Falles pirineus

A Andorra la Vella, Isil, Arties i Boí, fa segles que, pels volts del solstici d’estiu, es fa la festa de les falles. Però aquests últims anys ha agafat més renom arran de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO el 2015. Tot i que dos pobles dels seixanta-tres que van encapçalar la candidatura ja han fet les falles –Durro i la Pobla de Segur–, la majoria es concentren aquest cap de setmana.

Què podem fer aquest cap de setmana? deu propostes 

Malgrat ser catalogades sota una mateixa etiqueta, les Festes del Foc del Solstici d’Estiu dels Pirineus –aquest n’és el nom oficial– són molt riques i variades. Cada poble les fa a la seva manera i presenten moltes variants:

Falles d’Alins (23 de juny). Una vegada la gent ja ha sopat, les campanes avisen que ha arribat el moment tan esperat. Els fallaires, amb ajuda de les llanternes, pugen cap al turó de Sant Quirc. Però no ho fan del tot a les fosques. Tenen l’ajut dels focs artificials previs a la baixada, que il·luminen el cel. Un cop acabats, comença la baixada amb les falles ja enceses. Quan arriben al poble comença la festa. Els participants dipositen les falles en una gran foguera i es dóna el tret de sortida de la música.

Sant Joan 2019: deu propostes per viure la nit més curta de l’any

Falles d’Andorra (23 de juny). Les set parròquies que conformen el Principiat d’Andorra celebren la revetlla de Sant Joan d’una manera molt especial, amb la cremada de les falles. La principal diferència és que a Andorra, les falles són boles lleugeres d’escorça de bedoll que es fan giravoltar. A Andorra la Vella, el 23 a la nit, els fallaires recorren els carrers més cèntrics del municipi dibuixant cercles de foc amb les falles. Al final del recorregut, representen el Ball de les Bruixes, un espectacle teatral que dóna el tret de sortida a l’encesa de la foguera.

Falles d’Arties (23 de juny). Les i Arties són els pobles de la Vall d’Aran que conserven aquesta tradició mil·lenària tan arrelada al Pirineu. La nit de Sant Joan, a Arties s’encén el Taro, un tronc d’uns vuit metres que prèviament ha estat tallat i preparat pel poble, i s’arrossega pels carrers, acompanyat de música i dels crits dels assistents. El recorregut s’allarga fins ben entrada la matinada. Acaba davant la casa del batlle, on el tronc es deixa totalment carbonitzat.

Falles d’Isil (23 de juny). Els joves d’Isil fan una de les baixades de falles més especials del Pirineu. S’encenen els troncs de mida mitjana i els portadors els carreguen a l’espatlla mentre baixen per la muntanya. A la tarda, els fallaires agafen les falles i les pugen fins al ‘far’. Allà organitzen una festa mentre esperen que es faci fosc. Quan és el moment, el poble encén la falla major que hi ha plantada a la plaça de l’Església. És el senyal que avisa els fadrins que ja poden encendre les falles i baixar fins al poble fent ziga-zagues. El trajecte dura unes dues hores. Després, al voltant de la gran foguera es ballen les quatre danses tradicionals: la marxa dels fallaires, el ball de bastons, la bolangera i el ball pla.

Les falles d’Isil.

Falles de Les (23 de juny). Durant la revetlla de Sant Joan, a Les es crema un tronc anomenat Haro. L’escenari del ritual és la plaça de l’Haro, on, cap a les deu de la nit, arriba la processó al ritme de les danses tradicionals dels Corbilhuèrs. Després de la benedicció, s’encén l’haro i es procedeix a la crema de les halhes, una mena de torxes fabricades amb escorça de cirerer que es fan girar fent cercles i simulant la lluita per purificar i cremar els mals esperits. La cerimònia acaba amb un ball al voltant de l’haro encès, mentre a la plaça se serveix vi calent i la coca de Sant Joan.

Falles del Pont de Suert (23 de juny). La principal diferència amb la resta de falles és que els participants, a més de carregar la falla encesa, porten a sobre unes esquelles que fan un soroll ensordidor. A més, els fallaires baixen de la muntanya fent diversos crits, cosa que la converteix en una de les baixades més eufòriques. Al Pont de Suert, els forasters tenen la possibilitat de pujar i baixar falles, si ho desitgen i sempre que respectin les normes de la festa. Abans, cal que s’apuntin a un llistat que hi ha a l’ajuntament. El 23 de juny, a l’Alta Ribagorça també se celebren les falles de Boí i Casós.

Falles de Vilaller (23 de juny). La principal diferència amb les altres festes és la forma de les falles. Tenen una estructura peculiar, diferent de la resta. Són formades per tres taulons triangulars units amb un filferro i farcits amb trossos de fusta i teia, que en funció de la quantitat cremaran més o menys. Quan es fa de nit, des del poble de Vilaller es poden veure rius de foc per la muntanya. Són els fallaires que baixen per la muntanya per encendre la gran foguera que hi ha a la plaça de Massaneres.

Falles de Barruera (29 de juny). Les falles de l’Alta Ribagorça, entre les quals hi ha la de Barruera, són de pi i la forma preferida és la teia, perquè aporta més llum i flama a les fogueres. El 29 de juny, una filera de llum baixa fent ziga-zagues per les muntanyes de Barruera. Un cop al poble, donen un parell de voltes fins a arribar a la plaça Major, on encenen una gran foguera i comença la festa.

Falles d’Erill la Vall (6 de juliol). La primera setmana de juliol és el torn d’Erill la Vall. Celebren aquesta tradició en el marc de la Festa Major de Sant Cristòfol, que va molt més enllà de les falles. Els primers de pujar a la muntanya són els més menuts. I els fallaires adults els agafen el relleu passades les deu de la nit.

Falles de Taüll (19 de juliol). És una de les falles que més públic aglutina. Els joves pugen divendres al vespre a una muntanya pròxima. Allà cremen un pi, el qual després serveix per a encendre totes les falles. Els fallaires baixen al poble corrent, fan tres voltes a l’església i amunteguen totes les falles al mig de la plaça, creant una gran foguera. Aleshores comença la festa. Es reparteix vi i coca entre els assistents.

Falles de Llesp (27 de juliol). Són les últimes falles, les que les fan especials. Llesp és un poble petit, però el 27 de juliol s’omple de gent amb ganes de viure l’última baixada de falles de la temporada. Un riu de foc baixa muntanya avall fins a arribar a la plaça del poble, on els fallaires són rebuts al ritme de la música i el repic de campanes. Un cop allà, s’apilen les falles i es forma una gran foguera. Les falles infantils solen començar a les 22.00 i les dels adults, a les 22.30.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb