Els Premis Octubre del cinquanta aniversari seran recordats pel desert del premi de narrativa Andròmina. Un fet que ja va passar els anys 1978, 1986, 2000 i 2013. Quant a la resta de guardons, s’ha premiat la poesia de maduresa, el teatre que recupera la memòria de personatges oblidats o menystingut, i l’assaig que llegeix el passat recent el país amb ulls fusterians.

 

Una lectura mallorquina de Joan Fuster, premi d’assaig

Gabriel Ensenyat, guanyador del premi Joan Fuster d’assaig.

L’historiador mallorquí Gabriel Ensenyat ha guanyat el premi Joan Fuster d’assaig amb l’obra Fuster i els mallorquins. El debat identitari a la Mallorca tardofranquista. Ensenyat ha resumit el seu treball com una relectura de Nosaltres els valencians a la mallorquina. Per fer-ho ha partit de dues realitats mallorquines. Explica com la societat mallorquina havia mantingut la seua catalanitat pràcticament inalterable d’ençà del segle XIII, amb el repoblament català. En comparació a això descriu com entre els anys seixanta i setanta del segle passat, això es va capgirar. El turisme i la immigració van ser un primer atac contra aquesta identitat. Això va generar debats encesos entre els intel·lectuals de l’època. Molts parlaven a la llum de l’obra de Fuster.

El jurat el formaven Lluís Calvo, Martí Domínguez, Marina Massaguer, Jordi Muñoz i Carme Vidal Huguet. Massaguer, que n’ha fet de portaveu, ha ressaltat l’altíssima qualitat d’uns quants texts, però ha lamentat que entre les trenta-dues obres, tan sols una era signada per una dona. 

La poesia dura i colpidora de Ricard Ripoll guanya l’Estellés de poesia

Ricard Ripoll, guanyador del premi Vicent Andrés Estellés de poesia.

Ricard Ripoll ha guanyat el premi Vicent Andrés Estellés de poesia amb Fènix, un llibre que la portaveu del jurat, Ester Xargay, ha qualificat de colpidor. Es tracta de poemes que indaguen en la complexitat del suïcidi amb un estil contemporani que entronca amb els corrents europeus del segle XX. Ripoll, d’educació francesa i traductor de Lautréamont, ha reconegut que la seua obra sempre ha estat marcada per aquest autor i per Mallarmé. Quant a Fènix, és un poemari escrit durant aquests darrers cinc anys o sis, que parla de la solitud, del dolor, de la malaltia i del suïcidi. Ha explicat també que té una part d’assaig quasi filosòfic sobre les adversitats, sobre l’atzucac i la impossibilitat de reaccionar.

El jurat del premi de poesia el formaven Lluïsa Julià, Jordi Marrugat, Ricard Mirabete, Jaume C. Pons Alorda i Ester Xargay.

Una cita amb cinquanta ‘Octubres’ i una mirada al futur

Un premi de teatre ex aequo per a dues obres signades per tres autors  

Rafael Fabregat i Pedro Montalbán-Kroebel, guanyadors ‘ex aequo’ del premi de teatre (a la fotografia falta Antonio Cremades, que fa tàndem amb Montalbán-Kroebel).

Retrat de Juan Piqueras realitzat per Josep Renau és obra de Pedro Montalbán-Kroebel i Antonio Cremades. Tots dos autors ja han format tàndem en més ocasions. L’obra és un homenatge al crític cinematogràfic valencià Juan Piqueras, membre del partit comunista que va ser afusellat a començament de la guerra del 1936-1939. El seu cos mai no es va recuperar. 

La trama de l’obra la protagonitza una jove investigadora que vol saber qui és el personatge d’un retrat fet per Josep Renau que no està catalogat. A mesura que la jove coneix els detalls de la vida de Piqueras, canvia el seu punt de vista sobre el món i sobre la manera de ser-hi. Montalbán-Kroebel ha volgut reivindicar la figura de Piqueras, injustament oblidada, ha dit. I ha recordat que durant els anys vuitanta del segle passat, una sala de la Filmoteca de la Generalitat duia el seu nom, però en algun moment es va canviar pel de Luís García Berlanga.

Procés a Margarida Porete, de Rafael Fabregat, és l’altra obra guanyadora del premi Pere Capellà de teatre. Fabregat ha explicat que es tracta d’una obra de format molt clàssic amb la qual vol retre homenatge a Margarida Porete, una mística del segle XIII, un personatge oblidat, ha dit. “El vaig descobrir per casualitat, és heroic, està a l’altura de les grans místiques, com ara Santa Teresa, però ningú no la coneix.” L’autor ha explicat que quan en va conèixer la història va quedar molt impressionat. “La van cremar a la foguera per haver escrit un llibre sobre què considerava que era l’espiritualitat.”

El jurat del premi de teatre el formaven Francesc Foguet, Andreu Gomila, Manuel Molins, Fanny Tur i Aina Tur.

Premis Octubre: quan un sopar esdevé el país sencer

L’andròmina, desert

Els Premis Octubre del cinquantè aniversari deixen desert el premi Andròmina de narrativa. Encara que s’hi han presentat noranta-nou originals, els jurats han considerat que cap de les obres no reunia l’excel·lència necessària per a obtenir el guardó. Marina Porras, que ha fet de portaveu d’un jurat format també per Borja Bagunyà, Manuel Baixauli, Núria Cadenes i Anna Punsoda, ha reconegut que deixar desert un premi com aquest és una decisió arriscada. “En tot cas, premiar el mal menor no sempre és bo ni per al premi, ni per a les obres, ni per a l’editorial”, ha respost quan li han preguntat sobre la raresa que entre les noranta-nou novel·les presentades cap no es meresqués de guanyar l’Andròmina.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.