L’animalisme va a l’alça. L’assassinat a Barcelona de la gossa Sota per la bala d’un guàrdia urbà ha encès mobilitzacions que, tot i no tenir la magnitud de les grans manifestacions, són el símptoma d’un moviment de fons a favor dels drets dels animals. I moviments com aquest, en un any d’eleccions europees, valencianes, balears i municipals, cal tenir-los en compte. En parlem amb Nacho Pascual, portaveu del PACMA a Catalunya, la principal opció política animalista a totes les eleccions.

Quines són les reivindicacions polítiques de l’animalisme?
—L’animalisme és un moviment que lluita contra l’opressió i el maltractament sistemàtic dels animals. Dóna veu al col·lectiu dels animals, que és el més nombrós de Catalunya, on, per exemple, hi ha més porcs que persones. A la demarcació de Lleida, per exemple, la població de porcs supera deu vegades la d’humans. És el col·lectiu més nombrós i el més silenciat políticament i mediàticament.

L’objectiu polític, doncs, és que s’acabi l’explotació alimentària d’animals?
—No es pot fer perquè no té prou suport social. Per què volem prohibir la tauromàquia? En primer lloc, per una consideració ètica. La tortura s’ha de prohibir, és pura violència i negativa en si mateixa. És igual si n’és víctima un brau, un nen o un gos. També hi ha la consideració social, que és que tenim constància que hi ha una majoria a favor de la prohibició de la tauromàquia. No passa això mateix amb l’alimentació, el percentatge de persones veganes és molt baix. És cert que creix constantment, però no podem prohibir una cosa sense suport social.

No és contradictori defensar la mesura però no aplicar-la si no tens prou suport.
—Som l’únic partit que promou les dietes que prescindeixen de productes d’origen animal. Hem demanat que s’ofereixin menús vegans i vegetarians als organismes dependents de les administracions. Jo sóc vegà, però si vaig a un hospital, possiblement no hi haurà opció vegana. Són petites passes que volem fer. No podem prometre que prohibirem les granges si no tenim suport social. Això ho fan la resta de partits, prometre coses que no poden fer, però crec que nosaltres no ho podem prometre perquè és lluny d’arribar.

El PACMA és de dretes o d’esquerres?
—És una pregunta que ens han fet moltes vegades. La defensa dels drets dels animals és molt transversal. Dins el PACMA hi ha gent independentista, unionista, republicana, monàrquica, conservadora, progressista… La defensa dels drets dels animals és una qüestió d’ètica, no d’ideologia que es pugui debatre en l’eix esquerra-dreta. Al final, la consideració ètica no s’estudia, sinó que normalment passa quan convius amb animals. I això ho pot fer qualsevol persona, de dretes o d’esquerres.

Però com a partit a les institucions hauríeu de prendre decisions més enllà de la defensa dels drets dels animals.
—El nostre programa electoral és nítidament progressista. Un dels altres eixos del PACMA és la lluita contra la discriminació, sigui per motius d’origen, raça, gènere, orientació sexual o espècie. És una lluita molt social contra tota mena de vulneració de drets i opressió. Això, amb moltes altres mesures socials, fan del programa de PACMA un programa clarament progressista.

Hi ha un creixement de la reivindicació animalista?
—Sí. En veiem un exemple en el cas de la Sota. Nosaltres vam convocar una concentració de protesta d’avui per demà i en menys de vint-i-quatre hores vam reunir unes tres-centes persones. I el dissabte següent, que no la vam convocar nosaltres, n’hi va haver unes tres mil cinc-centes. Jo no havia vist mai la plaça de Sant Jaume plena per reivindicar justícia per l’assassinat d’una gossa. Un altre exemple és la manifestació de Misión Abolición que es fa a Madrid per a reclamar la fi de la tauromàquia. Enguany hi havia més de cent mil persones. Això mateix passa amb els nostres resultats electorals, que cada vegada creixen.

En una altra entrevista vau dir que Ada Colau havia fet de Barcelona un infern per als animals. Per què?
—No es pot dir una cosa i fer la contrària. El PP o Vox no els criticarà ningú pel seu animalisme, perquè tampoc no en presumeixen. Ada Colau i el seu partit n’han presumit, dient que ara Barcelona és una ciutat amiga dels animals. Això a nosaltres ens crea molta frustració perquè tant de bo ho fos, però no és cert. L’animalisme, ara per ara, dóna molts vots. Però després no hi ha l’aplicació política per a defensar els drets dels animals.

Doneu-me’n algun exemple, d’això que dieu.
—La prohibició de l’entrada de gossos als parcs de la ciutat. En lloc de fer una ordenança progressista en aquest aspecte es fa una ordenança repressiva. Això no és tan sols a Barcelona, també ha passat a Girona, per exemple. Els espais per a gossos són molt petits i són bruts. Hi havia un espai destinat a gossos on hi havia un cartell reclamant que no es bordés. L’any passat es van exterminar 950 coloms per fer lloc al mercat de Nadal. La batllessa Colau no va renovar les carrosses de cavalls, però no actua contra les festivitats com Sant Medir o els Tres Tombs que fan servir carrosses tirades per cavalls. I l’any passat es va enganxar Colau enfilada a aquestes carrosses. No pots dir una cosa i fer la contrària. El got es va omplint i és a punt de vessar. En els fets de la Sota i en Tauri, la primera resposta de Colau va ser fer costat a la guàrdia urbana. Després, per les concentracions, va dir que ho investigarien. Em preocupa bastant que hi hagi aquesta facilitat a defensar el gallet.

Per què creieu que creix l’animalisme?
—Sembla que la gent cada vegada s’inclina més per la consideració ètica dels animals i per no tancar els ulls davant el patiment. Tendim a ignorar-los i, de fet, la indústria situa les granges i els escorxadors fora de les urbanitzacions perquè ningú no vegi l’horror que hi ha dins. Però a l’era de la globalització informativa tots ens n’assabentem. La gent té més accés a la informació i sap les barbaritats que han de sofrir els animals. Només coneixent la realitat es poden prendre decisions conscients.

Quants militants té el PACMA?
—A tot l’estat té vora quatre mil dos-cents afiliats, que és com en diem nosaltres.

Gran part de les propostes de l’animalisme se centren en les tradicions amb animals. Voleu que s’acabin totes o n’hi ha que se salven?
—Començaríem per les més sàdiques. El patiment no és negociable, allà on hi hagi patiment s’ha de prohibir. Però la tauromàquia és el pinacle de la brutalitat contra els animals. A més, és emparada i fomentada per les institucions. A Catalunya es van prohibir les curses de braus, però alhora es van blindar els correbous per no perdre vots a les Terres de l’Ebre. La tauromàquia és el principal objectiu, però no l’únic. També hi ha maltractament en les cavalcades de Reis. Enguany Mataró ha prescindit de cavalls gràcies al PACMA. Anem contra tot allò que impliqui patiment dels animals. La caça, els circs amb animals, el confinament en zoològics… Hem d’evolucionar cap a una societat més justa, també per als animals.

Prohibir la caça no desequilibraria alguns ecosistemes?
—L’equilibri d’ecosistemes s’aconsegueix a base de plom? Com és possible que cada any es facin més batudes de senglars i cada any n’hi hagi més? S’ha demostrat científicament que els animals detecten que la seva població baixa dràsticament per la caça i forcen els cicles reproductors. A més, els caçadors introdueixen animals per dir que hi ha sobrepoblació i poder sortir a abatre’ls. A Castella i Lleó s’importaven senglars de l’Europa de l’est, més grossos, per deixar-los anar i caçar-los. El desequilibri principal dels ecosistemes l’hem creat nosaltres, per què l’han de pagar els animals? S’han fet estudis a la Universitat Autònoma de Barcelona del vaccí contraceptiu per evitar que els senglars es reprodueixin. Al Vallès Oriental s’ha provat i la població hi ha disminuït dràsticament. Després hi ha la qüestió de les espècies que es denominen invasores. Sabem que són un problema per a la fauna autòctona, però és que per a nosaltres fauna és un concepte global que mereix protecció. Si aquest debat es traslladés a altres aspectes de la societat, tindríem un problema. I de fet el tenim amb partits com Vox.

Justament Vox ha posat sobre la taula mesures per a potenciar la caça. Us preocupa?
—Vox és un desastre per als animals. Sabem que els votants de Vox no han sortit del no-res. De partidaris de la caça i dels toros ja n’hi havia. Passa que ara es desinhibeixen i surten sense complexos. Vox és l’oposició directa de PACMA. És un partit que, emparant-se en la tradició, vol continuar torturant animals i que les escopetes tornin al camp. La tradició i la cultura està molt bé, les respectem i valorem, però sempre que no impliquin patiment. En molts casos la tradició fa de fre del progrés intel·lectual de la societat. La tradició es basa en allò que s’ha fet fins ara, i el progrés què s’hauria de fer.

Dèieu que l’animalisme dóna molts vots, però fins ara no heu aconseguit representació. Una proposta política tan sectorial és limitada electoralment?
—El PACMA va enfocat a unes polítiques concretes, no és un partit ‘atrapa-ho tot’. Ens fa molt mal la fal·làcia del vot útil, aquesta manipulació històrica segons la qual els partits més grans et diuen qui pots votar perquè el teu vot compti. És un dèficit democràtic de primer ordre. Si el sistema electoral fos realment proporcional, el PACMA ja seria a les institucions.

Una alternativa seria presentar-se en coalició amb un altre partit.
—El 2016 ens van venir a veure per a participar en la coalició Units Podem, però no ens podíem coalitzar amb un partit que no vol prohibir la tauromàquia o la caça. Segur que hi ha molts animalistes dins, però Podem no és un partit animalista. Què ha passat amb Equo, que anava amb Units Podem? Algú sap cap mesura important en favor dels animals que hagi presentat Equo? Si ens haguéssim coalitzat amb Units Podem la nostra presidenta seria al congrés espanyol, però al preu de desaparèixer com a partit polític i no tenir cap mena d’importància.

En quines eleccions que vénen confieu més?
—Fem una aposta claríssima per les europees. El sistema electoral, amb circumscripció única, és més favorable. No hi ha barrera legal mínima de vot per tenir representació, de manera que tenim més oportunitats. I el motiu més interessant és que des d’Europa es decideixen el 80% de les polítiques que tenen a veure amb els drets dels animals i el medi. A les municipals, també ens hi presentarem, però és més difícil.

Teniu enquestes?
—No, però si partim de la base de les anteriors eleccions espanyoles, en què vam obtenir prop de tres-cents mil vots, i que la tendència del PACMA és sempre a l’alça, estem convençuts que el 2019 els animals tindran veu dins les institucions.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb