Les falles són patrimoni volàtil, una explosió de sons, música, formes i colors que conformen l’expressió de cultura popular més espectacular del País Valencià. La immensa xarxa associativa fa possible que València es convertesca en la capital de l’art urbà, la sàtira, la crítica, la música en directe amb bandes, dolçainers i tabaleters, orquestres i alguns cantadors d’estil, les mascletades, els coets, les traques i molt més.

Tothom sap que la ciutat és un caos de gent que va amunt i avall, que hi ha desenes de carrers tallats que afecten el funcionament normal dels transports públics i que és gairebé impossible trobar allotjament a última hora, que accedir a la ‘mascletà’ és una odissea i que la gent col·lapsa carrers i cruïlles senceres quan accedeixen als grans monuments que apunten al cel amb fermesa i espectacularitat.

Però no tothom sap que, més enllà d’aquests monuments, n’hi ha uns altres, infinitament més modestos i lliures de massificacions. Són xicotetes obres que mereixen atenció perquè els casals que les planten fan de la modèstia virtut i les converteixen en falles que se n’ixen, del patró convencional.

N’hi ha prou de fer un recorregut pels barris de la ciutat per a veure que cadascun allotja mons fallers particulars, maneres diferents de viure la festa i relacionar-se i, naturalment, monuments de tota mena que, si bé comparteixen la volatilitat i l’ús de la tradició, són diferents i fan de les falles una festa plural que es reinventa a poc a poc.

Les falles alternatives

Al costat de les falles que mantenen la tradició escultòrica, que canvia cada any amb estils més o menys semblants, apareixen obres figuratives, conceptuals i amb molta plasticitat que difereixen en estil i concepció i que, sovint, traspassen els límits establerts, trenquen amb els estereotips que han protagonitzat la festa durant dècades. Aquestes comissions falleres s’han guanyat un lloc i un reconeixement per la seua particularitat: encarreguen o fan monuments que, per a molts, no són falles i, per a uns altres, són art urbà d’avantguarda, d’alt nivell.

Al remat, aquestes creacions inciten a la reflexió i es converteixen en una part de l’engranatge que acciona el motor de la transformació social, de la cultura popular. Evidencien que la creativitat té discursos diferents que van més enllà de la sàtira i la crítica tradicional. Posen el focus en la sostenibilitat dels materials, en la crítica contundent, sovint esfereïdora, en la conceptualització i en el desenvolupament acurat d’una qüestió o d’una altra, entre més coses.

La ruta alternativa i ‘l’explicació de la falla’

Gran part de les falles més trencadores resten al bell mig del nucli urbà, però passen gairebé desapercebudes, fins i tot, per als visitants assidus. És fàcil de passar-hi per davant sense adonar-se’n, perquè no hi ha gaire gent al seu voltant i l’arquitectura de la ciutat facilita perdre’s en el camí.

Per revertir aquesta situació, hi ha diverses opcions per a una vesprada: fer un passeig amb els ulls i anar trobant-les, així com qui no vol; preparar una ruta personalitzada; acompanyar-se d’un especialista; o apuntar-se a una visita organitzada, com la de l’Associació Cultural Institut Obrer de València, que mostra les falles que tenen un concepte ampli i obert de mires sobre la idea de ‘monument’.

Gabriel Benavides. Guia de l’Associació Cultural Institut Obrer de València.

El seu guia, Gabriel Benavides, explica que aquestes falles són importants perquè aconsegueixen fer passos endavant, deixen una empremta especial, aporten coses i cerquen nous conceptes. I afegeix que són el contrapunt a les més tradicionals. Benavides diu: ‘La manera com es fan les falles tradicionalment porta a una mercantilització de la festa per un ús immediat i turístic, sense missatge ni contingut artístic. Fa trenta anys que les falles són iguals i això és fer per fer.’

Algunes falles alternatives de València

Fem una selecció de falles alternatives que es poden visitar en mitja jornada, a peu:

Crida l’atenció per la mena de construcció, que recorda la falla de l’any passat, amb una estructura ovalada però que, enguany, simula un iceberg de colors que amaga dins allò que no es veu de les relacions familiars i de parella. Un trencadís de colors fa de sostre d’una casa esfereïdora que posa sobre la taula les violències que pateixen les dones.

L’accés posa els pèls de punta, hi ha una porta alta per als homes i una de menuda per a les dones. A dins, s’hi fa una crítica contundent del masclisme, del maltractament, del tracte que les dones tenen en situacions quotidianes, de la càrrega de les feines de la llar, de la projecció social de les dones i de l’educació masclista que rebem des de ben menuts, entre moltes injustícies més. L’elaboració de la falla ha anat a càrrec de la mateixa comissió.