El problema és el PSOE, Mónica Oltra, el PSOE

Les esquerres i tots els independentismes van decidir de ressuscitar el PSOE i tornar-lo a col·locar al centre de la vida política –esdevenint-ne novament dependents, i febles. Per què?

Vicent Partal
Vicent Partal
22.06.2022 - 21:40
Actualització: 23.06.2022 - 09:47
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Han passat més de vint-i-quatre hores i jo continue impressionat per la conferència de premsa en què Mónica Oltra va anunciar que dimitia. Va ser una compareixença molt inusual en un líder polític, per la franquesa dels sentiments que va expressar. Fa hores que mire de trobar-hi l’adjectiu adequat i no puc. Va ser commovedora, emocionant i tot. Però, si em permeteu de dir-ho així, també s’hi va poder veure i entendre tot el parany de la transició política i les conseqüències de no haver volgut anar a fons contra la transició, justament.

Oltra va criticar durament l’extrema dreta, els mitjans i la justícia. Però també, i amb una ràbia difícilment continguda, criticà el Partit Socialista i el president Ximo Puig. I és en aquest darrer aspecte que m’agradaria centrar l’anàlisi. Perquè crec que reflecteix d’una manera transparent la gran trampa de la transició, el gran problema per als moviments democràtics, que és la credibilitat que aporta el PSOE a aquest muntatge de les elits franquistes i a l’estat, no democràtic, que en naix.

Perquè si l’extrema dreta política, mediàtica i judicial ha pogut fer tot això que ha fet ara amb ella, ha estat sobretot perquè el PSOE no ha volgut acomplir mai els canvis estructurals i de fons que obligarien a tancar la transició dissenyada pel franquisme i obririen una època nova. Aquesta conxorxa tan fastigosa, tan obscura, que Mónica Oltra ha denunciat d’una manera tan vehement, és possible precisament perquè hi ha un partit que aporta credibilitat democràtica a una operació que no en té res, de democràtica. I amb això distreu el personal de l’objectiu necessari.

El PSOE ha estat tradicionalment i és encara avui el partit que sosté l’estat. Que sosté aquest estat concret on ens ha tocat de malviure. Si el PSOE hi fos contrari, la dreta espanyola no tindria ni una sola oportunitat de fer-lo funcionar. De manera sistemàtica, una vegada i una altra, el PSOE sempre pacta amb el PP i ara també amb Vox i Ciutadans quan convé apuntalar el sistema. Però, amb una habilitat extraordinària, es consolida fagocitant els partits d’esquerra, tant si són d’abast espanyol com, més habitualment encara, de les nacions perifèriques. I no es despentina mai.

Però la qüestió no és què fa el PSOE. La qüestió és què fan els altres. Aquestes paraules dures de Mónica Oltra contra el xantatge de Ximo Puig, com casen amb la festa del dissabte al riu, convocada per Compromís amb el lema de “farem un tercer Botànic”? Jo no m’ho sé explicar. Abans d’unes eleccions tots els partits diuen sempre que volen guanyar, que ixen a guanyar. Cap al tercer Botànic fa pensar en un tercer govern de Ximo Puig i el PSOE, amb la crossa de Compromís. Això era dissabte. I dimarts Ximo Puig era el dolent de la pel·lícula, el qui volia expulsar Compromís del govern?

Hi va haver un moment, i no fa pas tant, que el PSOE estava finalment contra les cordes. En les eleccions espanyoles del 2016 Podem –amb Compromís dins aquella candidatura– tenia 71 diputats a les corts de Madrid, contra tan sols 85 del PSOE; i hi havia 25 diputats més de forces nacionalistes que podien ajudar a conformar una alternativa directa al PSOE. A les Corts Valencianes, en aquell moment, només hi havia 5 escons de diferència, la mínima de la història, entre Compromís, que en tenia 19, i el PSOE, que en tenia 24. Van ser aquelles eleccions en què per primera vegada a la circumscripció de València Compromís va superar de llarg el PSOE, i fou la primera força. Al Parlament de Catalunya, en aquell mateix moment, el PSOE havia arribat sota mínims: era la tercera força política amb 14 escons, darrere dels 25 de Ciutadans i dels 62 de Junts pel Sí. Al Parlament Basc, encara pitjor: quarta força amb 9 escons, darrere el PNB, EH Bildu i Podem. Mai en la història de la transició política el PSOE no havia estat tan a punt de caure. Els indignats i el moviment democràtic per la independència de Catalunya coincidien a denunciar el paper dels socialistes com el pilar fonamental del postfranquisme. El 15-M ho va plasmar en aquell magnífic “PPSOE” que ho deia tot.

Aquell era el moment de matar políticament el PSOE. De deixar-lo reduït a això que és avui a l’estat francès, per exemple –un partit marginal que ha de córrer darrere de l’esquerra per no desaparèixer. O a allò que és a Grècia, on competeixen amb els comunistes ortodoxos per les molles de l’esquerra. I no solament, com passa a l’estat francès o a Grècia, perquè ells són el moll de l’ós de les polítiques neoliberals, sinó per una cosa molt més greu i més motivada: perquè són els que aguanten i apliquen una capa de pintura de credibilitat democràtica a un estat que no ho és.

Tot això era possible el 2016 i tanmateix totes les esquerres i tots els independentismes van decidir de ressuscitar el mort i tornar-lo a col·locar al centre de la vida política –esdevenint-ne novament dependents, i febles. Per què? Bé, aquesta és la pregunta que s’han de fer tots. Què han fet tots –Compromís, Esquerra, Junts, Bildu, Podem mateix…–, aquests anys, abraçant-se incondicionalment a aquest PSOE que després, quan t’ha d’assassinar, com ha comprovat Mónica Oltra, no mou ni una pestanya de tan fred que és? Quan es faran adults?

PS1. Aquestes darreres hores hi ha hagut comentaris agres de persones afins a Compromís sobre aquest magnífic retrat de Mónica Oltra, escrit per Esperança Camps. Molts s’agafaven a la qüestió dels dinarots de Puigdemont i alguns, com el meu admirat Josep Nadal, valoraven que això era una “forma de mirar-se el melic”. Entenc que el moment és molt difícil i les emocions poden portar a dir coses poc reflexionades.

Però vull defensar l’article perquè poques evidències hi ha que puguen retratar millor el segrest de l’esquerra per l’estat postfranquista a través de la seua dependència del PSOE com la posició timorata de Compromís respecte del procés d’independència de Catalunya, i més en concret aquelles nefastes i lamentables declaracions. I, per tant, pocs moments més decisius que aquell per a retratar la transformació i la domesticació de Mónica Oltra i Compromís.

El 6 i el 7 de setembre de 2017 el Parlament de Catalunya va fer el pas històric de liquidar el franquisme i, contra allò que calia esperar, molta gent de qui no puc posar en dubte la consciència i la pràctica antifranquista va optar per arrenglerar-se contra la ruptura, sols per mantenir-se al costat d’aquell PSOE que va fer possible el colp d’estat que el PP de Mariano Rajoy tot sol no hauria pogut fer. I segurament també perquè els resultava més còmode girar el cap a una altra banda que reconèixer que el conflicte democràcia-autocràcia en l’estat espanyol és un conflicte nacional que tan sols es resoldrà amb la destrucció de l’espanyolisme. I que l’esquema arcaic i simplista de dretes contra esquerres no és aplicable en aquest cas.

Des d’aquesta perspectiva, queixar-se ara perquè aquesta volta et volen derrocar a tu és arribar molt tard.

PS2. Si voleu participar de la campanya iniciada per Carme Junyent per a donar-se de baixa avui de Netflix, ací teniu les instruccions de com fer-ho. Passeu-les.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Matilde Font
Matilde Font
22.06.2022  ·  22:21

Gran reflexió, Vicent.
Quan es faran adults? I no es deixaran engatussar?

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
22.06.2022  ·  22:38

Finalment tot es resumeix amb una paraula:mediocritat.

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
22.06.2022  ·  22:40

Els valencians, ja són espanyols. I els agrada ser-ho. Aquesta és la mare dels ous.
Tornar als països catalans sería una cosa imparable, un estat superdotat de grandesa i modernitat, poderós, prósper i model de convivència. Ja no podrà ser.
Aquesta dona la Oltra, que per cert, amb els dinerons i els bons àpats de la política, veiem que s’ha eixemplat fisicament bastant, no te cap mena d’importància per nosaltres. Cap.

Josep Usó
Josep Usó
22.06.2022  ·  22:45

No n’aprendran mai, perquè ells se senten espanyols i només pretenen ser algú allà a la capital de l’Altiplà. Des del primer fins el darrer, només pensen en clau espanyola. No han entès encara que aquella “gran nació” ni és democràtica, ni ho serà mai ni tampoc és sostenible. Prefereixen anar de la mà del botxí abans que fer-li front. Per descomptat, allà no hi pintaran mai res. Són “de provincias”.

Josep Sivillà
Josep Sivillà
22.06.2022  ·  22:52

Molt bones reflexions. Tenim uns politics amb molt i molt poc sentit d’estat. Molt infantils, o molt interessats personalment, o molt enfocats en el curt plaç, que vol dir mengar avui per teniri fam pel demà.
Com més els analitzes, més el decepcionen.

Soledad Arroyo
Soledad Arroyo
22.06.2022  ·  22:59

I a les eleccions andaluses el Psoe perd estrepitosament, marcant el futur q vindrà, i q fa el Govern català? Doncs donar-li un altre vot d confiança, immerescut, buscant una foto del diàleg, perquè el Psoe reviscoli, a veure si torna a ser possible un altre mandat a la Moncloa, evidentment gratis. Això és el sindrome d’Estocolm en política

Guillem Fàbregas
Guillem Fàbregas
22.06.2022  ·  23:03

Amén.

Xavier Ludevid
Xavier Ludevid
22.06.2022  ·  23:22

Quanta raó que tens Vicent, el PSOE es el gran traidor de l’esquerra europea i dels demòcrates antifranquistes de l’estat espanyol.
Ara, que els nostres partits polítics independentistes no ho vegin, és una vergonya….

Pep Agulló
Pep Agulló
22.06.2022  ·  23:22

L’ESTAT I LA PERVERSA AUTONOMIA

El PSOE és Estat. Les “esquerres” i els “independentistes” voldrien un canvi per destruir-lo, però ho fan desarmats i
venuts dins la cotilla de la miserable autonomia (de l’Estat) perquè temen més el carrer, i l’exili…És un joc pervers, funciona com una màquina greixada.

Sànchez i l’Estat sempre tenen tots el trumfos… perquè de l’altra part no hi ha voluntat real de ruptura. No hi ha més full de ruta que la queixa i l’humiliació permanent…

L’Oltra una altra política sacrificada per no saber a quin camp i amb qui juga…N’aprendran?

És perquè saben massa quina és la solució, pel que tenen por…La covardia és un requisit pel polític autonòmic.

Francisco Vidarte
Francisco Vidarte
22.06.2022  ·  23:28

Ja fa temps que vares dir que que Felipe Gonzalez Márquez va ser escolta president de govern l’any 1973. I en Paco encara era viuda, i encara no s’ha mort

Jesús Albiol
Jesús Albiol
23.06.2022  ·  00:22

El PSOE es només el capatàs del sistema muntat pel franquisme per a la “transició”.
És el Judes de la Democràcia. Clar i ras.
Com a capatàs, amansa els treballadors i els ensabona, però a l’hora de la veritat, es posa al costat de l’amo.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
23.06.2022  ·  01:02

La resposta a la seva pregunta Vicent, és molt fàcil: tenen mentalitat d’esclaus, com aquells homes i dones de les plantacions de cotó que amaven els seus amos, aquest polítics d’ERC, Compromís etc, són els nous esclaus amants dels seus amos de la plantació espanyola.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
23.06.2022  ·  01:22

Dieu: “El PSOE ha estat tradicionalment i és encara avui el partit que sosté l’estat”.
Alguna vegada ja us heu referit al congrés de Suresnes que seria com el diccionari per entendre el neo-PSOE de González i Guerra.
No sols sosté l’Estat, és l’estat.
Per això el van inventar en el moment de la transició. Perquè semblés que les coses podien canviar sense que canviés res…o quasi res.
És curiós com gairebé 50 anys després de Suresnes i amb tants anys d’evidències encara ens sorprengui la seva tirada a la traïdoria cap a les altres forces progressistes.
El PSOE fa allò que permet l’oligarquia a la qual serveix en tant que és estat.
De totes maneres aviat faran el relleu. No cal patir.
Cada dia però surt el Sol i el món camina sens descans. Això algú ho ha de gestionar i no és gens senzill.

Jordi Quinquillà
Jordi Quinquillà
23.06.2022  ·  02:18

Al PSOE, ni aigua. Si torno a veure a Perro Sánchez cordant-se l’americana a la plaça Sant Jaume abans d’entrar al Palau de la Generalitat a fer-se la foto, en faig alguna de grossa. Ja n’hi ha prou d’abaixar-se els pantalons davant d’aquesta gentussa, home!

ENRIC CALVET
ENRIC CALVET
23.06.2022  ·  03:41

Crec que la pel·lícula “The Ghost Writer” dóna una possible explicació de la situació

Joaquim Campanyà
Joaquim Campanyà
23.06.2022  ·  04:54

Perquè? Perque tots els partits, també els dits d’esquerres, són estructures que viuen de l’estat partitocratic post franquista que el PSOE suporta. I el no es toca.

Carles Blas
Carles Blas
23.06.2022  ·  05:10

Delenda Carthago est.
El comentari de Joaquim Campanyà fa diana. Com al Watergate ‘Segiu els diners’ (per trobar els culpables)

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
23.06.2022  ·  05:15

Es pensaven que els franquistes no anirien per ells?

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
23.06.2022  ·  05:39

Anar perdent el temps i els esforços! Quan sortim a fer dimitir tota aquesta corruptela?

Josep Navarro
Josep Navarro
23.06.2022  ·  06:21

Que ha aportat a la política? Quasi res bo podem dir. Totes les esperances dels valencians per terra. Han fet el joc a la dreta, i cedit en tot. Podria viure a Albacete perfectament. Uns venuts.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
23.06.2022  ·  07:12

El tricornio del PSC, Reventós, Serra i Maragall son del bando que van guanyar la guerra, de franquistes que es van quedar i creixer en territorio Nazional. Sempre han esta franquistes, i si son d’esquerres, era per salvar el patrimoni familiar que el seu estimat Franco els hi va regalar. I el PSOE es el mateix.

Carles Serra
Carles Serra
23.06.2022  ·  07:22

Gràcies Vicent per una editorial tant clara; però vostè Vicent que és un home llegit, no entenc que descobreixi ara lo que és això del PSO€, un partit que va muntar una organització criminal com els GAL, que quant va governar anys i panys amb aquest franquista Felipe, va ROBAR € hasta la que imprimia el BOE, ja que dir de fotre calç viva a uns pobres nois que lluitaven per la llibertat del seu País; malgrat aquestes evidències, Maragalls, Ribó, Herrera i així un llarg etcètera, varen preferir el silenci debant d’aquesta brutalitat i franquisme; la realitat com ja diu algun subcriptor, ells també se senten part d’aquesta espaÑa.
Quants anys fa Vicent que en Pla ja va dir que lo més semblant a la dreta espanyola és l’esquerra espanyola; però la realitat de poc ha servit.
És com comentar els fets històrics d’ER, aquest partit SEMPRE ha preferit pactar amb allò que ells defineixen l’esquerra espaÑola, abans que lluitar per ser lliures d’aquesta espaÑa franquista i corrupte.
Insisteixo com ja he fet manta vegades, només cal llegir el llibre Els catalans apel.len a les nacions unides.
Com també Vicent ja fa molt temps algú va dir que dintre de cada espaÑol hi havia un petit franco, alguns és un gran Franco.
En fi Vicent, ens passa la vida i veus que tot lo que descrius és com tornar a veuré la mateixa pel.licula de terror

ALBERT AMAT
ALBERT AMAT
23.06.2022  ·  07:33

Podria ser que els partits tipus Compromís, Podem o la mateixa ERC no estiguin preparats orgànicament per fer aquest pas que reclamem. Constato que ERC està fent múscul en aquest sentit: consolidar un partit fort amb arrelament en entorns de poders fàctics. Això que té els PSC i tenia CiU i que no tenen ni junts ni la Cup ni ICV i altres.

Carles Serrano
Carles Serrano
23.06.2022  ·  08:02

Mai li perdonaré ficar-se barruerament amb en Puigdemont. No calia. Senzillament va fer el què fan els PSOE, Vox, Cs, …per rendibilitzar les seves caréncies.
A la paperera¡¡¡

virgínia ayuste
virgínia ayuste
23.06.2022  ·  08:35

Per unes engrunes de protagonisme polític, artístic, esportiu…, hi ha qui és capaç de suïcidar-se de l’ètica no només apresa sinó de la innata; vet aquí el parany o la dificultat de viure honestament.

Antoni Roca
Antoni Roca
23.06.2022  ·  08:39

Vergonya, també, de Compromís, que ha permès la caiguda de la seva líder abans d’haver d’abandonar el govern valencià i els càrrecs remunerats que en depenen. No tenc cap simpatia ni una per Oltra, però la seva dimissió també respon als interessos del seu partit. Ja no hi ha ideologies ni ideals, sols interessos personals de poder.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
23.06.2022  ·  08:39

El PSOE és l’esclerosi d’un sistema que porta gairebé 50 anys en funcionament, que hauria de ser democràtic i que simplement és una continuació ja del tot indissimulada i desvergonyida del franquisme.

Recordo fa 24 anys (aquell any de la pugna entre Borrell i Almunia) que en una conversa política vaig dir que el gran problema per arribar a una democràcia autèntica era el PSOE i que ens calia la seva destrucció (encara recordo la paraula que vaig utilitzar: “destrucció”. Sense pal·liatius) i malauradament el pas dels anys només ha fet que ratificar-me en aquesta idea que en aquells anys semblava massa radical i tot, més que res per la manca real d’alternatives. Avui ja no és el cas.

El PSOE, diguem-ho clar, no és cap solució a res. A res de bo. És el problema. És un partit saltimbanqui que fa equilibris impossibles per mantenir i blanquejar aquest Estat hereu del franquisme que davant la disjuntiva entre ruptura o reforma va optar per la reforma mínima i im-pres-cin-di-ble perquè res no canviés. Només un exemple dels molts i molts que podríem posar de les seves acrobàcies: es defineix republicà i apuntala una monarquia hereva directa de Franco que sense el seu recolzament cauria. D’exemples com aquest, en trobaríem mil més.

Agraeixo, Vicent, aquest article editorial. Tot complet. La reflexió que fas sobre el PSOE i també la del comportament d’aquells partits que tot i veure’s encotillats per aquest sistema, actuen apuntalant-lo encara que això signifiqui no sortir mai de l’estadi infantil en que es troben, perduts com semblen estar sense el papà autoritari. I en destaco especialment aquestes paraules referides al PSOE que em permeto reproduir: “són els que aguanten i apliquen una capa de pintura de credibilitat democràtica a un estat que no ho és.”

Que vagin fent.

Andreu Sancho
Andreu Sancho
23.06.2022  ·  08:51

Els politics son actors que representen cadascú el seu personatge. El públic (els votants) els hi paguem per endevant, la funció que represententaràn cada 4 anys. El director o l’amo del teatre (deep state) fan dels actors el que volen í el públic els xiula i aplaudeix a la vegada. Catalans deixem d’anar al teatre o cremem-lo i fem-ne un de nou, el nostre!

Joan Cuscó
Joan Cuscó
23.06.2022  ·  09:14

“TOTS els independentismes” no, sr. Partal.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
23.06.2022  ·  09:58

Recullo de’n Vicens dues idees que em semblen molt encertades:
1. el conflicte democràcia-autocràcia en l’estat espanyol és l’espanyolisme.
2. l’esquema arcaic i simplista de dretes contra esquerres no és aplicable en aquest cas. Això sí: sembla que tothom s’hi aferra per justificar el que per mi és injustificable. I penso tant en els polítics que es diuen d’esquerra (ja em direu què té el psoe d’esquerra, ídem podem tot i que un xic més maquillat) com en els seus votants, disposats a empassar-se tots els gripaus que calgui.

Tot plegat està tan corcat que sembla impossible que encara s’aguanti.

p.s. Ah, i també estic d’acord amb en Vicens que les llàgrimes d’última hora no disculpen ningú de les decisions preses. En aquesta vida diuen que canviar d’idees és de savis; el que no es pot fer, però, és canviar de responsabilitats. A veure si n’aprenem

Lluís Paloma
Lluís Paloma
23.06.2022  ·  10:12

Bon editorial, Vicent. En el fons, és impossible entrar en el sistema sense que aquest et devori. Tots els entrismes han fracassat per aquesta mateixa raó.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
23.06.2022  ·  10:30

De la Sra. Oltra cal dir que. El que te boca s’equivoca i el que te nas es moca. I vers el PSOE. No queda el dit, sinó lo escrit. Sr.Partal com bé ha dit de bon començament El PSOE ha estat tradicionalment i és encara avui el partit que sosté l’estat. Que sosté aquest estat concret on ens ha tocat de malviure. Per tant el mal i el problema és el PPSOE. I seguiran havent molt Ximos i moltes Oltras més. Perquè com deia Goethe “L’únic que no s’equivoca és aquell que no fa res”.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
23.06.2022  ·  10:53

Hi han molts espanyols als PPCC que vingueren i són entre nosaltres per millorar. No seré jo qui els despatxe. Ni puc, ni vull ni toca. Però si els hi dic, que s’integren o que s’en tornen on eren. Tanmateix em dol molt més, els valencians (ostres, paisans!) espanyolitzats: Pur complexe d’inferioritat: “España bien vale una missa”. I al costat: “No mos fareu catalans”, bramant la caverna ridícula, minoritària, amb altaveus i amplificadors ben pagats pels que no posen cap impediment a castellanitzar-nos. És l’òbol a pagar, la contaminació, l’assimilització…., nostra desintegració. Aquesta sí! Ni millors ni pitjors, ” Qui perd l’origen…”

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
23.06.2022  ·  11:19

Qui no acata la constitució franquista?

No, director Partal.
El PSOE acata i compleix la llei constitucional… com TOTS els altres partits tant espanyols com catalans.

El PSOE és només una petita part del problema.
El problema real és que tota persona espanyola o catalana actua com a ciutadà d’ordre forçat pel acatament de la llei colonials del 78.
Si no existís el PSOE, amb la Constitució actual, qualsevol altre partit actuaria de la mateixa manera.

molta gent de qui no puc posar en dubte la consciència i la pràctica antifranquista va optar per arrenglerar-se contra la ruptura, sols per mantenir-se al costat d’aquell PSOE que va fer possible el colp d’estat que el PP de Mariano Rajoy tot sol no hauria pogut fer.

Estic d’acord quan l’editorial diu:
“És un conflicte nacional que tan sols es resoldrà amb la destrucció de l’espanyolisme” derivat de la Constitució franquista.

Per tant, el conflicte tan sols es resoldrà amb la destrucció de la Constitució o bé quan molts ciutadans tinguin la valentia de destruir la Constitució il·lícita.

Constitució il·lícita per franquista i colonial.

EL PROBLEMA NO ÉS NOMÉS EL PSOE.
El problema son totes les persones que no estan disposades a desobeir la llei espanyola.

Maria Terré
Maria Terré
23.06.2022  ·  11:27

Concloent:
Ens sobren bisbes botiflers i ens falta l’exili, ens falta Puigdemont.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
23.06.2022  ·  11:27

Per si el Psoe històric de Rodolfo Llopis no els era prou fiable, ja es va encarregar la Prensa y Radio del Movimiento d’enlairar, el 1977, el Psoe renovat de Suresnes amb aquells Flechas i Pelayos del sud i els ugetistes sorgits del no-res del Redondo. De llavors ençà, sempre hi ha hagut un González, un Pérez o un Sánchez espavilats que menaren el ramat fora o dins de l’OTAN, dins o fora del dret, dins o ben endins del règim del 18 de juliol.
Front això, nosaltres no hem sabut sortir de les gàbies autonòmiques que ens prepararen. Madrid ha apropat València i l’ha aïllada de Barcelona. De les Illes ni tan sols en fem cabal. I el show lingüístic muntat al Congrés sembla finit.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
23.06.2022  ·  11:52

Entenc que l´estat espanyol no té solució només miren en clau espanyola no en clau democrática per tant espanya és va degradant cada cop més

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
23.06.2022  ·  12:33

Potser ella els hi has posat massa fàcil.
Jo el primer que li demano a una persona que es dedica a la política és que tingui una mirada llarga, que analitzi pros i contres i que es pregunti coses a ella mateixa.
No va posar en dubte la seva imparcialitat? La teva parella i pare dels teus fills comet abusos sexuals a una menor que està sota la teva tutela com a cap que ets de la conselleria de serveis socials.
Ep!! No s’hi val que diguis que t’estàs divorciant. És com si volguessis escórrer el bulto. Home!! És normal divorciar-se, en un cas així.
Dir que la noia era problemàtica és com descobrir la sopa d’all.
Que té a veure això amb l’abús?
És que els menors tutelats per l’administració no tenen dret a ser problemàtics?
Si s’hagués retirat al començament hagués fet una cosa molt digna. Hagués quedat tot tan discret!! Inclús pels fills.
Ara les feres se li han abraonat. Estan fent molta sang i molt mal a nivell personal. No s’ho imaginava?

Carme Andrade
Carme Andrade
23.06.2022  ·  13:47

El paper covard del PSOE davant el règim anterior no fent net del franquisme és paral·lel al paper covard dels nostres partits indepes fent de crossa al gobierno del PSOE, tenint com tenen majoria de vots indepes. No perdonarem mai aquesta traïció.

Oriol Martí
Oriol Martí
23.06.2022  ·  14:54

Menys no es mes, és moltíssim mes.
Editorial monumental, de matrícula d’honor.
Dels millors, dels mes bons.
Sí, el problema de Suresnes fins avui, el problema és el PSOE.
Potser que no ve de Suresnes, ja ve des de Pablo Iglesias a finals del XIX, com la UGT….El problema és el PSOE. Sempre. Algun dia en parlarem.
Gràcies, Vicent
Moltes gràcies

Josep Soler
Josep Soler
23.06.2022  ·  15:16

Tenia necessitat de ficar-se amb el President Puigdemont?.
M’havia agradat molt en les seves intervencions en el Parlament València però com en passa amb molts valencians (alguns tan admirats i admirables que em fan patir per l’entorn sempre hostil en què s’han de moure) per evitar desenganys (el cas del Raimon no l’entendre mai) procuro no il·lusionarme gaire amb ells.
Quina llàstima que, amb la força que podríem fer plegats – som la mateixa gent i tenim els mateixos problemes – no hi anem a totes i contínuament. Que ens passa?.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
23.06.2022  ·  19:19

Exacte, Vicent! Aquest ha sigut i és el gran problema de España: el PsoE! S’ha integrat en el postfranquisme i no ha complert cap de les missions reformadores i democràtiques que havia de complir! Cap, ni una!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
23.06.2022  ·  20:35

La transició, essent el què va ser, no hagués estat possible sense un partit d’esquerres antifranquista que l’avalés, que el blanquejés a canvi de ser part de la maquinària, amb tots els seus privilegis. Des de Felipe Gonzalez a Raimón Obiols -passant de passada per Miquel Roca Junyent- tots han blanquejat el règim del 78, sense manies i d’això n’han viscut i en viuen.

Josep Gualló
Josep Gualló
23.06.2022  ·  20:37

ESTIMAT VICENT EL PROBLEMA NO ÉS EL PSOE

El problema és Espanya.

manuel renau
manuel renau
23.06.2022  ·  21:29

Compromís està al costat de Mònica Oltra. Mai s’ha parlat tan de Compromís com els darrers temps. Molta gent votarà Compromís si el trauen els mitjans. Compromís sap el que té de fer. Es guanyarà i s’aprofitarà per traure el millor resultat en la millor terreta del món.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies