Xavi Monge: “Hem d’esperar una guerra absoluta, i és important dir-ho”

  • Entrevista a l'advocat d'Alerta Solidària sobre la querella contra onze guàrdies civils per les tortures en l'operació Judes

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
07.06.2024 - 21:40

Xavi Monge, advocat d’Alerta Solidària, porta el cas de Jordi Ros, un dels encausats de l’operació Judes. Darrerament, tot allò relacionat amb aquesta causa s’ha accelerat, i fa uns dies es va saber que l’Audiència de Barcelona ordenava d’investigar onze guàrdies civils per les tortures denunciades per Ros en la seva detenció, un cas encallat de feia més de quatre anys en el jutjat de Sabadell. Sovint costa que aquesta mena de causes contra agents de la policia prosperin, però Alerta Solidària hi confia, perquè hi ha prou indicis i unes quantes irregularitats acreditades. Parlem amb l’advocat sobre aquesta querella, el cas en general i si la llei d’amnistia realment deixarà en paper mullat causes com la del 23-S. Monge és molt prudent amb la qüestió i alerta sobre el poder judicial espanyol: “No podem esperar res més que una guerra absoluta.”

Us ha sorprès la decisió de l’Audiència de Barcelona de continuar amb la querella de Jordi Ros, un dels encausats de l’operació Judes, contra onze guàrdies civils per tortures?
—Hi havia escepticisme, perquè el recurs tardava molt, el vam presentar fa quatre anys. La secció tercera té fama de ser prou garantista, i en comptes d’enviar-nos la resolució ens va convocar a una vista presencial en què ens vam poder explicar. Són moltes les resolucions del Tribunal Europeu de Drets Humans que piquen la cresta a l’estat espanyol per aquest tema, però sempre que tens la Guàrdia Civil a l’altra banda és complicat.

L’Audiència ha parlat d’una “instrucció pèssima del cas”. Aquesta contundència tampoc no es veu cada dia.
—No, però és que era molt flagrant… Vam assenyalar que el jutge instructor havia boicotejat la instrucció, directament. Durant aquests quatre anys, pràcticament, no ha fet res. No ha citat a declarar els agents, i en la tramitació del recurs s’ha hagut de requerir en diverses ocasions que el jutjat enviés correctament la documentació. Hem patit un boicot absolut, i per això el tribunal fa aquesta crítica.

“El jutge instructor ha boicotejat la instrucció, directament. Durant aquests quatre anys no ha fet pràcticament res”

Els entrebancs del jutge instructor –en aquest cas, del jutjat de Sabadell– no tan sols els heu sofert en la querella per tortures, sinó també en la causa general de l’operació Judes a l’Audiència espanyola. 
—T’adones que lluites contra l’estat amb majúscules, a més, amb una fiscalia que també intenta que no s’investigui i que en tot moment ha posat recursos amb coses tremendament absurdes com la identificació dels agents.

La querella fa referència a la detenció de Ros, el trasllat a Madrid i les primeres hores a Tres Cantos. Exactament què hi denuncieu?
—Diverses vulneracions de drets fonamentals. La primera, haver encanonat amb armes llargues, amb metralletes, no només el Jordi, sinó la seva família, quan es fan els escorcolls. També la custòdia de gairebé deu hores del seu germà a les escales de l’edifici i el fet que, malgrat que la detenció es va fer a Sabadell, no es va comunicar al Col·legi d’Advocats de Sabadell i no s’hi va demanar advocat. Això va deixar el Jordi sense assistència lletrada des de la detenció fins a la declaració a Tres Cantos, després de dos dies detingut i sense dormir.

També denuncieu coaccions i amenaces durant el trasllat.
—Li van posar un antifaç, li van impedir de veure-hi; el van col·locar en posicions forçades, amb el cap acotat; anava sense cinturó de seguretat… Això va agreujar la desorientació i la por. I hi va haver amenaces cap a la família i la parella per a doblegar la seva voluntat. I finalment la declaració a les dependències de Tres Cantos, que va durar moltíssimes hores i, pràcticament, va ser dictada pels agents.

De quina manera?
—Li deien què havia de dir i l’amenaçaven, recordant-li que detindrien la seva parella, el seu germà, els seus pares… Volien una declaració inculpatòria cap a ell i la resta de detinguts. Per al judici, però també per a la instrucció, per a poder continuar la investigació i legitimar-la. També hem denunciat la vulneració del dret de defensa amb la filtració d’una causa que es trobava sota secret de sumari, i que, per tant, només podia ser filtrada pel jutjat o la fiscalia. Això està pendent d’un recurs admès pel Tribunal Constituciona (TC)l. Ens pot portar a una nul·litat d’actuacions que anul·li la causa sencera.

“A Jordi Ros li deien què havia de dir i l'amenaçaven”

Una condemna dels agents serà molt complicada d’aconseguir?
—El tema de les tortures requereix un nivell de prova que sempre és complicat, perquè tot plegat es produeix en una situació d’incomunicació, però la vulneració del dret a l’assistència lletrada sí que és més fàcil d’acreditar. Als jutjats els costa moltíssim condemnar agents si no hi ha proves molt evidents, i a més, tenim la fiscalia actuant en la seva defensa, en lloc d’actuar d’acord amb el principi de legalitat. Però a banda de la declaració del Jordi i de la seva família, tenim més elements acreditats: no haver notificat la detenció o que la declaració es fes a altes hores de la matinada i que fos molt llarga. Que l’Audiència de Barcelona digui que s’ha d’investigar demostra que hi ha indicis suficients.

Els agents d’aquest cas podrien veure’s beneficiats per la llei d’amnistia?
—Hi ha diversos motius per a dir que no, tot i que la fiscalia dirà que sí. El primer és que tot allò que implica la vulneració del Conveni Europeu dels Drets Humans que prohibeix les tortures queda expressament exclòs de la llei. Sí que és cert que hi ha una frase en què diuen “sempre que superin un llindar mínim”. Aquí entrem en un terreny interpretatiu complicat. I, d’altra banda, no som davant una actuació policial en els termes en què era previst d’amnistiar. L’article de l’amnistia sobre això és molt pensat per als agents de l’1-O, perquè parla del marc de l’execució judicial sobre el referèndum.

VilaWeb
VilaWeb

L’Audiència espanyola farà una vista el 27 de juny sobre l’operació Judes. Què n’espereu?
—És una vista que provoquem nosaltres i en què assenyalem, entre més, l’excepció de cosa jutjada: l’escrit d’acusació és ple de fets que han estat objecte d’altres procediments. També qüestionem la competència de l’Audiència Nacional, no només perquè neguem que sigui terrorisme, sinó també perquè discutim des d’un inici aquesta causa, que comença misteriosament amb una denúncia per uns talls de via de tren a final del 2017. S’han anat obrint peces separades i diligències prèvies en què García-Castellón ha anat fent una mena de macrocausa prospectiva. No hi havia cap fet que pogués ser qualificat ni de terrorisme ni de rebel·lió i, per tant, no va tenir mai la competència per al cas.

I, finalment, plantejàveu la qüestió de l’amnistia.
—La pregunta és què farà la fiscalia. Els fiscals del Suprem van emetre un informe en què qüestionaven l’aplicació de la llei i, fins i tot, la seva constitucionalitat. Això és un autèntic desafiament cap al fiscal general de l’estat i cap al poder legislatiu. Ens vénen a dir que la llei d’amnistia no és aplicable en res, pràcticament. Veurem si el dia 27 el fiscal general ha aconseguit de quadrar els fiscals d’acord amb el principi de jerarquia o si s’imposa alguna tesi més ultra. El tribunal també pot obrir la via de les qüestions prejudicials al Constitucional i al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per la qüestió, precisament, que es tracta d’una causa per terrorisme.

Això pot paralitzar-ho tot més d’un any?
—És molt difícil fer pronòstics. Darrerament, el TC s’afanya més que no estàvem acostumats i el TJUE acostuma a tardar entre dotze mesos i vint-i-quatre. Segurament, el procediment quedarà suspès fins que aquestes qüestions es resolguin.

Hi ha alguna escletxa en la llei que pugui deixar fora l’operació Judes? 
—El cas entra dins de l’àmbit d’aplicació de la llei perquè a més hi ha una qüestió que és indiscutible, i és que la voluntat del legislador és aquesta. La voluntat del legislador és una font a l’hora d’interpretar les lleis i en aquest cas és força indiscutible. A més, l’exclusió del terrorisme que fa referència a la directiva comunitària parla expressament d’actes intencionals que hagin atemptat contra el Conveni Europeu dels Drets Humans i, en particular, contra el dret a la vida.

I aquesta exclusió no pot ser perillosa?
—L’escrit de fiscalia parla d’un delicte d’estralls en grau de temptativa. Ni tan sols diu que hi hagués l’objectiu d’atemptar o fer mal a persones. També parla d’un delicte d’organització terrorista, però no es pot entendre que s’hagi atemptat contra la vida. I d’un delicte de fabricació d’explosius que lligaria amb el delicte d’estralls. Som davant un relat que en cap moment diu que s’hagi planejat d’atemptar contra persones. Fins i to,t amb el propi relat de l’acusació, l’amnistia és plenament aplicable.

“Fins i tot, amb el propi relat de l'acusació, l'amnistia és plenament aplicable”

Però creieu que serà així?
—Si hi ha jutges, començant pel Suprem, que consideren que el Tsunami Democràtic pot ser considerat terrorisme i que sí que hi va haver atemptat contra la vida –no sabem de qui–, ens podem esperar qualsevol cosa. Però des d’un punt de vista objectiu despolititza,t és evident que la causa entra dins de l’aplicació de la llei.

I com veieu l’aplicació de l’amnistia en la resta de causes que porta Alerta Solidària?
—Davant, hi tenim ni més ni menys que l’estat, el poder amb majúscules. Un estat profundament antidemocràtic on s’ha obert una autèntica guerra dins les seves faccions. Això que vivim amb la imputació de la dona de Pedro Sánchez, amb la reacció del poder judicial a coses com la carta que ha publicat, és una guerra entre faccions del propi estat. I nosaltres, enmig. La llei d’amnistia ha fet més gran aquesta bretxa en el si de l’estat, del bloc del 155, de les clavegueres.

Què implicarà?
—La guerra serà molt gran i és important no subestimar ni el poder judicial espanyol, ni la capacitat de boicot de molt bona part de la fiscalia, ni el paper dels cossos de seguretat, ni la campanya mediàtica que ho envolta tot coordinadament. No es mou una peça sense que tot això estigui perfectament controlat i planificat pels sectors més ultres. L’“a por ellos” és més viu que mai. La repressió no s’ha acabat, existirà mentre siguem en un estat profundament antidemocràtic. Qui digui que la repressió s’ha acabat, qui digui que l'”a por ellos” s’ha acabat, o s’equivoca o menteix. La batalla serà duríssima pel que fa als procediments. Estan disposats a fer tot allò que calgui per a tombar l’amnistia i els seus adversaris polítics. Que vagin com van contra el president del govern espanyol és la prova que estan de disposats a tot. La primera víctima de la llei d’amnistia és la seva dona.

“Qui digui que la repressió s'ha acabat o s'equivoca o menteix”

Heu dit que refuseu un cert discurs triomfalista de l’independentisme sobre la qüestió.
—Té un doble efecte molt negatiu. Sempre que em pregunten per algun procediment dic: “Crec que és aplicable en el teu cas, però, davant, hi tenim el poder judicial espanyol i no podem donar res per fet.” Hem d’esperar una guerra absoluta, i és molt important dir-ho a tothom amb sinceritat. Serà una batalla llarga i dura. No pot ser que el missatge que es transmeti als represaliats és que això està fet, perquè té un segon efecte de tipus polític.

A què us referiu?
—Plantejar que hem enterrat la repressió i que ara s’obre una fase de negociació per a un referèndum, tot i que, amb l’amnistia, més aviat sembla que l’onada expansiva de la repressió ja actua contra sectors que eren del bloc del poder, és una actitud naïf, infantil i infantilitzadora que no ajuda a tenir consciència que el conflicte polític és aquí, que no ha desaparegut i que creixerà.

Alerta Solidària heu dit que teniu sota el focus vint casos que poden donar molta informació sobre com s’aplicarà l’amnistia. Què els diferencia de la resta?
—Són casos que, tant per la seva diversitat de fets i tipificació com pel punt de tramitació, hem identificat d’acord amb un criteri de complexitat de la discussió sobre l’aplicabilitat de la llei. Amb l’objectiu d’instar a l’execució de la llei d’una manera esglaonada. No ho hem vist tot. Sabem quin és el full de ruta que han dibuixat uns jutges ultres i que ha difós el Consell General del Poder Judicial, però la imaginació per a exercir la repressió és enorme i ens trobarem alguna cosa més. I alguna part dels tribunals potser diran que la llei no és aplicable. És probable que fins que no tinguem una sentència del Tribunal Constitucional no resolguem la incògnita. Fiscalia, acusacions i jutges ens sorprendran amb molta innovació jurídica. Si han retorçat i estripat les lleis, el codi penal o la llei d’enjudiciament criminal, què no faran amb la llei d’amnistia?

“No ho hem vist tot. La imaginació per a exercir la repressió és enorme i ens trobarem alguna cosa més”

També heu dit que no voleu afegir-vos a nous ens antirepressius ni a fotografies unitàries que s’han fet arran de l’aprovació de la llei. Per què?
—Que es posin en marxa mecanismes per a fiscalitzar la llei no és negatiu, la qüestió és si enviem un missatge de triomfalisme o si avisem que això serà difícil, llarg i dur. Costa d’entendre que s’enviïn missatges triomfalistes quan la gent percep que l’estat boicotejarà la llei. Si és evident que la batalla serà brutal, no és millor dir-ho? Dins els jutjats les estratègies no seran tan diferents, però discrepem de l’enfocament polític dels partits en general.

Per exemple?
—Quan el PSOE presenta la llei ho fa tot sol perquè ERC se’n despenja, diu que té forats. Probablement, tenia raó, i aquests forats suposadament es van tapar durant la tramitació. Junts deia que la llei era robusta i criticava la posició d’ERC. Quan acaba la tramitació al congrés, Junts se’n despenja i diu que la llei és plena de forats. Forats que dos o tres mesos enrere negava. Torna a la Comissió de Justícia i ara la llei ja no té forats. Però hi ha un gran forat, que és que l’aplicació de la llei depèn del poder judicial, i per tant hi ha un gran forat inevitable. És millor parlar amb claredat, i no tothom ha estat honest. Negar la dificultat que té enfrontar-se a l’estat probablement és no haver après res del 2017.

L'advocat d'Alerta Solidària, Xavier Monge

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any