Marc Tul·li Ciceró.

Ja ho diuen, que tot es troba en els clàssics. I tant és així que, el primer cap de setmana de campanya electoral per al referèndum d’independència, l’editorial Adesiara, especialitzada en clàssics grecs i llatins, ens ofereix com a novetat un petit llibre molt oportú:  Manual de campanya electoral de Quint Ciceró, una traducció d’Ignasi X. Adiego i Alejandra de Riquer. Ens en parla el director de l’editorial, Jordi Raventós, i també ens n’ofereix un fragment ben sucós.

Entrem en campanya… amb Quint Ciceró
‘L’any 64 aC, Marc Tul·li Ciceró, l’advocat i orador més prestigiós del moment, aspira al consolat de Roma. No té gaires possibilitats de ser escollit perquè pertany a la classe dels cavallers, i això el situa fora de l’àmbit de relacions i interessos de la noblesa senatorial, la qual fins llavors havia remenat les cireres amb mà de ferro. A més a més, té un altre desavantatge que sembla insuperable: és un «homo novus», és a dir, el primer membre de la seva família que intenta accedir al càrrec més important de la República.

Es presenten a les eleccions sis rivals més, alguns dels quals, com Gai Antoni Híbrida i el temible Luci Sergi Catilina, pertanyen a famílies senatorials poderoses i influents. Aquest darrer, per cert, era molt aficionat a la demagògia i ja s’havia volgut presentar a eleccions anteriors, però alguns processos judicials en curs i el risc de ser jutjat per corrupció l’en havien fet desistir. Ara, en algun país molt proper al nostre, segur que guanyaria les eleccions…

Ciceró va preparar aquests comicis amb moltíssima antelació, i és aquí on entra en escena el seu germà Quint, que li va fer, dit en paraules actuals, de «director de campanya». En tot cas, va escriure el petit tractat que acaba de publicar Adesiara, el Manual de campanya electoral (en llatí Commentariolum petitionis), en què dóna a Marc Ciceró un seguit de consells pràctics perquè pugui obtenir la victòria desitjada. Bàsicament, l’autor convida el seu germà a fer-se tres preguntes que són fonamentals en qualsevol votació: «¿Qui sóc? ¿A què aspiro? ¿De quina ciutat es tracta?» Si el candidat és capaç de respondre-les de manera assenyada, pot aspirar a tot, encara que a priori l’objectiu sigui teòricament inassolible.

Havent entrat en campanya, potser caldria que ens féssim les mateixes preguntes: «Qui som? A què aspirem? De quin país es tracta?», i, amb la resposta ben assenyada a la papereta, anéssim a votar amb tota tranquil·litat. No cal dir que Ciceró se’n va sortir i va ser el primer «homo novus» que va ser cònsol de Roma…’

Jordi Raventós, director editorial d’Adesiara

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]