A Espanya li plouen les crítiques i la propaganda ja no ho pot tapar

És evident que tens un problema quan et diuen que això que fas no cap en la democràcia i tu assegures que et diuen que ets dels pocs demòcrates que hi ha al món

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir Espanya es va sotmetre a un examen sobre el respecte que té, o no, als drets humans. Va ser en el context de les revisions periòdiques que el Consell de Drets Humans de l’ONU fa a tots els estats membres. A cada sessió d’aquestes, els 193 membres de l’ONU poden analitzar i criticar la situació dels drets humans en un grup de països, que en aquest cas han estat catorze. Atès al calendari, més o menys cada estat membre de l’ONU se sotmet a aquest interrogatori cada cinc anys. Espanya ja ho va fer el 2010 i el 2015.

Algunes dades fredes ja resulten totes soles indicatives. El 2010 només 55 estats van demanar a Espanya sobre allò que consideraven que eren deficiències en la política de drets humans. El 2015 la xifra va pujar a 88. I ahir van ser 117.

Hom pot argumentar que l’interès pels drets humans ha crescut notablement arreu del món, per sort, i que el bon funcionament del consell ha fet augmentar el nombre de preguntes amb els anys. Això és cert i cal tenir-ho en compte, però també és cert que l’any passat alguns països del nostre entorn –com ara Noruega, Eslovènia i Portugal– es van examinar en la mateixa comissió i en cap cas els estats que van qüestionar les seues polítiques de drets humans no van arribar al centenar, superat ara llargament per Espanya. Indicatiu.

Més que les dades, però, és significatiu el to de les preguntes i de les qüestions presentades. Perquè països com ara Alemanya, Rússia, Mèxic, els Estats Units, Itàlia o Bèlgica han expressat obertament la preocupació per la limitació dels drets de llibertat d’expressió i de manifestació que hi ha a Espanya. En alguns casos amb demandes molt concretes. Com la revisió del codi penal que ha demanat Bèlgica, la petició de derogar la llei mordassa que ha formulat el Canadà, l’exigència de complir les demandes de l’ONU –incloent-hi l’alliberament dels presos polítics catalans– que ha fet el Japó, i la necessitat de resoldre per la via negociada el conflicte català, com ha demanat Veneçuela.

Al costat d’Espanya, un grup de països –entre els quals Irlanda i Suïssa– s’han manifestat molt preocupats per la violència policíaca contra els ciutadans. Violència, per cert, que en l’informe previ a la sessió, redactat per l’Alt Comissionat pels Drets Humans de l’ONU, és especialment criticada pel que fa al referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre. Podeu llegir el report ací.

Aquest mateix text, que és el document de base amb què tots els estats membres de l’ONU participen en el debat, explica a continuació la situació dels presos polítics catalans: remarca que el grup de l’ONU contra la detenció arbitrària n’ha demanat l’alliberament i que Espanya no n’ha fet cas. Cosa que, com es podia esperar, ha suscitat les crítiques de la major part dels intervinents.

La delegació suïssa va ser ahir especialment punyent i féu una crítica molt dura de la pervivència del franquisme. Demanà la reparació per a les víctimes de la dictadura i una investigació dels crims comesos en aquell període. El mateix dia, per cert, que el senat espanyol vetava una pregunta del senador de Compromís Carles Mulet sobre el Valle de los Caídos perquè considerava que qualificar Franco de ‘genocida’ era una ‘manca de respecte’!

En un altre context, també ahir, Eamon Gilmore, el representat especial de la Unió Europea pels drets humans, va reconèixer, responent a l’eurodiputada Diana Riba, la incoherència de la Unió Europea quan reclama els drets humans a fora però en canvi no els respecta a dins. Gilmore va reconèixer que com més va més difícil es fa a la Unió Europea de parlar de drets humans amb tercers estats, perquè aquests ràpidament critiquen la hipocresia de la Unió, que permet greus violacions d’aquests drets dins estats membres i alhora vol donar lliçons a la resta. La situació de Catalunya, com sap tothom, ha estat usada de vegades per països com ara la Xina o Rússia com a contraatac quan la Unió Europea critica les gravíssimes violacions dels drets humans en aquells estats.

Però la traca final va arribar, també ahir, amb la publicació de l’informe anual Democracy Index que fa el prestigiós setmanari britànic The Economist. Aquest és l’informe que Espanya Global fa servir en la seua campanya per a dir que l’estat espanyol és una de les poques democràcies plenes del món. Només de publicar-se, el govern espanyol va esclatar de joia, repiulant de manera insistent que Espanya és una de les poques democràcies plenes, bla, bla, bla…

Tanmateix, mireu què diu l’informe (el podeu aconseguir, registrant-vos-hi, ací): ‘La sentència del Tribunal Suprem l’octubre del 2019 contra nou dirigents independentistes catalans a penes de presó de nou a tretze anys pel seu paper en la campanya d’independència fallida de la regió el 2017 va provocar una condemna generalitzada i manifestacions multitudinàries a Catalunya. El tribunal va absoldre els nou acusats de l’acusació de rebel·lió violenta, però els va condemnar per acusacions de sedició, malbaratament de fons públics i desobediència.’

I ara ve la frase clau: ‘Tot i que la sentència complia la lletra de la llei, els llargs períodes de presó per als polítics electes amb càrrecs com la sedició no caben en l’esperit de la democràcia.’ No caben en l’esperit de la democràcia.

I no és solament això. L’informe de The Economist que el govern espanyol presenta com una prova de suport internacional a les seues polítiques afirma molt encertadament i amb molt de seny: ‘Amb una resposta excessivament legalista a l’hora de tractar la qüestió catalana, les autoritats espanyoles han mostrat una falta de confiança per a abordar l’afer mitjançant un diàleg polític i un debat obert, cosa que afebleix les seues credencials democràtiques en aquest procés.’ A mi em sembla que no es pot parlar més clar ni dir les coses amb més rigor.

Fa poques setmanes vaig comparar això que passa a Espanya amb la situació de la Unió Soviètica arran de l’accident de Txornòbil. I vaig explicar que aquesta obsessió, que hi havia allà i que hi ha ara a Espanya, per a apuntalar la mentida per no haver de gestionar la realitat era un dels símptomes més clars de la descomposició d’un sistema polític. Perquè és evident que tens un problema greu quan l’ONU et qüestiona tant, quan la Unió Europea reconeix que li crees maldecaps grossos i quan et diuen que això que fas no cap en la democràcia, però tu assegures que et diuen que ets dels pocs demòcrates que hi ha al món.

PS. Tot això és molt important. La imatge d’Espanya cau en picat i això fa creïble i comprensible l’aspiració de l’independentisme, avui molt més que no pas el 2017. Tots els sacrificis i esforços d’aquests dos anys, doncs, donen resultats palpables. Cal rematar-ho, és clar; altrament, tot això no servirà de res. Però ningú no hauria de menystenir com ha costat d’arribar fins ací i quin valor té.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
22.01.2020  ·  22:12

És difícil. Costa seguir empenyent. I malgrat que les notícies que arriben des de fora són cada vegada pitjors per a Espanya, sembla que mai arribarem enlloc. Quan es llegeixen les històries que han escrit els supervivents del camp d’Auschwitz, proper a Cracòvia, com per exemple les de Primo Levi, malgrat que des de fora es podia veure que els soviètics s’apropaven cada vegada més al camp, dins semblava que res no podria alterar mai la monotonia dels turments i la mort. Fins que va arribar el 25 de gener del 1945. Per això no podem defallir. Perquè encara que no ho semble, ells reculen. I ho hem de saber aprofitar.

DANI FRANCH
DANI FRANCH
22.01.2020  ·  22:14

Jo no em penso fiar de cap organisme, normalment sempre recolcen als estats i Catalunya no és estat, bàsicament perquè té por de ser-ho, jo sols hi vec rendició en els dirigents i en el poble, tornem a: “llibertat, amnistia i estatut autonomia” hem retornat al 1976

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
22.01.2020  ·  22:18

Sr. Partal li’n dono les gràcies.

Tot i que el panorama desastrós que vivim i tenim per les conseqüències del Glòria, llegir el seu article m’ha donat una gran alegria.

Perquè l’ESPERANÇA en el fet que podem seguir avançant cap a la INDEPENDÈNCIA la veig més propera i real.

Gràcies, moltes gràcies.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
22.01.2020  ·  22:20

Aquest és el camí, la radicalitat democràtica i la defensa de les llibertats individuals i col·lectives. Com en qualsevol trajecte hi ha revolts i corbes perilloses que cal agafar a la velocitat precisa … perquè anar massa de pressa et pot treure de la via, acció que pretén de mil maneres el “deep state” i els partits del 155.

francesc felip
francesc felip
22.01.2020  ·  22:37

Si no espavilem, aquesta espurna d’esperança internacional s’apagarà i caurà en l’oblit.

Gemma R.
Gemma R.
22.01.2020  ·  22:49

Podem omplir-nos de raons, i que el món finalment entengui les nostres raons i per tant què va passar l´octubre de 2017 que no servirà de res, si el junquerisme segueix entestat en la reculada , juntxcat enfangat amb les seves divisions internes i la CUP pentinant al gat. Estem tant mal liderats, que no podem esperar més a renovar la política catalana.

joan rovira
joan rovira
22.01.2020  ·  23:10

La societat catalana de manera continuada i permanent és una prova d’estrès, des de la seva ocupació fraudulenta, pel règim qui ostenti el poder a l’estat espanyol.

L’ONU i la UE no saben que a Potsdam ens varen imposar un dictador el 1945 i que a Madrid el seu hereu el 1976?

Tot això, amb la finalitat de continuar sotmesos, amb un espoli fiscal estratosfèric i una manca de drets i llibertats, dins la Península d’Espanya espanyolitzada.

Hem d’esperar els aiguats, les presons, els exilis, les amenaces, les mentides, que som una nació sotmesa a un sistema colonial explotador econòmicament i genocida culturalment?

La qüestió, al meu entendre, tal com ens ensenyen les entrevistes de VilaWeb és la varietat d’individus que s’hi han adaptat sota múltiples cuirasses al sistema franquista.

Arreu saben que som una nació ocupada, també que som lliures i independents, únicament esperen, com els espanyols, que ens ho creiem i ho fem.

Com? Desmuntant les falsedats i proposant un model de país equilibrat i democràtic. Llei electoral, de la funció pública, universitat, etc. Pla territorial, de transport, econòmic, etc.

Parlar clar i no parar fins a fer-ho cada dia individualment i col.lectiva.

Roser Caminals
Roser Caminals
22.01.2020  ·  23:14

Més que mai, ara que la imatge d’Espanya es desmorona internacionalment, seria imperdonable acatar un govern que proposa “millorar” el codi penal afegint-hi el delicte de sedició i la prohibició dels referèndums. S’ha de debilitar l’estat espanyol amb la desobediència, no apuntalar-lo.

Gerber van
Gerber van
22.01.2020  ·  23:28

Molt bona analísi, Vicent. Llastima en aquest país hi falta lideratge polític, algù o algunes persones del món polític, entitats civils o qualsevol, per rematar la bestia. Perquè encara el món comença a entendre perquè volem marxar d’Espanya, caminar i marxar hem de fer nosaltres mateixos.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
22.01.2020  ·  23:35

E pur si muove? No veig res més que informes, retrets als despatxos i poca cosa més. Ñ s’ho passa tot pel forro. I mentre plouen les crítiques a fora, ací assistim a un judici vergonyós. De veritat pensem que se’ls caurà la cara de vergonya i rectificaran un milímetre la seua posició? Que ens donaran quelcom més que un copet a l’espatlla? Aix, jo no ho veig gaire bé!

Ricard Pintado
Ricard Pintado
22.01.2020  ·  23:42

Aquí, al peu de la nostra frontera, no hi tenim ni els americans ni els russos amb un exèrcit imparable. Tan sols hi ha una colla de polítics i buròcrates, dels quals el 16% són espanyols molt espanyols.
Mentre Europa es dediqui tan sols a amonestar verbalment a Escanya i, com a molt, a advertir-la per l’incompliment de les sentències del TJUE, no solament no avançarem sino que el desànim posterior serà quasi definitiu. Estic d’acord en no defallir, però sense una UE determinada en erradicar els abusos, les injustícies, la connivència del poder judicial versus poder polític i l’aixafament dels nostres legítims drets com a catalans independentistes, no avançarem. No ho farem sense europeus valents i determinats, convençuts que no els queda altre camí.
Tan de bo Europa no vegi més remei d’intervenir-hi fermament.

Jaume Riu
Jaume Riu
22.01.2020  ·  23:50

Cal rematar-ho.
Les idees determinants s’expliquen amb molt poques paraules.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
23.01.2020  ·  00:31

Hay que hacer conocer a los países de Europa y del mundo los hechos concretos de la barbarie de España…

Los testigos falsos en el proceso del Tribunal Supremo…

Las acciones de reacias de la “Guardia Civil” contra personas inocentes…

Las provocaciones de los infiltrados de la “Policía Nacional” en las manifestaciones pacíficas de los Catalanes para montar desórdenes y para justificar las represiones y las palizas brutales de los uniformados…

La campaña abominable de calumnias y difamaciones de toda la prensa y medios de comunicación de España contra Catalunya…

Las amenazas de las empresas empujadas a abandonar Catalunya…

Es todo montaje de espantosa represión que está subiendo Catalunya… A puertas cerradas para que nadie en el extranjero se entere… La misma repugnante táctica de la violencia machista en el interior de las casas de España…

Hay que profundizar la psicología criminal del español… El gustazo de la sangre y de las torturas de animales indefensos… Con el único fin de destrozar toda capacidad empatica de las personas… Reducir las personas a rebaño de bestias eterodirectas por la violencia.

La criminalization de los lazos amarillos, que son expresiones de sentimientos, tiene que ser interpretado en esto sentido…

Se necesita profundizar el conocimiento de fascismo como actitud criminal… Divulgar la inaguantable bestialidad de España en Europa y en el mundo

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
23.01.2020  ·  03:16

És evident que tenen un problema, més encara quan has de recorres al govern de coalició pq t’és impossible formar-lo amb majoria… Aquest noi, en Sanxesss, hauria de deixar de expressar certes opinions amb contundència, com fa. Per dos raons:
– menteix i ho sap.
– no representen la opinió de cap majoria, no la té.

Pepita Carlos
Pepita Carlos
23.01.2020  ·  07:04

El comentari de la Gemma R. No podia estar millor definit, cap dels tres petits dits independentistes estan per la labor.
El junqueisme entestat amb la reculada junt cat enfangat amb les seves divisions internes i la CUP pentinant el gat. NO SE QUE FA LA CUP, jo li havia posat molta confiança la època d’en David Fernandez, però ara, no sap per on navega.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
23.01.2020  ·  08:11

Tot suport internacional és benvingut, però la iniciativa ha de ser 100% nostra! Fins que no decidim acceptar grans sacrificis individuals res no es mourà per molt que ho desitgem, si ens limitem a desitjar-ho i prou. I encara menys si els partits de la ceba es fan mutuament la guerra. És extraordinari que sense partits decidits, sense organitzacions actives (ón sou, ANC, Òmnium, Tsunami…?), sense líders amb indiscutible Auctoritas a l’interior, sense res d’això encara hi hagi tanta gent disposada a lluitar per la independència!

Per cert, entre els suports exteriors no ens hem proposat mai seriosament d’obtenir-ne un de cabdal: el dels espanyols antifeixistes. No parlo dels nacionalistes d’Euskadi o d

Pep Agulló
Pep Agulló
23.01.2020  ·  08:31

EL MAL QUE ENS FA INTERNACIONALMENT INVESTIR AL BOTXÍ

Certament la imatge d’Espanya s’erosiona internacionalment, i això és molt important, però des de fora, també veuen, sense fer matisos, que l’independentisme està cofoi amb Sánchez i amb la paròdia de la negociació, cosa que farà que el sotmetiment i la repressió que patim per la voluntat de ser independents, no es pugui entendre amb tal resposta…Europa també adaptarà la reprimenda en un to menor.

LLIBERTAT I AMNISTIA!

Albert Miret
Albert Miret
23.01.2020  ·  08:43

La sensació que tenim molts, és que a base de declaracions i paperets renyant a Espanya pel seu feixisme no anem enlloc. És veritat que això no els farà canviar el seu modus vivendi perquè l’únic que coneixen és l’espoli i la violència, però també és cert que aquests països que es queixen del comportament d’Espanya simulant una democràcia i actuant com una dictadura contra Catalunya, cada vegada més s’hipotequen per a un futur reconeixement a l’hora de declarar la nostra independència. Agradi o no, al mateix moment que Espanya era apedregada per 117 països, aquí s’estava celebrant un judici-venjança contra unes persones que van fer la seva feina tan bé, que van ser felicitades per molts d’aquests mateixos països per haver rebutjat en 12 hores un atemptat de falsa bandera del que tothom en sap l’autoria i que Espanya amb tota la fatxenderia, es va negar i encara es nega a investigar. Catalunya ja és un país independent -com deia l’altre dia el Professor Resina -, però encara no és lliure, i el temps que ens falta per a ser-ho va en relació directa del temps que tardem a tenir uns polítics més madurs i intel·ligents, que en lloc d’impedir, facilitin i en lloc de pidolar, exigeixin. I això només depèn de què el nostre vot sigui clarament independentista o sigui col·laboracionista, i ja que tots trobem a faltar un partit que puguem votar, pot ser que ja és hora que neixi un nou partit sense aspiracions menudes, directament independentista, per a poder votar el que realment volem tots. Un cop siguem lliures, ja els deixarem jugar a guerretes, però ara ja n’hi ha prou d’aquesta xorrada, perquè el que fan només dona ales al feixisme espanyol.

Josep Salart
Josep Salart
23.01.2020  ·  08:50

Tots coincidim prou en els comentaris i per remarcar-ne un, la Roser Caminals ho clava en dos ratlles..

A casa ens manca un líder (m’imagino ara per exemple, la Clara Ponsatí o en David Fernandez, que es possessin al davant per rematar la feina que ens queda. Des de l’exili, apretant fins i tot pels passadissos. Segur que el suport de la ciutadanía podría ser una pinya i això sí que els faría autèntic pànic als amos de la finca apoltronats a l’Ibex i a la sarsuela, als cambrers de la moncloa i fins i tot algún jutge, sel’s arronsaría practicament tot. No parlem ja dels petits aspirants frustrats a polítics i mesíes que tením aquí a tocar..

Les organitzacions internacionals rés de rés, estan per quedar be i tenir el jet privat ( a ser possible Gulfstream 650) a punt per fer la foto en qualsevol lloc del món que hi repunti una anécdota per la foto. Si les crítiques a un estat es transformessin en sancions en forma de treballs socials a paísos poc desenvolupats, espanya hauría de tornar a la mili obligatória per trobar carn de canó.
I fixem-nos be que ningú dimitirà a Austràlia pel tema dels focs i la contimació de les sendres i fums escampades fins a Xile. Ni l’ONU els dirà rés.

Quan sento parlar de Suissa, també penso que es un país moooolt verd, moooolt democràtic, però viu dels diners de les guerres, de la droga, del tràfic d’órgans, d’armes i de les fortunes robades pels governants, siguin de l’Àfrica o siguin del PP passant pel banc de santander. No m’estranya que tinguin diners per tenir el país net i planxat.

Àngela López
Àngela López
23.01.2020  ·  09:03

Gracies mil gracies, avui s obre el dia amb claror ha sortit una mica de sol. La borrasca sembla que comença a passar i la llum inicia la seua aparicio.
Be, dons els que volem una catalunya lliure i democratica també hem començat a veure la llum, però, el mes important de tot es la feina que fen diariament
Visca la terra

Marta de
Marta de
23.01.2020  ·  09:45

En aquest sentit animo a tothom a fer-se del Consell per la República.
L’única manera que tindrem de gestionar i decidir fóra de les urpes espanyoles. I, sincerament crec, que tal vom ha anat tot, pot ser molt més efectiu que manifestacions pacífiques on ens detenen i atonyinen.
Però hem de ser molts.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
23.01.2020  ·  09:48

Gràcies amic Vicent. Però nosaltres que fem mentrestant? Cal exercir la República. La veritat hem avançat molt però ens falta encara convèncer-nos definitivament de que som una república. A Espanya ja s’ho creuen fa temps. Millor dit ho temen. De totes maneres em consta que hi ha un munt de persones que ja treballen positivament en aquesta direcció. Dons: Endavant i empenta!

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
23.01.2020  ·  09:49

Caldria canviar els conceptes que diem per poder transmetre millor la realitat de Catalunya.

No pofem continuar dient “marxem” o “separem”, per exemple. Aquest conceptes transmeten al mon la idea de que en formem part d’espanya i volem deixar de formar, es a dir separatisme.

Doncs NO no hem format mai part d’espamya tal com ells ho venen al món. Som un país, una cultura, envaïda militarment a la qual se li van treure les seves lleis, el seu govern per la força militar. Un país que es vol INDEPENDITZAR, no separar.

Aquesta és la pedagogia que hem d’interioritzar nosaltres i transmetre a la UE i al món.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
23.01.2020  ·  09:59

No tinc res afegir avui en quant a contingut i em sumo a l’escepticisme de molts i moltes lectores. M’agradaria fer però una apreciació discursiva. Quan vostè diu “Suïssa ha renyat” no seria més correcte dir que “el representant de Suïssa” ha dit o fet tal cosa? Els representants a la comissió aquesta de l’ONU no representen la política exterior del seu país. Trobo que és important puntualitzar-ho perquè al món de la realpolitik el que diuen uns representants d’un país en unes esferes i el que diu el país a nivell institucional-oficial pot ser ben diferent.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
23.01.2020  ·  10:12

Ara seria el moment de fer una gran manifestació contra la repressió i la vulneració de drets a Espanya.
Què vegin que el govern espanyol menteix i la gent encara estem disposats a seguir defensant els nostres drets.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
23.01.2020  ·  10:27

Només amb la caiguda de la fera…
l’autodestrucció…
és possible fer un esta nou des de la no violència…
paciència…

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
23.01.2020  ·  11:02

Som uns innocents si pensem com Vicent Partal.

Tot el que digui Europa (amb Suïssa) NO SERVIRÀ DE RES.. si no som capaços de demostrar que Ejpaña és un país COLONIAL
_que ens té sotmesos per una constitució franquista que no té en compte els drets humans.
_que té parasitada

JOSEP TORRA
JOSEP TORRA
23.01.2020  ·  11:07

La Mònica Vidal per mi te tota la veritat l” Ñ tot ho passa pel forro dels calçotets: “La legalitat passa per qui te la força i l’aplica sense manies”

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
23.01.2020  ·  12:40

Gemma R. i Jaume Riu, d’acord.
Res més a dir.

Carles Amela
Carles Amela
23.01.2020  ·  13:59

Com dieu, Sr. Partal, cal rematar la feina.
Veurem què van fent els partits independentistes.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
23.01.2020  ·  23:10

D’acord que la orgullosa i prepotent Espanya no en farà cas, i ho interpretarà a la seva interessada manera tot lo que s’ha dit a la ONU, però això queda escrit, i senta precedent, son petites empentes, petites passes que volguém o no, vulguin o no, va canviant la mentalitat de molts que potser es creien el relat de la “España Global”, l’ésser humà es un animal de costums, i lo més inversemblant a copia de escoltar-ho en boca de gent o Estats, cada vegada en nombre més gran, fa que sigui més fàcil obrir finestres i portes fins ara tancades amb pany i forrellat. Mirat de tant aprop, i amb la desconfiança lògica que tenim vers Europa, ens pot semblar que totes aquestes queixes vers Espanya, no serviran per a res, que no valen res, que no son importants, però res més lluny de la realitat, un gra de sorra i dos i tres, no son importants en una platja, però sense grans de sorra no hi haurien platges, es per que hi son, que la platja existeix. A partir d’ara, encara que no ho vulguin demostrar, i intentin amagar-ho, Espanya està molt tocada, sap que per aquest camí, te tots els nombres per perdre el combat a Europa, diguem en termes pugilístics, -que tant agraden als espanyols- que han rebut ganxos directes al fetge i a la mandíbula, que tindrà resultats que veurem molt aviat, nomes un petit botó de mostra, totes las portades dels diaris de dretes, ja han obert guerra sense cuartel, contra el govern de coalició PSOE-UP, que a mida que vagin perden poder a la judicatura i altres llocs, per els canvis per persones de Sanchez, ja han tret tota la artilleria pesant, i mentre Europa observant. Fer net del franquisme no es ni serà fàcil, estan molt aferrats i tenen las armes en exclusiva, per això aquestes empentes que venen d’Europa i fins i tot de fora com els EUA, son importants, per que avalen el canvi cap una democràcia plena de veritat, que com s’ha vist, Europa i el mon l’hi reclamen, i això, aquesta disjuntiva, aquest moment es important per la nostra causa, per que en definitiva només demanem autentica democràcia, aquella que permet als pobles votar, ser lliures i decidir el seu futur……

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes