Feijóo: de moderat a ultra

  • Feijóo es va convertint en una caricatura. També s’apunta a les teories de la conspiració, tal com van fer Donald Trump i Jair Bolsonaro

VilaWeb

Sembla que a Alberto Núñez Feijóo no li ha anat gaire bé Madrid en vista de les declaracions públiques ha fet aquestes darreres setmanes. Unes paraules que despullen un perfil que va anar modulant, amb el pas dels anys, segons li convenia. Som davant un producte cisellat segons els corrents interns del PP i els interessos electorals.

Aquells mitjans de comunicació espanyols més progressistes que el qualificaven de moderat ara s’espanten amb allò que alguns ja fa anys que advertim. Veiem un Feijóo desbocat, situat a l’ala més radical del partit, a les ordres d’Isabel Díaz Ayuso. Un PP que renuncia als vots del centre i que fa seguidisme del sector ultra de l’espanyolisme, bo i competint amb Vox pel votant de la dreta més radical.

Feijóo es va convertint en una caricatura. També s’apunta a les teories de la conspiració, tal com van fer Donald Trump –apel·lant a un suposat frau en les eleccions dels EUA– i Jair Bolsonaro –amb el mateix discurs que Trump respecte de les eleccions i negant la pandèmia de la covid-19. El president del principal partit de l’oposició a l’estat espanyol aquesta setmana ha dit que hi havia indicis que hi havia un pla per a alterar la convivència democràtica que preveu la constitució i ha assenyalat que érem davant el primer govern “intervingut pels enemics” de la sacrosanta carta magna. No us recorda la confabulació judeo-maçònica que obsessionava tant Franco?

I no va acabar ací. Feijóo va tornar a posar-se en evidència quan es va negar a condemnar l’intent de cop d’estat dels bolsonaristes al Brasil. De fet, va arribar a comparar l’assalt a les tres seus dels poders brasilers –executiu, legislatiu i judicial– amb la protesta “Envolta el congrés” feta a Madrid el 2012. Una mobilització que s’havia autoritzat, que va ser dissolta per la policia i la causa de la qual va ser arxivada per la justícia. Una mobilització que no va posar en perill la democràcia i no provava d’ocupar el congrés espanyol. Així ho recollia la sentència amb què es va tancar el cas.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any