El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El periodista i escriptor Eugeni Casanova (1958) serà a l’Espai VilaWeb el dimarts 21 de febrer a les 19.00 per a presentar el llibre ‘Els gitanos catalans de França. Llengua, cultura i itineraris de la gran diàspora‘ (Pagès Editors, 2016). L’acte serà obert a tothom i hi haurà llibres a disposició de qui en vulgui comprar. Serà una ocasió perfecta per a conèixer les sorprenents indagacions de Casanova, les anècdotes viscudes en les seves visites a les comunitats estudiades i algunes dades desconegudes i molt reveladores sobre aquest fenomen amagat.

Perquè és l’últim de sortir d’impremta, perquè hi ha dedicat segurament més temps i perquè és el més gruixut, amb set-centes pàgines, diu que ‘Els gitanos catalans de França’ és el llibre més estimat de la vintena que ha escrit fins ara. Normalment, quan es publica per al gran públic una tesi doctoral, com és el cas (UAB, 2014), se’n sol reduir l’extensió. Però en aquest cas, no: ‘Al llibre he ampliat alguns capítols i n’hi he posat un de nou’, confessa Casanova. El tema s’ho val, perquè no cada dia s’escriu per primera vegada sobre la presència històrica d’una comunitat humana concreta en un territori determinat ni es descobreix una diàspora lingüística formada per milers d’individus. Això és el que ha fet aquest investigador nat en temes de llengua i identitat, tastaolletes i formigueta, amb aquest extens estudi de més de deu anys i incomptables consultes d’arxius i lectures, desenes de viatges i centenars de converses i entrevistes sobre el terreny, que permet de dibuixar el mapa d’un immens col·lectiu catalanoparlant ignorat fins ara: el dels gitanos catalans nord enllà de les Corberes.

Per a exemplificar l’abast d’aquesta diàspora, Casanova sol dir que hi ha més catalanoparlants a Montpeller que no pas a Alacant. Hi pot haver una altra comparació vàlida: així com fa mig segle un centenar llarg d’intel·lectuals de tots els Països Catalans, capitanejats per Pere Català i Roca, van redescobrir la catalanitat oblidada de l’Alguer, ara Casanova ha situat al mapa unes quantes desenes de milers de catalanoparlants més que, com els algueresos, havien restat ignorats per a la resta de la comunitat lingüística. ‘N’hi havia evidències, però costa atansar-se als gitanos; per això han guardat el secret durant segles’, assegura l’autor en la introducció d’aquest llibre suggeridor i sorprenent, on no únicament descriu l’existència dels gitanos catalans a França i la llengua que parlen, sinó que inclou una amplíssima introducció històrica de la presència gitana a casa nostra i un llarg capítol dedicat a la sociologia i els costums, amb descripcions de la cerimònia del matrimoni, el comiat als difunts, la indumentària, el menjar, la música… Tot això no s’havia fet mai i es pot dir, doncs, que aquest llibre inaugura la gitanologia a Catalunya. I, tal com diu Joan A. Argenter al pròleg, ‘no tanca un cercle, sinó que enceta un cicle’. En parlarem llargament amb l’autor, Eugeni Casanova, aquest dimarts 21 de febrer amb tothom qui ens vulgui acompanyar.

Mentrestant, per anar fent boca, podeu llegir aquesta entrevista a Casanova publicada el desembre passat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.