Nicolas Berjoan: “Són unes eleccions molt preocupants”

  • Entrevista al secretari dels Verds a Catalunya Nord

VilaWeb
Andreu Barnils
27.06.2024 - 21:50
Actualització: 28.06.2024 - 21:21

Diumenge hi ha eleccions legislatives a l’estat francès. Els sondatges parlen d’una extrema dreta primera (31%), un Nou Front Popular que pressiona (28%) i un Macron enfonsat (19%). VilaWeb ha entrevistat Nicolas Berjoan, secretari dels Verds a Catalunya Nord, que es presenten dins el Nou Front Popular. L’aspiració de Berjoan és recuperar un escó dels quatre en joc. Ara com ara, a Catalunya Nord, tots quatre representants a París pertanyen a l’extrema dreta del Rassemblement National de Marine Le Pen.

Per què no us agrada que Macron hagi convocat eleccions anticipades?
—Bé, no li ha agradat a ningú. No li ha agradat al primer ministre, no li ha agradat a la gent del seu govern. Si organitzes unes eleccions quinze dies després d’una victòria de Rassemblement National, en què tu mateix t’has trobat en un una situació molt fluixa, molt feble… És una falta política greu.

Le Pen té 88 diputats al parlament francès. I Macron, 250. Els sondatges capgiren les xifres: Le Pen, 250. I a Catalunya Nord, l’extrema és encara més forta.
—És la mateixa cosa que al País Valencià o a més llocs on Vox és molt potent. Són uns llocs on s’ha perdut l’economia productiva. L’agricultura s’ha enfonsat. No hi ha hagut cap més idea que deixar tot el territori al turisme. Però el turisme no aporta gaires diners, aporta molta mà d’obra poc qualificada i molt d’egoisme. És un model polític de molt d’egoisme i de molta recriminació contra tot el que passa. I al mateix moment en l’àmbit nacional francès hi ha una mena de declivi que no s’ha volgut afrontar mai. Un estat que era molt potent, un dels més potents del món, i que agafava la riquesa de tot arreu, de l’Àfrica, en un model neocolonial molt impossible, que no pot viure tan bé avui dia. I que es troba pres en una mundialització que li reclama més esforços quan té menys recursos. A Espanya no heu tingut mai l’estat social tan fort com a França. La gent, coi, s’hi troba bé, en aquest estat social. I ara no ho té. I estan molt empipats. Com els americans, suposo. El Rassemblement National els ofereix una mena d’explicació. Són els altres. Ens hem abandonat a nosaltres, els francesos. És senzill.

Per què dèieu a Ràdio Arrels que era tan difícil per al candidat dels Verds a Catalunya Nord, David Berrué, de poder entrar a la segona circumscripció?
—Perquè aquesta circumscripció és la més afí al Rassemblement National des de fa temps. La primera en què va guanyar Louis Aliot abans de ser batlle de Perpinyà. És una circumscripció amb una tradició d’extrema dreta, a la Salanca, on ha prosperat el vot d’extrema dreta sobre la misèria social des de fa molt de temps. A molts municipis el Rassemblement National ha aconseguit més del 50% dels vots a les europees.

David Berrué, el candidat dels Verds, quin perfil té?
—És un militant històric a Catalunya Nord. A les regionals havia estat el tercer de la llista departamental. Féu una campanya molt entusiasta. És una persona que és activa en els esports de natura. I que sobretot té unes posicions molt fortes respecte de què ha de ser un turisme responsable. Això el fa una persona coratjosa, que ha pres una posició a vegades contra el sector del turisme [Berrué treballa de guia de barranquisme].

Per curiositat, David Berrué és catalanoparlant?
—No, no és pas catalanoparlant. És un noi que s’ha instal·lat aquí. Però comparteix i sempre ha compartit les nostres idees federalistes i de suport a la cultura i a l’expressió política del catalanisme.

Macron continuarà de president perquè no són eleccions presidencials. Però es pot trobar amb la cohabitació. President d’un partit, primer president d’un altre partit.
—Podria ser que hi hagi una cohabitació i podria ser que hi hagi una impossibilitat de tenir govern. Ara donen a l’extrema dreta entre 200 i 250 escons, que no és gaire lluny de la majoria absoluta (289), però no hi arriba. En aquest cas, si ningú té majoria, seria molt complicat, perquè el president no pot dissoldre la cambra abans d’un any. No ha passat mai a França. Un govern tècnic per esperar que passi l’any i després unes noves eleccions.

No heu tingut mai un govern en funcions?
—No. Excepte quan s’han mort presidents. Però ha passat molt poques vegades i fa temps. Si no, no.

A la coalició del Nou Front Popular, els Verds aneu de bracet amb el Partit Socialista, la França Insubmisa i el Partit Comunista. Què heu pogut aconseguir d’un punt de vista ecologista al programa?
—Tot el que toca la reforma de l’agricultura, el proteccionisme verd. I tenim bona sintonia sobre algunes coses, com ara la moratòria sobre les noves autopistes, que defensem de fa temps. O el canvi de postura del govern francès sobre la política agrícola comuna, per fer-ne una política més pagesa. Amb això, tothom hi està d’acord.

Hi ha hagut la revolta pagesa. Els pagesos han sortit al carrer. Com a partit, quina opinió en teniu?
—Entenem les seves dificultats, entenem que no estiguin contents, però la veritat és que apostem per un canvi a l’agricultura. No es podrà continuar fent coses com abans. Pel canvi climàtic. Entenem la ira d’aquests pagesos, però els proposem de fer una nova política agrícola. No es podrà continuar fent la mateixa cosa quan farà cinquanta graus a l’estiu i tindrem sequeres. Tot això ens obliga a canviar la manera de cultivar, però també els cultius. D’aquestes revoltes pageses ens amoïna que demanen coses que els permetin de continuar com sempre, i mesures immediates. És a dir, afluixar la taxació del gasoil, o permetre als pagesos d’alleugerir les normes per a protegir el medi ambient. No ens sembla una solució. Hem tingut molta dificultat a fer entendre als pagesos la nostra postura. I això ens ha danyat i ens ha colpejat molt durant les europees. Les forces de dretes ens han apuntat, per estigmatitzar-nos davant els pagesos, com una gent que els volen fotre a terra, i és tot el contrari.

I com a partit ecologista, les renovables i les plaques solars, com les veieu?
—És una qüestió molt complicada. Tenim un problema gros. Tot i una reducció molt forta, dràstica, dels consums, hem de multiplicar les instal·lacions de centrals fotovoltaiques. El problema és que, a Catalunya Nord, els pagesos ja tenen moltes dificultats per a instal·lar-ne per culpa del cost de la terra. I això serà una forma d’especulació immobiliària nova que agreujarà la seva situació. Nosaltres diem que primer s’han d’equipar amb aquestes eines tots els terrenys que ja són urbanitzats.

Plaques a Perpinyà, sí. Però als camps, no. Seria això?
—Allà on hi ha urbanització, allà on hi ha els centres comercials, primer. La terra, després.

Vosaltres, com a ecologistes de Catalunya Nord, heu defensat el dret de l’autodeterminació dels pobles. Fins i tot contra pressions d’ICV i Equo. Ara m’agradaria saber la posició de la resta de partits dins el Nou Front Popular: socialistes, insubmisos i comunistes.
—Estem a favor de l’autodeterminació dels pobles. És a dir, que si el poble català expressa la voluntat de decidir el seu futur políticament, s’ha de deixar fer. També ho pensem per Nova Caledònia. Som ferms en aquest sentit. Cosa que no vol pas dir que pensem que la independència sempre és la millor solució. Però si un poble expressa la seva voluntat, se l’ha de deixar. El que és notable és el rumb de la França Insubmisa, que en el cas català s’havia expressat en el sentit que quan un poble vol expressar-se també ho ha de fer. I, en tot cas no, ha de ser reprimit. El Partit Socialista és una altra cosa. Són molt afins als socialistes espanyols i sempre han pres unes posicions molt distants respecte del nacionalisme català.

L’estat francès és un dels països que consumeix més energia nuclear.
—Fa poc temps era el 80% de l’electricitat. O de l’energia consumida. Penso que de l’electricitat consumida.

No serà fàcil canviar aquesta xifra.
—Sí, però canviarà, per força. Perquè aquestes centrals nuclears arriben al final de la seva vida. Macron en vol fer unes de noves generacions, però han trigat molt a fer la central de nova generació que ha construït a La Hague. I no sabem ben bé com se’n sortirà, l’estat francès, que ha hagut de tornar a nacionalitzar l’electricitat. I segona cosa, tenim problemes per a fer funcionar aquestes centrals, a causa del cabal dels rius i de la temperatura de l’aigua.

Un dels trets característics de l’extrema dreta és precisament negar el canvi climàtic. Per què el Nou Front Popular no agafa amb més força la bandera ecologista?
—Sí que ho fa. Hi tenim molt de protagonisme. Però si mires quines són les preocupacions dels francesos, la primera de totes és el cost de la vida. La gent es troba molt malament a final de mes, tenen dificultat per a trobar feina, quan tenen feina els aporta pocs diners. I amb un sentiment d’injustícia tremenda i d’incapacitat del món polític actual. És per això que el Rassemblement National és tan fort. Perquè hi ha aquesta ira fonda.

Voldríeu dir res que no us hagi demanat?
—Són unes eleccions molt preocupants, perquè canviaran de manera decisiva el panorama polític a França i a Europa per temps. Però no és estrany. El que passa no és estrany. Ja ha passat als Estats Units, on hi ha hagut un Trump. Al Brasil, on hi ha hagut Bolsonaro. A l’Argentina, a Itàlia. Som en aquest panorama en què les extremes dretes poden arribar al poder per culpa de la desesperació social. I no és pas un moviment fàcil de revertir, perquè depèn d’un context mundial molt esfereïdor, que no canviarà gaire. Als Estats Units es pregunten si guanyaran contra una persona que és boja. En el món actual em sembla molt complicat aconseguir un discurs d’esquerres que dibuixi de manera senzilla el que vivim tots. Demà no podrem viure com ahir. No és possible. Però, tanmateix, podem resistir i podem fer alguna cosa que ens aplegui.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor