04.04.2025 - 21:40
La professora Irene Mira ens rep al seu despatx de la Universitat d’Alacant. A les mans té el volum XII de l’Obra Completa de Vicent Andrés Estellés que ha curat i editat. És el que clou el Mural del País Valencià amb els llibres XXIII a XXVII. L’edició de l’Obra Completa ha estat una tasca col·lectiva dirigida per Jordi Oviedo i Josep Murgades i, els primers anys, amb Vicent Salvador que ja va faltar, i que Edicions 3i4 va començar a publicar el 2014. Mira, responsable d’aquest darrer volum del Mural, va dedicar a Estellés la tesi doctoral i ja no ha deixat d’estudiar-lo.
El llibre arreplega la darrera part del Mural del País Valencià. “Són els llibres que parlen de les ciutats mitjanes del País Valencià i les poetitzen. Ciutats històriques, moltes de les quals van ser viles reials en el seu moment”, diu Mira. Oriola, Xàtiva, Elx, Alacant, Morella, Peníscola, Altea, Gandia o Alzira. Ciutats mitjanes, columnes del país.
Vicent Andrés Estellés no datava tots els texts, i no se sap amb certesa si aquests darrers llibres coincideixen cronològicament amb l’escriptura del final del Mural del País Valencià. “El mural es va compilar quan Estellés ja havia faltat. Jaume Pérez Muntaner, amb l’ajuda de la família, va fer una reconstrucció de l’ordenació que el poeta havia deixat preparada i, més o menys, sí que se suposa que són els texts que estan escrits cap al final”, diu Mira, que basa aquesta informació en algunes informacions de context que donen pistes sobre això.
El Llibre d’Elx, una joieta
A desgrat que els versos que conformen aquest volum no són els més coneguts d’Estellés, proporcionen una lectura plaent per aquesta manera tan peculiar que té el poeta d’observar i d’escriure el país. “Crec que hi ha grans peces en aquest volum. Una és Xàtiva, un dels grans poemaris del mural, o el Llibre de Morella, que és molt important. I, en últim terme hi ha el Llibre d’Elx que obri el volum, que jo crec que és un poemari molt bo, amb una reflexió i una poetització molt encertada de la ciutat d’Elx”, diu Irene Mira, que considera que fins ara no s’hi havia prestat gaire atenció.
Els versos que Vicent Andrés Estellés dedica a la ciutat d’Elx mostren una poeta que comença a conèixer la ciutat per dins i des de baix i se’n meravella. Encara que no ho diu en cap moment, és molt possible que l’amfitrió fos el també poeta i arquitecte Gaspar Jaén i Urban, que encara és la persona de referència a Elx per a autors dels Països Catalans. “Dóna una imatge de la ciutat d’Elx molt amable, molt connectada amb el patrimoni, amb la història i amb el seu futur i la seua cultura popular. Un dels eixos que articula el Llibre d’Elx és la festa del Misteri i tota la imatgeria popular que hi ha al voltant de la festa de la Mare de Déu.”
En l’estudi introductori, Irene Mira explica que el Llibre d’Elx s’estructura al voltant de tres elements centrals: el Misteri, els horts i la Dama. Parla del cicle litúrgic de la Mare de Déu d’Agost, de la tradició popular de menjar meló d’aigua a les terrasses per veure els coets de la nit de l’Albà. Parla d’una Mare de Déu humanitzada que pateix pel seu fill. Sobre l’enigmàtica Dama escriu: “L’enigma, encara. Inescrutable sempre, /Una altivesa. Del terrós origen / Perduren signes. El misteri sobta. / Els ulls d’ametlla, les pupil·les fines.”
I quan se’n va, el poeta amerat del verd dels horts de palmeres i del Misteri de la Mare de Déu i de l’enigma de la Dama, escriu: “Contemple el món, amb ulls ja enyoradissos / De qui se’n va, i se’l troba ben fet, / Cloent els ulls per acariciar-lo.”
Les altres ciutats del mural
D’Alacant, Estellés en recorda “aquells mollets que menjàrem al port. / Mollets torrats i el trosset de llimona, /que vam esprémer damunt els mollets / ben arruixats a poquet a poquet”.
De la crema de Xàtiva, el poeta diu que plora amb llàgrimes de terra. “Rosa de llum, eixamplat extermini, / rosa d’amor, flames devoradores, / rosa constant a dintre el terratrèmol, / rosa fluint com la mateixa sang!”
I quan Estellés escriu sobre el Puig fa una repassada general, un fresc on comença per la llengua primera en què va parlar i en què escriu el Mural, “En català de l’aigua i català del pa”, i canta la terra de l’aigua argilosa, la nit de les terrasses, el captard dels baladres, els pescadors, la memòria del riu, els camins perduts i les nits de cançons, la terra de les collites i l’afany, de les taronges, de l’amor, de les fondes guitarres… “T’estime molt, et recorde, no véns. / Cloc el mural com el llibre de missa; / aneu en pau, però jo em quede amb guerra.”
La idea de la pròpia mort, tan transversal en l’obra de Vicent Andrés Estellés, també és present en aquest volum. “Em moriré un dia qualsevol. / Em llançareu, dintre un sac, a la séquia, / amb una pedra i una corda al coll. / Mai no direu el lloc on vau llançar-me.”
El volum XIII, en procés
L’edició de l’obra completa revisada de Vicent Andrés Estellés es completarà d’ací a pocs mesos amb la publicació del darrer volum, el que fa tretze, que recollirà tot de materials diversos. “La idea era fer-ne dotze, però tenim entre mans una obra molt extensa, i al final vam decidir fer aquest darrer amb materials diversos. També volíem haver acabat l’edició l’any 2024, coincidint amb el centenari, però finalment, serà enguany”, diu Irene Mira. El darrer volum contindrà proses memorialístiques, teatre i més materials que s’han publicat de manera dispersa. Els curadors ara treballen per a donar-hi una organització coherent que mostre la veu d’Estellés quan no escrivia poesia. Se n’han exclòs, això sí, els textos periodístics, tant els reportatges com els articles d’opinió que signava amb el pseudònim Roc al diari Las Provincias, perquè els autors s’han limitat a la prosa literària.
