El previsible període d’interinitat de l’Agència Valenciana Antifrau

  • Joan Llinares, director actual, deixarà el càrrec el 25 de maig sense que haja culminat la reforma de la llei proposada pel PP

VilaWeb
Esperança Camps Barber
30.03.2024 - 21:40

L’Agència Valenciana Antifrau s’aboca a un període d’interinitat atès que el PP va anunciar la intenció de canviar la llei que la regula. En la proposició presentada a les Corts es recullen les propostes de millora que l’agència mateixa va fer als grups parlamentaris l’any 2022. Entre aquestes propostes, hi ha la possibilitat d’una segona votació del candidat a dirigir-la si en la primera no s’assoleixen les tres cinquenes parts dels vots que ara són necessaris. Seixanta, en el cas del parlament valencià.

Joan Llinares, que el dia 25 de maig deixarà el càrrec de director, diu que va demanar que es fes aquest canvi per evitar un blocatge si els grups parlamentaris no es posaven d’acord a votar un candidat. Llinares es mira en l’espill d’unes altres lleis autonòmiques, com ara la del Principat, la d’Andalusia i la de l’ara dissolta Oficina Anticorrupció de les Illes, que sí que preveuen una segona votació en què solament és necessària la majoria absoluta. “La llei valenciana, això no ho tenia, i nosaltres consideràrem que, per a evitar el bloqueig, i que la institució es quedara paralitzada i sense direcció, hi haguera aquesta possibilitat de la segona volta. La proposta del PP manté el procediment original de la presentació de candidatures”, diu, en conversa telefònica amb VilaWeb.

Llinares dóna molta importància al fet que siga la societat civil, les organitzacions socials que lluiten conra la corrupció, les que puguen presentar candidats a dirigir l’agència. Sobre el perill que la rebaixa de la majoria qualificada s’acabe convertint en la manera que tindran els governs de torn de controlar l’agència, Llinares no ho descarta, però matisa. “No diré que no hi haja risc. El risc és a tots els procediments perquè no n’hi ha cap de perfecte. Podem tenir una persona elegida per majoria absoluta que és un magnífic director d’agència i en podem tenir que no hi siguen tant. Hi ha exemples de tots dos casos”, diu, sense voler entrar en més detalls.

O la continuïtat en la gestió o l’amic de Zaplana

Aquest procediment consisteix que la proposta dels pretendents a la direcció no la fan les Corts o el president del Consell, com sí que passa al Principat, sinó que la fan organitzacions cíviques. Una volta feta la proposta, les Corts avaluen les candidatures i entrevisten els candidats per decidir-ne la idoneïtat.

En el procés actual, el termini de presentació de candidats es va tancar el mes de gener i únicament se n’han presentat dos. Un és Gustavo Segura, que ara és director d’anàlisi i investigació de l’agència. El seu nom el van presentar l’Organització Cívica contra la Corrupció, l’Observatori contra la Corrupció i la Fundació per la Justícia, que són les mateixes entitats que van presentar Joan Llinares ara fa set anys.

El segon aspirant és Eduardo Beüt, presentat per l’Associació de Tècnics Gestors de l’Administració Pública. Beüt va ser delegat de l’Agència Tributària a València en època del PP i conseller i vice-president de la Cartera de Participacions Industrials, una empresa conjunta de Bancaixa i la CAM auspiciada per Eduardo Zaplana. Eduardo Beüt és amic de fa molts anys de Zaplana i de Francisco García, que va ser el seu cap de gabinet. Tots dos seuen ara al banc dels acusats en el judici del cas Erial, que tot just comença al Tribunal Superior de Justícia Valencià. En aquest cas, el grup parlamentari de Compromís ja ha expressat que no el considera idoni per a un càrrec que té com a missió dirigir l’agència que lluita contra el frau i la corrupció política i econòmica al País Valencià.

Situació d’interinitat

Tot i que Joan Llinares deixarà l’agència el 25 de maig, és molt probable que l’elecció d’un d’aquests candidats no es tramite de manera immediata. La intenció del PP és que quan es faça el relleu ja siga vigent la llei amb les modificacions incorporades i, tenint en compte el ritme de treball de les Corts i el calendari parlamentari, no és previst que això passe abans del mes de juny. En aquest cas, la llei fundacional de l’agència té un mecanisme perquè l’activitat no siga interrompuda. Segons el reglament i, de manera interina, la directora en funcions serà l’actual directora adjunta i cap dels serveis jurídics, Teresa Clemente.

Augmentar la retribució del director de l’agència

Una altra de les modificacions que es faran a la llei fundacional de l’Agència Valenciana Antifrau té a veure amb el sou del director. La proposta també és de Joan Llinares, en el document enviat a les Corts ara fa dos anys. Es tracta d’evitar, diu, que el fet d’acceptar la direcció de l’agència represente una pèrdua de poder adquisitiu com el que va patir ell, que va passar dels 95.000 euros anuals que cobrava com a gerent de l’Ajuntament de Barcelona als 65.000 que cobra a l’agència. Per això, proposa que la mesa de les Corts establesca el sou del director. A més, si és un funcionari d’alt nivell, se li ha de mantenir el salari que tenia consolidat al seu lloc d’origen. Llinares explica que alguna vegada ha volgut fitxar perfils altament qualificats per a l’agència que s’han fet arrere en veure que perdrien molt de poder adquisitiu. També passa que alguns dels funcionaris actualment adscrits a l’agència cobren més que el director.

Per evitar suspicàcies, Joan Llinares explica que per a suggerir aquesta modificació s’ha inspirat en els usos dels legisladors nord-americans, que cada volta que apugen els sous dels representants públics s’especifica sempre que serà a partir de la legislatura següent i no se’l podran aplicar mai a ells mateixos. “Així es permet d’abordar un tema tan delicat com ara què cobren els polítics donant-li un tractament objectiu i evitant la imatge que s’arreglen el saquet. Per això hi ha una disposició transitòria que diu que això s’aplicarà a la persona que succeirà el director actual”, diu.

Definicions i seguretat jurídica

La proposta de reforma de la llei de l’Agència Valenciana Antifrau va coincidir pràcticament amb la presentació de la memòria d’activitats del 2023. Va ser en aquest context que Joan Llinares considerava adequada la reforma proposada pel PP. A parer de Llinares, a banda de recollir els seus suggeriments de millora, el fet que el PP treballe en la llei és símptoma que no pretén eliminar-la i no la considera una guingueta com tantes voltes han dit els seus socis de Vox. “Això garanteix la continuïtat de la institució. Sé que hi ha hagut gent a qui no ha agradat la nostra tasca, però després hem vist que han rectificat i que es fan les coses més bé a l’administració”, diu.

La reforma també preveu eines per a donar seguretat jurídica a la feina de l’agència. Entre més, les definicions dels conceptes de corrupció o de frau, o la descripció de què són els compliments administratius o les irregularitats administratives, com també què són les consultes no ètiques. “Nosaltres ho hem anat construint sobre la base d’una literatura jurídica, però no era a cap llei. El 2022 vam parlar amb tots els grups parlamentaris i els vam dir que era molt important per al treball de l’agència tenir clares aquestes definicions. Ens vam demanar una proposta i la vam fer, i la proposició de llei del PP la recull literalment.”

Continuarà lligat a la lluita contra la corrupció i a qüestions culturals

Joan Llinares, de setanta anys, diu que se’n va cansat, però satisfet de la feina feta, i que practicarà una jubilació activa. “Seré absolutament lliure i intentaré ajudar la gent que m’ho demane en temes relacionats en la lluita contra la corrupció i temes culturals.” I encara fa una darrera reflexió: “Espere que la dissolució de l’Oficina Anticorrupció de les Illes siga transitòria, considere que és un error aquesta desaparició i que arribarà el dia que la tornaran a instaurar.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any