Una nit amb cinquanta ‘Octubres’ i una mirada al futur

La celebració de la Nit dels Octubre es converteix en una reivindicació de la unitat política en la lluita per les llibertats i la defensa de la llengua

VilaWeb
Eliseu Climent amb tots els guanyadors de la nit
Esperança Camps Barber
31.10.2021 - 19:32
Actualització: 31.10.2021 - 20:32

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La festa del cinquantè aniversari dels Premis Octubre es va celebrar al Palau de l’Exposició de València. De propietat municipal, és un edifici de principi del segle XX, obra de Francesc Mora i Berenguer, molt al gust de l’època. Modernisme valencià amb tot de taulellets i rajoles a les parets, vitralls modernistes. Un mosaic de Nolla al sòl i algunes explosions neogòtiques a les façanes. Havia de ser un edifici efímer, és a dir, una volta acabada l’Exposició Regional del 1909 s’havia d’esfondrar. Alguna autoritat, empesa per la bellesa de l’edifici, ho va impedir i ha perdurat.

Tot aquest esperit de la resiliència i la perdurabilitat de les rajoles i els vitralls, del pas de les modes, era present anit a la cerimònia. Austera, amb pocs convidats, amb aportacions artístiques molt solvents. Amb discreció, amb alegria continguda. Hi va haver abraçades postpandèmiques i petons postpresó. Abraçades de la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, amb tots els valencians amb qui fa tant de temps que té relació, amb Jordi Cuixart, amb Eliseu Climent. Abraçades d’Anna Oliver, que va fer una de les intervencions més optimistes de la nit, i Josep de Luís amb Jordi Cuixart. Converses estretes entre Eliseu Climent i tots els convidats que li reconeixien el mèrit de poder celebrar aquest mig segle a pesar de totes les tempestes.

Durant tota la nit va ressonar el record dels darrers Octubre celebrats allí mateix. Els del 2018, amb les famílies de tots els presos i tots els exiliats presents en aquella mateixa sala. Ahir hi havia el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Com a president també de la Federació Llull, i acompanyat d’Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural, i de Josep de Luís, president de l’Obra Cultural Balear, va rebre el Premi Octubre d’Actuació Cívica.

Cuixart va parlar d’una felicitat que no és absoluta. “Hi ha companys, com ara el president Puigdemont i els consellers, que no poden ser avui ací, que no es poden moure pels Països Catalans, però sí pel món sencer. La felicitat serà plena quan ells es puguen moure lliurement pel país.” Va recordar també l’exili de Valtònyc, la lluita de Guillem Agulló i, adreçant-se als polítics presents a la sala, va reclamar la reciprocitat televisiva. “Exigim als governants que treballen fermament per aquesta reciprocitat que és possible. No tot depèn de Madrid. Poseu-vos les piles, depèn de vosaltres”, va dir.

La preocupació d’Eliseu Climent

El moment per a l’evocació dels Octubre el va posar un muntatge audiovisual fet de fotografies i vídeos. Una mena de màquina del temps que rodava cap al passat al ritme sincopat de la música i que causava un efecte rejovenidor de molts dels presents a la sala que era, si més no, pertorbador. Moltes cares conegudes. Gent que ja no hi és i sense la qual potser uns altres no hi haurien estat mai.

El discurs d’Eliseu Climent va ser breu en un intent de contenció que volia amagar l’emoció del moment. Va parlar de tots els entrebancs que han tingut els premis. Les multes, els atemptats contra la llibreria 3 i 4. Climent va afirmar que amb els Premis Octubre i totes les activitats que s’hi feien al voltant, s’obrien fronteres. I a partir d’ací, la reflexió i el pessimisme sobre la situació del català. Va parlar d’emergència lingüística perquè l’ús habitual ha retrocedit. “Si continua fent-ho, si continua fent-ho, insistesc, entrarem en una situació d’irreversibilitat. Les autoritats que estan ací han d’actuar decididament. Fora debats estèrils. Si no anem junts, perdrem la batalla”, va dir als consellers i més polítics que seien a primera fila. I per acabar el parlament, Eliseu Climent va citar Joan Fuster: “O recobrem la nostra unitat o serem liquidats com a poble.”

Moltes presències i una absència

Entre els presents a l’acte, la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga, que va dir que se sentia molt afortunada de poder ser-hi i va parlar dels desafiaments compartits i de reprendre la Declaració de Palma; el conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà, que va citar lliurement Espriu: “Heu viscut per salvar els mots i per retornar-nos el nom de cada cosa”; el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, que va qualificar els Octubre de premis que no són normals, sinó el termòmetre de la situació política i social de cada moment; i la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, que va afirmar que els Països Catalans només ens tenen a les institucions públiques i a la societat civil organitzada. També va pujar a l’escenari Fanny Tur, que va ser consellera de Cultura del Govern de les Illes Balears.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Hi havia també Maria Josep Amigó, vice-presidenta de la Diputació de València; Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona; Xavier Rius, diputat de cultura de la Diputació de València; Joan Carles Garcia Cañizares, president de l’àrea de cultura de la Diputació de Barcelona; Miquel Àngel Maria Ballester, conseller de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, i Josep Lluís Albinyana, president del Consell Pre-autonòmic del País Valencià.

Una de les absències més comentades va ser la del conseller d’Hisenda de la Generalitat Valenciana, Vicent Soler, que és un assidu als sopars, però que anit encara tancava els detalls dels pressuposts del 2022 que tant han costat de pactar amb els socis del Botànic. L’anunci de l’acord es va fer just mitja hora abans de començar l’acte.

Tres Lucrècies, una coronació  i una Muixeranga memorable

Entre un parlament i un altre, en aquell saló noble del Palau de l’Exposició es va poder escoltar la veu de tres Lucrècies Borja creades per Sònia Alejo. Tres Lucrècies de tres edats diferents que dialogaven des del passat cap al present i fins i tot cap al futur. Lucrècia de Ferrara, la gran impulsora de les arts. L’any 2019 feia cinc-cents anys de la seua mort i els Octubre ho havien de celebrar, però la situació política ho va impedir.

El cor Francesc Gamón va interpretar el Cant de Coronació, interpretat per tercera volta en la història. La va compondre Marbrianus d’Orto per a la coronació d’Alexandre VI l’any 1492. 

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Tots els lliuraments dels Premis Octubre s’acaben amb la interpretació de la Muixeranga. Enguany l’encarregat de fer-ho va ser Borja Penalba. El músic es va fer acompanyar per Àngel López al violí, Clara Dolç al violoncel, Xavier Richart i Cristina Martí a la dolçaina, i ell mateix tocava la guitarra i el bombo. El resultat va ser una versió moderna i tensa a la volta, plena de matisos i textures que van enriquir aquesta peça que va omplir de solemnitat aquell edifici resilient i resistent, com els Premis Octubre

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies