02.08.2023 - 11:56
|
Actualització: 02.08.2023 - 15:56
La discriminació lingüística ha crescut més del 50% a Barcelona el darrer any, segons el darrer informe de l’Observatori de les Discriminacions. Enguany, se n’han registrat 90, davant de les 59 del 2021. Així mateix, el racisme, la xenofòbia i la LGBT-fòbia tornen a ser els principals motius de discriminació a Barcelona. En total, durant el 2022 es van registrar 631 casos de vulneració, un 20% més que l’any anterior.
Així mateix, l’estudi sosté que les discriminacions per motiu de salut s’han triplicat respecte del 2021, sobretot en situacions relacionades amb salut mental i VIH. L’informe també alerta que el 31% de la població de Barcelona diu que ha sofert algun tipus de discriminació, però només un 5,6% ho denuncia. “Són xifres que demostren que els ciutadans normalitzen fets molt greus”, ha lamentat la tinenta de batlle de Drets Socials, Maria Eugènia Gay.
En aquest sentit, l’informe matisa que el racisme i la xenofòbia són un any més la causa principal de discriminació, amb 185 situacions, seguit de la LGTBIfòbia, que en comptabilitza 129. De fet, es tracta del cinquè any consecutiu en què els dos primers casos se situen al podi com a principals motius de discriminació. En gran manera, l’informe situa com a responsables de les discriminacions les entitats privades, ja que s’hi vinculen un 58% de les denúncies. Tanmateix, l’estudi mostra que la discriminació per racisme està present tant a l’espai privat (46,5%) com al públic (48,1%).
Quant a les situacions de LGTBIFòbia, l’informe apunta que les xifres s’han mantingut estables respecte als anys anteriors, i que fins i tot han disminuït de forma lleugera (9 menys que l’any anterior). Concretament, s’han registrat un total de 129 situacions: 85 relacionades amb l’orientació sexual i 31 contra persones transsexuals. Aquesta categoria, però, es presenta amb un grau de violència elevat, ja que un 33% de les víctimes va declarar patir agressions verbals i més d’un 30% agressions físiques. Aquestes agressions afecten més a homes joves i es produeixen, en la majoria dels casos, a l’espai públic.
Més discriminació per motius de salut
En grau més baix, l’informe també ha detectat algunes de les situacions en què s’ha vulnerat la dignitat dels individus, com la salut (120), la llengua (90), l’aporofòbia (82), la discapacitat (68), el gènere (51), la religió (19), la ideologia (17) O l’edat (6). D’entre aquestes, l’informe ha subratllat l’increment de les discriminacions per motius de salut, que s’ha triplicat durant el 2022, sobretot en situacions relacionades amb salut mental i diagnòstics de VIH.
En aquesta línia, l’OND (Oficina per la No Discriminació), ha concretat que s’han identificat un nombre més gran de pràctiques coercitives en l’àmbit sanitari, com ingressos involuntaris, coerció verbal o situacions d’exclusió residencial. També s’han compatibilitzat més situacions de denegació de serveis a persones que viuen amb VIH, especialment en contractacions d’assegurança i serveis d’odontologia i capil·lars.
Dades segons gènere i edat
Les dades recollides durant l’any 2022 evidencien que els homes denuncien en molta més mesura que les dones les situacions de discriminació que pateixen. De fet, un 48,2% de les denúncies reportades les han patides homes, mentre que s’ha registrat un 40,1% de situacions de discriminació per part de dones. Cal tenir en compte que la presència de dones ha augmentat en 10 punts respecte al registre de casos de l’any anterior.
En referència a l’edat, l’informe sosté que el 75,1% de les persones que han denunciat una discriminació se situen entre les franges dels 25 als 39 anys (35,7%) i dels 40 als 64 anys (39,4%). Així mateix, l’enquesta ha comprovat que encara existeix més infradenúncia en les persones majors de seixanta-cinc anys i menors de 14, que precisament són les dues franges d’edat amb menys denúncies d’aquest tipus.
Falta de denúncies
L’informe, que ha estat elaborat a través de les dades de l’OND (Oficina per la No Discriminació) i la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de Discriminacions (SAVD), destaca que aquestes xifres “no il·lustren” la totalitat dels casos, ja que la infradenúncia és encara molt habitual en aquestes situacions. “Els ciutadans normalitzen i naturalitzen fets molt greus”, ha assegurat Maria Eugènia Gay, que també ha afegit que “cada vegada es denuncia més” i hi ha “més sensibilització i confiança en les institucions”.
En efecte, les dades asseguren que accedir a la justícia és “un dels principals desafiaments” que afronten les víctimes quan inicien una denúncia. Això es fa evident amb les xifres de l’Enquesta de relacions veïnals i de convivència de l’AMB, en què un 31% de la població barcelonina va manifestar haver estat discriminada per algun motiu a la ciutat. D’aquestes persones, només un 5,6% va denunciar de forma oficial les discriminacions, mentre que un 54,5% va donar poca importància a les vulneracions, fet que evidencia, segons l’OND, com “el silenci perpetua la impunitat en les discriminacions.”
Per aquest motiu, l’informe alerta dels obstacles que dificulten el procés de denúncia, com l’estigma social, la por, la normalització de les vulneracions o la desconfiança i l’exposició pública, que tenen com a conseqüència que “es culpabilitzi la víctima de les mateixes discriminacions que pateix”.
