Exposicions que no fan vacances

Una colla de museus de Barcelona acaben d'inaugurar exposicions que poden ser una bona opció per a aquells que passen l'estiu a prop

VilaWeb
Joan Safont Plumed
28.07.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Si hom ha de passar l’agost a la ciutat,  vol mirar de fugir de les corrues de turistes que omplen els carrers del centre de Barcelona i, alhora, cercar una temperatura adequada per a combatre les successives onades de calor, una bona opció és entrar dins un museu. Tret d’aquells que les guies els han dit que són imprescindibles, és ben probable que els ramats de visitants estrangers ni s’hi acostin, malgrat que hi passin per davant. Una altra cosa és el Museu Picasso, per exemple.

La recuperació d’Amèlia Riera

Per exemple, a la Virreina Centre de la Imatge hi coincideixen quatre exposicions d’aquelles que poden omplir el tedi d’una tarda d’estiu. A les dedicades a l’escriptora i cineasta Marguerite Duras, al fotògraf Oriol Vilapuig i a l’artista Èlia Llach, aquest mes de juliol s’hi acaba d’afegir una mostra important: “Mrs. Death”, consagrada a Amèlia Riera, desapareguda l’any 2019.

Una imatge de l’exposició ‘Mrs. Death’ a la Virreina (fotografia: ACN).

En un moment d’inajornable recuperació del nom i el paper de les dones en les diverses cultures, cal celebrar que puguem endinsar-nos en l’obra d’una artista que s’ha titllat d’inclassificable, precursora i pionera, Contemporània dels grans artistes –homes– de les segones avantguardes, Riera va experimentar sovint amb el sexe i la mort, especialment mitjançant objectes pertorbadors que es mostren en una exposició centrada en el seu vessant més contestatari. Pere Pedrals, responsable de la mostra, diu: “Tot i que el seu treball abraça des de la pintura fins a les instal·lacions, passant pel dibuix, l’obra gràfica i fins i tot la creació del seu propi personatge, és en la intervenció d’objectes que aquesta lluita es fa més evident.”

Els misteris del cervell humà

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on fins al 28 d’agost es pot veure la gran exposició dedicada al psiquiatre Francesc Tosquelles, acaba d’inaugurar la mostra “Cervell(s)”, que sembla dialogar d’alguna manera amb “Com una màquina de cosir en un camp de blat”. En aquest cas, la proposta s’interroga sobre l’òrgan més important del cos humà i, alhora, el més enigmàtic. Se serveix, per exemple, sels dibuixos originals del científic aragonès Santiago Ramón y Cajal. Precisament, el Nobel de Medicina va viure ben a prop del CCCB, al carrer del Notariat, durant la seva estada a la ciutat com a catedràtic d’Histologia Normal i Patològica de la Facultat de Medicina, llavors situada a l’actual seu de l’Acadèmia de Medicina, al carrer del Carme.

Vista de la mostra ‘Cervell(s)’, del CCCB (fotografia: ACN).

Al costat del CCCB, al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) també acaba d’obrir al públic una exposició dedicada a l’artista multimèdia brasilera Cinthia Marcelle. És la primera mostra monogràfica dedicada a Marcelle als Països Catalans, i vol posar un èmfasi especial en la preocupació constant de l’artista per aspectes com la col·lectivitat i “la poètica de l’acumulació, la multiplicació i la repetició”, a més de la diversitat estètica de la seva producció.

Una capella desapareguda el segle XVII, la cara B del Jocs de Barcelona i les transformacions de la ciutat al segle XIX

Sortint del Raval, a Montjuïc, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) acaba de presentar un projecte singular, que pot complementar la visita a una de les exposicions de l’any, “Turner. La llum és color”. Es tracta de “Carracci. Els frescos de la capella Herrera”, coorganitzada amb el Museu del Prado i les Barberini Gallerie Corsini Nazionale, de Roma, i que reuneix les pintures que Annibale Carracci va fer al segle XVII per a les parets de la capella dels Herrera, a la desapareguda església romana de Sant Jaume dels Espanyols. Aprofitant l’anada a Montjuïc, al castell s’hi pot veure l’exposició “Barcelona 1992: trenta anys després”, una mirada crítica a l’aniversari olímpic, dirigida pel periodista Sergi Picazo, i que vol explicar la cara B i menys coneguda dels Jocs Olímpics.

La Capella Herrera del MNAC, amb algunes pintures de Carracci portades a Barcelona.

Finalment, els amants de la fotografia poden aprofitar l’avinentesa per tornar a resseguir el triangle fotogràfic del Born i el Poblenou. Al Kbr, de la Fundació Mapfre, encara hi ha temps per a veure les exposicions dedicades a Bleda i Rosa i a les col·leccions de Mapfre, aplegades sota el títol de “Ressonàncies”. De Foto Colectania en vam parlar fa poc en aquest mateix espai. Pel que fa a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, s’hi pot trobar una exposició que farà les delícies dels molts amants de la ciutat desapareguda: “La ciutat davant la càmera. Imaginaris urbans al segle XX”, centrada en la manera com els fotògrafs van captar els canvis i transformacions de la ciutat del Vuit-cents.

Amb el desig que aquestes darreres recomanacions del Mirador siguin profitoses al lector i pugui gaudir de la cultura sigui on sigui, prenem unes setmanes de descans. Ens veurem en tornant de vacances.

L’imprescindible

Fins al 31 de juliol es pot comprar per un preu especial l’abonament anual als Cinemes Girona. Els Girona, a més, acaben de guanyar el premi Pepón Coromina de l’Acadèmia del Cinema Català. Han estat reconeguts, segons el jurat, pel “risc i l’aposta que implica mantenir viu un cinema de barri i convertir-lo en un espai divers i acollidor on conviuen un gran ventall d’iniciatives, mirades diverses i les comunitats diferents, totes elles interpel·lades per una programació pensada amb la idea que l’acte de crear no és complet si no es comparteix”.

El nom propi

Margarida Muset (fotografia: Albert Salamé)

La mestra i inspectora d’ensenyament Margarida Muset, directora del Servei d’Ensenyament del Català entre 1980 i 1984, rebrà el dia 8 de setembre la Medalla d’Honor en categoria d’or del parlament, juntament amb el seu marit, el pedagog Joaquim Arenas, primer director i fundador del SEDEC. El mateix dia es lliuraran les distincions a títol pòstum a Núria Feliu i Pau Riba. Podeu llegir una entrevista d’Ot Bou a Muset.

L’efemèride

El primer d’agost de 1962 es va morir a Barcelona el tenor Emili Vendrell i Ibars. Nascut al barri del Raval, les seves interpretacions de clàssics catalans com “L’emigrant”, el van convertir en “la veu del poble”. Després de la guerra va ser represaliat pel règim franquista per “catalanista, roig i maçó”. En el moment de la seva mort, les autoritats van impedir que les seves despulles fossin vetllades al Palau de la Música per por que l’acte es convertís en una manifestació contrària al règim.

Caldrà estar-ne al cas

Monument a l’arxiduc Lluís Salvador, als jardins de la Cartoixa de Valldemossa.

L‘Orquestra Simfònica de les Balears acaba de presentar la nova temporada, batejada amb el nom de “Calidoscopi Sonor”, i en la qual es destaca un projecte molt especial: una òpera de producció pròpia dedicada a Lluís Salvador d’Àustria, “s’Arxiduc”. La peça, amb música del compositor Antoni Parera Fons i llibret de l’escriptora Carme Riera, és previst que s’estreni al Teatre Principal de Palma abans d’acabar el 2022.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €