Els ximpanzés fan servir tipus diferents de memòria per trobar insectes sota terra

Experts de la Universitat de Barcelona (UB) i de l’Institut Jane Goodall han encapçalat un estudi que descriu les habilitats cognitives desconegudes fins al moment que despleguen els ximpanzés salvatges a l’Àfrica per poder alimentar-se d’insectes (formigues legionàries) que s’amaguen a caus subterranis i ocults de difícil localització. Es tracta del primer treball que descriu com aquests primats fan ús de les memòries espacial i semblant a l’episòdica per explorar, trobar i recordar on són els amagatalls ocults de les formigues. La descoberta s’ha publicat a la revista Communications Biology i aporta noves dades per reconstruir l’evolució de les capacitats cognitives al llarg de la història del llinatge humà.

Les formigues legionàries formen les colònies d’insectes socials més grans del planeta. Aquests insectes himenòpters són rics en proteïnes i minerals però són molt difícils de trobar perquè excaven caus subterranis que s’amaguen sota les roques, les arrels i la vegetació caiguda. A més, es desplacen de manera imprevisible.

En el marc d’aquest treball, del 2018 a 2022 l’equip va analitzar un total de 679 visites de ximpanzés a quatre nius de formigues legionàries a la Reserva Natural Comunitària de Dindefelo, un hàbitat de la sabana al sud-est del Senegal. En l’estudi s’explora si els ximpanzés tornen intencionadament als caus, com detecten les formigues i avaluen la disponibilitat d’aquests insectes i en quina mesura els ximpanzés en consumeixen. Tot indica que els simis recordaven visites anteriors als caus de formigues i modificaven el comportament en funció de si hi havien trobat els insectes o no en visites prèvies. Les conclusions indiquen que els ximpanzés utilitzen la memòria espacial per recordar la ubicació exacta dels caus, i la memòria semblant a l’episòdica per recordar si en van trobar en visites anteriors als mateixos caus. La memòria semblant a l’episòdica és l’habilitat de recordar on, quan i què va passar en experiències passades, i s’anomena així en referència a la memòria episòdica en humans, que consisteix en les mateixes habilitats sumades a la capacitat de verbalitzar els records.

Com que els animals no humans no es poden comunicar de manera explícita el que recorden, aquesta habilitat equivalent a la memòria episòdica humana s’anomena memòria semblant a l’episòdica. A més, cal destacar també que aquest és el primer estudi en la bibliografia científica que descriu com els ximpanzés fan servir quatre sentits (vista, olfacte, gust i tacte) per inspeccionar caus buits i detectar si hi ha formigues a l’interior.

La investigadora del Pla Serra Húnter, la professora R. Adriana Hernández-Aguilar, subratlla que és important remarcar que l’estudi de la cognició dels ximpanzés en un context ecològicament rellevant, com la sabana on s’ha dut a terme la recerca, contribueix a entendre millor l’evolució de les capacitats cognitives humanes, atès que els primers homínids van habitar paisatges igualment càlids, secs i oberts. Ha afegit que els ximpanzés són una espècie en perill d’extinció i aprendre més sobre les estratègies que utilitzen per obtenir aliments ajuda a conservar-los.