Cinc coses que cal tenir en compte a la primera volta de les eleccions franceses

VilaWeb
Ot Bou Costa
29.06.2024 - 21:40
Actualització: 30.06.2024 - 02:37

L’estat francès vota avui la primera volta d’unes eleccions legislatives que poden portar la primera cohabitació d’ençà de l’any 2002, en què el president conservador Jacques Chirac va haver de nomenar un primer ministre socialista, Lionel Jospin. Tan sols ha passat dues vegades més a la història de la cinquena República francesa. L’avançament electoral va ser una decisió del president Emmanuel Macron, que l’any 2017 va superar el bipartidisme de socialistes i conservadors i ara governa amb la majoria ajustada i turbulenta d’una coalició liberal. Els sondatges en preveuen una patacada: els encapçalen el Rassemblement National de Marine Le Pen, que demana una majoria absoluta per a governar, i després el Nou Front Popular, l’aliança de la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, els socialistes, els comunistes i els ecologistes. Els liberals van en tercera posició. Heus ací cinc coses que cal tenir en compte quan se sàpiga el resultat.

1. L’abast de la majoria del Rassemblement National

La primera cosa que cal tenir en compte de la primera volta és que n’hi haurà una segona, diumenge vinent, dia 7 de juliol. En totes 577 circumscripcions, el sistema d’elecció és el següent: si no és que algú obté la majoria absoluta d’entrada –cosa que passa molt poques vegades–, tots aquells candidats que rebin almenys el 12,5% dels vots passaran de ronda. Els experts apunten que aquesta vegada hi pot haver unes quantes circumscripcions en què a la segona volta no es disputin l’elecció dos candidats sinó tres, perquè és prevista una participació molt elevada que ho farà més fàcil. Hi haurà un aspecte decisiu que ja es podrà observar, tanmateix: l’abast de la previsible victòria de l’extrema dreta i si mantenen la possibilitat d’aconseguir la majoria absoluta. En podrà ser un indicador la intensitat de la victòria a Catalunya Nord, que en les legislatives de fa dos anys fou un dels feus essencials del Rassemblement National.

Jordan Bardella, que Le Pen ha explicat que seria primer ministre, ha dit que no volia ser un titella de Macron ni haver de gestionar cap equilibri complicat: volen màniga ampla per a poder governar amb comoditat, sense haver d’arribar constantment a pactes amb uns altres partits. “Em nego a no tenir poders o a ser un mer assistent del president de la República”, ha dit. Bardella vol aconseguir una majoria absoluta de 289 diputats, cosa que ara com ara sembla complicada, però no impossible. Per això seran importants les declaracions que el Rassemblement National farà la nit electoral. Si matemàticament els és ben possible, probablement apujaran la tensió i engegaran una última setmana de campanya amb tota la carn a la graella; en canvi, un to de victòria que dissimuladament rebaixi les expectatives pot ser un indici que ho veuen complicat. Missatge de calma o crida a l’atac?

2. Per a qui demanaran el vot, els macronistes, on ja no tinguin opcions?

Els aliats de Macron també estan preocupats quan miren cap a l’esquerra: l’àmplia coalició del Nou Front Popular, que ja va aconseguir un resultat extraordinari en les legislatives de fa dos anys, amb prop d’un 32% del vot en la segona volta, s’ha reeditat, fins i tot amb més força que aleshores. Els dos anys de legislatura han estat complicats, amb desavinences i amb un refredament, aquests darrers mesos, de la relació entre els socialistes i els insubmisos, per causa de la guerra a Gaza. Tanmateix, arran de l’anunci per sorpresa de Macron es van moure de seguida, van elaborar un programa a corre-cuita i han aconseguit que els sondatges els augurin un creixement important. A més, a diferència de l’extrema dreta, que sol perdre vots en el pas de la primera volta a la segona, el Front Popular la darrera vegada en va guanyar gairebé un milió.

El partit de Macron i els seus aliats han fet una campanya de pràctica equiparació, en què han clamat contra “els extremismes de dreta i d’esquerra”. Bona part de la premsa també els engloba dins el mateix perill: la inestabilitat i la poca seriositat dels seus programes econòmics. Macron diu que, si cap dels dos aconseguís de governar, dispararia el deute i deixaria l’estat francès en una posició internacional preocupant. Per això serà important de veure què faran els macronistes en aquelles circumscripcions on s’enfrontin l’extrema dreta i el Nou Front Popular. Establiran un ordre de prioritats? Insinuaran unes línies mestres? S’ho miraran cas per cas, com han fet amb l’ex-president François Hollande, que es presenta per la coalició d’esquerra en una circumscripció en què la coalició de govern ha decidit de no presentar-se? Macron, de moment, ha promès unes consignes de vot clares, que poden augurar quina mena de govern es podria formar després de la segona volta.

3. La reacció del món econòmic i dels mercats

L’estat francès és la segona economia de la Unió Europea i, a més, entre el programa de política exterior de Macron i el de Le Pen –també el del Front Popular– hi ha diferències serioses. Bardella ha mirat de tranquil·litzar el poder financer, però sembla que no se n’acaba de sortir. Mentre bona part dels amos i directius de les empreses més importants del país fan silenci –o fins i tot es reuneixen amb Bardella, tot esperant si s’hi hauran d’entendre–, els mercats han començat a mostrar neguit per la incertesa electoral. L’influent portal Bloomberg ho explica així: “Els inversors, preocupats per la possibilitat que el guanyador augmenti el deute francès, exigeixen ara la prima de risc més gran per als seus bons d’ençà del 2012, i es demanen si és imminent una seqüela de l’última crisi del deute europea.” Els mercats, per tant, temen que comprar deute francès sigui més perillós, i això complicaria les coses tant a Macron com al pròxim govern.

Probablement, les reaccions més determinants no arribaran després de la primera volta, sinó després de la segona, però un daltabaix a la primera podria sacsejar el panorama econòmic. La pressió del món financer podria afectar, per exemple, aquestes “consignes clares” que Macron ha promès de donar sobre qui votar a la segona volta. No és clar en quin sentit: la prioritat és mirar de mantenir la calma i convèncer Bardella i Le Pen, en cas que guanyin, que tinguin objectius realistes. La patronal Medef, que aplega 750.000 petites i mitjanes empreses de tot l’estat francès, ha criticat el programa de Le Pen, però també ha dit que el de l’esquerra potser era fins i tot pitjor. La jerarquia del mal menor, per a la segona ronda, també tindrà a veure sens dubte amb la reacció del món econòmic.

4. La reacció del carrer

En un estat que és prest a les manifestacions intenses, la reacció al carrer dels qui s’oposen a Le Pen, si obté un avantatge folgat a la primera volta, també pot influir en el resultat de la segona. L’any passat va ser marcat per les manifestacions contra la polèmica reforma de les pensions de Macron i contra l’assassinat d’un adolescent de disset anys a mans de la policia. Hi hagué aldarulls importants. Aquests dies hi ha hagut mobilitzacions dels col·lectius feministes contra una possible victòria de l’extrema dreta, que consideren que implicaria una regressió en les conquestes d’aquests darrers anys. El 15 de juny, sis dies després de l’avançament electoral, 250.000 manifestants a tot l’estat francès –segons la policia– i 650.000 –segons l’organització– van protestar contra Le Pen. Hi haurà una mobilització reactiva al carrer la setmana abans de la segona volta? Una espurna podria dinamitar la complicada pacificació de París quan resta menys d’un mes perquè s’hi facin els jocs olímpics.

5. La divisió territorial en el resultat

El resultat de les eleccions europees va consolidar una fractura greu a la societat francesa que es pot complicar encara més aquests anys vinents: la territorial. El comportament electoral de l’Illa de França, la regió metropolitana de París, és molt diferent del de la resta de l’estat. Le Pen hi va guanyar en les europees del 2019, quan Macron feia tan sols dos anys que era al poder, però aleshores el partit del president va penetrar en zones importants: tota la Bretanya, per exemple, bona part dels països del Loira, bona part de Normandia, d’Iparralde o d’Alsàcia. Punts repartits del territori però taques encara grosses. En les presidencials del 2022, tres anys després, Macron va mantenir la primera posició en els mateixos territoris i encara més enllà, amb una Le Pen molt crescuda al nord de l’estat francès i a Catalunya Nord i Occitània. Però en feus metropolitans destacats, ja rebé la primera advertència: Jean-Luc Mélenchon, dels insubmisos, li havia pres la primera posició.

El 9 de juny proppassat, tot era blau. El Rassemblement National s’havia cruspit tots els bastions que els macronistes havien assolit fa cinc anys, fins i tot àrees substancials de l’Illa de França. Gairebé tot era per a l’extrema dreta, excepte la ciutat de París, com un petit reducte. Amb una altra cullerada amarga: Macron va guanyar tan sols en un dels districtes parisencs i la resta se la van repartir insubmisos i socialistes. És la radiografia més recent de què disposem sobre la distribució territorial del vot a l’estat francès i hauria d’espantar molt el president i el seu govern. Un resultat pitjor que no s’esperava fins i tot a París podria ser indici de catàstrofe per a Macron. La reproducció del resultat de les europees, amb un sol granet al centre del mapa que no fos tenyit per l’extrema dreta, podria ser indici d’un problema molt més greu, de caràcter estructural, per a l’estat francès i els seus alts comandaments polítics i burocràtics, que es concentren en aquell pinyol.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor