Un estudi internacional demostra que les erupcions a la Garrotxa són més recents que no es creia

  • El volcà Montsacopa d'Olot va treure lava fa tan sols 20.000 anys

VilaWeb
20.01.2025 - 12:33
Actualització: 20.01.2025 - 12:43

Un estudi internacional ha descobert que les erupcions a la Garrotxa eren més recents que no es creia. A la recerca, en què han participat investigadors catalans, espanyols, nord-americans i mexicans, s’ha demostrat que el volcà Montsacopa d’Olot va treure lava fa tan sols vint mil anys.

L’estudi s’ha centrat a revisar l’estratigrafia i les edats de les erupcions a la Garrotxa, partint de catorze mostres que s’han pres a diferents cons volcànics i colades de lava de la comarca. Gràcies als avenços tecnològics, la investigació ha permès de revelar dades inèdites, com ara que les primeres erupcions reconeixibles a la Garrotxa daten de fa 248.000 anys (al Molí Fondo de Sant Joan les Fonts), o que la colada de lava de la Moixina es va formar fa 26.000 anys. També s’ha pogut confirmar que el Croscat va fer erupció ara fa entre 13.000 anys i 15.000 i que la colada de lava del Bosc de Tosca data de fa 17.000 anys.

Entendre l’activitat volcànica a la Garrotxa

La investigació, publicada a la revista Quaternary Science Advances, també conclou que la morfologia dels volcans i l’estat de conservació no són determinants per a establir-ne l’edat relativa. La recerca ha estat feta entre l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA), adscrit al Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la garrotxina Geonat SL, l’americana New Mexico Tech University i la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM).

Els autors de l’estudi subratllen que la recerca confirma que cal una millor investigació geològica i geocronològica per comprendre aquests camps volcànics i, en general, el sistema del rift europeu. És a dir, el que va donar lloc a les plaques tectòniques del continent, que segons els investigadors, arran de la seva relativa joventut i manifestacions d’activitat actuals (sismicitat, fumaroles…), s’hauria de monitorar per afrontar reptes futurs de mitigació del risc volcànic.

La recerca que ara s’ha publicat és la segona fase d’un estudi més ampli centrat en les edats i l’evolució del vulcanisme a la Garrotxa. Durant la primera fase, la investigació es va centrar en l’obtenció de centres volcànics al paleollac de la Vall d’en Bas, i els resultats ja es van publicar a les revistes Nature i The Holocene.

La tercera fase, que ja es duu a terme, posarà el focus a obtenir noves datacions que permetin de completar el marc evolutiu de l’activitat volcànica i la freqüència de les erupcions a la Garrotxa. “Això permetrà establir un model precís del funcionament i risc associat d’aquesta mena de zones volcàniques, les més abundants del nostre planeta”, conclouen els investigadors.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor