Espanyols barallats o el deliri del cas Montoro

«A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s'esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l'independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l'època Rajoy s'acaba»

Vicent Partal
23.04.2018 - 05:34
Actualització: 23.04.2018 - 07:33
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Cada dia a les deu del vespre els subscriptors de VilaWeb reben l’edició en pdf, amb els millors articles que trobaran al diari l’endemà. Feu-vos-en subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió del periodisme i el país.

El xou ha començat. Ja fa dies que l’entorn de Ciutadans va assaonant la idea que Montoro és una mena de còmplice de l’independentisme. I ahir el diari El País, reconvertit en portaveu oficial de l’extrema dreta espanyola, va disparar amb totes les salves contra el ministre espanyol. Un infame editorial va servir per a bastir la teoria que Montoro en realitat no és sinó la punta d’un iceberg. Segons aquesta teoria fantasiosa, el govern del PP no ha bellugat ni un dit per liquidar l’independentisme. I amb l’actitud que manté en el procés judicial, de fet, demostra que n’és un aliat, ni que siga per interessos mutus. La teoria és delirant i, si no fos perillosa, seria divertida i tot. Tanmateix, és un magnífic senyal que la crisi ja ha començat a esclatar a Espanya, vist que no han pogut derrotar l’independentisme. Nosaltres, habituats al plany i a menystenir els èxits propis, ens ho hauríem d’apuntar, això.

A Madrid els nervis són desmesurats. No únicament perquè veuen com s’esfondra el castell de cartes que provaren de bastir contra l’independentisme, sinó també perquè ja és ben palès que l’època Rajoy s’acaba. El PP fa pudor de cadàver polític i hi ha un descontrol evident. Que Montoro siga atacat per haver ajudat l’independentisme és el símptoma evident del deliri. D’un deliri que és conseqüència directa de dos factors: el pendent ferroviari i la baralla de pati.

El pendent ferroviari fa temps que l’explique. Quan poses els afers polítics en un pendent massa dret, la locomotora va sola i no pots frenar-la ni guiar-la. Rajoy no ha volgut fer política i s’ha trobat amb el resultat previsible: que la política la fa Llarena i ell ha perdut el control de la situació. Llarena i l’extrema dreta que l’aclama. La baralla de pati és un fenomen típicament espanyol i té un antecedent ben notable: la lluita contra els GAL. Quan el PSOE va crear aquesta organització armada clandestina, el PP la va combatre amb tots els mitjans. Però no perquè no estigués d’acord amb la seua actuació, sinó simplement per atacar el PSOE. Va fer passar l’interès del partit davant d’allò que podria ser un (mal entès i espantós) interès d’estat. I ara passarà igual. El PP i la màquina de l’entorn de Ciutadans s’enfrontaran a mort aquests mesos vinents i Catalunya no en serà un terreny de joc qualsevol, sinó un dels principals.

La cosa promet, doncs, un descontrol important. Primer de tot, perquè si es posen a competir en bogeria repressiva no sé què seran capaços de fer. I, havent arribat a un nivell de sorpresa ben notable a Europa, les rucades següents poden fer-hi molt d’impacte. I, en segon lloc, perquè es trauran els ulls els uns als altres. El PP no es mirarà impassible, de cap manera, com desmunten el seu règim, el seu negoci, en definitiva. Qui pense que cediran el relleu a la seua marca blanca com si no passàs res va ben errat. I si l’Espanya profunda comença a cercar les pessigolles a Albert Rivera per frenar-li les aspiracions, ja us ben assegure que riurem una bona estona. Perquè d’armes, a Rajoy, no li’n manquen.

Siga com siga, una Espanya amb la dreta barallada a mata-degolla i l’esquerra desapareguda o directament inexistent és un testimoniatge clar de la fortitud del moviment independentista català. El sobiranisme ha estat l’oposició més poderosa que ha vist mai el règim del 78. Ha desafiat la monarquia amb èxit i ha resistit amb una força més que notable el colp d’estat del 155. Per això l’estat espanyol ha entrat en aquesta espiral embogida. I per això nosaltres, tot plegat, ens ho hem de mirar com el símptoma que –més enllà de la dolorosa resistència a la repressió– comencem a marcar novament el ritme.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Eva Navarrete
Eva Navarrete
22.04.2018  ·  22:22

A poc a poc i bona lletra, nosaltres endavant. Això és com respirar aire fresc (que bona falta ens feia!) però no ens podem aturar. I no ens distraguem, que això és vent a favor però, com diu en Vicent, no sabem per on poden sortir, no tenen cap més lògica que la bogeria i la fam de venjança. Ells buscaven el “divide i venceràs” i ja el tenen ells, però nosaltres tenim encara molta feina per fer, també en aquest aspecte.

Josep Usó
Josep Usó
22.04.2018  ·  22:36

En faran de grosses. Perquè requisar samarretes grogues i deixar entrar banderes franquistes clama al cel. Encara trobaran més motius per acusar-no d’odi, de terrorisme i de ves a saber què, La gràcia és que la taula de negociació es veu que està parada a Berlin. Mentre, que es vagen barallant. Amb prudència, però no deixa de tindre gràcia veure com es piquen la cresta, els uns als altres. Fa una mica l’efecte de les rates quan el vaixell s’enfonsa. Nosaltres ferms, que encara queda pendent per baixar.

eva salas
eva salas
22.04.2018  ·  22:42

No oblidi, estimat Partal, que aquí portem mesos, si no anys, practicant el mateix, però el pitjor és que nosaltres no ens ho hauríem de poder permetre per la nostra vulnerabilitat per dir-ho d’alguna manera: fa temps que sota la bota de l’opressor els partits oolítics del nostre país han arribat a prioritzar el partit al país. I ho paguem car. I els és igual.

Trist que només ens càpiga pregar perquè la força de què disposen els serveixi no només per a reprimir-nos i colpejar-nos sinó també per liquidar-se a si mateixos.

En realitat no som tan diferents. En tot cas les diferències les marquem la gent, el poble, que som qui esdevenim amos. Els espanyols reaccionaran també contra els seus dirigents, però serà tard.

jaume vall
jaume vall
22.04.2018  ·  23:18

Marquem el ritme com tantes vegades al llarg de la nostra història. Però quasi sempre en sortim malparats.
La Mancomunitat al 1914 va significar modernitat per a Catalunya i un inici de regeneració per a Espanya. Crash. Dictadura i retrocés per a tots.
La república dels anys trenta havia de ser una fraternitat per als pobles d’Espanya (hola, Domènech, historiador de Podem amb poca memòria). Crash. Guerra Civil i retrocés per a tots.
L’Espanya de les autonomies va topar amb 23.F i Catalunya amb la Loapa. Retrocés per a tots. El projecte federal de Maragall va topar amb Rajoy, 4M de signatures contra Catalunya i el ribot del PSOE. Sentència de juliol 2010 i crash. “Órgago” català i retrocés per a tots.

Compte a pensar que la victòria ens està esperant. Espanya prefereix retrocedir en conjunt que obrir la mà a Catalunya en particular.
Quant a l’aïllament internacional i al ridícul, ho superen aviat. El 1945 Espanya no és acceptada a l’ONU. Però la geopolítica estadounidenca permet que la següent dècada s’hi incorpori.
Compte amb l’optimisme català, perquè la història ens demostra que no està justificat.
I menys quan no anem a una.

joan guinarda
joan guinarda
22.04.2018  ·  23:29

D’acord amb el comentari tan realista d’en Jaume Vall.
Independentment, penso que al pp li és fàcil frenar en Rivera: Un català governant Espanya?????

joan guinarda
joan guinarda
22.04.2018  ·  23:34

A Espanya li és bastant indiferent l’opinió d’Europa. Abans es quedaran aïllats que perdre el 29% del PIB! I a Europa també li és bastant igual el que passi a dins Espanya. No ens fem il·lusions: estem quasi sols.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
22.04.2018  ·  23:58

Sincerament se’m fa difícil interpretar la baralla pública Llarena-Montoro (o tribunal supremo – gobierno). Només hi trobo dues explicacions plausibles:

1) Ja donen per perdudes les ordres d’extradició i tota la jugada consisteix en veure qui queda davant de l’opinió pública espanyola com el culpable.
2) S’han adonat de que la única forma de que les demandes d’extradició prosperin és falsejant els fets i s’estan barallant perquè sigui l’altre qui els falsifiqui. Llarena vol que Montoro falsifiqui documents que acreditin malversació i Montoro vol que Llarena faci una descripció dels fets falsa que no es correspongui als documents que té.

En qualsevol cas el fet és que es barallen i això és molt bo per nosaltres si ho sabem aprofitar.

Un altre fet és que totes les enquestes indiquen que Podemos a Espanya s’enfonsa. El resultat de tot això és que l’únic que es pot esperar d’Espanya pels propers anys és un neofranqisme sense cap esperança de regeneració democràtica.

Ara ha arribat un punt en que la independència és sinònim de democràcia. Només es pot estar en contra de la independència si s’és molt cec o s’està en contra de la democràcia.

Espero que ho sapiguem aprofitar. Que els polítics s’adonin que amb les que cauran només hi ha un camí que és implementar la República i que mentre el govern de la República no controli el territori la única forma de que pugui governar sense por a la màfia és viure en algun país civilitzat fora de les urpes de la màfia espanyola.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
23.04.2018  ·  00:42

Que El País s’haja convertit en la fulla parroquial de VOX i la judicatura ultramuntana, que Pedro Sánchez s’haja cobert hui de “glòria” davant els socis alemanys o que l’entrevista al GAL de l’assassinat de Santi Brouward haja deixat al descobert la G. Civil, Julián Sancristóbal i per extensió Míster X resumeix l’actualitat del dia de la “izquierda” en dos de calç -viva- i una de Llarena. Però, no hi ha res més? No hi ha intel·lectuals crítics fora dels quatre coneguts? I si hi són, on s’amaguen?

Àlex Rodríguez
Àlex Rodríguez
23.04.2018  ·  01:01

La paraula és exacta: deliri. Com de desesperat deu estar el jutge perquè no li tombin l’euroordre per malversació…

I sí, el PP és un cadàver polític, encara que ells potser no ho saben. Però jo crec que Ciutadans sí que pot substituir el PP de la nit al dia. L’últim servei que li resta fer al PP és ser ser la crossa de Cs en un govern de coalició, com a pas previ a la desaparició. Ara mateix, l’únic problema que veig a Ciutadans és que el seu líder és català (ho dic seriosament). Això és com si volguessin proposar algú com Manuel Valls de candidat a… bé, deixem-ho estar. Això Rivera només ho podrà solucionar sobreactuant contra Catalunya (com ja fa) o renunciant a ser el candidat. Però, tret d’això, Cs ja és el nou PPSOE…

Tot això estaria molt bé per mirar-s’ho amb crispetes si no fos que nosaltres tenim feina per fer, com ara investir el president Puigdemont, implementar la República i seguir lluitant perquè tornin els presos polítics.

Juan Martín
Juan Martín
23.04.2018  ·  01:02

Montoro ha dicho lo que ha dicho (en realidad, no es Montoro quien lo dice, él solo, es todo el Gobierno Español quien lo dice – hace falta ser ingenuo para creer que un ministro por muy de Hacienda que sea, se tome la libertad de hacer una declaración así en un momento así sin consultarlo con su jefe, ¡no seamos ingenuos!) porque ha habido otras presiones.

Rajoy ha decidido tumbar a Llarena (en el tema malversación) porque el PNV de Urkullu le ha puesto un ultimatum en la cuestión de la aprobación de los presupuestos generales. Pero la cosa no acaba ahí. Urkullu no ha tomado esa decisión de “motu propio” sino que es Joseba Egibar, el PNV de Gipuzkoa, quien le ha amenazado de largarse si no toma cartas en el asunto catalán (largarse significa una escisión en el PNV, escisión que siempre ha estado a la carta ya que el PNV de Gipuzkoa poco tiene que ver con el PNV de BIzkaia).

Todo tiene lugar entre bambalinas.

Anna Casacuberta
Anna Casacuberta
23.04.2018  ·  01:04

Tan de bo sigui veritat i comencem a caminar de dret cap a la nostra llibertat.

Salvador Rofes
Salvador Rofes
23.04.2018  ·  01:04

Tant de bo fos realitat. Però jo no soc tan optimista. Contra Catalunya tot si val i és l’odi el que els agermana….Per tant, molt atenció en dir que ha explotat una nova cismogènesi. De moment sembla que hi ha núvols però la borrasca encara està lluny, molt lluny encara de descargar litres i litres de pluja…..

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
23.04.2018  ·  01:59

És brutal la capacitat de fabulació d’alguns mitjans d’informació.

Imagineu durant dies, setmanes i anys a Scott Fitzgerald, Henry Miller, W. Faulkner, Mario Puzo àdhuc Jack Kerouac i Paul Auster teoritzant sobre Lucky Luciano, Meyer Lansky i/o Al Capone?

Cal reconèixer que l’estat español és un gran instrument de tapadora. Legislatiu, jurídic i executiu, això sí.

És lògic i normal que les famílies es barallen entre elles. Per açò és indiferent que el “Padrí d’un moment concret i la seua família” caiguen en desgràcia, perquè serà reemplaçat per una altra més capaç, astuta i intel·ligent i addient per als nous temps per a portar a cap l’escomesa i llurs activitats diverses.

Creieu que el nostre Eliot Ness i els seus “incorruptibles” seran capaços de véncer totes les famílies del klan, jutjar-les i empresonar-los durant mig segle a Estremera, Alhuirín de la Torre, Alcalà-Meco i Soto del Real?

I si fóra possible i de facto s’aconseguís; creieu que això serviria per a alliberar Alaska, Califòrnia, Hawaii, o, fins i tot, els kurds de Síria etc?

Oriol Roig
Oriol Roig
23.04.2018  ·  05:56

Interessant la puntualització d’en Juan Martín. I jo em pregunto… en aquesta partida d’escacs, qui mou les peces catalanes?

Francesc Rosés
Francesc Rosés
23.04.2018  ·  06:12

I en tot aquest deliri, la veritat no compta. Si el senyor Montoro, ni que sigui per protegir el seu orgull professional, diu una veritat (no és possible que amb les finances de la Generalitat intervingudes per mi és gastés un euro en el referèndum) i això es pot entendre com un avantatge per a l’independentisme, aleshores es nega i punt. Cap argument en contra de les tesis de Montoro. La veritat és secundària. Per als que reclamen la submissió a la llei, la veritat no és important. La llei ha d’actuar sobre premises falses en el cas dels catalans. I, evidentment, si són ells els que se la salten, la llei, no passa res perquè contra els catalans (tots els catalans, independentistes o no) tot s’hi val. I el que no acabo d’entendre és l’actitud de la Unió Europea envers una injustícia tan palesa envers una par dels seus ciutadans. En algun moment, el fet de posar-se al costat de la injustícia els passarà comptes. Perquè el cas català és només un símptoma i s’estan retratant davant tota una ciutadania europea que cada vegada més, es qüestiona el paper d’aquesta Unió Europea que té una vida pròpia al marge de la ciutadania que la fa possible.

Antoni Andreo
Antoni Andreo
23.04.2018  ·  06:50

Nosaltres a lo Nostre

Donec Perficiam 🌹🌻

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
23.04.2018  ·  07:07

No riguis mai dels teus adversaris, ni quan es barallen entre ells i a tu et sembla que obtindràs avantatge: primer, respecte per les persones del carrer i, segon, fer la feina que toca.

Aquest país el desgoverna una gent que ens vol enfonsar, els catalans fan la seva feina mentre les institucions es van buidant de contingut després de dècades de feina per omplir-les. Això només durà més destrucció si no s’atura aviat.

Marta Sanchis
Marta Sanchis
23.04.2018  ·  07:19

Bon Sant Jordi, Vicent.
Gràcies pels teus pensaments, teixits amb paraula

Marina Adillon
Marina Adillon
23.04.2018  ·  08:12

Molt d’acord amb l’apreciació de Juan Martín!

Albert Miret
Albert Miret
23.04.2018  ·  08:53

Res no passa perquè sí, i les declaracions d’en Montoro (que també les fa en Rajoy), no se les inventa ell solet. Les fa estre altres coses, perquè són certes, i l’Excel no s’equivoca mai, encara que els espanyols no puguin entendre que aquí les coses que fem les paguem entre els dos milions d’independentistes. També fa aquestes declaracions en Montoro, perquè el seu honor i la seva “hombria patria” no li permetrien dir que s’ha equivocat. “Antes, la muerte!”
Un altre tema és que ara els molesti el Llarena, perquè és obvi que l’ha cagat amb les demandes d’extradició, i ara se’l volen treure de sobre per mirar de quedar menys malament davant d’Alemanya. És clar que està emprenyat el Llarena, si li fan dir i fer coses que després les neguen a la seva esquena. Jo també ho estaria. La diferència, però, és que jo mai faria cas de les ordres de quatre arreplegats.
En conclusió podríem dir que regalar títols i màsters no s’acaba mai bé, i substituir el coneixement per subproductes de l’odi, encara menys. Aquesta gent del 155, són fets i deixats estar!

PAU BOLDU
PAU BOLDU
23.04.2018  ·  09:01

No entenc per que assenyaleu al PP, QUAN EL TRICORNIO NAZIONAL-FRANQUISTA es el TRIO DE LA PORRA DE SANG I FETGE, o sigui els feixistes del PP-PSC-CS.
CAP PACTE AMB ELS CRIMINALS DEL 155, ICETA no ets un democrata, ets caspa criminal-feixista.

eva salas
eva salas
23.04.2018  ·  09:06

jo tbé molt d’acord amb el sr. Vall

Alejandro Berruezo
Alejandro Berruezo
23.04.2018  ·  09:30

Bon sant jordi pertots🌹🌹🌹🎗🎗🎗🎗

Pep Agulló
Pep Agulló
23.04.2018  ·  09:49

EN SOM LA CAUSA

Aquest deliri en l’espiral repressiva contra Catalunya, que és el motiu de la crisis entre el govern i el suprem, ens mostra una realitat que només la reconeixíem en el passat. El teatre funcionava. Ara, aquell aillament despòtic contra el món es torna a manifestar amb tota nitidesa quan gallegen desafiants contra la democràcia d’Europa amb arguments que podrien ser com els de la gaceta de Madrid del 1822: “arrojemos lejos de nosotros la funesta mania de pensar”. Que millor frase per definir la força de l’agressió contra la raó. El feixisme contra la democràcia.

I d’aquesta turbulència n’hem de treure partit perquè en som la causa: la república catalana.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Núria Feliu
Núria Feliu
23.04.2018  ·  09:50

Sempre endavant! Bon diada de Sant Jordi! per a tots. Llibertat pels presos polítics! Visca la República Catalana.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
23.04.2018  ·  09:53

Quan s’agafa el camí de la mentida i la manipulació fatalment s’acaba entrant en contradiccions cada cop més greus i clamoroses. Sempre passa, sempre. I quan s’gafa el camí de governar per omplir-se les butxaques a dojo acaben sortint competidors, que també volen el mateix botí, disposats a lluitar a sang i foc, sense escrúpuls. I a España estan passant ambdues coses. L’anti-procés ha entrat en fase de descomposcició i de delirium tremens. I enbolica que fa fort: al “club de la mentida” (PP-PsoE i C’s) comencen a barallar-se com gats. I el paper més galdós és el del PsoE que arriba tard a tot; ara Sánchez ha descobert la gran tàctica: mentir a dojo sense miraments pasasajant-se per Alemanya; i el PsoE ja està tercer a les enquestes, de manera que a l’hora de votar ningú li agrairà el seu sevilisme vergonyós ni l’haver recolzat l’estrema dreta regnant a España. I dins del PsoE encara hi ha un paper més trist (que ja és dir!) com és el del Psc…
Davant aquest panorama nosaltres hem de seguir la nostra estratègia de desgast i persistència: sense presses però sense pauses! I esperar el moment propici per donar el cop definitiu. I anar omplint de contingut la República a tots nivells (procés constituent, govern social, etc.).

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
23.04.2018  ·  10:11

Abans de res, bon Sant Jordi diada de pau i harmonia.
Gràcies per l’editorial Vicens,
Crec que tot i el protagonisme de la nostra independència, ara la batalla terrible es trasllada s les files espanyoles, estat profund de PP massís contra uns que acaben d’arribar de matriu imperdonable catalana. Un autèntic sutnami, ja vorem el que passa però nostres no n’hem d’esperar res, nosaltres som República de Catalunya. Ara és l’hora.

ernest ramos
ernest ramos
23.04.2018  ·  10:23

pot ser una jugada més, de cara a Europoa : fer veure que hi separació de poders .

és més important fer venir Puigdemont, carregat de cadenes, que carregar-se un ministre,( l’enviaràn a una destinació de luxe, amb bones prebendes )

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
23.04.2018  ·  10:43

Anem bé. Nosaltres a lo nostre, què volem? Doncs això, independencia, pau i llibertat… els bulos no tenen llarg recorregut en ple sigle XXI el que hi ha es gent tratant de fer aspavents amb les mentides… i fan aspavents perque volen canviar el significat de les paraules fora del seu context… dir-ne terrorisme allò que no és… però també amb la reste d’acusacions, no existeixen. La mentida té les potes molt curtes… questió de temps y nosaltros calma i atents no perdre la perspectiva. Que es baratllin pel poder mostrant les seues miseries, ens reirem!! Ens ensortirem tard o d’hora! Segur!!!

Gemma R.
Gemma R.
23.04.2018  ·  10:56

Malgrat no hem de menystenir les victòries assolides, i ens han de servir de bomba d´oxígen per continuar la lluita, penso con el senyor Vall. Feliç Sant Jordi a tots!

Victor Serra
Victor Serra
23.04.2018  ·  11:00

Em sembla molt versemblant l’explicació de Juan Martín. Ens va bé el guirigall que s’han muntat, però noslatres hem de fer la nostra feina. Necessitem un govern que ens defensi, i seguir posant en evidència l’Estat espanyol davant la comunitat internacional. Ells tenen molt poder i ni un pèl de tontos, de manera que segur que miraran de canviar el relat, si badem. Penseu que quan caigui el PP el seu recanvi serà Ciudadanos. Un autèntic malson contra el que no serà fàcil lluitar.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
23.04.2018  ·  12:03

Hitler va arribar al poder en unes eleccions democràtiques, i després es va carregar la democràcia i va provocar milions de morts a Europa, amb la guerra i amb la persecució “legal” (que no justa) del que era diferent.

El seu còmplice va ser el poble alemany que no pensava. Es va deixar manipular per les SA, que eren la força política de Hitler, i per totes les mentides bastides expressament per anorrear l’enteniment al poble, fomentar l’odi al diferent i obtenir així, malauradament, l’accés al poder que tant de mal va fer a Europa.

Crec que si hi ha algo pitjor al control econòmic mafiós incrustat en un partit governant (corrupció), això és l’arribada de fanàtics descerebrats (com les SA de Hitler) al poder, no tenen cap referent humà de comportament, tan sols el seu fanatisme cec que vol exterminar (de vegades assimilar als que ells creuen menys podrits).

C’s és aquest partit NacionalZocialista, semblant a les SA de Hitler. Fanatisme cec en estat pur, ajudats per uns mitjans de comunicació pagats per la oligarquia econòmica, una oligarquia que no està mesurant bé que el monstre que estan creant se’ls pot girar en contra.
C’s és un partit que malauradament arrossega al ciutadà mijà que no pensa.

No hem de veure aquesta confrontació dreta – extremadreta menjant crispetes.
Hem de posar de manifest, contínuament i on sigui, totes les barbaritats que fan, com ara la aplicació cega de la “llei”, que no podem dir justícia, i fer-les arribar on calgui per despertar la memòria històrica del que van fer les SA.

Deu ens en guard, a tots, si als espanyols i als catalans, que C’s arribi al poder.

Mentre el podrit PSOE, crosa de l’actual gobierno, continuarà en caiguda, igual que Podemos, teòrica esquerra que, per mantenir ara alguns vots, s’han venut el futur al diable.

Antoni Oller
Antoni Oller
23.04.2018  ·  12:25

Gràcies de l’editorial; és una petita alenada d’oxigen, com diu la Gemma R. Però, a part de l’editorial, trobo molt valor afegit també a molts comentaris; començant per les interessants insinuacions de Juan Martín sobre les diferencies al si del PNB. Jo no sé quin és el seu coneixement sobre el tema, i tampoc crec que ens aporti massa als catalans (ho sento, ho dic tal com ho penso), però ni que sigui per morbositat, agrairia a Vilaweb de poder aprofundir una mica en el coneixement de les suposades “dues ànimes” del PNB, ni que fos aprofitant la bona relació de Partal amb Otamendi. Estic molt d’acord amb l’editorial en que el PP no es deixarà substituir per la seva marca blanca així com a així; no recordo on haver-ho vist, però em sona una anàlisi d’estructura de vot d’ambdós partits, on es mostra que el vot PP és molt essencialment rural, i el de C’s molt més urbà, apart de les evidents diferencies generacionals; i no estic segur si la representativitat electoral del vot rural respecte l’urbà en la llei electoral espanyola, està correctament recollida en la “cuina” de les enquestes que circulen fins ara. Per Catalunya tant potent és l’enemic PP com l’enemic C’s, però que entre ells es barallin ens pot ser beneficiós de cara a la internacionalització del conflicte (sembla que Schleswig-Holstein ja estan al cas de la picabaralla), si ho sabem aprofitar. També estic molt d’acord amb l’Albert Miret respecte el background dels primers moviments de la partida: darrera les declaracions del Montoro hi deu haver tot el govern Rajoy, i darrera els moviments del Llarena hi deu haver només la seva rebequeria personal de sentir-se/saber-se utilitzat! I pel que fa al comentari del Sr.Jaume Vall, que veig que provoca moltes adhesions, (gràcies Sr.Vall per la perspectiva històrica), el trobo pertinent en l’alertar sobre el tradicional optimisme català; però ni que sigui per poder mirar al futur, jo hi oposaria també una alerta a la no menys certa tendència catalana de menystenir les pròpies capacitats (si ens llevem ben d’hora ben d’hora ben d’hora…); els tres crashos del s.XX que ben oportunament esmenta, sembla que tinguin en comú una cosa que a la Catalunya del XXI ha quedat ja marginalitzada: la voluntat de regeneració d’Espanya. No caiguem en el desànim, p.f.
Malgrat la anormalitat del 155 i els presos polítics i els exiliats, bona diada de St.Jordi per a tot-hom.

Orestes Mas
Orestes Mas
23.04.2018  ·  12:31

Com ja s’ha dit, està bé saber què passa a l’altra banda de l’Ebre però cal posar-hi distància. Tot penja de pocs fils i penseu només com poden canviar les coses (ni que sigui només a nivell emocional) si demà alemanya extradeix el president.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
23.04.2018  ·  13:12

Aquest panorama que en Vicent presenta és ben cert i cal saber-lo aprofitar. Més que mai cal seguir treballant per ampliar la base de l’independentisme responent al mateix temps a totes les agressions que hi hagi i també, perquè no, dedicant un temps a contemplar com se les van fotent entre el govern espanyol i els tribunals. A banda, s’ha de continuar treballant internacionalment per fer conèixer aquesta realitat espanyola amb pels i senyals i anar creant de mica en mica un nou pensament europeu sobre la nostra realitat. Hem de tenir present que a més de la desintegracio del govern espanyol, cal que Europa hi doni un bon cop de mà per acabar de donar el tomb. Alemanya ha donat el primer avís concret i ara en vindran d’altres paÏsos.

JAUME TERRIBAS
JAUME TERRIBAS
23.04.2018  ·  13:41

Estic molt d’acord amb el comentari d’en Pep Agulló, som la causa per voler exercir el Dret d’autodeterminació, però això, no pot fer-nos oblidar que cal fer una política de major atenció a la necessitat inmigratòria i la seva culturalització, tan és el seu origen. Cal evitar la hipocresia de C’s i PP per haver aconseguit injectar l’odi a un notable nombre de ciutadans de bona fe però desconeixedors de la realitat històrica de la Nació catalana. No tot són flors i violes.
Per tant és urgent formar Govern i actuar amb inteligencia, per erradicar el 155, i parale.lament reemprendre la tasca de construir la República amb una majoria de diputats ben preparats i convençuts, però també de vots quan s’escaigui.

Robert Joan
Robert Joan
23.04.2018  ·  14:14

Sr Joan F. Ruiz: no és cert que Hitler guanyara les eleccions.
comunistes + sociales = 13 milions de vots. Tota la resta: 11 milions.
Forçat pel “camises pardes”, el canceller Hindenburg incendià el
Reichstag incident que li permetè proclamar l’estat d’excepció,
il.legalitzar els que guanyaven i convocar noves eleccions. Malgrat
tot, els sosialistes/comunistes tornaren a treure més de 12 milions de
vots. Hindeburg morí als pocs mesos i Hitler s’autoproclamà cap
d’estat amb el suport de la gran industria i grans bancs. Ha sentit a
parlar de Bayer, Bosch, Hoechst, Siemens, Commerzbank …?

Robert Joan
Robert Joan
23.04.2018  ·  14:16

És bo ser optimista, però no tornem a caure en anàlisis excessivament
superficials com els que férem quan esperàvem la resposta de la UE als
despropòsits antidemocràtics espanyols. Per més barallats que estiguin,
la màxima de José Antonio: “Espanya és una unidad de destino en lo
universal” permetrà que superin el que calgui. A més, mentre el Sr Rivera
sigui el cap de C’s, aturar-los és senzill: només els caldrà fer que els
espanyols siguin conscients que és català. l’odi que ens dediquen farà la
resta.

Robert Joan
Robert Joan
23.04.2018  ·  14:21

Aquest és un missatge diferent

És bo ser optimista, però no tornem a caure en anàlisis excessivament
superficials com els que férem quan esperàvem la resposta de la UE als
despropòsits antidemocràtics espanyols. Per més barallats que estiguin,
la màxima de José Antonio: “Espanya és una unidad de destino en lo
universal” permetrà que superin el que calgui. A més, mentre el Sr Rivera
sigui el cap de C’s, aturar-los és senzill: només els caldrà fer que els
espanyols siguin conscients que és català. l’odi que ens dediquen farà la
resta.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
23.04.2018  ·  15:01

Sr. Partal: Amb tot el respecte per a vosté, que no té res a veure amb el que vull dir. A mí m’importa una merd.a que s’acabi l’etapa rajoy. Només em preocupa que si els votants som tan imbècils de fer guanyar altra vegada al PP o permetem probables amistançaments que facilitin el contuberni dels mateixos pocavergonyes de sempre, ens toqui empassar-nos una temporada llarga un successor encara més degenerat. Els €$ÑÑÑols ens estem guanyant merescudament un rècord Guiness col.lectiu a l’estupidesa.

Joaquim Sans
Joaquim Sans
23.04.2018  ·  16:14

Pot ser que tot plegat sigui un numeret preparat per tal de que sembli que hi ha una certa separació de poders. Per fer pensar que si l’executiu es baralla amb el judicial deu ser que no són massa amics… Malfiem-nos-en.

josep soler
josep soler
23.04.2018  ·  17:10

Feixisme: És una ideologia de corporativisme estatal totalitari fonamentada en la submissió de la raó a la voluntat, i de la negació de l’espectre polític mitjançant la propaganda. El terme feixisme prové de l’italià fascio (feix romà). El feix romà era un conjunt de barres lligades amb cintes de cuir que contenien una destral. Si voleu saber com era un “fascio” a la Roma de fa 2.000 anys, o a la de Mussolini, només cal que mireu l’escut de la Guàrdia Civil a data d’avui. És lo que està sota la corona…

Antoni Oller
Antoni Oller
23.04.2018  ·  17:28

En relació als comentaris que insinueu que tot plegat pot ser un numeret per fer veure que hi ha separació de poders, acabo de llegir a ElNacional, citant La Vanguardia (dos degradacions d’informació de l’acudit del “coronel, la luna y el gimnasio”?), que “El Suprem no vol entrar en un pols amb Hisenda”, però “defensarà les seves competències i la seva tasca com a poder independent de l’Estat”; sembla que La Vanguardia atribueixi a Llarena estar fent el numeret de la separació de poders … sense voler-ho contradir categòricament, la veritat és que a mi no m’ho sembla, el que més aviat em sembla és que el que està fent Llarena és una rebequeria, una rebequeria validada a més, per la necessitat d’intentar compartir les culpes d’un eventual fracàs de les euroordres. Tant de bo així sigui!

Manuel Viladevall
Manuel Viladevall
23.04.2018  ·  19:13

Molt bon article del que estic totalment d’acord. Em de tenir en compte que els jutges, en una immensa majoria tant de dretes com d’esquerra només veuen una espanya, tenen la policia, la GC i perquè no l’exercit que com ja sabeu tenen pistoles i armes varies que maten. Us recordo que el Manuel Valls va trobar a faltar, per parlar de violència el 1-O, la manca de morts.

LEANDRE Martí
LEANDRE Martí
23.04.2018  ·  20:47

TYPICAL SPANISH

Me agrada un cementerio
de muertos del PP bien relleno,
manando sangre y cieno
que impida el respirar,
y allí, Rivera
el sepulturero canalla
de tétrica mirada
con mano despiadada
los cráneos del PP. machacar.
SPAIN IS DIFERENT
(versio lliure de la “Desesperación” de Espronceda)

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes