Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) afronta les properes eleccions al Parlament amb el repte de guanyar els comicis i poder liderar el futur Govern de la Generalitat. La formació d’Oriol Junqueras es vol erigir com l’únic partit independentista capaç d’articular una majoria per arribar a la Presidència i evitar que ho faci el presidenciable del PSC, Salvador Illa. El cap de llista republicà Pere Aragonès liderarà així una campanya electoral on buscaran polaritzar amb els socialistes i presentar-se com el vot útil independentista. Tot plegat, després d’una legislatura a l’executiu marcada per la “repressió” de l’Estat, la pandèmia de la covid-19 i d’un Govern de coalició amb JxCat amb desavinences i manca d’unitat

El cap de llista

En aquesta campanya electoral Pere Aragonès s’estrena com a cap de llista i màxim líder d’ERC al territori. Sense el president d’ERC, Oriol Junqueras, tancat a la presó i la secretària general, Marta Rovira, residint a Suïssa, Aragonès serà, per primera vegada, el cap de cartell en unes eleccions al Parlament incertes.

Per accedir a l’encàrrec Aragonès es va presentar en unes primàries on no va tenir cap rival i va ser proclamat en el càrrec a mitjans de novembre. Pocs dies després de ser assignat, l’executiva nacional d’ERC va proposar que l’exdelegada del Govern a la Catalunya Central Laura Vilagrà fos la número dos d’Aragonès a les llistes per Barcelona, un nomenament que va ser validat pel consell nacional a principis de desembre.

Després d’una legislatura “complexa”

Pels republicans la XII legislatura ha tingut com a principal protagonista la manca d’unitat entre els independentistes i també la manca d’unitat “antirepressiva”. La formació ha reconegut que la relació amb la resta de grups parlamentaris no ha estat la que havien tingut malgrat la voluntat de diàleg d’ERC.

Una dotzena legislatura que va arrencar amb l’anomenada restitució de les institucions després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. La inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, la “repressió de l’Estat” i la gestió de la pandèmia de la covid-19 han convertit els darrers anys en “complexos”, segons han reconegut els mateixos dirigents de la formació republicana.

Per això, ERC aposta perquè la propera legislatura sigui el moment de la “reconstrucció” social i econòmica després de la covid-19 i que, simultàniament, s’avanci en el camí cap a la república catalana. Els d’Oriol Junqueres mantenen el rumb en la voluntat de voler “eixamplar la base”, impulsar l’autodeterminació i l’amnistia pels encausats per l’1-O i mantenir el diàleg amb l’Estat sense renunciar a cap eina.

De 10 a 32 escons els últims 11 anys

En les darreres eleccions al Parlament el desembre de 2017, ERC va aconseguir 32 escons. 18 per Barcelona, 4 per Girona, 5 per Lleida i 5 per Tarragona. A la convocatòria electoral del 2015, ERC es va presentar en coalició electoral amb Convergència Democràtica de Catalunya sota el nom de Junts pel Sí i van obtenir 62 diputats. A la desena legislatura ERC comptava amb 21 escons mentre que a la novena en tenia 10.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.