Gautier Sabrià: “Fa la sensació que Macron ha fet un regal a l’extrema dreta”

  • Entrevista al sociòleg sobre el resultat històric de l'extrema dreta a Catalunya Nord i sobre què es pot esperar de les eleccions legislatives del 30 de juny

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
11.06.2024 - 21:40
Actualització: 12.06.2024 - 09:45

Ja fa anys que l’extrema dreta ha anat guanyant posicions a Catalunya Nord, però diumenge va arribar a un resultat històric a les eleccions europees, en què aconseguí la meitat dels vots. El resultat va ser especialment bo per a Rassemblement National, encapçalat, en aquestes eleccions, per Jordan Bardella, l’hereu polític de Marine Le Pen, que serà el candidat a primer ministre si guanyen les eleccions legislatives que Emmanuel Macron ha convocat el 30 de juny arran de la desfeta electoral. Parlem amb el sociòleg Gautier Sabrià sobre les claus d’aquests resultats. Volem saber què cal esperar de les legislatives, en què sembla que Rassemblement National tornarà a arrasar.

Com valoreu els resultats de l’extrema dreta a Catalunya Nord, on ha aconseguit el 50% dels vots? 
—No és pas cap gran sorpresa perquè aquestes dues últimes eleccions europees ja havien tingut bons resultats. Van quedar en la primera posició el 2014 i el 2019, però no havien passat del 35% dels vots. En aquestes eleccions, a diferència de les anteriors, hi ha un partit d’extrema dreta a la dreta de Marine Le Pen, Reconquête!, el partit d’Éric Zemmour. Amb la dreta històrica i tradicional a l’estat francès (Sarkozy, Chirac…) en plena decadència, els més laics han passat a votar Macron i uns quants se n’han anat a l’extrema dreta. La situació ha estat perfecta perquè l’extrema dreta cresqués. La sorpresa és que Rassemblement National hagi arribat a ser tan forta i hagi passat del 43%, que és un rècord històric a Catalunya Nord. És un dels cinc departaments que més han votat l’extrema dreta. Amb el 6% de Reconquête!, han arribat a la meitat dels vots.

No sembla que s’albiri cap alternativa viable.
—És complicat que a Catalunya Nord aparegui una alternativa perquè si sumes els resultats dels dos partits de les dues candidatures d’esquerra més fortes –la França Insubmisa i el Partit Socialista– no arribes a competir amb l’extrema dreta. Entre la primera llista, de Jordan Bardella, amb el 43%, i la del Partit Socialista, que té prop del 12%, hi ha un 30% de diferència, un 30% de diferència entre el primer candidat i el segon. Hi ha poc marge perquè pugui haver-hi res més que una extrema dreta ben potent a Catalunya Nord.

Rassemblement National ha sabut llegir bé algunes de les particularitats de Catalunya Nord? Quines són les claus de la victòria?
—L’extrema dreta és potent d’ençà dels anys vuitanta, a Catalunya Nord. No havia arribat mai a aquest nivell, però ha anat creixent cada any. L’evolució del discurs de Rassemblement National ha encaixat molt bé a Catalunya Nord. Als vuitanta tenies un partit que jugava molt la carta del racisme, i allò va seduir un cert públic. És el vell tòpic de l’electorat dels antics colons d’Algèria que s’instal·len a Catalunya Nord. En aquella època el Front National va aconseguir el que volia, però amb el temps ha fet evolucionar el seu discurs i quan Le Pen va substituir el seu pare va fer un tomb social.

Què voleu dir? 
—Es va situar com la veu del poble, i aquest vocabulari el veurem en les legislatives. Quan parles d’un sentiment de desqualificació social, això encaixa a Catalunya Nord perquè hi ha una situació social i econòmica complicada, amb l’atur més alt de l’estat francès, essent el territori amb més ajudes socials per habitant i amb molta immigració. Aquest discurs funciona, però l’extrema dreta fa un tomb més aviat liberal, amb el batlle de Perpinyà com a principal actor en aquesta liberalització. Aliot comença a tenir resultats interessants el 2014, però no guanya perquè encara li falta el suport de la burgesia local, i això ho aconsegueix el 2020, quan comença a parlar d’economia, amb aquest tomb liberal. Aliot també és un polític amb estatus estatal, i això també li va bé al partit, a escala local. I han aconseguit de fer una política a mida per a Catalunya Nord, per exemple amb temes de catalanitat, introduint detalls localistes al discurs.

A Perpinyà Rassemblement National guanya, però no té tant de pes, i en canvi la França Insubmisa té certa força. Què ho fa? 
—Aliot ha expressat que estava una mica desil·lusionat de veure el resultat a Perpinyà, on van arribar al 36%, que és ben fort, però no tant. A Perpinyà, més que en alguns altres llocs de Catalunya Nord, el vot d’esquerres té un cert pes per una explicació local: votar menys l’extrema dreta és una manera de desafiar el batlle. És una ciutat que vota poc l’esquerra, però aquest vot a la França Insubmisa que últimament ha crescut justament és per a expressar aquesta oposició al poder de l’ajuntament.

Heu criticat que alguns mitjans s’hagin alarmat precisament per aquesta força de la França Insubmisa, que dóna suport a Palestina, en comptes d’alarmar-se per l’auge de Rassemblement National. 
—La dreta tradicional s’ha pronunciat, a Catalunya Nord, de manera molt clara contra la França Insubmisa, dient que ells eren el perill. Això és una manera de donar suport indirecte a l’extrema dreta. La dreta tradicional a l’estat francès no havia volgut passar mai la frontera d’anar de bracet amb l’extrema dreta, però això s’ha invertit. Durant dècades el dimoni de la política francesa era l’extrema dreta i ara ha passat a ser l’esquerra radical.

Per qüestions com la de Palestina?
—Sí. Als debats retreien a la França Insubmisa el fet de parlar de Palestina, tot i que uns altres candidats parlaven d’Ucraïna. Els han retret haver portat uns temes als debats que queden fora de l’espai europeu, però alhora l’extrema dreta ha fet una campanya en clau estatal, sense parlar de temes europeus. A més, pel que fa al temps de paraula als mitjans, Jordan Bardella ha tingut un avantatge terrible davant els altres candidats, l’hem vist cada dia a tot arreu. És bo comunicant, però hi ha candidats i periodistes que li han fet preguntes sobre el funcionament de la Unió Europea i sovint ha quedat en ridícul. Tot i això, la gent li fa confiança.

En vista d’això, com valoreu l’anunci de les eleccions legislatives que ha fet Macron?
—Crec que això que comentava és clau per a entendre la dissolució de l’assemblea. Macron veu que Bardella és bo comunicant, però no té una bona acció política. Rassemblement National ha anat insistint en el discurs que, si guanyaven, Macron havia de dissoldre l’assemblea perquè es trobaria molt aïllat políticament. La dissolució és una cosa ben boja, poca gent s’esperava que ho fes de veritat… Fa la sensació que ha fet un regal a l’extrema dreta. Les darreres reformes que ha fet Macron les ha fetes gràcies a l’article de la constitució que permet de prescindir dels debats a l’assemblea. Feia mesos, per no dir anys, que Macron governava sense fer cas del parlament. Ara ha quedat més aïllat que mai i ha fet un càlcul perillós: l’extrema dreta traurà més diputats i hi ha la possibilitat que Jordan Bardella sigui primer ministre.

Com el pot beneficiar?
—Macron veu que les dues úniques forces potents de l’estat són el seu partit i l’extrema dreta. O bé és un plebiscit per al seu partit: si no guanya l’extrema dreta, li surt bé; però si guanya hi haurà tres anys per a veure com manen, perquè no han tingut mai poder de decisió en les institucions franceses, fora de ciutats com Perpinyà. Crec que fa el càlcul que segurament no ho faran bé, que no estan a l’altura de gestionar un estat i espera que el 2027, a les presidencials, perdin. Però fa la sensació que els electors de l’extrema no se’n cansen mai, d’ells, el vot de càstig no apareix. Per tant, també es pot llegir a la inversa: regala una escala a l’extrema dreta, potser l’acaba de normalitzar a les institucions i potser Le Pen guanya el 2027. Semblava impossible que l’extrema dreta guanyés, però potser Macron dibuixa un escenari en què és possible. Macron sempre ha defensat que ell és el darrer baluard contra l’extrema dreta, però ara perd aquesta funció, i a més ha estat elegit president dues vegades gràcies als resultats de l’extrema dreta. Ha estat elegit perquè els vots de l’esquerra han anat cap a ell.

Què preveieu que passarà a les legislatives?
—Aliot ha recordat que els quatre diputats de Catalunya Nord a l’assemblea són de Rassemblement National, i que es tornaran a presentar les mateixes persones. Un dels diputats de Catalunya Nord, Anaïs Sabatini, de Perpinyà, ve dels Republicans i ha pres la decisió estratègica d’anar-se’n a l’extrema dreta. Últimament hi ha una tendència de l’ala més dretana dels republicans d’anar cap al Rassemblement National. També és el cas de Gilles Foxonet, el batlle de Baixàs. Entre una dreta tradicional que té càrrecs acostumats a exercir el poder, però que és en decadència, i el Rassemblement, que manca de “professionals” de la política, però és un partit amb una forta ascensió, tenim cada vegada més trànsfugues. Com a símbol, Eric Ciotti, president dels Republicans, ha anunciat el seu desig que hi hagi aliances amb Rassemblement National per a les legislatives. És una frontera més que salta. I a Catalunya Nord no hi haurà cap sorpresa: tornaran a guanyar aquests quatre candidats i podem esperar un resultat encara més fort. Vist que les esquerres estan malament, que el macronisme pateix moltíssim, que la dreta tradicional és gairebé morta, tornarem a veure resultats històrics de l’extrema dreta.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any