L’ONU certifica la fi del forat de la capa d’ozó: desapareixerà durant les quatre dècades vinents

  • El forat, amb uns quants efectes nocius per a la salut humana, es tancarà cap al 2045 a l'Àrtic i cap al 2066 a l'Antàrtida

VilaWeb
Europa Press / Redacció
10.01.2023 - 15:01
Actualització: 10.01.2023 - 19:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La capa d’ozó recuperarà, les dues dècades vinents, el gruix que tenia el 1980, i el forat que hi apareix anualment sobre els pols terrestres es tancarà cap al 2045 en el cas de l’Àrtic i cap al 2066 en el cas de l’Antàrtida.

Aquestes són les principals conclusions que es deriven del darrer informe del grup d’avaluació científica del Protocol de Mont-real de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) de l’ONU. El document, publicat ahir, certifica l’èxit del tractat homònim que prohibí, l’any 1989, l’emissió de substàncies que esgoten l’ozó atmosfèric com ara els clorofluorocarbonis, més coneguts per les sigles CFC.

Una recuperació fulgurant

Segons que explica el document, elaborat a partir de la tasca de centenars de científics de tot el planeta, la capa d’ozó ha experimentat una recuperació fulgurant d’ençà que començà l’eliminació progressiva de l’emissió de substàncies perjudicials per a l’ozó atmosfèric.

Així, l’informe confirma la recuperació notable de l’estratosfera superior i la consegüent disminució de l’exposició de les persones a la radiació ultraviolada (UV) del sol, responsable d’efectes nocius en la salut humana com ara el càncer de pell. D’aquesta manera, els autors estimen que, si es mantenen les polítiques actuals, la capa recuperarà els nivells d’ozó del 1980 (és a dir: els nivells previs a la formació del forat), cap al 2045 en el cas del pol nord i cap al 2066 en el cas del pol sud.

La secretària executiva de la Secretaria per l’Ozó del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient, Meg Seki, ha qualificat els resultats de l’informe de fantàstics en la conferència de premsa de presentació del text. “No es destacarà mai prou fins a quin punt el protocol de Mont-real ha contribuït a la mitigació del canvi climàtic. Aquests darrers trenta-cinc anys, el protocol s’ha convertit en un veritable defensor del medi ambient”, ha afegit.

A més, ha destacat que les avaluacions i els exàmens que fa el grup d’avaluació científica continuen essent un component essencial en la tasca del protocol, atès que serveix com a base a partir de la qual es prenen decisions sobre el tractat.


El secretari general de l’OMM, Petteri Taalas, ha reivindicat que l’èxit del protocol és un “precedent per a l’acció climàtica”, i ha afegit que l’eliminació progressiva de les substàncies químiques que esgoten l’ozó atmosfèric mostra el camí que s’ha de seguir urgentment per a abandonar els combustibles fòssils i reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

El protocol de Mont-real, clau per a la mitigació de l’escalfament global

L’informe també destaca l’efecte positiu que l’entrada en vigor del tractat ha tingut per a la mitigació de l’escalfament global. Tal com explica el text, en el cas previsible que aquestes mesures es mantinguin, la millora de la salut de la capa d’ozó contribuirà a alentir l’augment de la temperatura mundial en 0,5°C, aproximadament, el 2100.

D’altra banda, l’OMM recorda també l’èxit de l’esmena de Kigali al protocol de Mont-real, que d’ençà del 2016 exigeix la reducció progressiva de la producció i ús industrial d’alguns hidrofluorocarbons (HFC). I és que, si bé no esgoten directament l’ozó, aquestes substàncies són potents gasos d’efecte d’hivernacle.

La injecció d’aerosols a l’atmosfera, desaconsellable

Per primera vegada, el grup ha examinat els possibles efectes sobre l’ozó de la injecció d’aerosols en l’estratosfera (SAI). La SAI ha estat proposada com a possible mètode per a reduir l’escalfament global, per un mecanisme que afavoriria el reflex de la llum solar que entra a l’atmosfera per a evitar que penetri a la superfície terrestre.

Tanmateix, els autors de l’informe adverteixen que aquest mètode innovador podria tenir conseqüències adverses i imprevisibles en els patrons climàtics del planeta, atès que “també podrien afectar les temperatures, la circulació, i les taxes de producció i de destrucció de l’ozó en l’estratosfera, així com al transport”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes