El sotrac enorme que ha significat tot això que ha passat aquesta setmana dins l’independentisme s’ha clausurat amb gestos d’unitat i sembla que amb una incipient modulació del projecte de govern.

De moment, em sembla un senyal remarcable que, a la compareixença conjunta del president i el vice-president, es parlés de manera oberta de les sentències com el límit per a mantenir unit aquest govern. Ningú no va fer referència, com havia passat dies abans, a una legislatura de quatre anys. L’horitzó és molt diferent.

És llegir gairebé entre línies, però aquests dies que vivim, la informació cal entendre-la a partir dels gestos més petits, perquè és allà on s’expressen les diferències. Les ferides són molt obertes i ningú no pot esperar grans rectificacions en pocs dies. Des de final de gener, el projecte de l’anomenat govern efectiu era això mateix: governar i prou, amb la perspectiva posada en els quatre anys d’una legislatura. Però la reacció ciutadana del cap de setmana sembla que ha convençut el president Torra per tornar a posar sobre la taula el concepte que havia repetit tantes vegades els primers dies de president, el de les oportunitats. I poques n’hi haurà com les sentències contra els presos polítics.

Oportunitats per a què? Doncs la resposta més sensata és la que diu que pot ser l’oportunitat per a fer un nou torcebraç republicà amb l’estat espanyol. En la línia de l’octubre passat. No sembla gaire lògic pensar que esperaran a les sentències, amb el país indignat al màxim, només per fer unes altres eleccions. O, concretament, per fer unes eleccions autonòmiques en què simplement es decidisca qui té quants departaments i quanta gent pot col·locar-hi.

Dit això, no crec que la confiança de la gent que es va manifestar dilluns es puga recuperar fàcilment només amb paraules. De manera que caldrà parar especial atenció als gestos i als fets que puga haver-hi les setmanes vinents. Per comprovar si, efectivament, la pressió del carrer, com tantes voltes durant el procés, ha aconseguit el seu efecte. O si tot ha estat una ensarronada.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb