Diversos polítics independentistes han assegurat que el govern va rebre amenaces directes d’ús de la força per part de l’estat espanyol, amenaces que el van fer desistir de fer efectiva la declaració d’independència aprovada el 27 d’octubre al parlament. El debat sobre si aquestes amenaces hi van ser o no té un punt de contrast clar amb el desplegament extraordinari de seguretat que aquells dies van efectuar els Mossos d’Esquadra, un desplegament que es va justificar precisament per la credibilitat de les amenaces rebudes.

Segons que ha pogut confirmar VilaWeb, tant la seguretat del president Puigdemont com la del vice-president Junqueras i la d’alguns consellers es van intensificar molt. En el cas del president, fins i tot, la seva seguretat es va confiar directament al Grup Especial d’Intervenció, un cos d’elit dins els Mossos que va doblar el nombre d’efectius i va incorporar mesures electròniques i fins i tot franctiradors. A més, es van canviar totes les rutes i  horaris habituals i es va blindar l’entorn del Palau de la Generalitat i la Casa dels Canonges.

En el cas del vice-president Junqueras es va doblar la seguretat que tenia assignada i es van reforçar les mesures de control sobre les altres possibles policies, mantenint els anomenats ‘miralls’, la contravigilància i el control de vehicles. També es van modificar substancialment els horaris i les rutes del vice-president. Les mesures es van aplicar també a alguns consellers amb tasques especialment sensibles, sobretot després de saber-se que la policia espanyola havia desplegat a Barcelona dos escamots d’especialistes dels GEO i també membres del GAR de la Guàrdia Civil, que van ocupar i controlar l’aeroport del Prat.

Incidents amb membres del govern
A l’hora de justificar aquestes mesures no únicament es van tenir en compte les amenaces rebudes, sinó també un seguit d’incidents que havien començat abans de l’estiu. Alguns membres del govern i de la majoria parlamentària han denunciat públicament incidents de què foren objecte, fins i tot a casa seva. La consellera Ponsatí ha explicat que uns papers que havia deixat a un amic li van ser robats de casa. Hi hagué, així mateix, robatoris d’ordinadors i portàtils en les cases d’alguns directors generals; es van assaltar despatxos d’ajuntaments, on van robar ordinadors i material personal, no tan sols dels partits de govern sinó també de la CUP (per exemple, a Tiana); i Marta Rovira va arribar a denunciar en un tens debat parlamentari que els seus fills havien estat seguits.

Tot i que la gran majoria d’aquests incidents encara no s’han aclarit, resten sota investigació i, per tant, no es poden atribuir a ningú en concret. Tanmateix, tant pel material que es va sostreure com per la coordinació de les accions, el govern va deduir que tenien a veure amb tasques d’informació de la policia espanyola.

Els GEI, l’elit dels Mossos
Els Grups Especials d’Intervenció, que aquells dies es van encarregar de la protecció del president de la Generalitat, van ser fundats l’any 1984. Són un total de quaranta agents, als quals la Generalitat va voler afegir-ne vint-i-quatre més per mitjà d’un concurs que es va anunciar el mes de gener però que finalment no es va dur a terme.

Els GEI són especialitzats en situacions de violència extrema i s’entrenen també en operacions de rescat i protecció de persones. Tenen accés al material més potent de tot el que fan servir els Mossos i disposen d’una flota de vehicles camuflats.

El 2013 TV3 va fer aquest reportatge sobre els GEI:

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb