Tens un fill i te l’estimes moltíssim. Al cap d’uns mesos o anys, en tens un altre i també te l’estimes moltíssim. No deixes pas d’estimar el primer, no. Potser te l’estimes de manera diferent perquè és diferent del primer. Vas tenint més fills (cosa que actualment ja no passa gaire) i a tots els vas estimant moltíssim, a cadascun pel que es. Senzillament, som capaços d’engendrar més amor sense que l’haguem de restar de l’amor que tenim per a un dels altres. Universalment se sap que no es tracta d’un “estimo aquest o a l’altre”. No és excloent. De la mateixa manera que els fills no trien entre estimar el papa o la mama, com ens volia fer creure una ex ministra socialista.

Doncs amb les llengües passa una cosa semblant. Quan n’entra una al cap no cal que en surti una altra. Però, a més a més, amb les llengües passa una cosa curiosa: les llengües no només sumen, sinó que multipliquen. El coneixement i les habilitats que adquirim quan dominem dues llengües van molt més enllà del coneixement i les habilitats que adquirim amb una de sola.

La recerca ha mostrat que el domini precoç de dues llengües té avantatges cognitius en diversos dominis: més flexibilitat cognitiva i més facilitat per al pensament divergent (aquella forma de pensament que permet generar diverses informacions relacionades a partir d’una informació concreta i trobar solucions alternatives en la resolució d’un problema), la qual cosa està relacionada amb la potenciació de les habilitats creatives; també hi ha dades que assenyalen que els bilingües són més eficaços en els processos que demanen un control de l’atenció, perquè, quan parlen, s’han d’esforçar per mantenir separats els dos sistemes lingüístics per tal que no es produeixin interferències entre ells (tota una gimnàstica cerebral); i fa anys que se sap que les persones que dominen més d’una llengua obtenen més bons rendiments en consciència metalingüística (l’habilitat que ens permet reflexionar sobre el propi codi, és a dir, la llengua, tant en els seus aspectes gramaticals com semàntics o pragmàtics), una habilitat que té efectes en l’aprenentatge subsegüent d’altres llengües. De fet, quan una persona domina diverses llengües, li resulta més fàcil aprendre’n una altra.

Precisament, el model educatiu d’immersió lingüística té com a virtut que permet l’aprenentatge de la llengua (o les llengües) a aquells sectors de la població que no hi tenen fàcil accés. És el que passava a Catalunya, a València i a les Illes abans dels anys 80 amb les persones que no tenien el català com a llengua materna i que sovint vivien en zones on la presència del català era pràcticament inexistent, i on podien romandre monolingües tota la vida. Mentrestant, els catalanoparlants feien servir les dues llengües.

Del sistema educatiu d’immersió amb el català com a llengua vehicular, s’ha dit que permet no segregar la societat en dues comunitats, cosa que és certa, com també és cert que facilita les relacions socials i dóna més oportunitats en l’àmbit laboral (malgrat que una diputada a les Corts Valencianes s’atreveixi tan alegrement a dir el contrari). Doncs a aquests beneficis, cal afegir-hi el de poder gaudir també dels avantatges metacognitius que dóna dominar més d’una llengua. Altrament, els castellanoparlants estarien en inferioritat de condicions cognitivament parlant.

Per què només els castellanoparlants? Perquè els catalanoparlants són, de fet, bilingües, i bona part de la nova immigració, també, atès que, a més de tenir la pròpia llengua (i, en molts casos, les pròpies llengües), n’aprenen si més no una més. Se’ns pot contraargumentar dient que els qui tenen el castellà com a llengua materna el que han de fer és aprendre bé l’anglès i així ja esdevindran bilingües (en el supòsit, és clar, que n’arribin a tenir un bon domini). Però en això també acabarien perdent-hi perquè els catalanoparlants també aprendrien l’anglès, de manera que serien trilingües. O és que només s’ensenyaria l’anglès als qui tenen el castellà com a llengua materna?

És un despropòsit afirmar que l’escola forma en una única llengua, la catalana, com afirmen algunes persones per raons estrictament d’ideologia política. És molt cansat haver d’anar mostrant una vegada i una altra que totes les dades que tenim d’aquests 30 anys de model educatiu indiquen que els infants, en acabar l’escolarització obligatòria, tenen una bona competència en les dues llengües (i que han de millorar en la tercera). L’opuscle “Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya” resumeix un munt d’evidències empíriques*. De fet, quan es comparen els coneixements de les dues llengües, els resultats en coneixement de castellà són fins i tot més bons que de català. Mireu, per exemple, les puntuacions obtingudes a Catalunya aquests darrers anys en les Proves d’Accés a la Universitat en les convocatòries de juny** (la primera dada és la de llengua i literatura castellana i la segona la de llengua i literatura catalana): 6,62/5,75 (2010), 6,34/6,20 (2011), 6,43/5,99 (2012), 6,19/6,18 (2013), 6,53/6,23 (2014) i 6,56/6,46 (2015).

De totes les dades, n’hi ha una d’especialment interessant pel que fa al que dèiem. A començaments dels anys 90, quan a Catalunya s’estava implantant el model educatiu amb el català com a llengua vehicular, Josep M. Serra va analitzar el coneixement de català i de castellà en dos grups d’alumnes: un dels grups feia l’escolaritat en castellà i tenia el català com a assignatura, l’altre grup ja seguia el nou model educatiu. L’estudi va trobar que el coneixement de castellà no era significativament diferent en els dos grups. En canvi, el coneixement de la llengua catalana era significativament més baix en el grup que només aprenia el català com a assignatura.

El model lingüístic escolar de Catalunya en la seva essència continua sent vàlid. Els infants acaben l’escolarització obligatòria amb un domini de les dues llengües, cosa que els fa bilingües a tots. Tots els alumnes −i no només els econòmicament privilegiats que poden assistir a escoles angleses, franceses o alemanyes− poden gaudir dels avantatges cognitius que comporta el fet de dominar més d’una llengua.

Esperem ja no haver-ho de repetir més.

GELA

*Podeu consultar l’opuscle.

**Podeu consultar les dades.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb