Famílies de Sant Vicent del Raspeig denuncien que la conselleria no els respecta la línia en català

Després de la consulta sobre la llengua base a les escoles, una de les coses que més temien la comunitat educativa i les famílies era l’aplicació dels resultats per part de la Conselleria d’Educació. Amb una llei ambigua i un text poc precís, el departament de José Antonio Rovira ja ha començat a prendre decisions que no respecten la voluntat de les famílies.

És el cas de la classe de quatre anys d’infantil del CEIP l’Almàssera de Sant Vicent del Raspeig (Alacantí), que l’any que ve passarà a cinc anys. És un curs amb dues línies i, tot i haver tret el percentatge mínim que marca la llei de segregació lingüística (25%) per a crear una línia en llengua base català, la conselleria de Rovira ha decidit que se’n faran dues en castellà.

Les famílies han interposat un recurs d’alçada per a exigir que se’ls respecte la voluntat que els seus fills estudien en català i que se’ls garantesca la seua elecció en la consulta. En aquest curs, de quaranta-sis alumnes, trenta-tres han votat pel castellà, onze pel català, i dos no han votat. Per tant, hi ha un 75% que vol castellà i un 25% que vol català. Però el text de la llei no és precís, car de la taula dels percentatges es pot interpretar que, en aquesta situació de mínims, tant puga haver-hi una línia en cada llengua com dues línies en la llengua majoritària.

“Hi ha una indefinició a la llei perquè la taula està malament. El percentatge del 25% és en dues caselles de la taula, llavors la conselleria posa un criteri i ja està. El 25% és el mínim per a fer una línia, i no ens ho respecten. Com que la llei està mal definida, fan uns criteris que no entenc, no sé d’on els trauen, i en el nostre cas, no ens posen la línia”, lamenta Mara Guirado, mare d’un alumne del curs afectat.

El centre educatiu ja els ha enviat la comunicació oficial en què els informen de la planificació d’unitats per al curs 2025/2026. Aquesta classe d’infantil serà l’única de tot el centre educatiu que no tindrà una línia en català. “Tot el col·legi té una línia tret de nosaltres. Com a mínim, perquè en quart de primària n’hi ha dues. I ara jo tindré un fill escolaritzat en línia en valencià, i un altre en castellà. Tot molt normal. L’any vinent, un passarà a segon en valencià, i l’altre a cinc anys d’infantil en castellà. I així es quedarà sempre, fins a l’institut”, lamenta Guirado.

En el recurs d’alçada, al qual ha tingut accés VilaWeb, les famílies consideren que la Conselleria d’Educació fa una interpretació “interessada” de la llei, “perquè sí que aporta recursos de docència i professorat en valencià per als altres vuit cursos que s’imparteixen al CEIP l’Almàssera, i només deixa sense unitat de llengua base valencià aquest curs.” També lamenten que aquesta decisió deixa les famílies amb germans en uns altres nivells amb dos idiomes de llengua base en un mateix nucli familiar, “amb la problemàtica que pot comportar a l’hora de l’estudi, la faena i l’organització de l’alumnat”.

“Ens trobem amb un greuge comparatiu perquè uns alumnes estaran en la llengua elegida (valencià) i els nostres fills estaran en una imposada (castellà); havent-se complert els percentatges mínims de votació per a poder posar una unitat de llengua base en valencià”, exposen. Així, defensen que, d’acord amb allò que s’estableix a la taula de l’annex I de la llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat Valenciana, i després de la consulta, hi ha prou demanda perquè s’apliquen els percentatges de la taula i s’òbriga una línia en català. Reivindiquen, a més, que el municipi de Sant Vicent del Raspeig és de predomini lingüístic català.

“Onze contra la conselleria”

“La no-inclusió del meu fill al grup de llengua base valencià, així com la resta de representants legals que hem votat aquesta opció del valencià com a llengua base, implicaria, no només una conseqüència emocional, per privar-lo del dret de tenir accés a l’estudi d’aquesta llengua lliurement, com estableix la llei 1/2024, de 27 de juny, sinó també una conseqüència acadèmica, perquè el seu procés d’aprenentatge es veuria privat de l’enriquiment que implica el domini d’una segona llengua”, conclou el recurs.

Aquestes famílies tenen el suport d’Escola Valenciana i de l’STEPV, que ja estudia el cas. “Tu t’agafes la llei i pots interpretar que et poden donar les dues línies en una llengua, o una i una, perquè s’ha redactat així. Això passa en dues unitats, però quan són tres i canvien els percentatges, també passa. Passa en tots. Sembla que ho hagen fet expressament perquè després siga la conselleria qui decidisca en quina llengua es fa la unitat. És així de divertida la llei. I això és decisió de conselleria, no del centre. La conselleria sempre diu que respectarà els resultats i que mirarà d’afavorir que tothom se senta satisfet amb el que han votat, però, en aquest cas, és evident que no és així”, assenyala Marc Candela, portaveu del sindicat.

Amb tot, les famílies se senten desmotivades. “Jo ja no sé què més fer. La veritat és que estem una mica enfonsats, ens veiem onze contra la conselleria, que pren un criteri que no sabem d’on ha tret per a no fer la línia. I creiem que, a part de fer una demanda al jutjat –que trigarà, com a mínim, dos anys a resoldre’s–, no obtindrem solució per als nostres nens”, diu Guirado.