El Tribunal Suprem s’oposa als indults de tots els presos polítics per manca de penediment

Els jutges del tribunal que els va condemnar diu que no hi ha “ni la més mínima prova ni el més dèbil indici de penediment"

VilaWeb
Redacció
26.05.2021 - 14:25
Actualització: 26.05.2021 - 16:25

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Tribunal Suprem espanyol s’oposa a l’indult dels presos polítics i de tots els condemnats en la sentència del judici contra el procés. Diu que no hi ha raons de justícia, equitat i utilitat pública que ho justifiquin i destaca que els condemnats no han mostrat “ni la més mínima prova ni el més dèbil indici de penediment”.

Diuen els magistrats: “No s’ha vulnerat el principi de proporcionalitat de les penes a les quals van ser condemnats, no hi ha prova ni indici de penediment per part seva i els arguments en què es basen les diverses peticions d’indults realitzades per tercers desenfoquen el sentit de l’indult perquè dibuixen una responsabilitat penal col·lectiva i, a més, pretenen que el govern corregeixi la sentència dictada pel Tribunal Suprem.”

Posen un èmfasi especial en el fet que no veuen penediment dels presos per voler-los negar la possibilitat de l’indult: “El missatge transmès pels condemnats en l’exercici del dret de la seva darrera paraula [en el judici] i en les seves posteriors declaracions públiques és ben expressiu de la seva voluntat de reincidir en l’atac als pilars de la convivència democràtica, assumint fins i tot que la lluita pels seus ideals polítics –de qüestionable legitimitat constitucional– autoritzaria la mobilització ciutadana per a proclamar la inobservança de les lleis, la substitució del cap de l’estat i l’unilateral desplaçament de la font de la sobirania.”

Les primeres peticions d’indult per als presos polítics les va enviar el desembre del 2019 l’advocat Francesc Jufresa. El març de l’any passat, la UGT de Catalunya el va demanar per a Dolors Bassa, i els ex-presidents del Parlament de Catalunya Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, per a Carme Forcadell. No fou fins a final del setembre del 2020 que el govern espanyol va enviar les peticions al Tribunal Suprem. I la resposta no ha arribat fins ara.

Atac personal contra Cuixart

Manuel Marchena i la resta de magistrats concentren els seus atacs en Jordi Cuixart, i el seu “ho tornarem a fer” del judici. “Aquestes paraules són la millor expressió de les raons per les quals l’indult es presenta com una solució inacceptable per a l’anticipada extinció de la responsabilitat penal”, és a dir, per a l’indult. I continuen: “Expressen una actitud antidemocràtica, en la qual la pròpia consciència i el compromís social que cada ciutadà subscriu l’autoritzaria a fer miques les bases de la convivència, a convertir en ineficaces les resolucions dictades pels jutges i tribunals d’un determinat territori […], a vulnerar els drets fonamentals d’aquells ciutadans que no comparteixin aquests principis o aquesta consciència individual.”

Atac a la Generalitat

Els jutges també aprofiten l’ocasió per criticar la Generalitat com a administració que gestiona les presons. “Des del primer moment del compliment de la pena, sota una aparença d’una valoració diferenciada, ha unificat de manera contumaç el règim i el tractament dels ‘presos del procés’ sense atendre l’evolució personal i individualitzada de cadascun.” Diuen que aquest criteri l’han hagut de corregir “una vegada i una altra”, quan han anat revocant les progressions al tercer grau dels presos. I retreu a la Generalitat que hagi creat “una ficció” dels presos del procés.

Els informes dels jutges del tribunal que els va condemnar, presidit per Marchena, arriben al cap de vuit mesos de l’enviament de les peticions d’indult. Aquests informes no són vinculants, però sí que són preceptius perquè ara el govern espanyol acabi decidint si concedeix els indults o no. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha insinuat que el consell de ministres els acabarà concedint, enmig d’una forta tempesta política atiada pels partits de la dreta espanyola.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes