07.03.2026 - 12:25
|
Actualització: 07.03.2026 - 20:46
Els embassaments de les conques internes catalanes són al límit de la capacitat i alguns l’han superada després de l’episodi de pluja associat al temporal Regina. La pluja dels últims dies han acabat d’omplir uns pantans que ja estaven gairebé plens després de mesos de pluja sostinguda, i han situat el conjunt de les conques internes a prop del màxim. Val la pena destacar que fa justament dos anys, el 9 de març del 2024, Catalunya va arribar al seu mínim històric registrat, amb un 14%. Vint-i-quatre mesos més tard la sequera és història i la situació és la contrària: amb embassaments al límit, o alguns d’ells superant-lo.
Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el sistema Ter-Llobregat, que abasteix més de dos milions de persones, és al 99,8% de la capacitat. Al conjunt de les conques internes, la reserva arriba al 98,7%. Una de les imatges més destacades del cap de setmana s’ha vist al pantà de Susqueda: l’aigua sobreïx per damunt de la presa.
Desembassament de Susqueda i Foix
El volum d’aigua d’alguns embassaments ha estat tan alt que ha calgut desembassar i alliberar-la als rius. Susqueda, el més gran de les conques internes amb una capacitat teòrica de 223 hectòmetres cúbics, ha arribat a superar els 229, un 103% de la capacitat. Això ha fet que l’aigua anés per sobre de la presa i ha obligat a obrir més l’evacuació fins als 200 metres cúbics per segon, molt per damunt dels 4,6 metres cúbics per segon del cabal ecològic habitual en aquesta època.
Bon dia!! Brutal!! Susqueda al 102%! abocant aigua per dalt! Quin espectacle!!#eltemps3cat @Vakapiupiuu @alcantara_alb @3CatInfoelTemps @TomasMolinaB @jacobpetrus_tve @SergiLoras @SoniaPapell @Monica_Usart @gemmapuigf @carbarlar @aigua_cat pic.twitter.com/5PXGI07nXp
— Kim Arredondo (MeteoGrions) (@KimArredondo74) March 7, 2026
Arran del desembassament, el curs del riu Ter s’ha situat en nivell d’alerta a l’altura de la Cellera de Ter. En aquesta zona, el cabal és de 208 metres cúbics per segon i la tendència és que continuï creixent, perquè el pantà ha de continuar desembassant aigua. L’Agència Catalana de l’Aigua ha demanat molta precaució entre aquest punt i fins a la desembocadura del riu Ter, ja que el seu cabal és molt superior a l’habitual.
També ha sobreeixit el pantà de Foix, que ha alliberat 1,26 metres cúbics per segon, dels quals 0,26 han sortit a riu a través del sobreeixidor. I hi ha més pantans que han ultrapassat la plena capacitat: la Llosa del Cavall (Cardener) i el petit embassament de Riudecanyes (Baix Camp) superen el 100%. Al sistema del Ter, Sau frega el 99% i el Pasteral —d’on surt el transvasament cap a Barcelona— arriba fins al 128%.
Altres pantans, com la Baells i Darnius-Boadella, són prop del 97%, mentre que Sant Ponç és al 92,7%. L’únic embassament clarament per sota són el de Siurana, encara a prop del 55%, i el de Gaià, al 7,2%.
Recuperació gradual i pluja persistent
Aquesta situació contrasta de manera radical amb la de fa dos anys. La sequera més llarga de l’època moderna va obligar a aplicar restriccions d’aigua arreu per garantir el subministrament. Després de tres anys de sequera, la recuperació va començar lentament a la primavera del 2024, gràcies a alguns episodis de pluja i el desglaç de neu. Però el canvi més marcat va ser a final d’abril i maig, quan un període llarg de precipitacions va elevar les reserves fins al 29,31%.
El gran punt d’inflexió va ser els primers mesos del 2025. Les pluges persistents de l’hivern van fer augmentar les reserves d’aigua i van permetre de superar definitivament les restriccions que havien marcat la gestió hidràulica durant els anys de sequera.
D’aleshores ençà, els episodis de pluja s’han repetit sovint. Aquesta successió de llevantades i temporals, ara culminada amb el Regina, ha portat els embassaments gairebé al ple total, amb nivells de reserva que feia anys que no es registraven a les conques internes de Catalunya.
