Toni Comín: “No tinc res de què amagar-me, presentaré batalla”

  • Comín respon en aquesta entrevista els dubtes sobre la seva gestió, reivindica la seva condició d'exiliat per a presidir el Consell de la República i diu que el futur de l'entitat passa per la internacionalització

VilaWeb
25.01.2025 - 21:40
Actualització: 26.01.2025 - 10:55

Toni Comín ha fet el pas de presentar-se a la presidència del Consell de la República quan li cau al damunt una tempesta pels dubtes sobre la seva gestió com a vice-president de l’entitat. Però diu que no ha pensat pas a llançar la tovallola, que no s’ha d’amagar de res i que pensa lliurar una doble batalla d’ara endavant: una per la presidència del Consell i l’altra per la seva reputació. I en aquesta entrevista explica, per una banda, quines són les seves propostes de futur per a una entitat que passa un molt mal moment i, per una altra, respon les preguntes sobre l’eficiència de la seva gestió.

Què us empeny a presentar-vos a la presidència del Consell de la República, tenint en compte aquests últims temps tan convulsos?
—Tinc tres motius per a presentar-m’hi i cap per a no presentar-m’hi. És la conclusió després de moltes converses que he tingut. El primer, que un moment de canvi tan important pel fet que el president Puigdemont ha deixat la presidència, hem de garantir la continuïtat del Consell, i l’experiència em sembla imprescindible. La segona raó té a veure amb la internacionalització, per la qual la meva condició d’eurodiputat i l’agenda de contactes ens permeten d’obrir moltes portes. I la tercera raó: l’exili és una font de legitimació del Consell. Mentre hi hagi exili, al Consell l’afavoreix posar els exiliats al capdavant.

I no veieu cap raó per a no presentar-vos-hi. 
—Totes aquestes acusacions infundades de què he estat víctima han de portar a no presentar-m’hi? Doncs no.

No us ha passat pel cap de deixar-ho córrer?
—No tinc res de què amagar-me. Cada vegada que ha sortit alguna acusació infundada jo l’he replicada immediatament, amb tota la contundència que he pogut. No tinc res de què amagar-me. Defensaré la meva honestedat. Són dues batalles: una per la presidència i pel futur del Consell, i l’altra per la meva reputació, que tinc tot el dret del món a presentar-la i ho faré tant de temps com calgui i dedicant-hi tot el que calgui perquè quedi immaculada.

El Consell no viu un bon moment. Quan dieu que voleu reimpulsar-lo, què faríeu que no hàgiu fet fins ara?
—Se n’ha de fer un balanç ponderat. El Consell ha fet moltes coses, algunes molt ben fetes. Qui va ser el responsable últim de l’acte a Perpinyà? A qui li va tocar de coordinar aquell acte en termes polítics i organitzatius i logístics? A mi. Qui va preparar la normativa electoral perquè es pogués constituir l’Assemblea de Representants? Ho coordinava jo. No dic que no es pugui criticar el lideratge d’una organització, però el Consell ha estat víctima d’un problema que neix amb una missió altíssima: materialitzar el mandat del Primer d’Octubre i fer efectiva la declaració d’independència, i havia de donar continuïtat a l’estat major.

I no ha estat així.
—Si el Consell no té tot l’estat major, és molt difícil que compleixi aquesta missió. Hi havia una altra manera: el president va dir allò d’aconseguir que s’hi inscriguessin un milió de persones. N’hi ha més de 100.000, que és moltíssim, però no hi ha el milió. Hi ha una frustració que no li passa només al Consell. Els problemes que té són un símptoma més d’un problema general, que és la frustració del moviment independentista quan el procés queda aturat.

Però això són tot causes externes al Consell. També hi ha una gestió, i hi ha hagut crítiques internes a l’organització.
—Una cosa són les crítiques a la gestió. Però em demanàveu què podia fer de diferent del que hem fet fins ara. I jo us responc que cal ajustar molt bé les expectatives que després no es poden satisfer i acaben en frustració.

El candidat Jordi Domingo deia que per a la nova etapa calia fer foc nou, que el president no fos ningú de l’anterior govern i que per això vós éreu un candidat inapropiat. 
—Jo no qualificaré un altre candidat. Vull basar la candidatura en parlar del meu projecte més que no en qualificar o desqualificar les altres. Ara, l’experiència em permet de dir que a força de fer foc nou pot acabar passant que calin foc i el Consell acabi calcinat.

Per què ho dieu?
—És molt important que el Consell en aquesta nova etapa estigui governat per algú que hi té experiència, perquè és un moment de canvi, és un moment delicat, marxa el president Puigdemont, i crec que el Consell necessita prioritzar l’acció internacional, perquè, si no, la seva supervivència serà més difícil.

Us ha criticat amb molta duresa Josep Miquel Arenas, Valtònyc, amb qui vau compartir exili: “Recomano allunyar-lo de qualsevol organització”, deia de vós. Us ha sorprès?
—Una sorpresa absoluta. Evidentment que em dol, hem compartit cinc anys d’exili amb en Josep, i treballava al Consell, tot i que no sota les meves ordres directes. Són paraules òbviament totalment injustificades i em sap greu.  Jo no demano que ningú em doni les gràcies. He estat durant sis anys dedicat al Consell, dedicant-li moltes hores cada dia, a canvi de res, perquè ho feia per pura convicció. Però no puc acceptar de cap manera que se’m difami i que es faci la més mínima insinuació de corrupció. I això és una injúria i em defensaré tant com calgui i tant temps com convingui. Però això em preocupa no només per mi, com és normal, sinó pel conjunt del moviment independentista. Perquè, si ens donem tots plegats la llicència de difamar als qui han fet el sacrifici personal més gran, la gent té ulls a la cara i prendrà nota. I aleshores qui estarà en disposició d’assumir nous sacrificis, si després corres el risc d’acabar sent víctima d’una campanya de desprestigi?

Hi ha hagut molt de soroll aquests darrers mesos sobre la gestió econòmica i ho voldria aclarir. Quina és la situació econòmica del Consell ara mateix?
—Una cosa és si el Consell en aquests moments té més o menys ingressos, que això li pot passar a qualsevol organització; una altra és si el Consell s’ha gestionat de manera honesta, i l’altra, si s’ha gestionat de manera eficient. Són tres coses diferents. Tu pots fer una gestió honesta i eficient i que igualment, per raons polítiques, caiguin els ingressos.

Toni Comín, durant l’entrevista a VilaWeb per videoconferència.

Parlem de la gestió.
—Deixeu-me dir que jo he fet una entrevista amb en Gerard Sesé que és a YouTube perquè era conscient que amb les entrevistes normals no hi hauria l’espai per a poder donar tots els detalls del món. He volgut ser el màxim de transparent. Que la gent miri i jutgi si considera que amb aquelles explicacions exhaustives els dubtes queden aclarits. Jo entenc que sí. No hi ha cap retret que es pugui fer en termes d’honestedat. En termes d’eficiència, també ho explico allà: si fos per les decisions que he pres jo directament, el Consell no tindria el deute que té.

Com ara?
—Que una part dels ingressos, en comptes d’estar dedicats al Consell, han anat a CATCIP. No són coses que es fessin per instrucció meva, sinó sense el meu coneixement. Jo no estic a l’associació que gestiona els recursos del Consell.

Però CATCIP és l’associació que gestiona els recursos de la Casa de la República, no?
—Sí. I no em sembla malament. Però són decisions que no s’han pres en el marc del govern del Consell. Les decisions de les quals he sigut responsable haurien assegurat una situació financera molt més sanejada que la que té avui el Consell. Ara, el Consell té uns proveïdors a qui es paga en la mesura que els ingressos del Consell ho permeten. I també és cert que la situació política i el soroll que hi ha hagut al Consell no han ajudat en aquest sentit.

I la vostra gestió?
—El govern va fer un comunicat quan es va publicar l’auditoria, que confirma que la gestió ha estat correcta. Jo vaig entrar el juliol del 2023. Va marxar el gerent, va ser rellevat el juliol del 2023, i jo vaig assumir-ne directament les funcions, justament per estalviar despeses; entre aquestes, la gestió de l’equip tècnic, la gestió quotidiana de les finances. I l’auditoria explica que es va tancar el 2022 amb un dèficit comptable de 244.000 euros, però que l’any 2023 es va tancar amb un superàvit comptable de 4.000 euros. Per tant, tan mala gestió no devia haver-hi l’any 2023.

També parla d’un dèficit patrimonial de 58.000 euros.  
—Sí, i per tant la situació financera del Consell no és ideal quan es fa l’auditoria. Però aquest dèficit patrimonial de 58.000 euros no posa en risc la supervivència del Consell. Sí que puc dir que m’havia posat en marxa amb la persona que portava el tema financer per fer un pla d’amortització del deute pendent, que espero que es continuï executant.

La junta gestora que hi ha ara va acomiadar tots els treballadors. És així?
—Sí, quan es va fer aquesta auditoria, el govern del Consell va prendre la decisió de reduir la massa salarial al 50%, per anar més de pressa a pagar el deute als proveïdors. Però després, un cop convocades les eleccions, la junta gestora va decidir de saltar-se aquest acord del govern i va reduir la massa salarial al 100%, és a dir, que s’acomiadava tothom.

Forçats perquè no tenien diners?
—Si tens més despesa en salaris, vas més lent a pagar els deutes. És un tema de la velocitat amb què vols amortitzar el deute. És una decisió en part de gestió i en part política, de dir que anem més lents amb el deute per no haver d’acomiadar tots els treballadors. Si els acomiadem tots, s’eixugarà el deute abans. Però a mi m’agradaria parlar del projecte del Consell en el futur…

Voldria aclarir abans aquestes qüestions.
—Per això he fet una entrevista d’una hora per a qui vulgui saber què passa, i jo el remeto allà. Ara hi ha unes eleccions en què m’agradaria parlar del Consell.

Però jo vull aclarir què diu l’auditor sobre els comptes de l’entitat: ara hem sabut que va fer un aclariment i diu que vós no vau sobrepassar el límit de la despesa que teniu els exiliats en concepte de donacions.
—Ha fet una rectificació, no un aclariment. Perquè ell a l’auditoria diu que he tingut unes despeses per sobre del que diu el conveni i ara reconeix que s’han fet unes despeses per sota del límit que preveu el conveni. Això és una rectificació. En l’auditoria es feia una lectura errònia del conveni que explica les despeses a què té dret cadascú. L’auditor es va equivocar i quan li vaig demanar que rectifiqués, en un primer moment no ho va voler fer, i li vaig fer un requeriment avisant-lo que, si no, emprendria accions legals.

L’auditor denuncia haver rebut pressions vostres.
—Jo tinc tot el dret no de pressionar, sinó d’exigir; no és pressionar, és exigir, res de pressions, és una exigència legítima perquè rectifiqui un error com aquest que m’ha causat un dany reputacional tan gran. Jo què he de fer? Defensar-me i intentar que s’esmeni aquest error, el que faria qualsevol persona. Titulars que han tacat la meva reputació basats en una frase d’una auditoria que és errònia. Si l’ha rectificat és que devia haver-hi un error.

Ell diu que amb les pressions preteníeu fer-lo rectificar més enllà d’aquell punt concret i que modifiqués les conclusions de l’auditoria. I això no ho ha fet.
—Li demano que rectifiqui dues coses i en la nota d’aclariment n’ha modificat una. Li vaig demanar també que modifiqués unes consideracions subjectives per les quals ell no té la informació necessària. 

Quines consideracions?
—Quan diu que no sembla justificat que jo faci ús del fons de Defensa Exili. Això és una consideració subjectiva que va més enllà de la seva funció. Aquests fons s’han utilitzat d’acord amb els criteris que va establir el govern, l’exili, són en una web. S’havia de limitar a contrastar les despeses amb els criteris. Les despeses corresponen als criteris? Són legítimes.

Ell ho qüestionava en l’informe…
—No només vaig emprar menys recursos dels que hauria pogut emprar, perquè ho he fet per sota del límit que deia el conveni, sinó que, a més, no els vaig emprar per a mi. Perquè aquest fons diu que es poden utilitzar els recursos per a la manutenció i l’allotjament dels exiliats. Jo vaig deixar d’utilitzar aquests fons a partir del moment que vaig ser eurodiputat. I no vaig tornar a utilitzar aquest fons fins que va haver-hi l’oportunitat d’agafar un espai per a la persona de l’equip tècnic que durant cinc anys ha estat venint de manera regular a Bèlgica per donar-me suport. Vaig posar els fons al servei del Consell de la República. 

L’auditoria fa un seguit de recomanacions perquè la gestió sigui més clara i transparent.
—Proposa d’acabar el desdoblament entre el consell d’administració de l’associació que dóna suport jurídic al Consell i el govern. Jo ja fa molt de temps que no sóc partidari d’aquest desdoblament, i crec que les mateixes persones que tenim la legitimitat per a prendre decisions som les persones que han de donar la cara des del punt de vista legal. Per tant, qui ha d’estar a la Junta de CatGlobal? El govern del Consell. Perquè ha arribat un punt que el govern del Consell ha perdut el control dels recursos, perquè els membres del consell d’administració d’aquesta associació s’han independitzat de les instruccions que jo els donava.

Com és possible que l’entitat que gestiona això vagi a deshora del que diu el govern?
—Sembla impossible, però és així. Aquests membres del consell d’administració són persones de confiança del gerent que va ser rellevat i que ha volgut fer una revenja, i després les persones del seu entorn han seguit una mica amb la dinàmica del conflicte amb mi. Per tant, no hi ha hagut una mala gestió, sinó una mala relació amb els membres del consell d’administració, que són persones de la confiança de l’antic gerent. Però voldria que no perdéssim la capacitat de parlar del Consell. Sobre la gestió, jo ja he donat totes les explicacions. 

Hi ha hagut manca de transparència sobre quants diners hi ha en aquest fons i on van a parar els diners de les quotes, com es reparteixen.
—Sí, la gent que hi posa diners ha de saber què en fas. 

I doncs?
—Però no ha estat responsabilitat meva, perquè jo no ho gestionava directament, mai he tingut la responsabilitat legal d’aquest fons. Aquest fons era de CatGlobal. Amb prou feines he pogut veure els comptes corrents durant uns mesos. La potestat legal de la gestió d’aquest fons mai no ha estat meva. Jo passava instruccions. Jo sóc el primer que crec que s’ha de donar tota la informació del món. I per això, en el programa electoral he posat dues mesures noves que reforcen la transparència.

Quines són?
—Que la comissió mixta entre el govern i l’assemblea territorial es reuneixi cada dos mesos de manera ordinària i, sempre que la part de l’assemblea ho requereixi, de manera extraordinària. Volem un seguiment permanent de la gestió financera. Aquesta comissió té dret de disposar de tota la informació que vulgui. I, com que hi ha un debat sobre si els proveïdors que s’han triat eren els que tocaven o no, proposo que hi hagi un síndic de comptes del Consell que porti la gestió financera, sota les directives polítiques del govern, i que triï els proveïdors de qualsevol cosa, activitat i acció que faci el Consell.

Toni Comín, durant l’entrevista a VilaWeb per videoconferència.

El Consell com s’ha d’organitzar? S’ha de recuperar l’Assemblea de Representants?
—Ara no toca perdre energies en debats interns i la gent al final vol que ens confrontem amb l’estat espanyol, que avancem cap a la independència. Ara s’ha de mantenir l’assemblea territorial, segur, que representa els consells locals; i s’ha de desplegar l’assemblea de legislació republicana, també, perquè és una manera de preparar la república. Ara ens em de centrar a fer passos cap a la independència.

I això què vol dir?
—Vol dir internacionalització, vol dir confrontar-nos amb l’estat espanyol, no entre nosaltres. I estic molt d’acord amb els tres temes que va triar l’assemblea territorial en el procés participatiu sobre el pla de govern: el consum estratègic, és a dir, desenganxar-se de les empreses de l’IBEX 35; la defensa de la llengua i dotar de contingut la Identitat Digital Republicana. 

Poseu l’accent en la xarxa de delegats.
—Voldria doblar el nombre de delegats. Crec que amb l’experiència que tinc no és pas impossible.

Això vol dir més recursos? Com es fa?
—No, perquè hem fet un model de delegats a l’exterior com si fossin cònsols honoraris. El fet d’incrementar la xarxa incrementa els costos de coordinació, però no la despesa del Consell, perquè els delegats exteriors, que tenen un perfil i una formació, són voluntaris.

Què han de fer aquests delegats?
—Han d’explicar la legitimitat i l’encaix legal del dret d’autodeterminació per Catalunya. Tenim una mica guanyada la batalla de la denúncia de la repressió, i ara amb l’amnistia s’han pensat que aquest problema ja està resolt. Però hem d’explicar que la repressió continua i que el conflicte s’acabarà no perquè s’acabi la repressió, sinó quan respectin d’una vegada el dret d’autodeterminació de Catalunya. I cal explicar també la validesa del mandat del Primer d’Octubre, que això és un objectiu ara mateix més difícil. 

A qui ho voleu explicar?
—A les institucions internacionals, als governs, als estats, als partits polítics, als think tanks, als acadèmics, als universitaris, als juristes, als mitjans de comunicació i a l’opinió pública dels diferents països. 

De quins països?
—Les delegacions ja s’han fet tenint en compte dos criteris, que són els països que ens interessen més i els països on tenim gent disponible per a fer de delegat. Hi ha uns països prioritaris que són les potències de les quals aspirem a obtenir el reconeixement, i hi ha uns altres països prioritaris que són els països aliats, amb els quals pensem que el reconeixement és més fàcil; amb Eslovènia el reconeixement serà més fàcil que no amb uns altres països. Doncs té sentit de posar-n’hi un. Els països s’hauran de detallar en un programa d’acció exterior.

I internament, què proposeu per a recuperar la força del moviment?
—Un activisme orientat a la confrontació, que sigui concret, que la gent pensi que dedica un temps i unes energies que serveixen per a alguna cosa. Això també té a veure amb mantenir l’estructura dels consells locals i flexibilitzar-ne la regulació perquè sigui més fàcil de crear-ne. També hi ha una línia de treball molt valuosa que són els convenis amb els ajuntaments que reconeixen el Consell com a primera institució republicana nascuda el 27 d’octubre. Aquests convenis es concreten amb la Identitat Digital Republicana, per entrar als equipaments municipals, però també haurien d’anar lligats al consum estratègic. Encara tenim governs municipals independentistes que continuen pagant-li la llum cada dia a l’IBEX 35. 

Us hauríeu de coordinar amb l’ANC per això.
—És clar. Hem de fer una divisió de la feina amb l’ANC, perquè a la gent cada vegada l’esgota més la sensació que es duplica la feina. En molts casos es tracta de treballar plegats, com amb el consum estratègic en alguns municipis. I també tenim una bona infrastructura en el Consell per a facilitar la participació que potser no aprofitem prou. 

De participació directa, en línia?
—Sí, i vam rebaixar el nombre d’avals que calien per a presentar una consulta. Utilitzem-ho més. Però tot això necessita una estructura tècnica, del Consell. No es pot fer màgia. Això sense una estructura tècnica no és gestionable. Ens calen recursos per a sostenir-ho, amb tota la transparència. 

I és viable tot plegat en un moment en què van decreixent les aportacions al Consell?
—Nosaltres fem un programa ambiciós, concret, i a partir d’aquí, de manera molt honesta i transparent, el govern ha de dir que prioritzarem l’acció internacional; que potser tenim recursos per a reforçar la xarxa diplomàtica i potser no els tindrem, en un primer moment, per fer tres consultes cada setmana. Bé, doncs ja ho explicarem. 

Una de les primeres decisions del nou govern haurà de ser tornar a contractar la gent acomiadada? S’ha de tornar a dotar de personal el Consell.
—Una de les primeres qüestions serà com es reconstrueix l’equip tècnic amb els recursos disponibles. Sempre s’ha gestionat amb molta austeritat l’equip tècnic, i ha crescut o ha disminuït segons els ingressos. Jo no veia clar que ara s’hagués fet un acomiadament total i absolut de tothom per poder tornar més ràpidament el deute. Ara espero poder demostrar a la gent que volem fer feina necessària i útil, com l’acció internacional, i que això faci que la gent vulgui continuar posant recursos al Consell. Aquesta és la meva esperança. Necessitem que la il·lusió es reconstrueixi sobre bases realistes. I aquí l’acció internacional ens pot ajudar molt, perquè es pot fer molt bona feina i anar-la explicant.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor