tribunal suprem

El govern espanyol ha anunciat que un servei de l’estat anomenat ‘Oficina de la España global’, que depèn del ministre d’Afers Estrangers, Josep Borrell, es dedicarà a combatre allò que ells defineixen com a ‘campanyes de desprestigi’ de l’independentisme; i que ho faran amb vídeos, campanyes en xarxes socials i col·loquis en diverses ciutats del món. Tot això quan comence el judici.

La maniobra crida molt l’atenció. D’entrada, del punt de vista tècnic, perquè tal com ha remarcat l’advocat Andreu Van den Eynde és probable que signifique una violació flagrant de la directiva 2016/343, del dret de tenir un judici just (del conveni europeu dels drets humans) i de la presumpció d’innocència. Van den Eynde creu que el govern espanyol vol bastir un ‘judici paral·lel’, menystenint principis tan bàsics com la neutralitat política de l’estat i la separació de poders.

I del punt de vista polític, la decisió encara és més xocant. És molt contradictori fer servir el ministeri d’Afers Estrangers contra un afer que, per una altra banda, ells mateixos s’encaboten a dir que és intern. També és significatiu que ja no confien en l’elefantíaca estructura del servei exterior de l’estat i encara hagen d’afegir un complement a tanta ambaixada i consolat com paguem entre tots. I és definitiva aquesta explicitació que s’envia de l’independentisme com a enemic de l’estat. Imprudent, em sembla a mi.

Les societats contemporànies es caracteritzen per una pluralitat ideològica extraordinària, exuberant, i per la impossibilitat manifesta de conciliar els projectes polítics i socials originats de tanta diversitat. Per aquesta raó, la neutralitat política de l’estat respecte dels debats polítics interiors –un concepte que trobem en els fonaments del liberalisme– ha esdevingut més important que mai. L’Espanya de Borrell i Pedro Sánchez no respecta aquest principi, com és evident. I tot plegat ho hem d’entendre, primer, com el reconeixement dels seus nervis i la seua inseguretat –si tot és tan normal com diuen, per quins set sous prenen mesures tan extraordinàries? Però també, i això és important que ho sapiguem veure, com el reconeixement de la seua impotència. Ens fan, a una part dels qui hauríem de ser respectables ciutadans seus, el seu enemic explícit. I la història ens ensenya que això tan solament ho fas quan actues a la desesperada, quan saps que no pots recuperar el passat i quan tens por, pànic, pel futur immediat.

Sovint pense que ells són molt més conscients que no pas nosaltres fins a quin punt es troba avançat el procés cap a la independència…

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb