Un nou estudi conclou que els malsons poden ser un avís de tenir Parkinson

L'estudi mostra que els somnis poden revelar informació important sobre l'estructura i la funció del nostre cervell

VilaWeb
Abidemi Otaiku
09.06.2022 - 21:40
Actualització: 10.06.2022 - 12:28

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Cada nit, quan anem a dormir, passem un parell d’hores en un món virtual creat pel nostre cervell en què som els principals protagonistes d’una història activa que no hem creat conscientment. Dit d’una altra manera, somniem.

Per a la majoria de gent, els somnis són principalment agradables, a vegades negatius o estranys, però rarament aterridors. No obstant això, al voltant del 5% de les persones tenen malsons setmanalment, o fins i tot cada nit, i els fan despertar.

Estudis recents han demostrat que la gent amb Parkinson té somnis dolents i malsons més sovint que no pas la resta. Els estudis indiquen que entre el 17% i el 78% en tenen setmanalment.

En un estudi que vaig fer l’any passat, vaig trobar que, entre els qui han estat diagnosticats de Parkinson fa poc, aquells que experimenten somnis recurrents amb contingut “agressiu o ple d’acció” tenen una progressió de la malaltia més ràpida durant els anys següents al diagnòstic, a diferència dels qui no tenen somnis agressius. L’estudi assenyala que els somnis de les persones amb Parkinson poden predir la salut futura.

Els somnis de la gent que no té la malaltia també poden predir la salut futura? Em vaig preguntar això. El meu darrer estudi, publicat a la revista eClinical Medicine de The Lancet, ho demostra. Concretament, conclou que els somnis dolents o malsons freqüents en edat avançada poden ser un signe d’alerta primerenca de l’aparició de Parkinson en persones sanes.

Vaig analitzar un estudi nord-americà que contenia dades de dotze anys de 3.818 homes grans que vivien sols. Al començament, van respondre uns qüestionaris, un dels quals incloïa una pregunta sobre els malsons. Els que en tenien una vegada a la setmana, van continuar l’estudi fins al final –durant set anys de mitjana– per comprovar si tenien més probabilitat de ser diagnosticats de Parkinson.


Durant aquest període, noranta-una persones en van ser diagnosticades i els que al començament havien informat de malsons freqüents van tenir el doble de probabilitats de desenvolupar la malaltia.

Curiosament, una proporció significativa dels diagnòstics es va detectar els primers cinc anys. Durant aquest període, els participants amb malsons freqüents tenien tres vegades més de probabilitats de desenvolupar la malaltia.

Experimentar malsons abans de les característiques típiques

Els resultats indiquen que els adults diagnosticats amb Parkinson poden començar a experimentar somnis dolents i malsons uns quants anys abans de tenir els símptomes característics de la malaltia, com ara tremolors, rigidesa i lentitud de moviment.

L’estudi també mostra que els somnis poden revelar informació de pes sobre l’estructura i la funció del cervell i poden ser un objecte d’estudi important per a la investigació en neurociència.

Tanmateix, és destacable que només 16 homes de 368 amb malsons freqüents van desenvolupar el Parkinson. Atès que és una malaltia relativament estranya, és poc probable que la majoria de gent que té malsons acabi tenint la malaltia.

Així i tot, per a aquells que tenen factors de risc de Parkinson, com ara somnolència excessiva o restrenyiment, la troballa podria ser important. Cal ser conscient que els somnis dolents i els malsons freqüents –sobretot quan comencen sobtadament– poden ser un indicador precoç i facilitar-ne el diagnòstic i el tractament.

El meu equip ara té previst de fer servir l’electroencefalografia –una tècnica per a mesurar les ones cerebrals– per analitzar les raons biològiques dels canvis en els somnis en persones amb Parkinson. Això ens pot ajudar a identificar el tractament per a frenar o prevenir l’aparició de la malaltia.

Abidemi Otaiku és acadèmic clínic del National Institute for Health and Care Research de la Universitat de Birmingham. El seu treball es basa a explorar com la son i els somnis fan canviar l’estat de salut. Aquest article va ser publicat originàriament a The Conversation.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes