat del català. Tot seguit, a les 11.30, la colla dels Mannekes de Brussel·les aixecaran uns quants castells.

A la tarda, a partir de les 18.00, hi haurà l’espectacle musical Festa Festival, que unirà artistes dels Països Catalans i del País Basc. El cartell inclou les actuacions de JazzWoman, Neomak i Ses Bísties de Mongofre.

“Sense igualtat lingüística no hi ha democràcia plena”, diuen els organitzadors, que alhora demanen tant a les institucions europees com als estats membres que facin un pas endavant en la defensa dels drets lingüístics: “Cap llengua no ha de quedar enrere. L’oficialitat del català, el basc i el gallec és una qüestió de justícia i de respecte a la diversitat europea.”

30.000 portadors i 80 aturades

La flama, encesa el 19 d’abril proppassat a la tomba de Pompeu Fabra, ha travessat els territoris de parla catalana –Catalunya del nord i del sud, el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer–, en una cursa de relleus que ha implicat 30.000 portadors. Amb més de 80 aturades, el Correllengua ha combinat actes festius i reivindicatius i ha reforçat la idea d’uns Països Catalans units lingüísticament més enllà de les fronteres administratives.

Els organitzadors destaquen que aquest primer certamen ha posat de manifest la vitalitat del moviment per la llengua i la necessitat de polítiques lingüístiques coordinades entre territoris. L’objectiu, diuen, ha estat garantir la plena normalització del català en tots els àmbits i assegurar-ne el futur.