‘Només tindrem allò que sapiguem guanyar.’ Aquesta citació, de Pompeu Fabra, és una de les que més il·lustra el sentit de la conferència que ha pronunciat el president Quim Torra al Teatre Nacional de Catalunya, amb el títol ‘El  nostre moment’. Era una conferència molt esperada, amb una gran expectació per a saber com concretaria el president la seva acció de govern per a assolir un objectiu que ha definit d’una manera clara i inequívoca: que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de República, fent servir l’enunciat de la pregunta de les butlletes de vot del primer d’octubre. Perquè el referèndum de l’octubre és el punt de partida del seu govern, i la jornada d’aturada de país del 3-O, i la ‘declaració política d’independència’ del 27-S. Però com arribar-hi, no ha quedat pas gaire clar. El camí és difícil, i la repressió encara és viva, i Torra s’ha fet una pregunta que és cabdal: Pedro Sánchez serà realment un president diferent de Mariano Rajoy?

A la sala gran del TNC no hi cabia ningú més. Hi havia una àmplia representació de membres del govern i dels partits republicans, tant de Junts per Catalunya, com d’ERC com de la CUP. A la primera fila, el president del parlament, Roger Torrent. També familiars dels presos. Solament Jaume Asens en representació dels comuns, en període de convulsió: just quan començava l’acte ha esclatat la notícia bomba de la dimissió de Xavier Domènech. I del bloc del 155 només Eva Granados, en representació del PSC.

Acostumats a tenir fulls de ruta marcats, terminis definits i plans B per a poder empaitar un objectiu concret, la conferència de Torra ha semblat mancada de definició i de detall. Contundent discursivament, clara pel que fa a l’objectiu i ferma respecte de la condemna i la denúncia de la repressió i les vulneracions de drets que l’estat espanyol duu a terme contra la societat catalana. Però sense acabar de mostrar quin és el camí, o com es podrà enfilar aquest camí.

El president ha deixat clars els referents que vol que moguin l’acció del seu govern: el mandat del primer d’octubre és claríssim. Però per a renovar aquest mandat, ha insistit que cal que hi hagi un referèndum d’autodeterminació acordat, vinculant i reconegut internacionalment, com el que van fer els quebequesos i els escocesos. I que sigui lliure de les amenaces i la violència de l’estat. Demana per això al president del govern espanyol que s’avingui a negociar-lo; l’insta a fer-ho, però a moure’s i a anar més enllà de la proposta de fer marxa enrere i tornar a votar un estatut d’autonomia. I mentre es persegueix aquesta ‘negociació de bona fe’ amb l’estat espanyol, Torra demana que s’activi un Fòrum Cìvic, Social i Constituent ‘per promoure el debat constituent a Catalunya i amb l’ambició d’aconseguir la màxima participació de la societat, que cada ciutadà que hi participi se senti ell mateix el subjecte polític constituent.’ Però no ha donat detalls de quan ni com haurà de funcionar aquest fòrum, del qual ha dit que haurà de ser capaç de començar ‘a pensar, debatre i elaborar les primeres bases i els principis generals del model de país de la República que proposem’.

 

El president ha destacat la importància de la mobilització social perquè tot això sigui possible, i per això reivindica la força i la transversalitat de la jornada del 3 d’octubre. Proposa que la mobilització es concreti en ‘una marxa pels drets civils, socials i nacionals de Catalunya fins a les sentències’ del judici als presos polítics. ‘Una mobilització que sigui multitudinària, diversa i transversal pels drets i les llibertats’, ha dit Torra, que comenci ara mateix i que s’acabi el dia que hi hagi la sentència del judici als presos polítics.

Ja havia dit que no acceptaria cap sentència condemnatòria, i avui ha repetit que només pot ser absolutòria. ‘No ens resignem a unes sentències injustes que només portaran dolor, més conflicte, més repressió. No puc acceptar cap sentència que no sigui la lliure absolució. Si no és així, estudiaré les decisions que cal prendre i em posaré a disposició del poble a través dels seus representants legítims del parlament’, ha dit.

Resumint: unitat d’acció republicana, amb els governs, els ajuntaments, el parlament, el Consell de la República de Waterloo i les entitats socials remant alhora; una marxa pels drets civils, socials i nacionals; transversalitat i esperit del 3-O; defensa dels presos i contundència contra qualsevol sentència condemnatòria; constitució d’un Fòrum Cívic, Social i Constituent i oferta permanent de negociació d’un referèndum d’autodeterminació acordat i vinculant. Tot això ho completen la necessitat de recuperar les lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional espanyol, segons el compromís arrencat a Pedro Sánchez i que han de negociar tots dos governs; desplegar des del govern de la Generalitat un programa basat en un pla de mesures socials i de progrés, i finalment comptar amb el Consell de la República que presidirà des de Waterloo Carles Puigdemont per a fer d’altaveu al món de la lluita per la llibertat de Catalunya. Torra ho ha reblat així: ‘El Consell s’ha de posar a caminar una vegada s’ha demostrat que els catalans hem de cercar la justícia fora de casa quan hi ha en joc els nostres drets polítics i civils.’

Una ovació eixordadora a Torra, crits perllongats de ‘llibertat, llibertat’ i el ‘Cant dels segadors’ han tancat l’acte. El president ha traçat les línies mestres del que vol fer, però falta saber com ho anirà fent. Les propostes que fa requereixen una gran mobilització social, unitat d’acció política i social i també una actitud del govern espanyol que, de moment, ni s’ensuma.

Ací podeu veure el discurs íntegre de Torra:

Vegeu-ne el text:

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb