Espanya se la juga aquest 2019

«L'onada ultra, que ja podeu estar segurs que s'expressarà en totes les eleccions que es puguen fer el 2019, reconfigurarà la concepció de l'estat. I tinc alguna cosa més que la sensació que ho farà expulsant el PSOE del constitucionalisme espanyol»

Vicent Partal
Vicent Partal
02.01.2019 - 20:51
Actualització: 02.01.2019 - 19:35
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

L’any que ara comença serà, molt probablement, un dels més complicats i difícils que haurem viscut mai del punt de vista polític. En tots els fronts.

És evident que ho serà al nostre país, amb els judicis als presos polítics i els moments d’oportunitat previsibles que s’oferiran al procés cap a la independència. Però també amb les eleccions als parlaments valencià i balear, on es posarà en joc la continuïtat o no de sengles governs i de les majories progressistes que aquests darrers quatre anys han frenat –ara com ara, només han frenat– el projecte de demolició de la nostra societat que alimenta el PP.

El 2019 serà un any particularment difícil també en l’àmbit europeu. No som conscients de les conseqüències que tindrà un Brexit sense acord si arribem en aquestes condicions al mes de març. No solament per al Regne Unit i Irlanda, sinó per a tots. Penseu, només per a posar-ne un exemple pràctic, què podria significar que d’avui per demà els avions de Vueling no tinguessen permís per a fer servir els nostres aeroports pel fet de pertànyer a un grup britànic.

Si ningú no troba cap manera d’aturar-ho abans del mes de març, la disrupció causada per un Brexit sense acord pot esdevenir una de les catàstrofes més impressionats dels temps moderns, un xoc immens que afeblirà la Unió Europea fins a un punt inimaginable. I per això les eleccions europees no podrien ser més mal posades en el calendari –i ja ho sé, que és a l’inrevés, que són les eleccions que forcen el calendari del Brexit.

Ara, qui té totes les raons per a témer el 2019 és l’estat espanyol. Perquè Espanya, la concepció d’això que és avui Espanya, enguany es posarà en joc –sobretot gràcies a la catarsi que ha creat, en diverses direccions, el procés cap a la independència català. I es posarà en joc, més enllà i tot del procés d’independència de Catalunya, per la probable destrucció –demolició, se’n pot dir– del sistema de partits de la transició. I per les conseqüències de tota mena que tindrà.

I no parle tan solament de destrucció electoral. Parle sobretot de la destrucció dels pactes, dels vasos comunicants, que han permès de mantenir fins avui, per la conveniència dels uns i dels altres, el règim nascut de la transició. Podria ser que, després de tantes dècades de connivència amb el franquisme renovat, el PSOE ja no recordàs qui són els franquistes, però ben segur que ells sí que recorden perfectament que el PSOE no és dels seus, sinó només la crossa necessària que han hagut d’aguantar.

L’onada ultra, que ja podeu estar segurs que s’expressarà en totes les eleccions que es puguen fer el 2019, reconfigurarà la concepció de l’estat. I tinc alguna cosa més que la sensació que ho farà expulsant el PSOE del constitucionalisme espanyol. Actuació que ja s’ha insinuat en algunes declaracions posteriors a les eleccions andaluses, però que pot atènyer un clímax sufocant si la dreta s’imposa clarament en les eleccions a tot arreu i Pedro Sánchez decideix de mantenir-se en el càrrec i no convocar eleccions espanyoles.

Observeu que el líder del PP no fa cap referència a Pedro Sánchez que no incloga la paraula ‘traïció’; en què no insinue que el dirigent socialista fa coses il·legals d’esquena dels votants i contra Espanya; en què no assegure que amb les seues actuacions posa en perill el país. Temps arrere, el PP va frenar la cantarella que a Pedro Sánchez no l’havien votat els ciutadans i que havia arribat al poder fruit d’un colp d’estat, però la poden reactivar en qualsevol moment. I sumant-ho tot plegat, només cal trobar un tribunal que unesca les peces i fabrique una causa. Per això, amb el precedent català sobre la taula, permès i alimentat pel PSOE de la manera més irresponsable que hom puga imaginar, els socialistes ja poden anar preparant-se si opten per fer una resistència numantina a la Moncloa…

PS. Per si algú s’ha esgarrifat amb el dibuix que he fet, he de recordar que en tots els processos independentistes la resistència de qui es vol independitzar és un factor clau, però n’hi ha un altre: la pèrdua de control de qui vol evitar-la. La via eslovena va ser d’una precisió envejable. Però no hauria funcionat tota sola, sense l’acció demencial de la via iugoslava.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
02.01.2019  ·  22:12

Perdona, Vicent peró aixó no té ni cap ni peus

Per començar i que jo sàpiga Vueling és IRLANDESA i no Británica

M Dolors Hernandez
M Dolors Hernandez
02.01.2019  ·  22:21

Crec que Vueling forma part d’un holding Iberia-British airways. No pas irlandesa

Josep Usó
Josep Usó
02.01.2019  ·  22:22

El PSOE mai hauria d’haver oblidat qui és, d’on ve i amb qui s’ajunta. A mi no em fan cap pena. Després que no vinguen a pidolar comprensió. Pel que fa a Europa, duen molts anys tractant de retornar a una situació sense unió i amb retorn als petits estats del segle XIX. També s’ho hauran de veure. Al capdavall, la principal funció de la política exterior del Regne Unit en la seua relació amb Europa és mantindre la desunió. Si se’n van, no serà només el problema de Vueling. El mateix grup, és el propietari d’Iberia. Haurem de volar amb els avions de Lufthansa. Molt millor qualitat que Vueling.

JOSE MANUEL PARRA
JOSE MANUEL PARRA
03.01.2019  ·  00:23

Amic Partal, està com sempre molt bé analitzar i conèixer les febleses de l’equip contrari abans del partit. Però amb això només no guanyarem el partit. Cal també fer-ho bé nosaltres i no confiar amb les errades de l’adversari (teorema de Forcadell) que, de moment, s’està aprofitant de les nostres (Teorema d’Aznar). Espanya i Europa s’hi juguen molt el 2019, però nosaltres molt més: la nostra supervivència com a poble lliure, com una nació entre nacions.
La denúncia efectiva a nivell internacional del genocidi cultural que estan intentant consumar per tots els mitjans des de la majoria absoluta d’Aznar passa per guanyar per majoria de vots les properes eleccions europees. Es el moment d’una candidatura excepcional “Llengua i República”, que de manera natural s’obre a fer (Otegui ho proposà de manera vehement) una gran coalició electoral amb totes les forces polítiques d’altres nacions o regions d’Espanya que comparteixen els ideals democràtics i els valors de respecte i solidaritat internacionals. Espanya és circumscripció europea única, però els vots dels catalans poden tenir el valor d’un referèndum oficial forçat i no vinculant. I constituir la millor defensa de tots els represaliats, exiliats i empresonats per les “votacions no oficials” del 9N i 1O. Els que encara dubten de fer efectiva aquesta oportunitat, que consultin els advocats.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
03.01.2019  ·  00:50

No entendré mai els catalans que voten PSC o Podemos.

¿Perquè prefereixen viure en una monarquia feixista espanyola abans que en una república democràtica catalana? ¿tant odien Catalunya? ¿tan fanàtics són de la unitat d’Espanya?

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
03.01.2019  ·  01:09

El 2019 ens la juguem tots: catalunyesos, catalanoparlants, espanyols i europeus. I sembla que els darrers a adonar-se’n són els caps i caparres dels partits que ens haurien de representar i, desvergonyidament, ens tornaran a demanar el vot cadascú a la d’ell si ningú no ho evita. Pel super-diumenge resten 143 dies.

Pere Jordi Junqué
Pere Jordi Junqué
03.01.2019  ·  01:28

Vicent crec que seria molt interessant que algun economista ens fes una anàlisi del Brexit. Està clar que amb el Brexit tots hi perdrem sobre tot si no hi ha acord. Se sol parlar del caos que representarà per la Gran Bretanya i es parla poc de les conseqüències per Europa. El negocis solen parlar del “win win” però també hi el “lose-lose” segurament estem en aquest segon cas.
La teva anàlisi d’avui em deixa una mica perplex ja que mostra que la situació podria ser més greu del que em pensava. A més amés tot això que dius passarà en un context econòmic global amb pronòstics a la baixa, en gran part degut al conflicte econòmic entre els Estats Units i la Xina que ja està afectant les borses. Una amalgama de circumstàncies poc prometedores.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
03.01.2019  ·  03:08

JOAN RAMON GUMA (00,50): Si la mirem superficialment la “unidad de España” es una
“jilipollada”, però es una putada descomunal si la considerem seriosament doncs posa a totes les nacions quela formen a l’albur de la comunitat més cafre i perniciosa de la península ibèrica i les deixa indefenses a disposició de les seves urpes i el seu vampirisme.

DAVID ELDRIDGE
DAVID ELDRIDGE
03.01.2019  ·  07:24

No cal patir per un Brexit sense acord – és impossible. El parlament britànic ha passat mesures que requereixen un debat amb vot i la possibilitat d’esmenes si arribem al 21 de gener sense acord aprovat pel Parlament, i no n’hi ha més d’un 10 o 20% dels diputats que volen un Brexit sense acord.
El govern britànic està malgastant diners en “preparacions” per a un Brexit sense acord (la darrera, contractar serveis de ferris, inclòs un d’una empresa que no en té cap, de ferri) però només ho fa per persuadir els diputats Tories a donar suport a l’acord de Theresa May.

Victor Serra
Victor Serra
03.01.2019  ·  09:29

Totalment d’acord amb Jose Manuel Parra. I jo hi afegiria les eleccions municipals. El ridícul que l’independentisme està a punt de fer a Barcelona amb 4 o 5 candidatures, cosa que suposarà no guanyar l’alcaldia, s’ha de solucionar inmediatament. Pot enonsar el nostre projecte per una temporada i deslegitimar les nostres protestes davant dels judicis. Quan després de les elecciosn municipals puguin sortir els de Ciudadanos dient que han guanyat a l’àrea metropolitana, ja ens la podem tallar.

Albert Miret
Albert Miret
03.01.2019  ·  09:43

Estimat Vicent. Admiro molt sincerament el teu valor a l’hora de predir el que pot passar a Espanya aquest mateix any. Espanya és actualment un prostíbul ple de madames (que és pitjor que sense), i intentar entendre el que hi pot passar és realment exposat. Però jo també ho vull provar, i això que està passant ara a Andalusia amb els de vox, em sembla que no és més que una part del guinyol amb el que ens distreu el gran cabró, que en definitiva és l’únic amo i ensinistrador dels tres cafres de l’ultradreta. Ell és el gran èmul del “jefe del estado” i els altres li fan la claca, exactament igual que abans. No crec que el PSOE sigui tant burro com per tornar a jugar la carta de la ultradreta, pel que penso que vox acabarà jugant parcialment o totalment després de rebre la trucada misteriosa, encara que ben real. Però en qualsevol cas no passarà o no ens adonarem que passi res molt gros. Ja se’n cuidarà la premsa del titiritero que el seu poble es mantinguin al “limbo-rock”, com sempre.
La constant de la nefasta política mundial ha estat sempre simular que no passa res. Evidentment els interessa que el populatxo estigui quiet per fer-l’hi engolir les boles que els interessen d’una en una, per això els va fantàstic mantenir-los addictes i en un estat semi conscient. Amb el Brexit tampoc sabrem que passi res de gros. A darrera hora deuran pactar una cosa que tampoc sabrem massa de què va, i que farà l’efecte que sigui però “sin que se note el cuidado”. Als EEUU els interessa que continuï dins de la Unió per a seguir-hi tenint un peu (i una bona informació) a dins, pel que m’inclino a pensar que al darrer moment es demanarà una treva o s’imposarà un nou referèndum que miraculosament guanyaran els unionistes de torn que, com aquí, són comandats pel poder de debò, el del telèfon.
Gràcies Vicent pels teus magnífics editorials, que un any darrere l’altre ens ajuden a situar-nos en la realitat.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
03.01.2019  ·  09:45

A Balears és de preveure la tornada de la dreta. Serà un equilibri curiós perquè el PP haurà de menester l’ajuda dels regionalistes i ex-UM (ara dits PI) i dels espanyolistes de Cs-Vox.
L’experiència de les esquerres ha estat (un cop més) decebedora: bones idees, alguns projectes il·lussionants, alguns petits canvis, però molta manca de decisió real, de realització d’aquests projectes. Una sensació que combina la inutilitat dels polítics i la seva tebiesa.

Les decebedores legislatures de l’esquerra acaben donant ales a la dreta. Passa casa vegada.

En fi…

jordi Rovira
jordi Rovira
03.01.2019  ·  09:58

Van fabricant la “nova Espanya”. Aquesta Europa del brexit queda ben “acabadeta” recordant-nos l’acord de les Açores d’un tal Aznar, Bush, Blair i el seu aliat portuguès. Les cireretes a orient i el maldecap italià hi fan de “toc” final. No sembla imperialisme; només afinament de l’altre bloc. Tot un altre discurs en el tauler internacional que certament ha de portar canvis.
Molt bona la postdata: ben cert, en les relacions com en el matrimoni hi juguen com a mínin dos. I molt agraït per recuperar el model eslovè ( quan es graten vol dir que pica ). No es pot pas negar que el selector de velocitats europees està servit.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
03.01.2019  ·  09:58

La ignorància fa créixer el Poder…votar feixisme no disculpa a ningú.
Treballem per la cultura, pel saber, tant com ens sigui possible i una mica més.

CONSCIENCIA; LLIBERTAT!!!!!!!!!!

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
03.01.2019  ·  09:59

Els independentistes, que en som molts, independent del que cadascu voti sabem el que volem. Que al Reino passin coses i entri en picat, no ens hauria de preocupar gaire. Hem patit dècades de PP i quan ho ha fet tan graponerament, recordem Atocha per exemple, hem patit el PSOE. Tota aquesta història ens ha portat fins aquí. Com han decidit els Anglesos, ara és l’hora de la emancipació, els catalans som una societat madura i preparada per agafar el propi timó també, després poden confegir pactes des de la llibertat. Endavant dons.

Federico Ruiz
Federico Ruiz
03.01.2019  ·  10:29

Desde España, y en Madrid, el corazón de la bestia, disiento levemente del análisis de Vicent. La presión de la derecha española, siempre trufada de franquismo, y, aún más de nacionalismo imperial tridentino, con sus media desatados, no va tanto en el sentido de cargarse al PSOE, sino a Pedro Sanchez, un tipo sin principios, y volver al PSOE de Rubalcaba y los barones territoriales: social-liberalismo y nacionalismo español ‘sin complejos’. En la perspectiva de Catalunya, se trata de forjar un bloque que ponga en marcha un 155 duro y prolongado, de tierra quemada. Los intentos de algunos ingenuos bienintencionados (o no) por una solución pactada que no sea un autonomismo rebajado con algún tipo de humillación simbólica están condenados al más absoluto fracaso. Particularmente, no entiendo (o sí) a ERC, más allá de casos como el de Tarda (tantos años en la corte y en las Cortes tienen que afectar a las neuronas).

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
03.01.2019  ·  10:33

Els líders independentistes catalans han d’aprofitar que a Madrid hi ha un govern dèbil per trobar el “momentum” i implementar la República.

Gemma R.
Gemma R.
03.01.2019  ·  10:47

No ho sé, potser estem en aquell moment extrany entre tormenta i tormenta, que veus els estralls de la primera i pateixes per com serà la segona. Crec que 2019 és l’any més difícil de predir, tot s’entortolliga i s’enfosqueix, i ERC ja no escolta la gent, ha decidit anar a la seva. Sense unitat i amb el panorama que es dibuixa, personalment no em sento gaire optimista (i en sóc bastant). Dins l’independentisme ara mateix 3 corrents molt diferenciades, i només una segueix un partit. Hi ha els que están enfadats perquè el 3 octubre no es va defensar la República i no volen saber res dels partits i es dediquen a criticar totes les iniciatives ciutadanes, però no veig que proposin res. Hi ha els que creuen que hem de ser més i que no volen que dés del Parlament es torni a desobeïr per por a més repressió i a un nou 155, són els que segueixen ERC. I per últim estan els legitimistes, que tot i que són crítics amb algunes coses, malden per fer entendre dues coses:no es pot renegar del diàleg ni de la unilateralitat. No ens podem deixar prendre sobirania, s’ha d’investir al candidat guanyador i hem d’anar tots a una cap a aquesta fita, doncs sabem que el referèndum pactat si arriba només serà per pressions exteriors, mai perquè Espanya el faciliti de bones per més que siguem.
No veig fàcil l’acostament. I veig molt troll unionista per les xarxes fent-se passar per independentista dient que ens han enganyat a tots i que hem de començar de 0, com si aquests 8 anys no haguéssin existit i no servíssin per res. Així provoquen la desafecció amb tot lo independentista, però no hi ha proposta ni estratègia ni res. Fan servir el mateix vocabulari que l’unionisme “adoctrinats” als exiliats “escapistes” i fan servir “junqui” i “puigi” per referir-se al President i al vicepresident. Entre altres. Ténen un nom molt català però pocs seguidors.

Veig que es treballa molt per dividir dés de les cloaques, i el que més ràbia fa, és que ERC no reaccioni, perquè amb aquesta actitut el que provoquen és que hi hagi més jovent obert a escoltar aquests infiltrats. O tornem a ser un moviment granític i propositiu més que defensiu, o aconseguiran reventar-nos dés de dins. I sense unitat, 2019 escriurà una pàgina molt negre a la nostra història. Ho sento, però ho veig així. Bon any.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
03.01.2019  ·  10:50

Molt d’acord amb el Sr. Joan Andreu Juan, molt desabadora l’experiència de unes suposades esquerres ecosobiranistes de fireta.

Es veu que tornaran les dretes més ràncies però no perquè guanyin, si no perquè Més per Mallorca perderà molts de vots que no aniran/anirem a votar.
A Alaró es veu d’una hora en fora. De rès serveix posar-hi colors, tan fa si es moix és blanc o negre si fot al poble i just cerca un lloc al bolsin del grup per seguir fent “carrera” al Parlament o al Consell.
Una llàstima!

Josep Salart
Josep Salart
03.01.2019  ·  11:17

Durant el 2019 m’agradaria no veure tants inconscients a casa. Per mi no hi ha cap notícia, cap, que no sigui la llibertat de les persones. Imagineu-vos doncs la mala llet que tinc cada dia dirigida i enfocada cap als responsables, copiant a l’Albert, cap al responsable real de tot plegat.
Si a l’UE no passa rés i tothom continua fent negocis, es evident que no em solidaritzaré amb rés que passi allà, al contrari. Per tenir la consciència tranquila, quan a l’estiu un holandés, p.e., em pregunti algo, simplement l’ignoraré.
A espanya, el 2019 li desitjo lo pitxor que us podeu imaginar. Què, podeu imaginar molt? Rés, sembleu angelets tocant el violí.
I si, encara confio amb algún que s’ha ficat a la política per fer-nos de lider, donat que som molts i molts que no defallirem ni els defraudarem.
Vueling? A si, una companya espanyola que maltracta el català, que molts pilots seus van empastillats donat que tenen problemes laborals i els putegen bastant. I sé lo que lo dic¡¡

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
03.01.2019  ·  12:54

Molt elocuent el comentari del Sr. Parra 00:23

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
03.01.2019  ·  13:13

Director, efectivament el panorama és esgarrifós, i a més no estic segur que el PSOE no sigui “dels seus”, si més no una bona part del PSOE si que ho és, com aquells que es vanten dels seus pares o avis amb camisa blava. Salut.

Antoni Oller
Antoni Oller
03.01.2019  ·  14:32

Avui en Partal ens ha desvetllat l’acollonit seguidor del Barça que tots portem dins. No està mal com a estratègia protectora de la supervivència mental en cas de que tot surti malament; però lo fotut és que en un estat anímic així, el dia que de veritat haguem d’aixecar el cul de la cadira per implementar la via eslovena, ens pot enganxar en apatia total. Sort que de tant en tant es veu, es nota, la quantitat de gent compromesa. Tots els catalans que volem de debò la independència, que m’agradaria saber quants som, i tard o d’hora es sabrà per molt que ho intentin impedir, ja no renunciarem mai més al somni, perquè l’hem tocat amb la punta dels dits (entre l’1 i el 3 d’octubre del 17).
I pel que fa a la divisió actual de l’espai polític independentista, m’emprenya però no em desanima, ja es concentrarà, és com lo del procés cap al final de la Champions (malgrat no soc gens futbolero, ja porto dues comparacions, glups!): abans de la final hi ha semifinals, abans quarts, abans octaus, abans… i pel camí cauen la majoria de partits, dic partits, equips. Els partits heretats de la infausta transició del 78 van ser configurats majoritàriament a l’entorn de l’eix dreta-esquerra, però si fiques lupes amb filtres ideològics i identitaris, resulta evident que dins CIU hi havia com a mínim, com a mínim!, 5 espais diferenciats: els d’en Duran, els d’en Castellà, els d’en Pujol, els del PDECat, els de la Crida, i ja van caient…; a dins d’ERC, en un moment donat n’hi va haver quatre (Carod-Puigcercòs-Carretero-Uriel) si no ho recordo malament, i ara mateix no es pot dir que el lideratge de Junqueras, que en un moment va ser unànime, encara ho sigui; dins la CUP vàrem aprendre que hi havia com a mínim Endavant i Poble Lliure, i a alguns els agradaven els empats tècnics i a d’altres no tant… això s’haurà d’anar concentrant, és impossible que no passi; però l’única cosa que fa lligar l’allioli son eleccions, quantes més millor. I això requereix temps.
Algú em recordarà que a Ñ la dreta ha passat de 1 a 3 en poc temps… ja em pensaré la resposta…, però té a veure amb que a casa nostra, CiU també va passar de 1 a 5 en poc temps (ells van més endarrerits), el canvi d’eix ideològic a identitari té aquestes coses. Perdoneu “l’empanada”.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
03.01.2019  ·  14:37

PP, Cs i PSOE han preparat la situació a VOX.
I ara, a Catalunya, ERC i PDeCAT aconseguiran el mateix efecte o similar.

Viva España!!

eva salas
eva salas
03.01.2019  ·  14:58

Tenim una bona part de responsabilitat del que passa i passi: consumint.. consumint ..consumint..

i per cert que els trolls infiltrats no tindrien res a fer si l’independentisme en bloc no papés mosques a la xarxa, i amb el lliri a l’altra mà, mentre els altres van prenent notes i noms i fent-se forts alimentats per la nostra lluminosa transparència.

El PSOE és la mateixa ronya que el PP. Pedro Sànchez només és un accident. Però el que passi allà no ens hauria de condicionar si tenim el camí que cal recòrrer clar. I si no el tenim tan és qui hi hagi al gobierno perquè l’Estat amb la victòria de la nostra renúncia s’ocuparà de que mai més tornem a alçar el cap i embotirà el país de colons que com deia la meva iaia de fora vindràn que de casa ens treuran. No siguem estàtues de sal mirant el que ja no ens ha d’oferir sinó la pedra perpètua a la sabata.

ERC és una mandonguilla oblidada al refrigerador de fa no sé quants anys. Però és la nostra mandonguilla i l’hem de gestionar. Recolzem aquesta candidatura a Europa. Recolzem tot el que diguin i facin sense deixar d’opositar a la unilateralitat a què estan oberts altres liders. La divergència i la desunió està també fomentada per nosaltres, els papadors de mosques del tuiter. Si l’estratègia de denunciar el seu col.laboracionisme no funciona cal canviar d’estratègia. Ells són més importants que PSOE i que el Brèxit perquè són una meitat necessària del nostre futur, així que proposo respectar les seves llibertats i decisions i no cal que les compartim, si us plau no perdem més temps en atacs i construïm l’alternativa ja. Què es pot fer si no?

La independència ha de poder exercir-se per damunt de les conjuntures i avatars; és el meu objectiu i desig per aquest any. Gràcies a tothom, subscriptors i director que tant ajudeu a veure-hi clar.

Roser Caminals
Roser Caminals
03.01.2019  ·  16:22

L’última frase de l’article és esclaridora.
La mandonguilla d’ERC, com la bateja l’Eva, no es fondrå de cop però es pot erosionar. A la base hi ha divergents i fins i tot entre els líders no veig posicions monolítiques. Els necessitem i s’ha d’ajudar a treure’s la bena a aquells que encara creuen que Catalunya ha de ser independent.

Gabriel Navarro
Gabriel Navarro
03.01.2019  ·  17:35

Per al senyor Pigrau, Vueling no ha estat mai Irlandesa, és propietat al cent per cent de la International Consolidated Airlines Group S.A. més conegut com a International Airlines Group (IAG) (BMAD IAG), és un holding anglès i espanyol creat el 8 d’abril de 2010 fruit de la fusió entre les companyies aèries Iberia i British Airways. És la sisena aerolínia del món per ingressos i tercera a Europa.

Ricard Aguerri
Ricard Aguerri
03.01.2019  ·  17:37

Efectivament Vicent, Espanya se la juga aquest 2019, i t’agraexo que no hagis volgut fer cap comentari en referència a una possible entrada en recessió de l’economia mundial (tot i que els gurús no ho prediuen, no és improbable un default de l’Estat) i que seria la tempesta perfecte per al futur esdevenir de la Nació Catalana (tant en sentit favorable com el desfavorable).

Robert Joan
Robert Joan
03.01.2019  ·  19:26

Tot i que conceptualment l’anàlisi és o sembla correcta, res de res. Fum d’encenalls. “Espanya” no té cap problema. Té exercit, policia, guàrdia civil, exèrcit de jutges, fiscals i procuradors, té la majoria de la seva població … tot el que cal per mantenir i incrementar fins on calgui el monopoli de la força aplicada internament. Serà un estat feixista fins i tot, si cal, de manera oficial. Però, ” y qué”?

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies