I Espanya ja pot dir allò que vulga…

  • «El referèndum d'autodeterminació i el colp d'estat del 155 són l'explosió necessària per a obrir els ulls, la que té com a conseqüència que el TJUE haja d'intervenir per garantir els drets dels ciutadans; però també –i això és fonamental i ho entendrem cada dia més– per garantir la confiança necessària entre els estats europeus»

Vicent Partal
03.02.2020 - 21:50
Actualització: 04.02.2020 - 09:26
VilaWeb

Fa pocs dies que vaig entrevistar Francis Fukuyama al seu despatx de la Universitat de Stanford –una entrevista que publicarem a VilaWeb d’ací a uns quants dies. El politòleg americà, un dels més coneguts del món, en un moment determinat de la conversa em va reconèixer allò que, per una altra banda, és una obvietat: que de vegades l’única manera de desencallar un problema polític molt greu és que passe alguna cosa molt forta, que la societat explote. Fukuyama va relatar que l’assassinat de treballadors que lluitaven pels drets civils va canviar la mentalitat dels Estats Units als anys seixanta i jo li vaig explicar que el Primer d’Octubre i la violència desencadenada per Espanya havien canviat per sempre aquest país.

La conversa em va tornar ahir, quan llegia aquesta entrevista feta per una publicació polonesa amb el president del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el professor Koen Lenaerts. Perquè Lenaerts és molt explícit a l’hora d’explicar coses que els catalans hem après a la força, sembla que abans que la resta dels europeus: que el TJUE i la Unió –atenció al detall de posar la Unió en dansa– no són entitats externes als estats ‘perquè els estats són la Unió’.

Tanmateix, el president del tribunal diu: ‘Els estats només poden confiar entre ells dins la UE si estan segurs que tots són igualment compromesos amb els valors del pluralisme, la tolerància i la democràcia.’ I per això ‘els procediments penals a tots els estats membres de la Unió Europea han de dur-se a terme davant tribunals que han de ser independents de qualsevol poder i neutrals, i que han de romandre a la mateixa distància de totes les parts en la controvèrsia’. I ho rebla així: ‘Un jutge no ha de tenir ni el mínim interès personal que una part guanye o perda el cas.’

És evident que aquesta descripció és simplement incompatible amb això que el sistema judicial espanyol fa amb l’independentisme català o, per a dir-ho més d’acord amb la llei internacional, amb la minoria nacional catalana. De manera que tant això que passa aquests dies amb els escons dels eurodiputats independentistes com el Primer d’Octubre mateix prenen una dimensió bastant més important que no sembla i tenen molta més relació que no sembla.

Perquè, seguint l’opinió de Fukuyama, el Primer d’Octubre ja el podríem definir com l’explosió social a partir de la qual s’ha fet impossible d’amagar més temps que Espanya és incapaç de complir les normes democràtiques bàsiques, que són el cor de la Unió Europea. El referèndum d’autodeterminació i el colp d’estat del 155 són l’explosió necessària per a obrir els ulls, la que té com a conseqüència que el TJUE haja d’intervenir per garantir els drets dels ciutadans; però també –i això és fonamental i ho entendrem cada dia més– per garantir la confiança necessària entre els estats europeus. Com a prova, la primera decisió del nou cicle: Espanya ja pot dir allò que vulga, que Puigdemont, Junqueras, Comín i Ponsatí han estat proclamats eurodiputats.

PS: Dit d’una altra manera, per la insistència a dir que no avancem: és perquè va passar allò que ara som ací. No hi ha res de franc.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any