Dins un videojoc eròtic immersiu: com és la pornografia d’Erika Lust?

Una pornografia en què el clítoris existeix i no s’estimula a cops. Una pornografia que veu les dones com a subjectes que desitgen i no solament com a objectes de desig. Una pornografia en què la llum i l’estètica importen. A hores d’ara res de tot això hauria de considerar-se gaire subversiu, però potser ho és, tenint en compte que la norma del cinema eròtic és dictada per PornHub: erotització de la violència contra les dones, explotació sexual i un imaginari limitat, repetitiu i tòpic. La directora sueca Erika Lust fa vint anys que es dedica a produir una pornografia diferent, amb una mirada femenina que no la fa naïf ni suau, però sí més diversa.

Ara és possible de fer un tast del seu univers d’una manera original, amb la primera exposició immersiva eròtica d’Europa, “House of ERIKALUST”, que es pot visitar a Barcelona. Va començar a final d’octubre i durarà uns quants mesos, encara sense una fi definida. Creada mitjançant la tecnologia immersiva i de realitat virtual, l’experiència és realment sorprenent, ben bé com ser dins un videojoc eròtic.

Un emplaçament desconegut

Són les 21.25 i els primers visitants de la nit es van aplegant davant la porta. Fa tot just vint-i-quatre hores que han rebut l’emplaçament exacte de l’exposició, que no es revela d’entrada per augmentar-ne el misteri. “Acostumem a mirar el seu cinema i tenim curiositat per veure com ens sorprèn amb una exposició”, comenta un matrimoni d’uns seixanta anys que sembla familiaritzat amb els continguts de Lust. Hi ha gent de totes les edats, però segurament més gent entre trenta anys i quaranta. Una vegada dins, la il·luminació és tènue i misteriosa, i un antifaç negre i una copa de cava hi afegeixen un toc sofisticat. La primera sala, plena de miralls, és introductòria i serveix per a situar la feina de la directora i productora.

Quan es parla de pornografia per a dones, a vegades les plataformes convencionals la lliguen a la candidesa, la suavitat, la tendresa. I quan es parla de pornografia feminista –probablement una altra etiqueta sobrera– hi ha el risc de caure en l’equívoc d’imaginar-se un simple intercanvi de rols: la dona domina, l’home és dominat. Tot i que la pornografia de Lust pot tenir escenes suaus i també dones dominadores que assoten homes submisos, la diferència amb la pornografia convencional no és aquesta, sinó que les divergències tenen més a veure amb uns altres punts.

El primer element diferenciador és la varietat de pràctiques i propostes sexuals, lluny de la recepta única de penetració matussera i també més enllà del mite de “l’encastador”, que aconsegueix orgasmes femenins de manera quasi màgica. El segon, la cerca d’una estètica més treballada. I, el tercer, que Lust assenyala com a més important: un procés en què tot allò que fan els actors és acordat, amb els drets garantits. Per exemple, a les filmacions hi ha la figura del coordinador d’intimitat, perquè tothom se senti còmode amb què fa. De fet, la directora ha reiterat en les seves entrevistes que la pornografia de cap manera hauria de ser de franc, que per a garantir-ne una elaboració ètica, cal, entre més coses, que el consumidor pagui. Entre feministes hi ha un debat recurrent sobre si una pornografia ètica és possible, però per a moltes, propostes com les de Lust són alternatives preferibles.

Quines són les fantasies del públic?

Els principis de la directora es veuen més clars a la segona sala, un cinema en què es projecten fragments de X Confessions, una sèrie de films en què Lust va recrear les fantasies eròtiques dels seus fans de tot el món. I què és el que vol la gent? Hi ha fantasies que es repeteixen més? El trio, i és prou clar al llarg de l’exposició, és una fantasia força corrent, però a X Confessions n’hi ha per a triar i remenar: dones que ballen sensualment per a unes altres dones, homes musculosos que són contemplats, orgies bisexuals entre menges i luxes, dones que s’aixequen amb penis d’un dia per l’altre… La majoria d’escenes són en anglès, però també n’hi ha alguna en català. Permeten de fer-se una idea de la varietat que proposa la directora: subversió dels rols de gènere, també amb el protagonisme de persones trans o d’aparença andrògina, i força diversitat de cossos, amb persones de fenotips i talles diferents. Potser predominen els cossos joves i prou normatius, però sí que hi ha excepcions i la majoria d’actrius són lluny de l’artificialitat, amb vulves diverses i pits de mides variades.

Es fa palès un fet remarcable: un imaginari sexual diferent no demana una subversió permanent de tot allò que entenem per sexe –tot i que també pot incloure aquesta subversió. La proposta de Lust no és la de la postpornografia, que segurament va acabar tenint, en general, finalitats més polítiques que no pas masturbatòries. En aquest cas, sembla que la qüestió és obrir el focus, encabir-ho tot: que hi càpiguen les dones submises i les fantasies tòpiques –el doctor, el pizzer, el mecànic–, però també tota la resta. Desafiar la coreografia “preliminars”-penetració-ejaculació masculina, però tampoc no bandejar-la del tot.

Escenes de sexe en realitat virtual

“És una bogeria!”, exclama algú, sorprès. Difícil saber qui és: en la tercera sala de l’exposició, tothom ja duu les ulleres de realitat virtual posades i la resta de visitants han esdevingut espectres deambulants dins el videojoc sorgit del no-res. És, sens dubte, la part més sorprenent de la mostra: una recreació de la casa d’Erika Lust que trasllada el visitant ben bé dins un videojoc eròtic. Just al rebedor es pot triar entre una experiència explícita, una altra d’eròtica i una de sorpresa. Tothom camina per les sales i plantes de la casa sense topar amb els altres, tothom cerca les diferents escenes pornogràfiques que s’hi poden trobar. És més divertit que no pas excitant, però tant se val: obres una porta i pots espiar els amants de l’edifici del costat. N’obres una altra i tens una llibreria infinita de llibres pujats de to. N’obres una altra i, ep!, una masmorra sadomasoquista.

La gent passa una bona estona jugant, seleccionant i descobrint: bondage, cunnilingus, orgies, dones que penetren homes, gemecs de tota mena… Després de totes aquestes escenes interactives i ràpides, l’experiència immersiva final de la quarta sala esdevé més pausada, poètica i sensorial. Tothom calla, escolta la música i seu a veure la projecció que ha cobert tot d’una les parets. Alguna parella fins i tot s’abraça i amanyaga. A les imatges, estampes pictòriques, cossos eteris, carnalitat submergida. Aigua, terra, vent, foc. Tot abstracte i evocador, menys animal i amb un punt de ciència-ficció.

En una de les escenes finals, uns quants homes emmascarats tenen relacions sexuals amb una sola dona, però no pas a l’estil gang bang extrem de la pornografia habitual. Una visió equivocada de la sexualitat femenina segurament suposaria que aquesta és una fantasia d’ells, que cap dona no voldria fer-s’ho amb tants homes, que és massa salvatge, que tan sols ens hauria d’evocar terror. Però si alguna cosa s’ha vist clara al recorregut és que les fantasies femenines també són inescrutables. Que les dones podem desitjar les mil i una propostes de Lust, però també la pornografia més típica i convencional. Que hi caben tots els rols, totes les pràctiques, tots els cossos. Que el nostre desig no és pas civilitzat.