En les calaixeres del fons Arxiu Joan Amades hi ha dipositada una doble col·lecció d’imatgeria que es coneix amb el nom de Full de Rengle. Ara bé, cal puntualitzar que una part és de temàtica militar, concretament, 149 documents i, l’altra, de matèria religiosa, 35 exemplars, els quals, tots sumats, arriben a la xifra de 184 impresos en suport de paper, majoritàriament, de dimensions en format de Din A3.

Pel que fa a la descripció tècnica del que és un Full de Rengle, l’expert en cultura popular, Lluís – Carles Busquets en: Petit Recull de la Col·lecció Gràfica (fons Arxiu Joan Amades, 2013) descriu que: “El nom ve de la disposició en fila o rengle dels personatges o de les escenes que s’hi estampen. Es tracta, sens dubte, d’un dels gèneres més interessants i originals de la imatgeria popular catalana. Aquesta disposició apareix ocasionalment en algun altre full europeu, però no arriba a construir un gènere particular. Els fulls s’inicien amb escenes i figures militars, més tard s’hi afegeixen processons, desfilades o moixigangues.”

Ampliant aquesta informació, en el llibre: Els Tresors de Joan Amades, (Ara llibres, 2009) en el capítol: “El joc i el lleure en la imatgeria popular impresa”, redactat pels tècnics de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Jan Grau i Francesc d’Assís López Sala argumenten que Els fulls de Rengle: “… Són l’antecedent indiscutible dels retallables. La Guerra al Roselló (1793 – 1795) i la Guerra del Francès (1808 – 1814) en què apareixen les estampes o els cartells de reclutament, foren dos fets determinants per a la vida dels fulls de rengle de temàtica militar a Catalunya. Tal i com ens recorden Amades, Colomines i Vila, fou necessari un ambient propici a la guerra, perquè els catalans s’interessessin per la glòria militar. Potser per això els fulls de soldats són un producte genuïnament català.”

De retorn a la descripció dels Fulls de Rengle que fa Lluís – Carles Busquets, però, comentant ara que els que són de caire religiós, l’estudiós apunta que: “Les processons, foren també representades dins de la imatgeria popular i tingué molta acceptació, sobretot entre la canalla disposades en forma de fulls de rengle eren gràficament impactants, amb les imatges de penitents amb les vestes i cucurelles i carregats amb creus i cadenes. Aquests fulls es retallaven es cargolaven al voltant d’un palet que feia d’eix, i quan es desenrotllaven feien la sensació de desfilada. Els fulls de processons més antics que ens han arribat són fets amb tosques xilografies anònimes en blanc i negre, estampades en fulls a doble foli, sense peu d’impremta, però pel paper pensem que correspondrien a les darreries del segle XVIII.”

Ara bé, la nota curiosa en l’observació dels Fulls de Rengle, ja siguin aquestes làmines de gènere militar o de tipus religiós, ens la fan descobrir Jan Grau i Francesc d’Assis López Sala quan exposen en el citat anterior capítol del llibre que: “… La principal diferència entre aquells primers fulls de soldats i les processons més tardanes, és que mentre aquestes eren una successió dels elements de la processó vistos lateralment, talment com la veuríem passar pel carrer, els soldats acostumaven a ser repetitius i representats frontalment.”

Aquest és, en definitiva, un petit matís, un modest contrast, una desigualtat que possiblement en un primer moment  passa desapercebuda als ulls de tothom; però que podrem descobrir gràcies a l’esperit de conservació de la imatgeria impresa que va recopilar el folklorista i que es conserva en les calaixeres del fons Arxiu Joan Amades del Departament de Cultura.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb