Jordi Cuixart, president d'Òmnium (fotografia: Òmnium/Dani Codina).

Ens volen desanimar. Aquesta és l’única raó dels atacs. Després d’aconseguir un acord per a fer possible un govern independentista per primer cop a la història de Catalunya, s’activa un pla que pretén substituir la força de la gent –la que impulsa ‘la revolta dels somriures’– per un ‘establishment’ que no ha votat ningú.

El primer pas d’aquesta maquinació consisteix a provar de sembrar dubtes sobre l’actuació de les entitats que hem liderat el moviment democràtic més important d’Europa de les darreres dècades.

D’una banda, s’afirma que la societat civil està anestesiada per les subvencions. I és fals. Òmnium cobreix més del 98% del pressupost amb fons privats (el 88% correspon a les quotes dels més de 54.000 socis) i només un 1,59% del pressupost del 2016 prové de subvencions, de caràcter local i vinculades a actes específics, com per exemple la Nit de Santa Llúcia – Festa de les Lletres Catalanes, que enguany hem celebrat a Tortosa, o el Premi Sambori de literatura infantil i juvenil arreu dels Països Catalans.

Alhora, d’una altra banda, s’intenta tenyir de foscor els donatius privats o patrocinis. Perquè l’objectiu no és sinó mirar d’obrir una escletxa en la tresoreria de l’entitat. La idea és tan transparent que resulta ofensiva i tot: si debiliten les entitats, es pensen que podran aturar el moviment sobiranista o fer-nos defallir.

S’equivoquen. No ens deixem intimidar, no negligirem mai els nostres principis: transparència, rigor i austeritat . Vincular el finançament d’una entitat sense ànim de lucre a presumptes casos de corrupció política és un acte indecent i barroer. Les donacions que s’han fet i es fan a la nostra entitat són del tot legals. I legítimes. I generoses. Per això aprofito l’avinentesa per donar les gràcies a tothom qui durant més de cinquanta anys ho ha donat tot en canvi de res.

Anar a buscar les donacions de personalitats jurídiques que aleshores eren fora de qualsevol sospita, amb la voluntat de fer-nos mal és un gest que posa en evidència quina és la voluntat de diàleg del govern espanyol: nul·la. Per això fa servir els recursos de l’estat –que són de tots els contribuents– al servei d’una ideologia i amb la intenció de perjudicar una entitat històrica, clausurada pel franquisme. Qualificar Òmnium –com ha fet un dirigent del PP– de ‘braç’ d’algun partit és una mostra de desconeixement enorme de la realitat d’Òmnium, que justament acull un munt de sensibilitats diverses de manera transversal.

La corrupció és una xacra de la qual nosaltres també som víctimes, un assumpte greu i seriós que ens preocupa. I ens causa un disgust majúscul, ens repugna i deplorem que la vulguin vincular al nom d’una organització que des de fa més de cinquanta-quatre anys malda per aportar idees i projectes a un país ple d’ambició. A un país millor, que defensi la tolerància zero contra la corrupció i impulsi polítiques millors per fer-hi front.

Si algú cobejava la idea d’una rendició, que se n’oblidi. Hem fet les coses ben fetes. Sabem que tenim la força de la raó. Sabem que no ens ataquen a nosaltres, sinó la gent del país que honestament creu –amb tot el dret– que la república és la millor solució per a fer de Catalunya un país més pròsper, més just, més culte i més solidari. El repte és tan important que no podem tenir por.

Nosaltres ens mantenim ferms i fidels per sempre més al servei d’aquest poble.

 

Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]