Aquesta gent excepcional que documenta la veritat

«La publicació de l'estudi ha desfermat una campanya d'atacs i insídies de sectors de l'espanyolisme que, precisament, pense que és la millor prova de la importància que tenia elaborar-lo i publicar-lo»

Vicent Partal
Vicent Partal
27.01.2019 - 20:50
Actualització: 27.01.2019 - 21:42
VilaWeb
Fotografia de Lluís Brunet.

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Divendres VilaWeb va fer públic aquest important informe de la doctora Núria Pujol-Moix, que valida i comprova d’un en un els 1.066 ferits que va causar la policia espanyola el primer d’octubre de 2017. El 19 d’octubre passat ja s’havia fet públic un estudi oficial de la Generalitat que donava aquesta xifra, però que mancava de concreció. L’estudi publicat ara per la doctora Pujol-Moix ja no deixa cap dubte sobre les conseqüències de l’actuació del govern espanyol.

La publicació de l’estudi ha desfermat una campanya d’atacs i insídies de sectors de l’espanyolisme que, precisament, pense que és la millor prova de la importància que tenia elaborar-lo i publicar-lo. Hi ha 1.066 ferits documentats. 34 persones amb traumatismes crànio-encefàlics. 65 amb ferides a la cara, que, com ella mateixa recorda en aquesta entrevista, fa evident un acarnissament anormal. 68 ferits de més seixanta-cinc anys. I, entre aquests, tretze ferits de més 79 anys! 432 traumatismes múltiples causats amb colps de porra, empentes, puntades de peu… 137 persones amb traumatismes per damunt del coll, contravenint els protocols d’actuació de la policia. I la xifra definitiva: només el 20% dels colps van ser en parts del cos ‘recomanades’ en una acció pública. Una autèntica brutalitat que ultrapassa de molt la funció de control que se suposa que qualsevol policia ha de fer. Va ser una acció criminal executada per persones que ja haurien d’haver estat expulsades de la funció pública. I això calia demostrar-ho.

Potser és el govern de la Generalitat que havia d’haver fet aquest informe. No ha estat així per raons ben diverses, entre les quals l’aplicació del 155, que no és un fet precisament menor. Però la col·laboració del Departament de Salut ha estat important i el mètode ha funcionat. Cal dir també, siga com siga, que la forma com s’ha fet i s’ha publicat és molt indicativa de la manera de fer les coses en aquest país. Representativa. I això és una cosa que s’ha de destacar.

La doctora Pujol-Moix és professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Ha dirigit tesis doctorals, ha fet classes i seminaris tant de llicenciatura com de postgrau, ha coordinat xarxes temàtiques d’investigació europea, ha publicat més de 130 articles en revistes internacionals mèdiques de prestigi (en podeu veure una llista) i ha escrit capítols de cinquanta-vuit llibres. Té un prestigi científic impressionant i un rigor científic que no ha abandonat ni un moment.

En sóc testimoni directe, perquè fou ella qui es posà en contacte amb VilaWeb per explicar-nos la feina que havia fet durant mesos. I uns quants membres de la redacció hem vist amb quina meticulositat i amb quin rigor tractava qualsevol dubte, per mínim que fos, que pogués aparèixer. El relat dels molts mesos que ha passat obrint-se pas en l’administració per a poder comprovar d’una en una les dades del seu estudi impressiona. Al febrer, per exemple, va adonar-se que la suma de diagnosis era igual a la suma de persones. I explica: ‘Vaig veure que allò no podia ser, perquè hi havia persones que havien tingut més d’una ferida. Em van dir que els qui havien tingut més d’una diagnosi els havien posat en aquell apartat, i els vaig respondre que això ho havien d’aclarir, perquè si no sabíem què tenien gairebé la meitat de ferits no era correcte publicar el treball.’ I encara afegeix: ‘Si jo faig un treball científic sobre mil persones i dic que n’hi ha quatre-centes que no sé què tenen, doncs només puc parlar de sis-centes persones. Però això no ho podia fer, perquè n’hi va haver 1.066, de ferits, i era aquesta xifra que havíem de comprovar.’ La persistència i la paciència que ha hagut d’esmerçar en tot aquest temps tan sols les sap ella. Però el resultat és innegable. Indiscutible.

Com a país tenim una sort enorme de comptar amb persones, ciutadans, com la doctora Núria Pujol-Moix. Gent amb una qualificació professional altíssima, però també compromeses socialment i disposades a posar el rigor, la feina al servei del conjunt de la població, de tothom. Treballant en canvi de res més que la satisfacció personal durant hores i dies que són incomptables. I he de dir que me n’he trobada molta, de gent com ella, aquests anys. Molta gent d’una gran personalitat però a la vegada humil i humana, que ens fan millors a tots. Gent d’una generositat que no es pot explicar, que jo no sóc capaç d’explicar. Gent amb una consciència, una coherència i una voluntat de servei més que remarcables, que per això mateix no necessiten cap reconeixement públic ni el reclamen mai. Gent que ens l’hem trobada en qualsevol reunió, en qualsevol manifestació, que ens han donat la mà, que ens han ajudat a sostenir una pancarta o que han cridat al nostre costat fent que semblàs corrent allò que és excepcional. Gent que ha documentat la veritat i amb una estatura personal i moral davant la qual un trist ministre com Borrell queda empetitit, gairebé invisible.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Parés
Josep Parés
27.01.2019  ·  22:18

Moltes grácies, doctora pet awuesta feina immensa! Ara només falta traduir-ho al castellà i a l’anglès, que encara podria servir al “Judici Final” que tenim a tocar.

Josep Usó
Josep Usó
27.01.2019  ·  23:55

La feina dels científics és molt minuciosa, molt exigent i, de vegades, dura. Però és la què proporciona dades i coneixements reals i comprovables sobre allò que es publica. Segurament és per això, perquè és irrebatible, pel que l’ataquen. I l’atacaran, però no aconseguiran res. Bona feina i publicada en el moment oportú, a més a més.

Ramon Sans
Ramon Sans
28.01.2019  ·  00:14

Muchas gracias , a ella y a todo el colectivo sanitario de Catalunya que en tiempos dificiles lo ha dado todo por el bien de la población ,la doctora Núria Pujol-Moix es la punta de ese iceberg solidario y comprometido con el país . Todo agradecimiento es poco. Gracias .

jaume vall
jaume vall
28.01.2019  ·  00:25

Periodisme de qualitat en temps de l’anomenada postveritat.
Gràcies, Vilaweb…. “que bueno que viniste !!!”

Ara bé : “Com a país tenim una sort enorme de comptar amb persones, ciutadans, com la doctora Núria Pujol-Moix. Gent amb una qualificació professional altíssima, però també compromeses socialment i disposades a posar el rigor, la feina al servei del conjunt de la població, de tothom”

Estem segurs que als llocs importants, claus, a l’elit dels partits polítics i institucions hi ha els millors qualificats?
Repassem alguns dirigents i alguns candidats a dirigents?
Passarien un sedàs de qualitat per dirigir una empresa?
No podríem ser una mica exigents amb la qualitat professional i moral dels qui ens han de manar?
(que no ho facin els espanyols no és excusa, és un cònsol menor, ens hem de comparar amb Dinamarca, Holanda, recordem?)

Antoni López
Antoni López
28.01.2019  ·  00:36

Rigor científic tal com cal. el demes es palla.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
28.01.2019  ·  00:53

Un magnífic i pacienciós treball que document la veritat dels fets. Una dona forta la doctora Núria Pujol.

NURIA TORRAS
NURIA TORRAS
28.01.2019  ·  01:14

Moltes gràcies per fer difusió d’aquest important treball, tant de bo més mitjans ho fessin còrrer també.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
28.01.2019  ·  06:37

Excel·lent treball de la Dra. Nuria Pujol-Moix i un bon treball periodístic de VilaWeb. Salut.

Júlia Laforga
Júlia Laforga
28.01.2019  ·  07:08

Conviure amb l’excel•lencia, la generositat i/o el compromís t’hi acosta, t’en fa venir ganes. T’ho fa veure més possible.
Conviure amb la mediocritat, la mentida i/o el servilisme et tanca el cor i els ulls.

Carles Blas
Carles Blas
28.01.2019  ·  07:38

Dono tot el meu reconeixement i felicitació a la doctora Pujol-Moix pel seu acurat informe, i a Vilaweb per la seva constància a difondre informació contrastada i posar en evidència les mentides que impune i diàriament ens llencen totes les administracions espanyoles.

Julio Montabes
Julio Montabes
28.01.2019  ·  08:19

Moltes gràcies doctora Pujol-Moix. El seu treball és un gra d’arena contra la manipulació i la mentida. Però un d’aquells grans d’arena que colant-se en l’engranatge de la falsificació poden arribar a parar-la o, si més no, la debiliten.

Albert Miret
Albert Miret
28.01.2019  ·  08:37

L’excel·lència i la fermesa d’aquesta gran dona és una de les meravelles que té aquest país nostre. Però això vol dir una immensa quantitat d’hores de treball durant tota la seva vida i els seus conciutadans tenim l’obligació moral de tornar-li fins allà on puguem. Hem d’aconseguir que el reconeixement que tant es mereix ja se li faci des de la República independent de Catalunya .

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
28.01.2019  ·  08:52

Escampar-ho arreu, això és el que cal fer amb aquest excel·lent treball, en català, anglès i espanyol com a mínim.
Una còpia pel govern espanyol per veure si se’n avergonyeixen i paren de menystenir la brutalitat de la policia espanyola amb la connivència del “gobierno” i els mitjans de comunicació a sou del feixisme.

Fora bo que també es fes en frances i alemany, i això li pertoca a la Generalitat, la doctora Pujol ja n’ha fet el més important i difícil.

Com diu Vicens, és una mostra de la forma de fer dels catalans, iniciativa privada, no com podríem esperar en general dels espanyols que el primer que fan és anar a cercar subvencions.

En Borrell te prou galtes per intentar desprestigiar-lo, però per sort per nosaltres, és prou curt de gambals per fer-ho i així es desprestigia ell internacionalment encara més.

Pep Agulló
Pep Agulló
28.01.2019  ·  09:17

La grandesa del nostre país fa més roí el país de la mentida. Gràcies doctora Pujol-Moix pel vostre impagable servei a la causa de la veritat i de la llibertat.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
28.01.2019  ·  09:24

Felicitacions a la doctora Núria Pujol- Moix, una bona tasca. Ignoro si aquest informe fa una estadística a la vora de l’edat i gènere de les víctimes. Seria molt interessant dons les imatges de dones joves agredides amb acarnissament i avis colpejats per la condecorada policia espanyola i la GC són demolidores.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
28.01.2019  ·  09:41

Un estudi necessari, milions de gràcies!!!!
Endavant catalans!!!!!

LLIBERTAT!!!!!

Elisa Vilaret
Elisa Vilaret
28.01.2019  ·  09:51

Tot el meu reconeixement i admiració per la feina feta per la Dra. Pujol-Moix. Gent experta, capaç de dedicar el seu treball, temps i esforç a favor d’una causa pública, és un exemple per a tots nosaltres. Gràcies.

Núria Coma
Núria Coma
28.01.2019  ·  10:02

Quin orgull.
Això si que ells, no podran sentir mai, de fet no el senten per això com qualsevol maltractador, només tenen l’opció de la por, l’amenaça, el dolor, ni un sol argument, ni mil de les seves mentides, arribaran mai ni a la sola de la sabata dels nostres periodistes, professionals, doctores, com en aquest cas, i persones que no busquen com manipular la veritat per trasgiversar-la, i llavors escupir-la, sino que tansols la treballen perquè ella sola parli.
Moltes gràcies.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
28.01.2019  ·  10:36

Moltes gràcies Dra Pujl-Moix per la seva indispensable i necessària tasca i compromís. Moltes gràcies Vicent per l’editorial.

Pilar Pla.angusto
Pilar Pla.angusto
28.01.2019  ·  11:14

Gràcies Doctora Pujol, per demostra les mentides del Gobierno,

Secundí Mollà
Secundí Mollà
28.01.2019  ·  11:28

Quan Borrell, amb la intenció de confondre l’opinió pública internacional, diu que les imatges de la repressió policial de l’1-O, que tothom hem vist i fins i tot alguns heu estat protagonistes, són del Xile de Pinochet, està reconeixent que l’actuació espanyola ha situat Catalunya a l’època de la dictadura xilena de 1973.
Es a dir, l’actuació espanyola és del tot equiparable amb l’actuació de Pinochet a la dècada dels 70 del segle XX. I per això compara l’actuació a Catalunya amb les actuacions en aquesta dictadura, perquè en ser totalment equiparables espera que la gent les confonga amb les de la dictadura xilena.
Aleshores, segons Borrell, Espanya es va comportar com Pinochet a Xile. La diferència és que no som al segle XX i a més estem a l’Europa de les grans democràcies.

Ignasi Mora
Ignasi Mora
28.01.2019  ·  11:36

Estic d’acord amb aquesta mena d’articles, un punt sentimental però sense la morbositat típica de la mentalitat espanyola. És més, crec que si s’empra aquest llenguatge, esdevé terapèutic i conformador d’una col·lectivitat. I encara: ¿quants addictes a les drogues, per exemple, ens hauríem estalviat, si l’escalf tribal els haguera arribat al cervell?

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
28.01.2019  ·  11:39

Només puc dir: moltes gràcies doctora.

Assumpta Sagués
Assumpta Sagués
28.01.2019  ·  11:52

Em vaig llegir l’estudi , i estic completament d’acord amb l’editorial.
Gràcies, Dra. Pujol-Moix.
Caldria exigir aquest rigor i honor a la veritat als nostres polítics, precisament en aquests moments.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
28.01.2019  ·  12:09

Gràcias Dra. Pujol-Moix per l’estudi i en Sr.Partal per publicar-ho…

Jaume Bosch
Jaume Bosch
28.01.2019  ·  12:32

Bona feina, ara màxima difusió en anglès per el món, que corri. En ejpañol ni cal, tanmateix!

TERESA SALA
TERESA SALA
28.01.2019  ·  12:58

Moltes gràcies a la Dra. Núria Pujol pel seu treball tan curós que restableix la veritat i, amb ella, la dignitat de tots els ferits i afectats per les càrregues de l’1octubre, que s’han sentit dir, dia sí i dia també, que allò que van patir no va existir, és una exageració, o directament imatges falses. I gràcies Vicent Partal per donar-li ressó al seu treball en la vostra editorial.

Roser Caminals
Roser Caminals
28.01.2019  ·  15:34

Espero que aquest estudi definitiu es publiqui en anglès i es faci circular. Si algú té la versió anglesa, la penjaré a publicacions d’USA com ara la molt llegida “The Catalan Voice”.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
28.01.2019  ·  17:21

Comparteixo la resposta del Albert Miret.

eva salas
eva salas
29.01.2019  ·  10:52

Molt d’acord amb en Secundí.

Enhorabona per l’estudi. Gràcies.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €