Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Cinc morts, entre els quals un infant, i un desaparegut. Aquest és el resultat de l’últim rescat en què han participat els guardacostes de Líbia a la Mediterrània. Són les set del matí del 6 de novembre. El mar i l’horitzó es confonen, només un punt negre i bellugadís permet de distingir-los. Un bot pneumàtic amb desenes de migrants navega a la deriva a una trentena de milles nàutiques de Trípoli, la capital de Líbia. Els equips de rescat desplegats a la zona –la marina italiana (inclòs un helicòpter), la marina francesa i l’ONG SeaWatch– es coordinen de seguida i decideixen que el vaixell SeaWatch 3 socorri els migrants. Els guardacostes, tot i ser fora de les aigües territorials líbies i no disposar dels mitjans adequats, s’aproximen al bot sense informar-ne per ràdio.

Ací podeu veure el vídeo complet de l’actuació:

En una maniobra molt perillosa, el vaixell libi es col·loca just al costat del bot. La barca, en un estat precari i mig queixalada pel mar, no para d’impactar contra el casc. La desesperació i el pànic s’apoderen de la gent. Nervis, crits i forcejaments. Els migrants proven de pujar a coberta, però uns quants cauen a l’aigua. El comandament del SeaWatch 3 observa l’escena amb incredulitat, mentre dues llanxes de l’ONG intenten recollir totes les persones que colpegen l’aigua per fugir de l’ofec.

‘Aparteu-vos del bot, aparteu-vos del bot’, suplica per ràdio el comandament del SeaWatch 3. Tanmateix, els guardacostes fan tot el contrari: aferren l’embarcació amb unes cordes. No responen a cap crida radiofònica. Els migrants proven d’escalar el casc del vaixell. S’agafen de les baranes de la coberta i intenten, de totes les maneres possibles, abandonar el bot. Els guardacostes només tenen una escala i la seva actitud és violenta. Alguns migrants desapareixen entre l’espai que separa el bot del vaixell. Un altre l’impedeixen de pujar per l’escala i el fan saltar a l’aigua.

Les llanxes de l’ONG maniobren a pocs metres del vaixell. Els guardacostes, alguns amb uniformes militars, enregistren els membres de SeaWatch amb els mòbils. Els amenacen i els tiren patates i flotadors perquè se’n vagin. A la coberta, obliguen els migrants a seure a la proa. Allà, els agredeixen –arriben a fer servir cordes per a pegar-los– i els insulten. El comandament del SeaWatch 3 exigeix el traspàs dels migrants per a portar-los a un port segur d’Itàlia, però la resposta torna a ser el silenci.

El motor del vaixell escup un fum negre per sobre de les onades. No lliuraran els migrants: la Unió Europea paga perquè els tornin a Líbia. Aquests guardacostes són un cos a sou del govern de Trípoli, però podrien ser milicians o membres de les màfies que trafiquen amb persones. El vaixell es comença a moure i les aigües s’enterboleixen. Un migrant s’escola entre les baranes de la coberta. ‘Guardacostes de Líbia, som l’helicòpter de la marina italiana, hi ha gent saltant a l’aigua. Atureu el motor i coopereu amb el SeaWatch, si us plau. Si us plau, coopereu amb el SeaWatch!’, se sent per la ràdio. No hi ha resposta. L’home cau a l’aigua i no se’l torna a veure. El vaixell accelera i se’n va cap a la costa líbia.

Cinc morts, entre els quals un infant, i un desaparegut. Sis vides perdudes en només trenta minuts.

‘No hauria mort ningú, avui, si haguéssim pogut operar de manera raonable i tranquil·la’, assegura el cap de la missió de SeaWatch, Johannes Bayer. A més, responsabilitza la Unió Europea de la situació: ‘Aquests morts són culpa dels guardacostes libis, que han obstruït un rescat amb el seu comportament brutal. Tanmateix, la responsabilitat és de la Unió Europea, que és qui entrena i finança aquestes milícies. Actuen sota la voluntat de la UE. Els governs europeus haurien de treure conclusions de tot plegat i deixar de col·laborar amb els guardacostes libis. La UE ha de prioritzar els drets humans per sobre del control migratori.’

Una nova amenaça a la Mediterrània
D’ençà del pacte migratori entre la Unió Europea i Turquia, el març del 2016, Líbia s’ha convertit en el principal punt de sortida d’embarcacions cap a Europa. Itàlia, concretament. El viratge en les rutes migratòries cap al corredor de la Mediterrània central obliga els migrants a fer un viatge molt més llarg en el qual les probabilitats de morir es multipliquen. Segons l’Organització Mundial de la Immigració, l’any passat es van superar tots els registres de mortalitat. Només a la Mediterrània central es van recuperar 4.581 cossos i hom tem que la xifra real és molt més alta. Tanmateix, la mar no és l’única amenaça. Líbia és ara mateix un estat fallit, on el caos s’ha convertit en la forma de govern.

‘Les poques coses que sabem ens les expliquen ells. Parlen d’un país caòtic, en què molts han estat segrestats o esclavitzats. Les milícies n’abusen constantment i no fan distincions. Abusen de les dones, les violen, i a moltes les deixen embarassades. La vida dels immigrants no val res, allà. Prefereixen morir ofegats que tornar a Líbia’, deia el director d’Activa Open Arms, Òscar Camps, en una entrevista a VilaWeb.

Aquesta setmana, la CNN ha publicat un vídeo en el qual es veu com se subhasten dotze homes nigerians com a esclaus:

A tot plegat, cal afegir-hi els guardacostes. Així es fan anomenar, tot i que hi ha seriosos dubtes que els preocupi la mar. La seva funció és senzilla: evitar de qualsevol manera que els migrants abandonin Líbia. Per què? Per diners. La Unió Europea no té un pacte formal amb Líbia, com passa amb Turquia, però mitjançant el Fons Fiduciari d’Emergència per a l’Àfrica, Brussel·les ha pagat enguany 120 milions d’euros per a formar i equipar els guardacostes. Segons la declaració de Malta, signada pels vint-i-vuit estats membres aquest febrer, el pagament pot arribar fins als 200 milions.
La prioritat és blindar les fronteres:

En canvi, la UE només ha destinat poc més de deu milions a ajuda humanitària i millora de les condicions als centres de detenció a Líbia. Segons dades del departament contra la immigració il·legal de Líbia, hi ha gairebé 20.000 persones detingudes a les seves instal·lacions. L’OMI estima que el nombre de migrants al país oscil·la entre els 700.000 i el milió.

Itàlia va per lliure
Itàlia és el país més afectat per l’arribada de migrants. L’any passat hi van desembarcar 181.426 persones i enguany 114.309. Per això ha decidit prendre mesures pel seu compte. Ha fet signar a les ONG que rescaten migrants un protocol d’actuació que els obliga a portar un agent de policia a bord i els prohibeix d’entrar en aigües líbies. A més, ha ressuscitat ‘el tractat d’amistat’ que van signar l’ex-president Silvio Berlusconi i el dictador Moammar al-Gaddafi (2008), en el qual Itàlia demanava perdó per haver colonitzat Líbia (1911-1942) i oferia inversions anuals de 200 milions de dòlars durant vint-i-cinc anys. A canvi, Gaddafi feia de dic de contenció dels migrants. En l’actualització del tractat, el govern de Paolo Gentiloni es compromet a donar suport i finançament a programes de desenvolupament per ‘a les regions líbies afectades pel fenomen de la immigració il·legal.’ A més, ofereix suport ‘tècnic i tecnològic’ al Ministeri de l’Interior libi i a la guàrdia costanera.

‘Ens volen fora d’aquesta zona’
Després de fer-se públic el vídeo de SeaWatch, Òscar Camps va dir a Twitter: ‘Ens volen fora d’aquesta zona [a les ONG] perquè no denunciem les seves actuacions. Aquí van morir nens! No rescaten, deporten!’ El vaixell d’Activa Open Arms ha estat víctima de la violència dels guardacostes en dues ocasions. El 8 d’agost, una patrulla va disparar per sobre del vaixell de l’organització, quan feia guàrdia en aigües internacionals. Pocs dies després, el Golfo Azzurro va ser segrestat durant més de dues hores. Milicians d’una patrulla van amenaçar de disparar a la tripulació si no complia les ordres: pilotar el vaixell fins al port de Trípoli. Segons els guardacostes, l’ONG havia navegat per aigües líbies sense permís durant mesos.

Els atacs no són casos aïllats. Bona part de les ONG n’han patit algun. El mateix agost, el Bourbon Argo de Metges Sense Fronteres (MSF) va rebre trets per part d’una patrulla líbia. Algunes bales van impactar al pont de comandament. Després dels trets, milicians armats van assaltar el vaixell, que feia guàrdia fora de les aigües territorials líbies. Per sort, no portaven migrants i la tripulació es va poder refugiar en una zona segura. ‘Va ser un atac professional, sabien què feien’, va declarar el portaveu de MSF, Alessandro Siclari. La marina líbia va admetre l’incident, però en va culpabilitzar MSF per no haver-se identificat. Arran d’aquest context de tensió, MSF ha retirat el seu vaixell de recerca Prudence i Save The Children ha fet el mateix amb el Vos Hestia.

Una política inhumana
L’alt comissionat per als Drets Humans de l’ONU, Zeid Ra’ad al Hussein, ha criticat amb molta duresa la política de col·laboració entre la Unió Europea i Líbia en matèria migratòria. ‘La política de la Unió Europea d’assistir els guardacostes libis per interceptar i retornar els immigrants a la Mediterrània és una política inhumana’, diu en un comunicat emès aquesta setmana. A més, fa una crida a la comunitat internacional perquè ajudi a solucionar la crisi migratòria que pateix Líbia. Segons l’alt comissionat, les condicions de vida dels migrants al país nord-africà són ‘un ultratge per a la consciència de la humanitat’ i exigeix a les autoritats líbies que tanquin els centres de detenció. En una conferència de premsa, la portaveu del servei diplomàtic de la UE, Catherine Ray, ha contestat que ‘no és l’acció de la UE que ha creat el sistema inhumà a Líbia’ i ha afegit: ‘La nostra prioritat ha estat sempre i continuarà essent protegir les vides i garantir un tracte digne i humà a tots.’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.