Els Estats Units entren avui al planeta Trump

  • A partir de demà es tornarà a cremar més carbó, petroli i gas · El proteccionisme més ferotge dictarà noves normes de comerç internacional i el poder polític, quasi absolut, anirà de bracet amb l'ideari dels grans magnats de la tecnologia per governar

Jordi Goula
20.01.2025 - 20:00
Actualització: 21.01.2025 - 21:48
VilaWeb

Avui comença la segona etapa del mandat de Donald Trump, al capdavant de l’economia més poderosa del món. La recança sobre què pot fer a partir d’ara és més que justificada. És un personatge imprevisible i viu en un planeta que no és el nostre. Els darrers dies de campanya afirmava, sobre les tempestes violentes que sacsegen els cinc continents del seu món: “No és per cap escalfament climàtic, perquè en certs moments la temperatura comença a baixar una mica, com avui…”. Unes declaracions que exemplifiquen quin és el seu pensament i que pressuposen un perill seriós per als esforços mundials per a frenar el canvi climàtic.

Però malauradament no és l’únic risc. Fa uns dies, l’economista americà Joseph Stiglitz, premi Nobel d’economia 2001, alertava sobre la seva particular visió del poder, que no dubtava a qualificar de “llei de la selva”. Parlant sobre Els camins de la llibertat, el seu darrer assaig, explicava que el nou president americà menyspreava “els principis de cooperació i del dret internacional” i privilegiava “un enfocament transaccional que augmenta els riscos d’inestabilitat econòmica i política”. En entrevistes a uns quants mitjans ha exposat les grans línies del llibre i els temors que hi reflecteix.

Per exemple, destaca l’ascens dels monopolis i el perill que representa la col·lusió entre el poder polític i les grans fortunes. El nomenament d’Elon Musk, patró de X i una de les grans fortunes de la tecnologia, com a secretari per l’Eficàcia Governamental (aprimar l’estructura de l’estat federal) il·lustra, segons el premi Nobel, una veritable captura de la llibertat política per part de la concentració de riquesa. També li fa por que la desregulació promesa per Trump, especialment en el sector financer i mediambiental, alimenti noves crisis.

I toca terra. Per Stiglitz, aquest model desregulat ja es tradueix en la vida quotidiana dels americans, obligats a tractar amb assegurances de salut molt deficients, amb serveis monopolistes poc fiables i, sobretot, amb una desinformació creixent. Els gegants del món digital, renunciant a moderar els continguts que difonen a les seves xarxes, no fan sinó accentuar aquest repugnant desafiament democràtic.

El pensament de Stiglitz, òbviament, és als antípodes de Trump. I la visió que té de la situació que pot crear és més semblant a la que tenim a Europa que no pas a la de molts americans que l’han votat. Al marge de la pujada dels aranzels, de la baixada d’imposts (que afavorirà sobretot els més rics) i de les deportacions en massa de treballadors immigrants, que són les mesures que s’apunten com més properes en el calendari (si bé ja veurem com les materialitza), n’hi ha dues més en el seu programa que són bombes de rellotgeria, i que ja esmenta Stiglitz. Són la desregulació financera i l’aposta decidida pel petroli, el gas i el carbó, en contra dels esforços mundials en la lluita pel clima.

Perquè resulta que, en el seu planeta hi ha, sobretot, rics. Però rics de veritat. Em va fer gràcia una notícia que va sortir poc després de l’elecció de Trump, al novembre, que venia a dir que, segons l’índex de Bloomberg, la fortuna dels deu homes més rics del planeta havia augmentar de 63.500 milions de dòlars els tres dies posteriors a l’elecció de Trump. L’home més ric del món, Elon Musk, tot sol, va guanyar aquells dies 26.500 milions. I els propietaris d’Amazon i Oracle, Jeff Bezos i Larry Ellison, per posar dos exemples, també es trobaven entre els qui més s’havien beneficiat immediatament –amb xifres milmilionàries– de l’anunci del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. Aquests guanys s’expliquen per un augment del valor de les accions nord-americanes, en resposta al programa de Trump que afavoreix la baixada d’imposts i una reducció de la reglamentació. Que barat que els ha sortit patrocinar a Trump!

Em sembla necessari insistir que és particularment important la desregulació que fa referència a la banca. Entre més coses, perquè ja en tenim experiència. Els grans banquers americans no estan d’acord amb les reserves que estan obligats a mantenir per precaució, després del sotrac de la gran crisi. Són diners que podrien fer treballar i la seva retenció els fa “perdre” molts guanys. Han perdut totalment la memòria d’aquells dies del 2008 en què demanaven l’ajut del govern i fins i tot, si calia, la nacionalització d’entitats per a salvar els vaixells (i els colls). L’ambició desmesurada és el millor remei per a fer oblidar els mals records, i ara alguns banquers americans ja fa temps que critiquen la regulació que han de suportar, per “excessiva”.

La temptativa de Trump, en la seva primera etapa, d’alleugerir la regulació que s’havia posat en marxa el 2010 va desembocar en els problemes financers d’uns quants bancs regionals el 2023. Trump ha après la lliçó d’aquella crisi, de la qual, amb el seu retoc a la baixa de 2018, havia estat el facilitador? Sembla que no. Però el fet més preocupant és que una desregulació més àmplia faria més competitius els bancs americans i la reticència a l’enquadrament actual del risc bancari podria estendre’s també a Europa i a tot arreu. “Qualsevol intent de desregulació financera de la pròxima administració nord-americana augmentaria el risc que algun dia hi hagi una crisi financera”, va advertir dimecres de la setmana passada el governador del Banc Central francès, François Villeroy de Galhau.

Quant al clima, no cal insistir en la importància que té el fet que els Estats Units es retirin de l’Acord Climàtic de París, la qual cosa pot passar, probablement, els primers dies de la nova administració, com va prometre Trump. I això passarà quan fa tot just dues setmanes que es va saber que el 2024 havia estat l’any més calorós mai registrat al món. Les temperatures no tan sols van superar les de 2023, l’any més càlid anterior, sinó que també van superar, per primera vegada, l’objectiu fixat en l’Acord de París de limitar l’escalfament global a 1,5 graus per sobre dels nivells preindustrials.

En realitat, Trump no s’ha amagat mai de dir que és un gran partidari dels combustibles fòssils, i tornarà a afavorir l’explotació petroliera i gasística del país en nom de la seva “independència energètica”. Segons The New York Times, va fer aquesta promesa fa pocs mesos a uns quants magnats del petroli en canvi de mil milions de dòlars de donacions a la seva campanya. I sembla que va fer igual amb el carbó. Segons un estudi publicat a la web especialitzada anglesa Carbon Brief, la política de Trump emetrà a l’atmosfera uns 4.000 milions de tones de CO₂ addicionals fins el 2030, i això que els Estats Units ja són el segon emissor mundial anual, darrere de la Xina. Alhora, també podria blocar la construcció de parcs eòlics a la mar. Els té fòbia, tal com s’ha ventat nombroses vegades. De fet, les cotitzacions de les accions dels fabricants de molins han caigut a la borsa a causa dels temors de cancel·lació de molts projectes.

I fem memòria. Abans de les eleccions, el mes de juliol, setze guanyadors del Nobel d’rconomia van fer pública una carta en què manifestaven els riscs que guanyés Donald Trump. Deien això: “Si bé cadascun de nosaltres té punts de vista diferents sobre els detalls de les polítiques econòmiques, tots estem d’acord que l’agenda econòmica de Joe Biden és molt superior a la de Donald Trump. Creiem que un segon mandat de Trump tindria un impacte negatiu en la posició econòmica dels Estats Units al món i un efecte desestabilitzador en l’economia interna dels EUA. Molts nord-americans estan preocupats per la inflació, que ha disminuït força de pressa. Amb raó, hi ha la preocupació que Donald Trump revitalitzi aquesta inflació, amb els seus pressupostos fiscals totalment irresponsables.” Que els americans no llegeixen gaire els premis Nobel ha quedat ben clar…

 

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor