25.04.2020 - 21:50
El 14 d’abril el govern espanyol reconeixia que tenia damunt la taula dues possibilitats per a flexibilitzar les condicions del confinament abans no s’acabés l’estat d’alarma: que els menors poguessin sortir al carrer a passejar i que qui ho volgués pogués sortir a fer esport. Demà és el torn dels infants, que podran sortir al carrer després de quaranta-tres dies, mentre que el descongelament de l’activitat física formarà part de la primera fase de la desescalada programada pel govern espanyol i serà permesa a partir del 2 de maig.
La demanda per a poder fer esport començava a ser generalitzada i xocava amb la posició de la majoria d’estats europeus, que no han prohibit l’activitat física d’ençà de l’inici de la pandèmia. La setmana passada la directora de Salut Pública de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), María Neira, va assenyalar que fóra bo que a l’estat espanyol ‘es pogués anar pensant a poc a poc que la gent pugui practicar exercici físic al carrer’.
Finalment l’executiu de Sánchez ha desblocat aquesta activitat. De moment només se sap que cada ciutadà podrà fer esport de forma individual i sortir a passejar amb les persones amb les quals conviuen. De moment es desconeix durant quanta estona serà possible fer aquestes activitat, si serà obligatori no allunyar-se del domicili i quina distància hi haurà d’haver entre les persones que practiquin l’esport. És molt probable que en el consell de ministres de dimarts es resolguin aquestes incògnites.
Així l’estat espanyol permetrà el que és habitual en altres països des de fa setmanes. A Alemanya, per exemple, d’ençà que començar l’emergència, el ministre de Sanitat, Jens Spahn, ha instat a la gent a sortir a fer esport a l’aire lliure, sigui corrent o caminant. L’exercici és considerat com un mitjà per a mantenir un estil de vida saludable i resta permès, fins i tot a un màxim de dues persones sempre que mantinguin una distància de seguretat. ‘Tinc la impressió que ara hi ha més gent que corre’, ha arribat a dir Matthias Reick, vice-president de la Federació Alemanya d’Atletisme, després d’haver vist com els parcs del país són un formigueig de gent que corre i camina.
Passa igual a Bèlgica. Tot i l’alta taxa letalitat (és el país amb més morts per cada milió d’habitants, 576), no s’ha limitat la pràctica de l’esport a l’aire lliure. Els únics requisits establerts pel govern són que es faci en solitari o entre persones que conviuen sota el mateix sostre i que es respectin els 1,5 metres de distància entre cadascun.
A França la mesura ha anat variant sobre la marxa. El 16 de març Emmanuel Macron declarava l’estat de guerra però alhora equiparava l’activitat física amb fer la compra. El ministeri d’Esports, atesa l’onada de demandes sobre quins n’eren els límits, va precisar que a tot estirar es podien caminar o córrer dos quilòmetres o bé, un temps màxima de vint minuts, aproximadament, i sense allunyar-se gaire de casa. Un usuari va demanar si podia córrer deu quilòmetres fent voltes de 500 metres al voltant de casa seva. En to de broma el ministeri d’Esports li va respondre que no era possible, que la idea era estirar les cames i, que si podia córrer deu quilòmetres en menys de deu minuts, que contactés amb el Guiness World Records.
Ce n'est pas possible. Vous ne devez pas sortir plus longtemps que pour aller faire une course. L'idée est de se dégourdir les jambes.
Après, si vous faites 10km en moins de 20mins, contactez @GWR— Ministère des Sports 🇫🇷 ⛷️🏂 (@Sports_gouv) March 19, 2020
Però el mes d’abril alguns departaments de l’Illa de França van decidir de limitar l’activitat física a l’aire lliure entre les 10.00 i les 19.00 amb l’objectiu de reduir les concentracions que s’estaven produint. A París era habitual de veure una gran quantitat de corredors per les avingudes més cèntriques, especialment a primera hora del matí i després de les 19.00, quan la majori part de la població ja ha acabat de treballar.
#confinementjour23 . Paris, Canal de l'Ourcq. A 19h00, beaucoup de joggeurs profitent du beau temps et se soumettent à l'arrêté municipal des horaires de sorties. Il provoque un phénomène de pression du flux des sorties autorisées. #COVID19 #Paris #jogging #joggeurs pic.twitter.com/3p8SuExabq
— Ronan Mael (@Ronan_Mael) April 8, 2020
Els parcs i zones verdes del Regne Unit també continuen obertes per a practicar-hi esports, encara que les autoritats només permeten una sortida al dia per fer activitat física i sempre guardant la distància de dos metres de seguretat. A Portugal també es pot continuar fent esport. L’únic requisit és fer-ho en solitari, sigui anar amb bici, córrer o jugar a bàsquet en una pista pública.
El debat de la distància
Però al marge de si es pot fer esport en època de confinament o no, als països on és permès també hi ha un altre debat, referent a la distància que cal mantenir per a evitar contagis en cas de practicar-ne. Un estudi elaborat per enginyers de les universitats de Lovaina i Eindhoven diu que la típica regla de distanciament social d’entre un i dos metres que s’estableix en la majoria de països, només és efectiva quan no fa vent, i que és quan es corre, es camina o es va en bici, s’incrementa el perill de contagi. El nombre de gotes exhalades en l’activitat física pot arribar a contagiar qui vagi al darrere, i per això van calcular que les distàncies s’havien d’incrementar si no es volia fomentar el contagi. En les conclusions aconsellen que la distància entre dues persones que es desplacen en la mateixa direcció hauria de ser, si més no, de 5 metres si es camina, 10 si es corre i 20 per als ciclistes.
